Ja hi tornam a ser...
Ca, ca, ca al·lots. Això no pot ser. Quin desmadre!!!
Vos pos en situació. En Miquel i un servidor decidim fer una volteta de ses curtes per aquí a prop. Així si hi ha cridades d'emergència es mal no serà tant gros. Idó bé. Deim de quedar a les 9:30 a nes passeig i fer una sortideta light amb fotos, videos i tal... L'hi comunic a nen Mara ses nostres intencions, i encara que ell tenia unes ganes loques de sortir des poble, enten sa situació i s'apunta amb nosaltres.
I ja ens teniu a tots tres xerrant de sa ruta a fer. I així com anàvem de calents en Miquel i jo no va ser massa difícil decidir-nos. Tornam a la BRANSON!!
La ruta va ser calcada a la de dijous. Hi havia FLOW per un tubo!! Quin bon rollito!! O com diria en Mara... "Paz y amooooorrrrr".
La pujada per la costa pim-pam, sense massa història. I la pujada per es Single den Pinxo, tres quarts del mateix. Estava clar que només teniem una cosa al cap. BAIXAR!!! Proteccions a tope i per avall. Les baixades vàren anar com una seda. En Mara obria pas i s'encarregava de que el grup anés compacte (Gràcies Mara!!!).
He de dir que la nostra idea era anar fent un parell de videos baixant sa branson. Però amb s'encalentida que duiem la vam fer tota d'un tiron. I així va ser. No ens aturàvem per res. Quin disfrute!!
En Miquel va tornar a fer el bot del petit marge de la meitat de la baixada. Hi ha que veure com l'hi estira això dels bots. Booop, booop!!
Ja tornant si que vàrem fer un parell de videos per sa costa i ses escales des badaluc...
Salut a tots i fins aviat!!
diumenge, 15 de març del 2009
divendres, 13 de març del 2009
Wednesday Session però dijous
Casualitat de ses bones
És dijous i arribant a cases me n'adón de que tenc una estona per sortir amb bici i fa un dia impressionant. Un dia d'aquests que te donen a entendre que el bon temps està en camí. Es cel sense un nigul, un bon sol, però sense massa calor (es març té aquestes ventatges, jejeje). És aquí on dic: "això s'ha d'aprofitar" i me pos a cercar algún possible desenfeinat en dijous horabaixa: bombers i funcionaris! Iiiii: bingo! En Biel i en Miquel havien traslladat sa seva Wednesday Session al dijous! S'únic problema era que partien en 10 minuts i jo estava començant a fer es dinar. Bé, ses patates fregides quedàren mitjes crues i els ous eren quasi comestibles, però vaig arribar en 15 minuts!
Ens trobam al Passeig i ja estaven cabil·lant sa ruta. Podia ser Bunyolí, per a fer sa trialera de baixada però al final ens decantàrem per una Pintxo-Branson de ses de tota sa vida amb plus de pujada per fer un poc de "bonus track" jejeje...
Començam pujant sa costa en bones per encalentir i per evitar que els ous fregits abandonassin es meu estòmac per acabar essent part de s'ecosistema. Terreny perfecte, roca super adherent i sa gent motivada ajuden a que tot surti millor
Pujant intentàrem passar per prop de Son Dameto, però hi havia un "peaso" pany amb cadena que ens va tallar el pas pel que seguírem pujant pes camí habitual. Cap a sa trialera!
Una vegada a s'asfalt, seguim per amunt per enllaçar amb es Pintxo single track. allà fèrem un poc de mecànic per acabar d'ajustar es canvis que en Miquel havia acabat de fer manteniment. Entram cap es camí. Sa pujada tècnica, molt divertida, com sempre, i sa baixada, bé, però necessita repassar on hi ha es arbres tomats perque tallen molt es rollo. Ara: es darrer tram, que ja enllaça amb Mirant de Mar, ja està perfecte, amb una estora de fullaca de quatre dits que dona un flow que te cagues. Aquí tot quisqui ja anava cridant. A sa foto d'adalt mos veis a Mirant de Mar, amb es relentí, inquiets i amb ganes de continuar!
Ja tiràrem cap a sa devallada de Mirant de Mar, on en Miquel i en Biel demostràren que anaven motivats i que es nivell no queda estancat... Com que es ritme anava prou bé, quan ens acostàrem cap a Branson proposàrem fer un grup compacte i no aturar-nos a fer reagrupaments. Només érem 3 i sa cosa anava bé i no anar junts per un parell de metres era un doi que desmotiva i te fa acabar anant més lent. Ja se sap, al anar junts, apart de tenir sempre referència del ritme dels altres et vas comunicant i intentes no aturar-te a bandes un poc complexes per no perjudicar als damès. I va ser molt bona idea! Es grup va funcionar molt bé i un per s'altre ens vàrem fer absolutament tota sa baixada sense ni un peu, sense oblidar es bot que se va pegar en Miquel a nes marget de sa drecera a mitjant camí! No sé si batiar-lo com a Miquel Peat o Sam Hill Burotell, jejejejeje
I després pujada. Però com veis a sa foto, amb aquesta cara de felicitat, cap pujada és un problema. Quan els mir hem recorda a sa cara que sa gent posa quan acaba de lligar, més o manco. Bestial!
I res, com al principi de s'excursió, aprofitam sa pujada per anar fent de mecànic. Per tal de permetre que en Miquel pugui procrear molts d'anys pegàrem una ajustada al seu seient, que apuntava per avall com es morro des Concorde quan agafa embalada per abandonar terra.
I seguim pujant s'asfalt que en lloc de s'habitual banc d'entrenament, s'havia convertit amb una postal per a guiris que ens abocava a sa vida contemplativa.
Aquí teniu una altra postaleta. Aquesta un poc globera. Com sempre, ses nostres fotos amb ses bicis aturades. I a nosaltres ens agradaria fer fotos "en acció", però suposa perdre molt de temps i, -com dirien en Miquel i en Biel- MOLT DE FLOW! Quan vas en calent, sa baixada s'ha de fer del tirón!
I seguim pujant i fent fotos. I es que quan un home ha lligat, llavor se fa fotos rollo borratxo. No me digueu que aquests dos no tenen pinta d'haver apusat des ron amb coca-cola! A saber lo que duen a nes Camelback. No sé si serà aigua o una catximba...
I després de fer sa pujada de bon rollo (tampoc vos penseu que anàvem poc a poc), vaig decidir fer una proposició indecent que convertis sa Thursday Session amb una volta més potent. A s'altura de sa drecera que enllaça amb Mirant de Mar, lis propòs pujar per terra (més llarg) en lloc de per asfalt. I sí senyor, complirem com a campeons! Amés, en Miquel i en Biel s'ho pujàren crec que sense posar cap peu, el que ja és molt, perque sa pujadeta té tela. I llavoooor... Cap a Sa Costa i a baixar per sa trialera. Vaig començar a baixar rodant a ritme i sentia per darrera es Trailer Burotell - Peat i s'ha de dir que es tio hi va posar "un par" perque sa cosa s'embrutava i es tio va aguantar com un campeón. I llavor per sa pista ample jo només sentia crits i renou! I per acabar de rematar sa feina, ses escales que peguen a nes Carrer Major! No va tenir desperdici! Va ser bestial!
I aquí sa foto post-volta: aquest és en Miquel sense roba allargat a nes sofà. Sa seva cara de satisfacció ho diu tot!
Salut a tots!
És dijous i arribant a cases me n'adón de que tenc una estona per sortir amb bici i fa un dia impressionant. Un dia d'aquests que te donen a entendre que el bon temps està en camí. Es cel sense un nigul, un bon sol, però sense massa calor (es març té aquestes ventatges, jejeje). És aquí on dic: "això s'ha d'aprofitar" i me pos a cercar algún possible desenfeinat en dijous horabaixa: bombers i funcionaris! Iiiii: bingo! En Biel i en Miquel havien traslladat sa seva Wednesday Session al dijous! S'únic problema era que partien en 10 minuts i jo estava començant a fer es dinar. Bé, ses patates fregides quedàren mitjes crues i els ous eren quasi comestibles, però vaig arribar en 15 minuts!
Ens trobam al Passeig i ja estaven cabil·lant sa ruta. Podia ser Bunyolí, per a fer sa trialera de baixada però al final ens decantàrem per una Pintxo-Branson de ses de tota sa vida amb plus de pujada per fer un poc de "bonus track" jejeje...
Començam pujant sa costa en bones per encalentir i per evitar que els ous fregits abandonassin es meu estòmac per acabar essent part de s'ecosistema. Terreny perfecte, roca super adherent i sa gent motivada ajuden a que tot surti millor
Pujant intentàrem passar per prop de Son Dameto, però hi havia un "peaso" pany amb cadena que ens va tallar el pas pel que seguírem pujant pes camí habitual. Cap a sa trialera!
Una vegada a s'asfalt, seguim per amunt per enllaçar amb es Pintxo single track. allà fèrem un poc de mecànic per acabar d'ajustar es canvis que en Miquel havia acabat de fer manteniment. Entram cap es camí. Sa pujada tècnica, molt divertida, com sempre, i sa baixada, bé, però necessita repassar on hi ha es arbres tomats perque tallen molt es rollo. Ara: es darrer tram, que ja enllaça amb Mirant de Mar, ja està perfecte, amb una estora de fullaca de quatre dits que dona un flow que te cagues. Aquí tot quisqui ja anava cridant. A sa foto d'adalt mos veis a Mirant de Mar, amb es relentí, inquiets i amb ganes de continuar!
Ja tiràrem cap a sa devallada de Mirant de Mar, on en Miquel i en Biel demostràren que anaven motivats i que es nivell no queda estancat... Com que es ritme anava prou bé, quan ens acostàrem cap a Branson proposàrem fer un grup compacte i no aturar-nos a fer reagrupaments. Només érem 3 i sa cosa anava bé i no anar junts per un parell de metres era un doi que desmotiva i te fa acabar anant més lent. Ja se sap, al anar junts, apart de tenir sempre referència del ritme dels altres et vas comunicant i intentes no aturar-te a bandes un poc complexes per no perjudicar als damès. I va ser molt bona idea! Es grup va funcionar molt bé i un per s'altre ens vàrem fer absolutament tota sa baixada sense ni un peu, sense oblidar es bot que se va pegar en Miquel a nes marget de sa drecera a mitjant camí! No sé si batiar-lo com a Miquel Peat o Sam Hill Burotell, jejejejeje
I després pujada. Però com veis a sa foto, amb aquesta cara de felicitat, cap pujada és un problema. Quan els mir hem recorda a sa cara que sa gent posa quan acaba de lligar, més o manco. Bestial!
I res, com al principi de s'excursió, aprofitam sa pujada per anar fent de mecànic. Per tal de permetre que en Miquel pugui procrear molts d'anys pegàrem una ajustada al seu seient, que apuntava per avall com es morro des Concorde quan agafa embalada per abandonar terra.
I seguim pujant s'asfalt que en lloc de s'habitual banc d'entrenament, s'havia convertit amb una postal per a guiris que ens abocava a sa vida contemplativa.
Aquí teniu una altra postaleta. Aquesta un poc globera. Com sempre, ses nostres fotos amb ses bicis aturades. I a nosaltres ens agradaria fer fotos "en acció", però suposa perdre molt de temps i, -com dirien en Miquel i en Biel- MOLT DE FLOW! Quan vas en calent, sa baixada s'ha de fer del tirón!
I seguim pujant i fent fotos. I es que quan un home ha lligat, llavor se fa fotos rollo borratxo. No me digueu que aquests dos no tenen pinta d'haver apusat des ron amb coca-cola! A saber lo que duen a nes Camelback. No sé si serà aigua o una catximba...
I després de fer sa pujada de bon rollo (tampoc vos penseu que anàvem poc a poc), vaig decidir fer una proposició indecent que convertis sa Thursday Session amb una volta més potent. A s'altura de sa drecera que enllaça amb Mirant de Mar, lis propòs pujar per terra (més llarg) en lloc de per asfalt. I sí senyor, complirem com a campeons! Amés, en Miquel i en Biel s'ho pujàren crec que sense posar cap peu, el que ja és molt, perque sa pujadeta té tela. I llavoooor... Cap a Sa Costa i a baixar per sa trialera. Vaig començar a baixar rodant a ritme i sentia per darrera es Trailer Burotell - Peat i s'ha de dir que es tio hi va posar "un par" perque sa cosa s'embrutava i es tio va aguantar com un campeón. I llavor per sa pista ample jo només sentia crits i renou! I per acabar de rematar sa feina, ses escales que peguen a nes Carrer Major! No va tenir desperdici! Va ser bestial!
I aquí sa foto post-volta: aquest és en Miquel sense roba allargat a nes sofà. Sa seva cara de satisfacció ho diu tot!
Salut a tots!
dilluns, 9 de març del 2009
Branca
Ja tocava una tanda de videos potent... i aquesta vegada hem tengut sort! No vos perdeu ni un!
dimecres, 4 de març del 2009
Wednesday Session, brown edition
Xubasco Time
Tenc un dia de vacances entre setmana i no se m'ocorre altre cosa que juntar-me amb aquests pirats que a sa mínima que poden van a rodar encara que plogui, nevi o regalin xiclets de duro a nes bar...
Tot i que es dematí no pareixia que es temps empitjoràs, quan ha arribat s'hora de partir sa cosa s'ha començat a embrutar fins que quan hem començat a rodar, que ha estat quan ja plovia del tot.
Hem partit cap a Son Ferrà amb s'intenció de fer Son Malferit i Bunyolí i llavor baixar per sa trialera i tornar altre vegada per Son Malferit però sa cosa anava empijorant i quan hem estat davers es Muntant, hem tornat altre vegada per Son Malferit i en ser a Son Ferrà: tatxán! Hem agafat sa devallada-drecera que hi ha a ran de camí i llavor hem enllaçat cap a sa Vilanova. I s'ha de dir que patinava una miqueta. Si mantenies una velocitat, encara, però si tocava decelerar per girar o el que fos... Impossible. Bé, sa qüestió és que li hem donat un poc d'al·licient a sa volta i hem fet quatre rialles, que mai ve malament!
Aquí teniu un parell de fotos "post-excursió":
No vàrem esser els únics que voluntàriament agafàrem un xop. Altres animals amb un coeficient intel·lectual parescut a nes nostre també l'agafaren
Un poc de fang si que n'hi havia
Es calçons estàven pitjor
Brown Sessions
No vos perdeu es brou que va evacuar s'ull per es llagrimer. Pur fang.
Tenc un dia de vacances entre setmana i no se m'ocorre altre cosa que juntar-me amb aquests pirats que a sa mínima que poden van a rodar encara que plogui, nevi o regalin xiclets de duro a nes bar...
Tot i que es dematí no pareixia que es temps empitjoràs, quan ha arribat s'hora de partir sa cosa s'ha començat a embrutar fins que quan hem començat a rodar, que ha estat quan ja plovia del tot.
Hem partit cap a Son Ferrà amb s'intenció de fer Son Malferit i Bunyolí i llavor baixar per sa trialera i tornar altre vegada per Son Malferit però sa cosa anava empijorant i quan hem estat davers es Muntant, hem tornat altre vegada per Son Malferit i en ser a Son Ferrà: tatxán! Hem agafat sa devallada-drecera que hi ha a ran de camí i llavor hem enllaçat cap a sa Vilanova. I s'ha de dir que patinava una miqueta. Si mantenies una velocitat, encara, però si tocava decelerar per girar o el que fos... Impossible. Bé, sa qüestió és que li hem donat un poc d'al·licient a sa volta i hem fet quatre rialles, que mai ve malament!
Aquí teniu un parell de fotos "post-excursió":
No vàrem esser els únics que voluntàriament agafàrem un xop. Altres animals amb un coeficient intel·lectual parescut a nes nostre també l'agafaren
Un poc de fang si que n'hi havia
Es calçons estàven pitjor
Brown SessionsNo vos perdeu es brou que va evacuar s'ull per es llagrimer. Pur fang.Salut!
diumenge, 1 de març del 2009
2 en 1
Un dia amb els Bous Bufats
Els Bous Bufats http://bousbufats.blogspot.com són un grup de btt-ers molt actiu amb interessos similars als nostres, com per exemple, fer Sa Travessa amb bici i sortides de llarg recorregut. Coincidírem de casualitat un dia i ens va faltar poc per organitzar una sortida conjunta... Aquest dissabte venien per Esporles, fet que aprofitàrem per coneixer-mos en persona.
Ens vàrem trobar prestet, a les 08:30H al Passeig per començar a rodar directament cap a Sa Mola de Sobremunt. Altres vegades agafam com a alternativa Bunyolí, però aquesta vegada vàrem retallar, ja que sa ruta prevista en concret era: Esporles-Mola de Sobremunt (Antenes)-Ermita Vella-Ermita de Maristel·la-Castellet-Camí des Correu (un trocet)-Port de Canonge-Branson-Cavall-Arbossar-Esporles. Com veis és una "peaso ruta" que per a molts va acabar després de sa baixada des Castellet, ja que ja n'hi havia abastament, per a la resta va durar fins al final de sa "Branson" -Ermassets- i per a la resta de Bous Bufats, va ser completa... Bé, he de dir que quan tornàvem de sa Branson se'ns va ocòrrer una variant massoca que ja vos contaré...
Ja mos teniu aprop de sa Mola de Sobremunt. Pujàrem esperant quan anàvem arribant a bifurcacions però a ritme ràpid quan no hi havia pèrdua. He de dir que en Pep "Tracer" ja li ha agafat es fil a sa bici pujant i pareix haver superat sa barrera psicològica que suposa es canvi d'una rígida a una doble amb 160mm de recorregut. Tot i que sa bici roda molt bé, hi ha un bot descomunal... En Juanito, com sempre a tope i en Mara se mostra molt millorat pujant, amb un estat de forma molt millor al de fa un temps enrrera... Total, tot quisqui va pujar molt bé
Ja baixant crec poder dir que ens vàrem divertir molt. Baixàrem sense abusar, fent proves de traçades i mostrant els nostres trams preferits als nostres convidats -com toca, no?-
Aquí mos teniu entretinguts a sa baixada. Aquesta goma 2.1 de darrera li està fent sa pirula a en Pep, que amb sa Liryk davant i una HighRoller 2.3 no dona abasto. De totes maneres, ho reparàrem amb un moment i... Per avall!
Al final de sa baixada n'hi havia més d'un que anava mogut... I es que s'adrenalina juga males passades a sa zona abdominal i a vegades val més refrescar-se i anar amb sa ment més clara! Jejejeje...
Tot seguit, ja mos teniu altre vegada pujant direcció Branson, que es va mostrar en perfectes condicions per a Baixar. Divertida com sempre, adherent com mai i amb gravació d'un petit video inclosa!
En asser abaix, ens acomiadam dels Bous, que tiren cap a Sa Volta de General i tiram per amunt! Jiji-jaja pujarem de bon rollo... I una merda! Per la meitat de sa pujada en Juanito i en Pep ja pegaven ganivetades per tot. Però encara ens quedava agafar sa dracera que duu cap a Mirant de Mar! Dura, tècnica i bastant divertida i digne d'agraïr pels qui odiam s'asfalt.
Una vegada adalt només miràvem es rellotge. No era gaire tard, daver les 13:20, però és que haviem partit a les 08:30! O sigui, que anam cap a son Dometo, per agafar sa trialera que tantes vegades pujam, per fer-la en sentit contrari! Ja tocava!
En ser abaix i amb es bon gust que te deixa una baixadeta divertida, mos desitjam salut i força i fins a sa pròxima!
Els Bous Bufats http://bousbufats.blogspot.com són un grup de btt-ers molt actiu amb interessos similars als nostres, com per exemple, fer Sa Travessa amb bici i sortides de llarg recorregut. Coincidírem de casualitat un dia i ens va faltar poc per organitzar una sortida conjunta... Aquest dissabte venien per Esporles, fet que aprofitàrem per coneixer-mos en persona.
Ens vàrem trobar prestet, a les 08:30H al Passeig per començar a rodar directament cap a Sa Mola de Sobremunt. Altres vegades agafam com a alternativa Bunyolí, però aquesta vegada vàrem retallar, ja que sa ruta prevista en concret era: Esporles-Mola de Sobremunt (Antenes)-Ermita Vella-Ermita de Maristel·la-Castellet-Camí des Correu (un trocet)-Port de Canonge-Branson-Cavall-Arbossar-Esporles. Com veis és una "peaso ruta" que per a molts va acabar després de sa baixada des Castellet, ja que ja n'hi havia abastament, per a la resta va durar fins al final de sa "Branson" -Ermassets- i per a la resta de Bous Bufats, va ser completa... Bé, he de dir que quan tornàvem de sa Branson se'ns va ocòrrer una variant massoca que ja vos contaré...
Ja mos teniu aprop de sa Mola de Sobremunt. Pujàrem esperant quan anàvem arribant a bifurcacions però a ritme ràpid quan no hi havia pèrdua. He de dir que en Pep "Tracer" ja li ha agafat es fil a sa bici pujant i pareix haver superat sa barrera psicològica que suposa es canvi d'una rígida a una doble amb 160mm de recorregut. Tot i que sa bici roda molt bé, hi ha un bot descomunal... En Juanito, com sempre a tope i en Mara se mostra molt millorat pujant, amb un estat de forma molt millor al de fa un temps enrrera... Total, tot quisqui va pujar molt béJa baixant crec poder dir que ens vàrem divertir molt. Baixàrem sense abusar, fent proves de traçades i mostrant els nostres trams preferits als nostres convidats -com toca, no?-
Aquí mos teniu entretinguts a sa baixada. Aquesta goma 2.1 de darrera li està fent sa pirula a en Pep, que amb sa Liryk davant i una HighRoller 2.3 no dona abasto. De totes maneres, ho reparàrem amb un moment i... Per avall!
Al final de sa baixada n'hi havia més d'un que anava mogut... I es que s'adrenalina juga males passades a sa zona abdominal i a vegades val més refrescar-se i anar amb sa ment més clara! Jejejeje...Tot seguit, ja mos teniu altre vegada pujant direcció Branson, que es va mostrar en perfectes condicions per a Baixar. Divertida com sempre, adherent com mai i amb gravació d'un petit video inclosa!
En asser abaix, ens acomiadam dels Bous, que tiren cap a Sa Volta de General i tiram per amunt! Jiji-jaja pujarem de bon rollo... I una merda! Per la meitat de sa pujada en Juanito i en Pep ja pegaven ganivetades per tot. Però encara ens quedava agafar sa dracera que duu cap a Mirant de Mar! Dura, tècnica i bastant divertida i digne d'agraïr pels qui odiam s'asfalt.
Una vegada adalt només miràvem es rellotge. No era gaire tard, daver les 13:20, però és que haviem partit a les 08:30! O sigui, que anam cap a son Dometo, per agafar sa trialera que tantes vegades pujam, per fer-la en sentit contrari! Ja tocava!
En ser abaix i amb es bon gust que te deixa una baixadeta divertida, mos desitjam salut i força i fins a sa pròxima!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
