Aquest dissabte passat tornava a tenir lloc
una de les aventures més esperades de tot l’any i ja una clàssica travessa amb BTT.
I deim clàssica perquè ja en duim 5 i cada una d’elles millor que l’altra. Els
aventurers eren: Mara, Juanito, Ber, Toni Presi, Castro, Baltasar, Javi
Olivaret, Joan Ribas, Bernat Jaume i en Mateu
A les 6.30 del matí en reunim amb el “bus”, col·loca’m
les bicis i partim cap a S’Arracó per començar la nostra aventura. Començam a
rodar cap a ses Rotes de s’Hereu fent un recorregut nou, que ens permet rodar
tot el tram i guanyar temps, ja que per la Trapa havíem de caminar molt. Seguim
pel camí de la Trapa i es coll de sa Gramola.
Arribant a Estellencs i sobrats de temps
decidim complicar, allargar i embellir la volta, pujant pel Boal de ses
Serveres. Des de allà ens llançam cap abaix cap a ses cases de Planícia. Feim
sa pista de s’Arbossar fins el Cap des Bosquet on ens deixa en Pep Castro per
celebracions familiars. Arribam a Mirant de Mar on ens esperen n’Andreu Lesmes
i en Felo, ben fresquets i preparats per donar guerra.
Sense badar puja’m sa Pinxo i arribam a
l’ermita de Valldemossa, on ens trobam amb en Biel Frau que ens fa un
avituallament de luxe. Patatilles, pasta, cola, síndria, cafè i molta cervesa,
tot el necessari per tirar endavant. Tots agraïm la tasca d’en Biel Frau, que
no ens pot acompanyar rodant, però que és un tio collonut.
De Valldemossa cap a Deia i de Deia cap a
Sóller amb una baixada empedrada que destrossa braços i bicicletes. Una vegada
a Sóller anam pel camí de Balitx fins el Santuari de St Maria de l’olivar on
soparem, riurem, beurem i passarem nit.
L’endemà matí ingerim calories per afrontar el
fabulós dia que ens esperava. Un dia tapat, ideal per fer BTT ens acompanya als
espectaculars paratges desconeguts per molts de la finca de Moncaire. Una
pujada constant ens condueix a un mirador espectacular
Baixam per una pista passant a prop de la
finca, de la qual gràcies a en Bernat Jaume teníem permís per passar, gaudint
del paisatge insòlit i desconegut. Enllaçam amb la carretera del Puig Major i
seguim direcció Bini Gran, un altra espectacle de la naturalesa que tenim la
sort de poder disfrutar-la. Després d’una baixada tècnica que obliga a fer peus o a caminar pegam a sa carretera
de sa Calobra. Després agafam el camí de Son Nebot i arribam a Can Gallet on
ens espera un bon dinar.
Tenim la sort de que quan dinam cau una bona
pluja, però que atura a l’hora de partir. Allà ens deixen en Juanito, en Bernat
i en Toni, i s'incorpora en Forti per acabar el darrer tros. De lluc cap a
Pollença és un disfruté, una baixada banyada i ràpida que es cobra alguna feria
i algun radio, però sobretot una gran adrenalina i excitació.
En definitiva, els moments i els records són
el que perduren dins nosaltres i a les travesses en passam molts i de bons.
Salut i
km!!!
L’any que ve més i millor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada