Idò sí, ja hi som una altra vegada, arriba es dissabte i després d'una setmana de dubtes, incerteses pel temps, compres, cridades i missatges, quedam tots al Convent a s'entrada de Sóller, on a més d'una sortida de ses èpiques, ens hi esperava una jornada de lo més divertida y emocionant amb "torrada" inclosa.
El temps no pintava massa bé, hi havia hagut pluja durant sa setmana, vent, núvols, etc... però no ens deixàrem vèncer, està clar que estàvem ben decidits a tiran endavant mal fes neu i tot -com deien alguns-.
A les 8'30 en punt començàrem a preparar ses bicis ja en es Convent, erem en Mara, en Vicenç, en Nando, en Biel, en Pere, en Juanito, en Corse, en Pep i jo. 9 intrèpits que poc a poc creuarem Sóller, sortint per darrera des camp de futbol i prenguent el camí que porta de cap a Sa Costera, arribàrem en pocs minuts i molta xerrera a sa Capelleta, i d'allà creuant sa carretera del Puig major pujàrem de cap al Mirador de Ses Barques i d'allà ens endinsàrem de cap a sa Comuna de Fornalutx ( aquí baix l'atenta mirada dels caçadors que furtivament feien ús de mètodes de caçera ja prohibits, però noltros ben alerta a fer gens d'enrenou) per un com jo que es va mamar sa pujada tot solet (com casi totes fins que me posi en forma..) va ser com qui aficar-se dins sa pel·lícula del "Senyor dels Anells" rollo super bucòlic, molt guapo, ple d'esclatasangs que s'amaguen a la vista, caçadors amagats, ocells encara més amagats, ermassets, gírgoles,... un bosc preciós en definitiva.
Un cop arribam a dalt, m'esperava sa comitiva a sa barrera que ens havia d'obstruir el pas per arribar de baixada a Moncaire, on l'amo és el senyor "Cortina" (vos cona??) que casi no s'ha fet una petita caseta amb piscina longitudinal, joer...
Un cop a baix torna-m'hi torne-hi a pujar cap per amunt com una mala bèstia (vaja collet) aquí els picats de torn demostràren no tenir por al cansament i tiràren tant que en arribar a dalt es cansàren d'esperar-me. Que forts que estau tots!!!
Llavors el tros a mi m'acabaria matant, carretera del Puig Major per amunt fins al túnel gros de Cúber, quina matada d'asfalt, pocs cotxes i menos gent. Això sí vaig rebre un fort homenatge en arribar al túnnel que van preparar amb temps els meus estimats companys, me reberem com a n'Indurain, i lo més trist, els guiris fent-me fotos, no te fot... si és que quan un està de viatje li fa fotos a qualsevol cosa.
Llums al cap i al cul i a creuar el túnnel, un cop a s'altra banda lo que fins ara era un suau plugim, es va anar convertint en una emprenyosa puja que ja ens acompanyaria "ara sí ara no" fins pràcticament al final de sa sortida.
Embestim el plà de Cúber de cap al coll de l'Ofre pel costat dret del refugi i a la trialera cadascú s'hi va enfrontar com bonament va poder, uns la férem quasi sencera i els altres ho anàrem provant peu aquí peu allà, ara puja i ara baixa i en un tres i no res ens plantàrem a sa creu del Coll de l'Ofre on frissàvem de posar-mos ses proteccions i llançar-mos per avall, però no com a locos, ja que el temps i l'aigua ens aconsellàven molta precaució.
El temps no pintava massa bé, hi havia hagut pluja durant sa setmana, vent, núvols, etc... però no ens deixàrem vèncer, està clar que estàvem ben decidits a tiran endavant mal fes neu i tot -com deien alguns-.
A les 8'30 en punt començàrem a preparar ses bicis ja en es Convent, erem en Mara, en Vicenç, en Nando, en Biel, en Pere, en Juanito, en Corse, en Pep i jo. 9 intrèpits que poc a poc creuarem Sóller, sortint per darrera des camp de futbol i prenguent el camí que porta de cap a Sa Costera, arribàrem en pocs minuts i molta xerrera a sa Capelleta, i d'allà creuant sa carretera del Puig major pujàrem de cap al Mirador de Ses Barques i d'allà ens endinsàrem de cap a sa Comuna de Fornalutx ( aquí baix l'atenta mirada dels caçadors que furtivament feien ús de mètodes de caçera ja prohibits, però noltros ben alerta a fer gens d'enrenou) per un com jo que es va mamar sa pujada tot solet (com casi totes fins que me posi en forma..) va ser com qui aficar-se dins sa pel·lícula del "Senyor dels Anells" rollo super bucòlic, molt guapo, ple d'esclatasangs que s'amaguen a la vista, caçadors amagats, ocells encara més amagats, ermassets, gírgoles,... un bosc preciós en definitiva.
Un cop arribam a dalt, m'esperava sa comitiva a sa barrera que ens havia d'obstruir el pas per arribar de baixada a Moncaire, on l'amo és el senyor "Cortina" (vos cona??) que casi no s'ha fet una petita caseta amb piscina longitudinal, joer...
Un cop a baix torna-m'hi torne-hi a pujar cap per amunt com una mala bèstia (vaja collet) aquí els picats de torn demostràren no tenir por al cansament i tiràren tant que en arribar a dalt es cansàren d'esperar-me. Que forts que estau tots!!!
Llavors el tros a mi m'acabaria matant, carretera del Puig Major per amunt fins al túnel gros de Cúber, quina matada d'asfalt, pocs cotxes i menos gent. Això sí vaig rebre un fort homenatge en arribar al túnnel que van preparar amb temps els meus estimats companys, me reberem com a n'Indurain, i lo més trist, els guiris fent-me fotos, no te fot... si és que quan un està de viatje li fa fotos a qualsevol cosa.
Llums al cap i al cul i a creuar el túnnel, un cop a s'altra banda lo que fins ara era un suau plugim, es va anar convertint en una emprenyosa puja que ja ens acompanyaria "ara sí ara no" fins pràcticament al final de sa sortida.
Embestim el plà de Cúber de cap al coll de l'Ofre pel costat dret del refugi i a la trialera cadascú s'hi va enfrontar com bonament va poder, uns la férem quasi sencera i els altres ho anàrem provant peu aquí peu allà, ara puja i ara baixa i en un tres i no res ens plantàrem a sa creu del Coll de l'Ofre on frissàvem de posar-mos ses proteccions i llançar-mos per avall, però no com a locos, ja que el temps i l'aigua ens aconsellàven molta precaució.
Mare meva, o hauria de ddir Mara meva (jeje) quins descens més complicat, tècnic que ho flipes però gens exigent de forques (jajajaja), frenar en banyat és una festa contínua, ses pedres banyades son com a sabó fluix, i es tracçat d'Es Barranc de Biniaraix una ziga zaga contínua.
En Pere, en Pep i en Corse li enfilàren per avall els primers, i la resta un cop protegits, vam anar fent a bon ritme i sense caigudes, camí de cap a Biniaraix. Quina baixada!!! Sense paraules.
Llavors anàrem a buscar els cotxes al Convent, creuan el poble ben pel mig i amb l'urgència que provoca saber que t'espera una torrada im-presionant!!!
Al.lots, això és massa!! Crec que no m'equivoc si dic que cada cop ens ho passam millor. ENHORABONA A TOTS I TOTES, que feis possible que ens passem tan bé cada cap de setmana!!!
4 comentaris:
Joe Miquel. Menos mal que em vares dir que sa crònica no et va sortir massa bé... Està collonuda, si senyor!!
I la presentació de les fotos està molt bé. Així podem posar-ne un bon grapat sense haver de saturar es blog.
Canviant de tema... miraré d'anar un dia d'aquests a comprar-me uns focos per sortir es horabaixes. Tenc molt de mono, i si no entren, aviat no podré sortir amb aquests cracks.
I dissabte?? Que feim??
Gràcies, jo no tenc cap preferència per dissabte, potser podríem quedar amb els d'alcúdia o fer algo diferent, Massanella, ...
A mi me fa ràbia però l'opció que tenc és més bé fer rodillo que no sortir entresetmana.
I si vols te puc deixar els meus per provar-los, m'ho dius i te'ls paso.
A la fi tenc una estona per contestar!
Ei, Miquel, això està que te cagues!...
Vaja un temps que mos fa. Jo avui tenia temps per sortir una estona a les 4 i s'ha fotut a ploure... No, si encara es rodillos seràn sa solució!
També se li pot posar al rodillo un parell de bolles o pedres aferrades per talq ue sembli que vas per mal camí, jajaja.
Publica un comentari a l'entrada