Es Cocons per collons

El dimarts, dia de Tots Sants - quedada ermessetera - i un bon quòrum de participació; Mara, Joan de la Cruz, Joan Corse, Pep Castro, Joan Ribas, Rafel i Bernat i un servidor. Ens veiem a les vuit al passeig com de costum, vam decidir anar fins a la comuna de Bunyola, dos cotxes carregats de bicis i bikers, deixam els cotxes al merendero que hi ha a les vies del tren, a la carretera de Santa Maria,i vam començar a rodar xino xano cap a Bunyola. Quan estem a prop, el senyor Mara ens fa una proposta indecent, pujar pels Cocons, la gent s'ho agafa a conya, però quan esteim en el camí i un servidor gira cap allà a tots els entren les rialles , vam començar a pujar i les costes cada vegada piquen més, també estava banyat i allò patinava moltíssim, de tota manera la gent pujava bé i la veritat al final a tothom li ha semblat divertit, més que pujar per la pista. Quan hem arribat a Ca es Garriguer, hem berenat (rialles i trobades amb altres bikers coneguts),ens donam presa ja que amb la suor que portem, aviat s'agafa fred. Ens anem per la pista que puja cap a Honor, sempre a bon ritme per agafar cap a Son Pou, la baixada sembla que a alguns els persegueix el dimoni. Primera pana d'en Bernat que fa parxe , resulta que no porta càmares de recanvi, per això li pos un zero, li deixen una càmara i cap avall com a locos, cent metres més avall segon parxe d'en Bernart, bé, què cal fer? s'al.lot és una mica asa, una altra càmara i per avall com a locos, cinquanta metres més avall una altra vegada parxe d'en Bernat, això ja comença a tocar els collons, bé el varem renyar i ell ja no sap que fer, parxe arreglat i cap avall com a locos, cent metres més i endevineu qui torna fer parxe? en Bernat; joder, putes, merda i tots els tacos que es diuen i no s'escriuen, s'al.lot ja estava desesperat. De la Cruz i un servidor fem una radiografia visual i tàctil de deu minuts després de veure que la llanta i la coberta estaven perfectes diagnostiquem que l'asa és en Bernat, i el convidem perquè vagi per darrere i poc a poc, les càmares s'estan acabant i això no és el "Decathlon", tornem a partir i se m'ocurreix dir-li a n'en Mara, "no em passes ni per Déu", quan veig que els ulls se li posen vermells i se li arrissa els cabells, surt cap avall al màxim, de moment jo ja sentia que per darrere meu estava passant alguna cosa, era aquell cabrón que em pressionava i fort, com era d'esperar em pasa com un obús, li vaig tirar uns piropos, tots menys guapo. Arribada sense més contratemps ni més parxes del Sr Bernat. Pel camí de Coa Negre anàvem xino xano, ja que semblava és Born, molta gent caminant, però quan arribam a l'asfalt. Ai Senyor!, Gatillo, gatillo fins al cotxe, fins i tot el Corse acompanyar a uns ruteros uns quants quilòmetres, ja ho miraven malament, també aquest té un collons. Arribada al cotxe suats i cansats. En resum, una volta molt xula, divertida i molt entretenguda , llàstima que faltassin un quats de bikers, esper que a la pròxima no faltin.Properes quedades: Partida cap Estellens, i dinar a casa de Joan de la Cruz. Parc de Llevant i paella brutal Sortida sorpresa per Esporles i voltants, dinar a Can Manent i d'aquí en endavant moltes més. He disfrutat de la volta i de fer la crònica. pos dues fotos perquè no hi ha més.