Un dissabte més, però que prometia ser i va ser diferent. Perquè en lloc de sortir per sa nostra zona habitual decidirem pegar un bot per Calvià, on hi ha Es Burotell, puig tant especial que ha estat capaç de batiar en Miquel. Especial? Per lo revirat i per lo divertit baixant i per lo dur que se fa pujant...
Quedàrem tots per Son Rapinya, darrera Madre Alberta per tal de no només pujar es puig sino per també anar fent una sèrie de dreceres que enllacen entre sí i ens duen d'una manera més divertida cap a Calvià. Allà ens trobàrem en Miquel, en Pere, en Matze -Viatges Unics-, n'Igor en Mara i un servidor. I allà començàren ses incidències:
1) Xapada de cadena a sa bici de n'Ingor
2) Una vegada reparada sa cadena, en Miquel se disposa a fer una foto a en Mara i en Matze baixant per avall d'una espècie de barranc xungo i se pega una castanya que el deixa fet pols
3) Continuam pujant i en Pere i en Miquel no se trobaven gaire bé, així que decideixen tornar (decisió que més endavant envejàrem)
4) Seguim en direcció cap a Calvià i comencen a caure GOTETES...
Aquí mos teniu ja a Calvià. Només havien fet un parell de gotes i decidirem anar a fer un café a nes Bar Trinxet mentre esperàvem que es temps milloràs amb un quart d'hora. IL·LUSOS!
Després des cafè (a nes meu cas, suc de taronja), continuàrem. No ens quedava opció, tanmateix teniem es cotxe a Son Rapinya i haviem de tornar. De bon principi, només queien unes gotetes, però a mesura que anàvem pujant, sa cosa empitjorava i quan ja estàvem a sa zona més alta, podiem veure els llamps a no massa metres...
Aquí teniu en Matze després de dir: "Tenemos que empezar a bajar ya y meternos en el bosque". Es llamps es veien aprop i no feia gaire gràcia. Es paisatge: bestial.
Aquí ja li amollava aigua. Ens vàrem aturar per passar per devall des pi que veis però ses gotes ja apareixen per s'objectiu.
Xubasco Total: reunió a mitja baixada. N'Igor va tenir problemes amb es punys de sa bici que li vàren començar a sortir quan va començar a ploure... Tot i els problemes que suposa baixar mentre plou, he de dir que vaig disfrutar com un enano baixant. Sobretot per ses zones de roca banyada, on vaig descobrir que es Hope M4 permeten que t'aturis on sigui! Jo m'ho havia dit en Mara! Xorrades apart, baixàrem a bon ritme i amb es grup molt compacte, el que va compensar que es temps mos perjudicàs un poc.
Ja de tornada duiem brou i fang per tot. Aquí teniu en Mara que mos feia de guia...
Tot es brou que aixecava amb sa roda i no li pegava a nes cul, va quedar impregnat a nes meu careto :-P
En Miquel quan va arribar a ca seva, no estava en gaire bon estat...
Com a conclusió: si no és perque sa bici queda feta caldo, mola un ou agafar una ploguda de tant en tant, jejeje
9 comentaris:
Com es diu vulgarment: Con un par!!! Una llàstima no haver vengut. Perquè, tret den miquel, pareix que ho vàreu passar be.
Per cert, com estas miquel?
Ei estic viu, però avull he hagut d'anar al metge perque no me podia ni moure del mal que me feia tot es cos. Duc cops fins al D.N.I., vaig destrossar sa cámara de fer fotos (però encara funciona) i en definitiva ja començo a estar fins els ous de sempre fer es payaso. Si almanco hagués caigut amb sa bici.... però a peu... no sé me sent com quan suspenies un exàmen amb un cero patatero, ja no sé ni caminar. Bé li paso a en vicenç es video per correu perque almanco hagi servit d'algo s'òstia, només surt en Mara ja que no sabia que s'altre al.lot també se tiraría i jo m'estava mirant ses ferides.
De totes formes gracies a tots per demanar-mos com estàvem!! En Per i Jo pensam donar branca dissabte qui ve!!!
Enhorabona als que poguereu completar s'etapa!!!!
Be Miquel nomes et puc dir que esper que et milloris aviat i ens puguis fer tu de guia dissabte que ve per Soller.
Jo encara vaig humit i segurament els altres tambe. Encara que ho vulguin amagar.
Ens veim dissabte.
ERMASSETS POOOOOWWWWEEEEERRRR!
Bé Miquel, no te desanimis! Tothom té temporades i a tú te n'ha tocat una de dolenta. Com diuen es economistes: lo bò d'una temporada dolenta és que llavor sempre en ve una de millor!
Per cert, no m'ha arribat es video...
Ja, no sé perque no pasa, no ocupa gaire, demà ho tornaré a provar.
I m'he proposat posar-m'hi de valent, me falta un punt de força i resistència per poder aguantar bé sortides com sa des burotell (si l'hagués acabada..) en bon estat i poder gaudir de ses baixades en bon estat sense limitacions físiques.
Tot arriba!!
Per cert voleu que dugui sa cámara de video a sa volta de dissabte o basta dur sa de fotos que fa video?? Ho dic perque s'invent pesa un poc però gravar es descens del barranc de biniaraix pot ser la ostia!! A mi tanmateix me dona igual dur més pes.
No et compliquis miquel. Sa volta ja serà bastant llarga com perquè encara duguis més pes. Jo també duré sa meva compacta, i entre sa teva i sa den vicenç, podem anar fent videos.
ok
En Matthias -de Unics- té una càmara de ses de posar directament a nes casco... M'ha dit que un dia la podem provar, mem com queda
Publica un comentari a l'entrada