Crònica 312 per Ramón Pizà

Setmanes tenses abans del dia de la volta. l'Organització no acabava d'obtenir el permisos i autoritzacions necessàries. Les entitats públiques que havien d'autoritzar i vetllar per la seguretat de l'esdeveniment no acabaven de trobar la fórmula que permetés realitzar la volta garantint la seguretat dels participants i causant les mínimes molèsties a la resta de ciutadans de l'illa.

No és tasca fàcil organitzar i gestionar un esdeveniment amb més de 4000 participants en un recorregut de 312 quilòmetres. No és tasca fàcil garantir la seguretat de més de 4000 participants en un recorregut de 312 quilòmetres. No és tasca fàcil coordinar les Administracions dels 25 municipis per on transcorregué la prova sense causar molèsties als ciutadans.

Nervis entre els participants que durant mesos hem entrenat per aconseguir el repte de pedalejar durant aquests 312 quilòmetres. Podrem tenir la satisfacció del premi a l'esforç? No ho teníem gens clar fins un parell de dies abans, quan finalment el organitzadors aconseguiren totes les autoritzacions i permisos.

El dia 30 d'abril a les 6.00 hores, ja hi havia moviment de ciclistes als voltants de línia de sortida. Alguns realitzant els darrers preparatius i posta a punt de la bicicleta i altres que ja agafaven lloc per sortir dels primers. A les 6.45 hores ja no hi cabia una agulla. Mirant el cel semblava que no aguantaria massa i que en qualque moment ens plouria. No es torbà ni cinc minuts a començar a fer gotes de pluja. Ja ho veurem, un al·licient més a afegir al repte!!

A les 7.00 hores es donà la sortida, poc a poc els participants ens anàvem posant en marxa, els darrers estarien més de vint minuts a creuar la línia de sortida.

Els primers 25 quilòmetres són més o manco plans, es pot rodar bastant ràpid fins arribar a l'inici del Coll de Femenia. A partir d'aquí queden uns 130 quilòmetres de muntanya fins arribar a Esporles. Ànim i a ''estrènyer ses dents''.

La brusca en acompanyà fins arribar al Gorg Blau, on hi ha el primer avituallament líquid, i continuàrem cap el túnel de Monnàber. Segurament ens canviarà el temps en a travessar a la cara nord de la Serra. Boira espessa en alguns trams baixant cap a Sóller i molta precaució a no caure a cap revolt o que qualque despistat ens tiri per enterra.

Passat Sóller enfilarem el camí cap el Coll d'en Bleda, cap a Deià i després sa Pedrissa, ufff!! Passàrem Miramar, Can Costa i cap el Coll d'en Claret, quilòmetre 100 de la volta, on hi havia el primer avituallament sòlid. Cares conegudes ens esperaven per donar-nos ànims. Carregàrem bé de provisions i seguirem cap es Cap des Bosquet girant cap a Banyalbufar, Estellencs, Andratx i després Capdellà on trobaven un dels canvis exigits per les Administracions per obtenir els permisos  pertinents i autoritzar la prova.

En lloc de dirigir-nos cap a Calvià, com les anteriors edicions, giràrem cap a Galilea amb un port de més de 4 quilòmetres que es començar a fer feixuc després de més de 140 quilometres colcant. En arribar a Galilea gran avituallament, a part de beguda isotònica, refrescs, aigua, barretes i sandvitxos, ens trobàrem una dona que ens oferia llesques de pa amb sobrassada, mel d'abella!!

Deixant enrrera Galilea, baixarem cap a Puigpunyent, després cap es Grau de Superna i Esporles. Érem a la meitat de la prova. Ens quedaven uns 160 quilometres en un terreny bastant més pla. Començam a rodar mes ràpid entre 35 i 40 km/h cap a Santa Maria i després Alaró. Les pujades es comencen a fer pesades. Des d'Alaró cap a Lloseta i després Biniamar, on trobàrem un altre avituallament.

Seguirem cap a Selva, Moscari, Campanet i Pollença. Anàvem fent quilòmetres, el cos aguantava bé amb bona hidratació i menjant cada hora. De Pollença a Alcúdia i cap a Platja de Muro on l'Organització donava l'opció de finalitzar la prova amb 232 quilòmetres.

Cap dubte ni un, havíem vingut a fer la 312. Seguirem cap a Can Picafort,  passant son Real, son Serra de Marina i cap a la Colònia de Sant Pere, on giràrem cap a Manacor, per després agafar el camí de Calicant cap a Sant Llorenç. Nou recorregut d'aquesta edició amb pujades i baixades que malmenen les nostres castigades cames, però el goig d'aconseguir el repte ens feia gaudir de cada pedalejada.

Després de Sant Llorenç darrer obstacle, el Coll d'Artà. Uns cinc quilòmetres de pujada amb vent de cara. Sense aturar, amb força i rabià arribàrem a Artà. Gran festa a la plaça. Música i aplaudiments per a tots els participants. ''Ja queda poc!!! Això ja està fet!!!'', ens deien. Arribar fins Artà, ja és gairebé aconseguir el repte, resten uns 25 quilòmetres per arribar a meta.

Sortint d'Artà enfilarem uns quatre quilòmetres de pujada fàcil, per després amollar-nos a gran velocitat direcció Can Picafort. Anàrem enganxant grups donant relleus a 35 - 40 km/h, quan gairebé en duien 300 a les cames, No ens entemiem de cap mal, només gaudíem del moment. Estàvem a les portes d'aconseguir el nostre repte!!!

Enhorabona a tots els que aconseguiren finalitzar el seu repte. Ànim a tots els que ho provaren, l'any vinent es podrà tornar a intentar. Enhorabona a l'Organització, que malgrat les dificultats ens oferir la possibilitat de gaudir d'una prova de categoria excel·lent. Enhorabona i gràcies a tots els voluntaris i col·laboradors pels seus ànims i la gran amabilitat que ens mostraren. Enhorabona a les Administracions Públiques i Cossos de Seguretat que permeteren que aquesta volta fos possible. I sobretot moltes gràcies a tots els ciutadans que patiren molèsties a causa del tancament de les carreteres.


Enhorabona Ramon !!!

Una gran crònica. Moltes gràcies per compartir aquesta experiencia amb tots nosaltres.