Casualitat de ses bones
És dijous i arribant a cases me n'adón de que tenc una estona per sortir amb bici i fa un dia impressionant. Un dia d'aquests que te donen a entendre que el bon temps està en camí. Es cel sense un nigul, un bon sol, però sense massa calor (es març té aquestes ventatges, jejeje). És aquí on dic: "això s'ha d'aprofitar" i me pos a cercar algún possible desenfeinat en dijous horabaixa: bombers i funcionaris! Iiiii: bingo! En Biel i en Miquel havien traslladat sa seva Wednesday Session al dijous! S'únic problema era que partien en 10 minuts i jo estava començant a fer es dinar. Bé, ses patates fregides quedàren mitjes crues i els ous eren quasi comestibles, però vaig arribar en 15 minuts!
Ens trobam al Passeig i ja estaven cabil·lant sa ruta. Podia ser Bunyolí, per a fer sa trialera de baixada però al final ens decantàrem per una Pintxo-Branson de ses de tota sa vida amb plus de pujada per fer un poc de "bonus track" jejeje...
Començam pujant sa costa en bones per encalentir i per evitar que els ous fregits abandonassin es meu estòmac per acabar essent part de s'ecosistema. Terreny perfecte, roca super adherent i sa gent motivada ajuden a que tot surti millor
Pujant intentàrem passar per prop de Son Dameto, però hi havia un "peaso" pany amb cadena que ens va tallar el pas pel que seguírem pujant pes camí habitual. Cap a sa trialera!
Una vegada a s'asfalt, seguim per amunt per enllaçar amb es Pintxo single track. allà fèrem un poc de mecànic per acabar d'ajustar es canvis que en Miquel havia acabat de fer manteniment. Entram cap es camí. Sa pujada tècnica, molt divertida, com sempre, i sa baixada, bé, però necessita repassar on hi ha es arbres tomats perque tallen molt es rollo. Ara: es darrer tram, que ja enllaça amb Mirant de Mar, ja està perfecte, amb una estora de fullaca de quatre dits que dona un flow que te cagues. Aquí tot quisqui ja anava cridant. A sa foto d'adalt mos veis a Mirant de Mar, amb es relentí, inquiets i amb ganes de continuar!
Ja tiràrem cap a sa devallada de Mirant de Mar, on en Miquel i en Biel demostràren que anaven motivats i que es nivell no queda estancat... Com que es ritme anava prou bé, quan ens acostàrem cap a Branson proposàrem fer un grup compacte i no aturar-nos a fer reagrupaments. Només érem 3 i sa cosa anava bé i no anar junts per un parell de metres era un doi que desmotiva i te fa acabar anant més lent. Ja se sap, al anar junts, apart de tenir sempre referència del ritme dels altres et vas comunicant i intentes no aturar-te a bandes un poc complexes per no perjudicar als damès. I va ser molt bona idea! Es grup va funcionar molt bé i un per s'altre ens vàrem fer absolutament tota sa baixada sense ni un peu, sense oblidar es bot que se va pegar en Miquel a nes marget de sa drecera a mitjant camí! No sé si batiar-lo com a Miquel Peat o Sam Hill Burotell, jejejejeje
I després pujada. Però com veis a sa foto, amb aquesta cara de felicitat, cap pujada és un problema. Quan els mir hem recorda a sa cara que sa gent posa quan acaba de lligar, més o manco. Bestial!
I res, com al principi de s'excursió, aprofitam sa pujada per anar fent de mecànic. Per tal de permetre que en Miquel pugui procrear molts d'anys pegàrem una ajustada al seu seient, que apuntava per avall com es morro des Concorde quan agafa embalada per abandonar terra.
I seguim pujant s'asfalt que en lloc de s'habitual banc d'entrenament, s'havia convertit amb una postal per a guiris que ens abocava a sa vida contemplativa.
Aquí teniu una altra postaleta. Aquesta un poc globera. Com sempre, ses nostres fotos amb ses bicis aturades. I a nosaltres ens agradaria fer fotos "en acció", però suposa perdre molt de temps i, -com dirien en Miquel i en Biel- MOLT DE FLOW! Quan vas en calent, sa baixada s'ha de fer del tirón!
I seguim pujant i fent fotos. I es que quan un home ha lligat, llavor se fa fotos rollo borratxo. No me digueu que aquests dos no tenen pinta d'haver apusat des ron amb coca-cola! A saber lo que duen a nes Camelback. No sé si serà aigua o una catximba...
I després de fer sa pujada de bon rollo (tampoc vos penseu que anàvem poc a poc), vaig decidir fer una proposició indecent que convertis sa Thursday Session amb una volta més potent. A s'altura de sa drecera que enllaça amb Mirant de Mar, lis propòs pujar per terra (més llarg) en lloc de per asfalt. I sí senyor, complirem com a campeons! Amés, en Miquel i en Biel s'ho pujàren crec que sense posar cap peu, el que ja és molt, perque sa pujadeta té tela. I llavoooor... Cap a Sa Costa i a baixar per sa trialera. Vaig començar a baixar rodant a ritme i sentia per darrera es Trailer Burotell - Peat i s'ha de dir que es tio hi va posar "un par" perque sa cosa s'embrutava i es tio va aguantar com un campeón. I llavor per sa pista ample jo només sentia crits i renou! I per acabar de rematar sa feina, ses escales que peguen a nes Carrer Major! No va tenir desperdici! Va ser bestial!
I aquí sa foto post-volta: aquest és en Miquel sense roba allargat a nes sofà. Sa seva cara de satisfacció ho diu tot!
Salut a tots!
És dijous i arribant a cases me n'adón de que tenc una estona per sortir amb bici i fa un dia impressionant. Un dia d'aquests que te donen a entendre que el bon temps està en camí. Es cel sense un nigul, un bon sol, però sense massa calor (es març té aquestes ventatges, jejeje). És aquí on dic: "això s'ha d'aprofitar" i me pos a cercar algún possible desenfeinat en dijous horabaixa: bombers i funcionaris! Iiiii: bingo! En Biel i en Miquel havien traslladat sa seva Wednesday Session al dijous! S'únic problema era que partien en 10 minuts i jo estava començant a fer es dinar. Bé, ses patates fregides quedàren mitjes crues i els ous eren quasi comestibles, però vaig arribar en 15 minuts!
Ens trobam al Passeig i ja estaven cabil·lant sa ruta. Podia ser Bunyolí, per a fer sa trialera de baixada però al final ens decantàrem per una Pintxo-Branson de ses de tota sa vida amb plus de pujada per fer un poc de "bonus track" jejeje...
Començam pujant sa costa en bones per encalentir i per evitar que els ous fregits abandonassin es meu estòmac per acabar essent part de s'ecosistema. Terreny perfecte, roca super adherent i sa gent motivada ajuden a que tot surti millor
Pujant intentàrem passar per prop de Son Dameto, però hi havia un "peaso" pany amb cadena que ens va tallar el pas pel que seguírem pujant pes camí habitual. Cap a sa trialera!
Una vegada a s'asfalt, seguim per amunt per enllaçar amb es Pintxo single track. allà fèrem un poc de mecànic per acabar d'ajustar es canvis que en Miquel havia acabat de fer manteniment. Entram cap es camí. Sa pujada tècnica, molt divertida, com sempre, i sa baixada, bé, però necessita repassar on hi ha es arbres tomats perque tallen molt es rollo. Ara: es darrer tram, que ja enllaça amb Mirant de Mar, ja està perfecte, amb una estora de fullaca de quatre dits que dona un flow que te cagues. Aquí tot quisqui ja anava cridant. A sa foto d'adalt mos veis a Mirant de Mar, amb es relentí, inquiets i amb ganes de continuar!
Ja tiràrem cap a sa devallada de Mirant de Mar, on en Miquel i en Biel demostràren que anaven motivats i que es nivell no queda estancat... Com que es ritme anava prou bé, quan ens acostàrem cap a Branson proposàrem fer un grup compacte i no aturar-nos a fer reagrupaments. Només érem 3 i sa cosa anava bé i no anar junts per un parell de metres era un doi que desmotiva i te fa acabar anant més lent. Ja se sap, al anar junts, apart de tenir sempre referència del ritme dels altres et vas comunicant i intentes no aturar-te a bandes un poc complexes per no perjudicar als damès. I va ser molt bona idea! Es grup va funcionar molt bé i un per s'altre ens vàrem fer absolutament tota sa baixada sense ni un peu, sense oblidar es bot que se va pegar en Miquel a nes marget de sa drecera a mitjant camí! No sé si batiar-lo com a Miquel Peat o Sam Hill Burotell, jejejejeje
I després pujada. Però com veis a sa foto, amb aquesta cara de felicitat, cap pujada és un problema. Quan els mir hem recorda a sa cara que sa gent posa quan acaba de lligar, més o manco. Bestial!
I res, com al principi de s'excursió, aprofitam sa pujada per anar fent de mecànic. Per tal de permetre que en Miquel pugui procrear molts d'anys pegàrem una ajustada al seu seient, que apuntava per avall com es morro des Concorde quan agafa embalada per abandonar terra.
I seguim pujant s'asfalt que en lloc de s'habitual banc d'entrenament, s'havia convertit amb una postal per a guiris que ens abocava a sa vida contemplativa.
Aquí teniu una altra postaleta. Aquesta un poc globera. Com sempre, ses nostres fotos amb ses bicis aturades. I a nosaltres ens agradaria fer fotos "en acció", però suposa perdre molt de temps i, -com dirien en Miquel i en Biel- MOLT DE FLOW! Quan vas en calent, sa baixada s'ha de fer del tirón!
I seguim pujant i fent fotos. I es que quan un home ha lligat, llavor se fa fotos rollo borratxo. No me digueu que aquests dos no tenen pinta d'haver apusat des ron amb coca-cola! A saber lo que duen a nes Camelback. No sé si serà aigua o una catximba...
I després de fer sa pujada de bon rollo (tampoc vos penseu que anàvem poc a poc), vaig decidir fer una proposició indecent que convertis sa Thursday Session amb una volta més potent. A s'altura de sa drecera que enllaça amb Mirant de Mar, lis propòs pujar per terra (més llarg) en lloc de per asfalt. I sí senyor, complirem com a campeons! Amés, en Miquel i en Biel s'ho pujàren crec que sense posar cap peu, el que ja és molt, perque sa pujadeta té tela. I llavoooor... Cap a Sa Costa i a baixar per sa trialera. Vaig començar a baixar rodant a ritme i sentia per darrera es Trailer Burotell - Peat i s'ha de dir que es tio hi va posar "un par" perque sa cosa s'embrutava i es tio va aguantar com un campeón. I llavor per sa pista ample jo només sentia crits i renou! I per acabar de rematar sa feina, ses escales que peguen a nes Carrer Major! No va tenir desperdici! Va ser bestial!
I aquí sa foto post-volta: aquest és en Miquel sense roba allargat a nes sofà. Sa seva cara de satisfacció ho diu tot!
Salut a tots!
1 comentari:
Bona crónica Vicenç!!! Sa veritat és que fou una sortida super-FLOW!! Quina disfrutada ens pegárem! Només t'he de rectificar en un petit detall, i és que no vaig aconseguir pujar sa trialera de Mirantdemar tota d'un tirón, crec que vaig posar peu uns dos pics, aquestes pujades encara se me fan dures. Però tot arriba i més amb un master class com tu al davant!! Vas ser un xerpa inmillorable!!!
I creu-me que divendres hi hagués tornat!!!
I per cert, COM VA BAIXAR EN BIEL!!!!!!!!!!! Aquest si que millora, sí!!!!
Publica un comentari a l'entrada