Tossals Verds - Cúber - Gorg Blau - Comasema - Orient - Alaró - Lloseta

Rebention

En Pere (a sa vostra esquerra), està més destroyer que mai i mos va exprimir fins que vam acabar es menuts. 5 hores i mitja de ruta extremadament tècnica, dura i en algunes ocasions intransitable. Com a part positiva direm que els paratges dels que vam poder gaudir ens van fer adonar de que tenim molta més illa de lo que a vegades pensam i de que val molt més del que la valoram.

Aquí mos teniu rollo Los Chichos anant cap a Lloseta. "El de en medio de los Chichos", que és en Nando, custodiava sa Felt Redemption amb que Niu Wave ens va cedir com a bici de proves. En Biel no surt a sa foto perque el vam fermar a nes capó perque mos anés fent fotos durant es camí...

En Miquel, qui mos esperava a Lloseta amb en Pere, -està rollo Lorenzo Lamas- va ser assignat provador oficial de sa motxila d'hidratació + espatllera de Deuther que també ens va facilitar en Pere de Niu Wave. Ja que ell habitualment duu casc integral i té problemes per dur-lo ben subjecte junt amb ses proteccions, fou es més indicat. Sa seva valoració va ser molt positiva, però deixarem sa crítica en ses seves mans :-P

Com veis a sa foto, ens trobam a punt d'iniciar sa pujada cap a Tossals. En Pere anava sobrat i volia atravessar sa barrera fora obrir-la. Sort que en Biel l'anava controlant. Aquí tampoc surt en Biel perque està just darrera en Pere que l'aguanta per evitar que se posi a fer-nos alguns dels seus sprints infernals.

Primera prova superada. Ses rampes inicials -que pensavem que serien lo més dur de sa volta- ja eren història. En Miquel està ara rollo Wade Simmons després de superar un tallat de 10 metres i en Mara s'anava reservant perque no tenia clar que faltàs poc. I no faltava poc. De fet només haviem superat un 3% de lo que ens quedava! Filosofia Pere: "si ha de ser suau, me qued a cameva" .

I ja som per es Refugi. Per a nosaltres un refugi és una zona on et pots protegir quan et trobes lluny de sa civilització, no un restaurant on pots menjar paella i arribar-hi en cotxe... Incompresos i per tal d'ofegar ses nostres penes i oblidar-nos d'aquest món que està plè d'injusticies com refugis de Pa amb Fonteta, vam demanar sa botella de 3 caires, herbes dolces, Anna de Codorniu, 3 combinats de Barceló, un perrito i 2 sandwitch de pa amb Nocilla. En Biel no surt, perque era a cercar es brou.

Després de superar sa zona més tècnica de després des Refugi ens vam trobar amb un plà no-tant-tècnic on vam provar un poc es funcionament de sa Felt, intercanviant-la. Sa Redemption és una bici molt àgil, ràpida de reaccions, manejable i amb molta capacitat d'absorció davant impactes. Ens va agradar en general per sa seva capacitat de fer excursions (per geometria), facilitat de pedaleig i tacte de suspensió freeride. Sobretot sa suspensió de darrera impressiona. Tot això quedarà explicat amb més precissió s'article sobre sa Felt.

Travessar un torrent amb aigua, amb sa sequera que vivim i amb sa calor que ens acompanya sempre motiva. Ja ens acostavem a sa zona més alta de sa ruta! :-)

Ja som a sa zona Cúber - Gorg Blau!! Ja haviem acabat tot es menjar i pràcticament s'aigua per lo que Biel va cridar a un contacte seu que maneja helicopter i ens va amollar un càrrega damunt :-P

I aquí ja haviem arribat a sa zona més alta! Final? No! Ens quedava baixar, enllaçar amb Comasema per un camí de cabres, arribar a Orient, d'Orient anar cap a Alaró i d'Alaró cap a Lloseta! I perque no vam fer més fotos? Com podeu veure a aquestes darreres, ja ens haviem torrat, no teniem ni menjar ni aigua (a nes Gorg n'hi havia molta però hi havia un helicopter pescant i no era plà) i no ens vam aturar a fer cap altra foto...

I això és tot lo que vam ser capaços d'exprimir sa bici es dissabte! Ja se sap, lo exclusiu té un preu i si voliem cobrir s'itinerari amb bici haviem de rapar. En aquell moment, va ser fatídic, però crec que ara que ja ho hem paït, molts estirem d'acord en que va valer la pena s'esforç.

Fins sa propera excursió!

P.D.: Biel, te volem sentir cridar Spicy!