TRAVESSA ERMASSETS 2014

Aquest cap de setmana passat, els Ermassets btt s'han enfrontat a una altra travessa, un travessa dura, dura no pels quilòmetres sinó pel temps tan radical que ens ha acompanyat aquests dos dies. Dissabte, 18 bikers es van reunir a Esporles per agafar un bus que ens portaria fins a Sant Elm on començaria la nostra travessa 2014, dir que alguns d'ells era la seva primera travessa i l'han fet amb majúscules. Sortida de Sant Elm direcció Sa Trapa, cap a les 8 del matí, bon lloc per començar, unes costes que te cagues i que aviat et fan recordar tot el que et queda fins arribar a Pollença, però en un tres i no res ja ens havíem col · locat prop del mirador de Cap Fabioler, només una incidència, una de les bicis tenia una mica de problema amb el palier, d'aqui fins Estallens on bereneriem i agafariem forces. Cap a Planícia amb molt bon ritme, pujada cap a la Finca, aquí la calor ja començava a apretar una mica però tothom va arribar fins allà, més o menys bé, des d'aquí cap a l'ermita de Valldemossa passant per s'Arbossar, Mirant de Mar, Pinxo i en aquest tram en Bernat va tenir una caiguda que li deixaria braços i cames una mica rapinyats, però el nin està fort com una roca així que gasssss, ja des d'aquí per carretera fins l'Ermita, en aquest tram la calor ja era insoportable temperatures que ja passaven els 33 graus, molts de nosaltres vam tenir una mica de baixada a causa de la calor. Arribada a l'ermita on ens esperaria Immaculada, amb un avituallament i uns POSTRES DE LUXE, vull donar-li les gràcies de part de tots per la feina i temps que ens dedica gràcies, gràcies, gràcies Després de dinar sortida cap Deia amb una calor de mort, però s'aturada a l'ermite a tots ens va venir bé i vam tornar a sortir a molt bon ritme, arribada a Deia i d'allà a Sóller (Muleta) sense més problemes, una primera etapa molt, molt dura per la calor que en algún moment era gairebé insoportable. Descans, sopar i berenar al Refugi de Muleta un 10 i amb posta de sol inclosa Segona etapa Sóller-Pollença, res a veure amb el dia anterior, el dia es va aixecar fred i amb possibilitat de pluja. Sortim del refugi en direcció a Biniaraitx per agafar la forta pujada que ens deixaria a la Finca de Monnaber, aquí ja feia una bona estona que plovia amb tempesta inclosa i la veritat no donava gràcia estar per allà dalt dins del bosc amb molts llamps. Si el dia anterior la calor era el més, aquest dia tot era al reves, pluja, fred i banyats fins a les dents, un cristo, però bé a foter-se toca, seguim des Monnaber cap a les finques des Binis, molta pluja, fang i fred, tot i encara així unes vistes i uns paisatges espectaculars Arribada a la plataforma del funicular a la carretera de la Calobra, i aquí es decideix sortir cap a Lluc per la carretera i passar de seguir per la muntanya, la tempesta continuava i preferíem refugi abans que res, arribada a Cas Gallet (Lluc) banyats, amb molt fred però allà va aparèixer el nostre àngel de la guarda (Ramón) que durant part de la travessa ens va acompanyar i va estar amb nosaltres en tot moment. Va arribar a Cas Gallet amb les nostres bosses i amb roba seca que a tots ens va anar molt bé, aprofito per donar-li les gràcies per ser-hi i seguir amb nosaltres durant la travessa. Menjar a Cas Gallet un 10 i sortida cap a Pollença on ens esperava el bus que ens portaria fins Esporles. Bé toca donar les gràcies; primer als organitzadors, un treball de luxe, a Inmaculada per un avituallament increible amb tot tipus de detalls, a Ramón per ser-hi tot el temps, una persona gran, molt gran i en especial a tots els companys pel bon rotllo, pels bons moments i per ser així de grans

Ermassets BIKE, molt per gaudir