"ES TEIX" Amb majúscules!!!
Ja quan saps que toca aquesta volta, crec que tots començam un procés de mentalització especial per fer front a aquelles primeres costes que de mica en mica es van empinant cada cop més, només alguns prou en forma i amb prou tècnica aconsegueixen arribar-hi "vius", no entraré a detallar-ne els noms, son com vos podeu imaginar els de sempre, aquells que sempre en ténen una mica més, els que es perden en l'horitzó com qui no vol la cosa i sense gaire enrenou, d'una forma molt elegant, i s'acaben esvaïnt fins que en arribar exhaust al refugi, te'ls trobes "descansant"¿? que va te'ls trobes esperant mem si arribes per no refredar gaire. Idò sí començarem tots compactes mentre el terreny era plà, després ja en la primera costa un servidor es va començar a quedar despenjat fins que al final vaig acabar pujant casi tot a peu, en Nando encara tenia eima d'anar-ho provant a trams. Arribam esfondrats al refugi reprenem forçes i seguim tirant una estona peu i una altra caminant cap al cim.
En el darrer tram pedregós que sol ser bastant ciclable el vent ens va fer trabucar un parell de vegades fent-nos desistir de provar-ho una tercera, bufava molt fort i lateralment, el que feia molt difícil mantenir l'equilibri. Després baixadeta fins el plà de sa serp on ens posàrem ses proteccions per començar una baixada que sempre resulta entretenguda, i "gens exigent de forques". Hi hagué un parell de foradades i algún tram divertit on un més que agossarat Mara va fer de ses seves per un single track "inexistent" (i això que no du sa Totem!!). En arribar a baix en poc més de dues hores i mitja el grup es va xapar entre els que tornàven a Esporles a peu i els qui ho feiem en cotxe.
Al cap i a la fi una volta completa en tots els sentits, troços tècnics de pujada, i de baixada, troços més ràpids, gent pel mig, etc... Seguiré somiant que algun dia arribaré a dalt sense posar un peu. Biel gracis a en nando no et vaig trobar tant a faltar, però igualment hem de fer algo al respecte, crec que ha arribat s'hora de fer ses "sessions" al TEIX!!!!
6 comentaris:
Eeei! Ha quedat molt bé això! Va estar molt xula sa volta, i s'ha de dir que s'unic "però" va ser es vent que una de ses vegades va provocar que qüasi sortis volant! me vaig aturar i vaig esperar que passàs un poc...
Sa baixada molt xula, molt divertida. Vaig passar un poc de pena amb es troç que hi havia tanta gent a peu, no per nosaltres, que vàrem frenar i que sé que no els feriríem, sinó perquè a alguns se'ls veia acollonats,... i d'altres reien i els preocupava gaire...
Sí sa veritat és que es troç on hi havia tanta gent va ser delicat, recordo una mare dient-li a la seva filla d'uns 7 anys: -veus?? per aquí també es pot anar amb bici, quan siguis gran ho podrás fer- I jo pensava, joer, no sé que dir-te, sa veritat és que és complicat...?¿¿?¿?¿ Jo sempre pens quan paso al costat d'algú que pessigaré una pedra i li fotré al cap, però fins avui encara hi ha hagut sort!
Sa volta va ser molt guapa, per jo mes que es vent, lo fotut va ser ses dues rampes mes duras, per lo demes va ser xulisima i aquesta baixada no l'havia fet mai i var ser flipan.
Miquelet, aixo de fer sessions en es Teix, jo m'apunt, ja ja, si qualque dia consiguim pujar aquellas rampes, ja podem fer de tot.
Joe nois. Quina enveja!! Sembla que vos ho vàreu passar molt bé!!
Mem si dissabte ens veim tots!
Salut.
P.S.: Bona crònica "sessions friend"
Tot arriba,Nando, algún dia aconseguirem fer cim sense posar un peu (almanco a ses rampes)!!
Biel ja ho saps!, en voler canviar sa volta aquesta és bastant rápida i sobretot si només volguéssim machacar pujades pot ser mortal!! JEjejee
Nomes dir-vos que jo tambe vaig disfrutar i que hem va agradar molt sa volta.
Esper que ens vegem tots dissabte.
Publica un comentari a l'entrada