Esper que us agradim els comentaris i a vora si qualqué dia feim una volta!!!
En Vicenç que surt de Darrera de Sa Paret que no d'es armari.... Ja es veu... blanquita ella, pura manteca... mmm No es lo que troncha es com ho fa!!!
S'Ombra de la bestia vermella que la deixa enrera mentres sa 55 ilumina es camí.
En Pep amb es seu pepino que encara no sap que el duren al teix, i menys encara que li tirarem un bolazo de neu!!!
Li queda que ni pintao la 55 a sa 6.6 y como que va de números sa cosas duian dos pares de calcetins casdascú perque no sabiem quina quantitat de neu nos trobariem dalt.
Botam sa verja que atura ses cabres però no els animals masocas que s'en van a pasar fred un dia que podriem estar tranquilament a davant de sa estufa a casa.
Increible!!! Baixa aigua per totes bandes, mentres tant noltros pujunt en condicions infra-humanes. En Pep i en Vicenç ja fa rato que no els veig i com que jo no estic en molt bona forma m'hi dedico a treure fotos.
Com us deia, com que no estic en molt bona forma en es primer troç de formigó vaig caure cap enrera!!! Si, si, cap enrera!!! M'hi pareix que estaba un poc empinada sa cosa...
Aguantant sa bici amb es peu perque no me caigués damunt... Joder, i ara com surt d'aquesta situació???
En una hábil maniobra me tir la sa bici damunt, vaya tela.
I m'hi quedo mirant l'arbre que està damunt meu riguent-me de sa sitació tant absurda.
Ja m'ha sortit cara aquesta ruta, he romput sa maneta dels Formula The One.
No s'aprecia molt pero s'aigo baixava per ser curves de formigó.
I per ses parets...
I per ses escales...
El musguito.
I es musguito en sa pared de pedra. I us preguntareu, i per què tantes fotos del paissatge? Pues la cosa es que cada dos por tres no podía pedaletjà més perque estaba amb ses cames i amb el cor mes a sa lluna que en es Teix... Després m'hi vaig enterar que en Vicenç casi arroja ses dues pomes que s'havia fotut al partir d'Esporles...
I per fi, sa neu. Yuuuuuuuju!!!!! Foticho de la sa Nomad damunt sa gracia blanca.
Una vegada que vaig pujar el ultim tram caminant perque ya no podia més... En Pep i en Vicent m'esperabem amb les seves burres.
Un poc de neu damunt d'es refugi.
Es mosega rodas i la seva venganza. Nos varem fer un parell de pizzas al arrivar a casa i el mossega rodes me va posa oli que fa fum en es cul a sa pizza i jo m'en vaig convertir en es mossega foc!!!
Sa pròxima vegada nos durem algo per torrà en es refugi.
Chimenea Mallorquina del refugi d'es Teix
Restos de neu pels costats a sa part que pega menys es sol
Guerra de bolles de neu. Després de sa foto nos varem arriar uns bolazos i varem disfrutar como enanos!!! Bueno, a Vicenç no li va fer molta gràcia la bolla que li vaig colar pel coll!!! jejeje
Una estampa im-presionate. No more words.
Jo no som n'Amstrom...
Però vaig deixar huella, jejeje.
Nomad in Whiteland.
I arriben al terreny lunar... Pedraxpedraxpedraxpedra....infinites pedras.... ufff
Pedaletjant a dalt.
Pujam mes amunt...
Un poc d'aigo congelada i a seguir més a munt.
Davant d'es majestuos cim d'es Teix, encara amb un poco de neu, qualqué dia hem de pujar al punt geodèsic.
Un vent polar far que en Vicenç i en Pep m'esperim amagats... i jo fent fotos.... jejeje
Ja tenia ganes de posar-me ses proteccions pq amb els pantalons curts i amb so fred que feia...
Que s'amaga es sol!!!!
Hi ha que tenir moral de anar amb una rígida a un puesto tant pedregós como es Teix.Pep vaig llegir una cosa molt certa en el foromtb i es que tens dues opcions: O canvies de rutes o canvies els amics amb els que fas ses rutes. jejeje
Home protregido vale por dos.
I com que estan a les fosques nos posam també els frontals.
En Vicenç volia baixar per aquí (lo del fons es Valldemossa) però al final li vaig convecer que era millor seguir pel camí pedregòs encara que no ho passariem putes.
Es puesto es chungo i a les fosques... menos mal de ses llums!!! Després d'aqui hasta abaix sense posar cap peu i sense aturar-nos!!! Mai, repito, mai m'havia sentit tantes pedres golpetetjant ses mevas mans, braços i cames... Ha estat com un compresor d'aquells que tenen fent feina a ses carreteres... brutal!!! Ses plujes han deixat tot es camí mes pedregós encara, infernal!!! Masoquismo en estado puro!!! En Vicenç i jo tenien una xerrada:- No sento ses mans!!!
- Pute pedres!!!
- Masoquismoooo
- No s'acaba maiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii...
La tija d'en Pep no va superar sa provar de extrema dureza de pedrolo des Teix i ja al final en un petit bot va acabar subitament amb la seva vida últil...
Els fils de carbunco encara penjan...
I ara toca tornar sense sillin... jejeje
Amb sa caloreta del hogar i tot ple de trastos arrivam a casa i ses bichas s'han portat. D'aquesta nos hem lliurat, ufff, ja vorem a sa próxima.Nos hem divertit, hem tocat sa neu, hem sofrit, hem passat fred i hem quedat servids de pedres per una bona temporada.
10 comentaris:
Que qualcú els faci un monument a aquesta tropa d'intrèpids, sou collonuts!!!! Neu, fosca, una pujada infernal, un fred que pela,pedres a rompre... joder apuntau-vos ja a l'ironman més bestial del món, i al dia despré feis la titan desert en un dia, llavors per relaxar-vos aneu a fer la pedals de foc i en acabar tornaru a començar. I després me cridau per anar a fer el Teix. Jajajajajaja. Champions!!!!!
Si senyor!! Con un par!!
Vicenç, ja me veia venir que sa cosa anava de forques... només m'he equivocat de model ;P. Que tal va anar? Vares notar molta diferència que amb la sherman?
Fidel, mem si ens arribam a veure. Fa moltíssim que no feim una sortida plegats. Per cert, m'encanta sa teva Nomad. Brutal. Amb quin pes la tens? Ahh, i molt bon reportatge de sa volta..., amb tanta foto, no m'extranya que vos agafés la fosca!! jejejeje
I per acabar, Pep, ets un CRACK, marcarte aquestes rutes amb una ultra rígida... però COMPRAT UNA DOBLE!!!
Bueno bueno, tampoc va ser per tant... tenc entés que n'hi ha que se marquen unes nocturnes de la muerte...
Lo que no ha comentat en Fidel és que sa pujada estava pitjor que normalment. I ja és dir. Sa terra estava fangosa, sa roda de darrera s'enclotava 3 dits i rodar estava encara més complicat de lo habitual. Pujant vàrem haver de posar algún peu, perque apart d'això, es ciment estava totalment verd i per pujar-hi havies d'entrar ràpid... I no estavem per esprintar...
Sa Nomad de'n Fidel li ha quedat amb menys de 14kg, amb Joplin, dhx de molla i Lyrik de molla... Lo que vol dir que se li podria quedar amb 13 tranquilament, però "no es lo que troncha sino como lo hace!". Sa qualitat també compta...
Respecte a sa Intense, amb sa 55 és una altra bici. Ja anava bé, però ara ha resolt tots es punts que no m'acabaven d'agradar: geometria un poc massa ràpida, massa xc i tacte de davant molt-molt brusc.
Puc acursar recorregut per pujar i sa forca segueix activa, puc bloquejar, i traga que dona gust. Jo m'esperava millora baixant i no gaire pujant... I he de dir que pujant m'ha sorprés molt. Amb s'altre, sa bici anava pegant rebots i escupint i aquesta va una finura. Per trialeres de pujada és impressionant.
Baixant encara no li he agafat es tranquillo del tot, però ara mateix ja puc dir que anant a sa mateixa velocitat, vaig molt més tranquil i no he d'anar amb 10 ulls mirant per tot per culpa de ses reaccions brusques de sa sherman... Per ara, una passada i ja vos dic, que queda adaptació, perque m'anava adonant mentre baixava que podia donar més gas i no se descontrolava res...
Salut!
Con dos huevos, si senyor!!!!!
Molt bona cronica i molt bones fotos.
A veure quan coincidim i dius coses quan venguis per malloca, que ja esta be d´anar d amagat.
Vicenç, aixo segur que va que te cagues, o almenis te bona pinta.
Sigui el que sigui es segur que as millorat moltisim.
Nomes em queda desitjarvos bones festes a tots i molts d´anys.
Una abraçada.
ERMASSETS POWER.
jodeeeeerrrr!!!
Esteim arreglats.... això és no aturar... els reis no donaran a basto!!!
Per cert, jo també aprofito per dues coses:
1er.- com quedam per demà?? igualment ja no ho sabré fins que m'envieu un sms.
2on.- molts d'anys a tots i bones festes, sobretot a aquells que ja no ens veurem perque ja estan de vacançes, o de viatge, disfrutant com a guarritos, jajajaja.
De tot cor Molts d'anys i gracis per ser com sou, no canvieu mai. Ermassets per sempre!!!
per jo si davers les 13:00-13:30 som a cases, perfecte. Tant es on anem...
Eeeiii Fidel, te pots dedicar a escriure contes pels nins o croniques a sa revista SOLO BICI, molt bona sa cronica i com diuen tots, amem si qualque dia coincidim amb temps.
Deu ser molt guapo anar amb neu i amb fosca, i sense sillin , jeje.
Una opcio per fer dema pot ser es GALATZO, ja que s'altra dia va ser un poquet pasat per aigua.
I si no feim el que volgeu.
ei, a jo me pareix bé sa proposta de'n Nando... Sigui com sigui, si voleu, podem quedar a les 08:30 a nes passeig i partim a nes Galatzo o allà on volgueu...
Publica un comentari a l'entrada