El dia que va triomfar el “Decathlon”
Vaja sortideta!! Férem sa que podem considerar Clàssica d’Esporles (Esporles – Son Malferit – Bunyolí – Antenes – Ermita – Castellet – Esporles). No és una ruta amb molts de km, però si que estan ben aprofitats amb mooooolta pujada i mooolta baixada.
Més o manco érem els de sempre. Vicenç, Mara, Nando, Miquel, Jaume, Pere i un servidor. Bé, al lio… començam a pujar cap a Son Malferit. Cap problema, tret d’uns efectes especials tipo “Star Wars” que no deixaven sa meva francesa (el dia abans vaig canviar les pastilles de freno, i “globero que es uno”, no vaig ajustar sa pinça). Tanta sort que en Mara és un crack i m’ho va arreglar amb un tres i no res.
Ja baixant a Son Malferit ens trobam amb el que seria la tònica de la sortida. Parche!!! Aquest primer cop l’hi va tocar a nen Jaume. Mentre ho reparàvem en Pere va aprofitar i va agafar la meva Spicy. A mi em sembla que l’hi va agradar, encara que l’hi va un poc grossa la meva talla. Jo vaig anar fent amb la seva rígida amb la que vaig recuperar velles sensacions. La veritat es que em va agradar molt es rollo XC…
Ja pujant Bunyolí ens trobàrem amb un grup de “beteteros” de sa Indioteria amb els que vàrem compartir patiment per pujar (tret d’en Vicenç que pareixia dopat) i cuatre rialles quan ja érem a dalt. Ja només ens quedava el darrer bocí d’asfalt fins a ses antenes i després tot seria disfrute a saco amb el tram de pujada tècnic i després amb la baixada.
Proteccions a tope (d’aquí poc tots en durem!!) i per avall. Anam baixant a bon ritme, fent petites aturades per agrupar-mos. Abans d’arribar a s’Ermita en Mara va fer el primer parche, el segon de la ruta. Ja a l’Ermita ens refrescam un poc a la font i tira per avall un altre pic. Vam optar per baixar per el Castellet. Quan no portàvem ni dos minuts baixant… el segon parche d’en Mara. Ho reparam i reprenem la marxa. Després d’uns quants metres, el tercer d’en Mara!!! i al mateix temps i un poc més enllà, el primer meu… Sa cosa ja pareixia de “chiste”.
En Vicenç, que no podia fer molt tard, i com que es veia venir el panorama, va decidir tirar tot sol per avall. I bé que va fer. Perquè sa cosa s’anava complicant cada cop més.
No havien passat ni 5 minuts i pam… el segon parche meu (ja en duiem 6!!!).
Ja faltava poc per arribar a la zona dels marges, que es convertiria amb un patiment per en Jaume. Degut a l’esforç de tota la ruta ja no disposava de totes les forces que ell voldria, i va patir 2 caigudes importants. Per sort no és va fer res, però la seva roda del darrera no pot dir el mateix. Ahh… m’en oblidava. A una d’aquestes caigudes també va foradar… El 7é (i ja darrer) parche de la ruta.
També volia fer menció a la baixada del darrer marge d’en Miquel. Va començar un poc fred, però el darrer marge el va baixar darrera en Mara a tota. Jo que anava aferrat a ell em va deixar amb els pels de punta. Quin fenómeno!!
Ja només faltaven les escales de darrera l’església. A la meitat d’aquestes, en Mara es va aturar i hem va deixar la seva Ramson perquè la provés. I només puc dir una cosa… Tooootem, Tooootem, Tooootem…..!!! Impresionant. Pareixia que flotava per sobre els escalons i les pedres.
Després d’una ruta així només podiem acabar a un lloc… al bar fent unes canyes i uns sandys.
En resum. Una volta de ses bones. De ses que creen afició. Llàstima que no tinguem fotos. Mem si a la propera en feim.
Vaja sortideta!! Férem sa que podem considerar Clàssica d’Esporles (Esporles – Son Malferit – Bunyolí – Antenes – Ermita – Castellet – Esporles). No és una ruta amb molts de km, però si que estan ben aprofitats amb mooooolta pujada i mooolta baixada.
Més o manco érem els de sempre. Vicenç, Mara, Nando, Miquel, Jaume, Pere i un servidor. Bé, al lio… començam a pujar cap a Son Malferit. Cap problema, tret d’uns efectes especials tipo “Star Wars” que no deixaven sa meva francesa (el dia abans vaig canviar les pastilles de freno, i “globero que es uno”, no vaig ajustar sa pinça). Tanta sort que en Mara és un crack i m’ho va arreglar amb un tres i no res.
Ja baixant a Son Malferit ens trobam amb el que seria la tònica de la sortida. Parche!!! Aquest primer cop l’hi va tocar a nen Jaume. Mentre ho reparàvem en Pere va aprofitar i va agafar la meva Spicy. A mi em sembla que l’hi va agradar, encara que l’hi va un poc grossa la meva talla. Jo vaig anar fent amb la seva rígida amb la que vaig recuperar velles sensacions. La veritat es que em va agradar molt es rollo XC…
Ja pujant Bunyolí ens trobàrem amb un grup de “beteteros” de sa Indioteria amb els que vàrem compartir patiment per pujar (tret d’en Vicenç que pareixia dopat) i cuatre rialles quan ja érem a dalt. Ja només ens quedava el darrer bocí d’asfalt fins a ses antenes i després tot seria disfrute a saco amb el tram de pujada tècnic i després amb la baixada.
Proteccions a tope (d’aquí poc tots en durem!!) i per avall. Anam baixant a bon ritme, fent petites aturades per agrupar-mos. Abans d’arribar a s’Ermita en Mara va fer el primer parche, el segon de la ruta. Ja a l’Ermita ens refrescam un poc a la font i tira per avall un altre pic. Vam optar per baixar per el Castellet. Quan no portàvem ni dos minuts baixant… el segon parche d’en Mara. Ho reparam i reprenem la marxa. Després d’uns quants metres, el tercer d’en Mara!!! i al mateix temps i un poc més enllà, el primer meu… Sa cosa ja pareixia de “chiste”.
En Vicenç, que no podia fer molt tard, i com que es veia venir el panorama, va decidir tirar tot sol per avall. I bé que va fer. Perquè sa cosa s’anava complicant cada cop més.
No havien passat ni 5 minuts i pam… el segon parche meu (ja en duiem 6!!!).
Ja faltava poc per arribar a la zona dels marges, que es convertiria amb un patiment per en Jaume. Degut a l’esforç de tota la ruta ja no disposava de totes les forces que ell voldria, i va patir 2 caigudes importants. Per sort no és va fer res, però la seva roda del darrera no pot dir el mateix. Ahh… m’en oblidava. A una d’aquestes caigudes també va foradar… El 7é (i ja darrer) parche de la ruta.
També volia fer menció a la baixada del darrer marge d’en Miquel. Va començar un poc fred, però el darrer marge el va baixar darrera en Mara a tota. Jo que anava aferrat a ell em va deixar amb els pels de punta. Quin fenómeno!!
Ja només faltaven les escales de darrera l’església. A la meitat d’aquestes, en Mara es va aturar i hem va deixar la seva Ramson perquè la provés. I només puc dir una cosa… Tooootem, Tooootem, Tooootem…..!!! Impresionant. Pareixia que flotava per sobre els escalons i les pedres.
Després d’una ruta així només podiem acabar a un lloc… al bar fent unes canyes i uns sandys.
En resum. Una volta de ses bones. De ses que creen afició. Llàstima que no tinguem fotos. Mem si a la propera en feim.
13 comentaris:
rectificacio de sa cronica bielina: varen esser 8 parches, es capvespre vaig trobar sa roda de darrera buida, vaig empatar amb en mara!!!
Jejejeje... Molt bò Biel!
Per cert, tocant fusta, vos recoman montar un kit tubeless... Si el dus a sa pressió adeqüada, funciona molt bé... Estam que pots foradar, però no està tant exposat...
En quant a sa meva baixada, me vaig trobar es grup de s'Indioteria davora sa roca, fent sa curva, i per no frenar, no agafar embós i tot content, vaig agafar roca per avall... ;-)
p.s.: Jo també vull una totem
Una pregunta per a tots:
Ja que per lo vist hi ha molta gent que dissabte que ve no podria venir a sa sortida des club (jo també ho tenc un poc malament) i sa sortida (es Teix) seria sa culminació de tots els entrenaments de s'any, que vos pareix si la passam a la setmana que ve?
Ja sé que surt a nes calendari, però a una excursió tant potent serem es matats de sempre i val més que vagi bé per sa majoria...
Esper sa vostra opinió
A mi me pareix fantastic.
A mí també em pareix collonut.
Me fa moltes ganes fer aquesta excursió, i com bé dius, com més siguem millor... i així en Mara i tu podreu fer més Jack Danields divendres... :P
Tooooteeeem!
A mi ja em va be el canvi de sortida a una més suau, el rollo XC cada vegada em fa patir més a aquetes excursions. Per cert aquesta setmaneta gracies a n'en Miquel dispos de sa franceseta, definitivament sa meva talla és la S.
Pues jo crec que es dissabte que be, dia 13, tinc aniversari de sa nostra boda i no podre anar, encara no es segur. I si no, anau voltros i jo ja anire un altra dia.
Pere, si vols agafar sa GIANT per aquest dissabte me dius coses.
Molt bona crónica Biel, però caldría afegir-hi el floc d'òsties que al final ens vam pegar, ja que caigudes foren si no recordo malament 3ó4 d'en jaume i una teva i una meva no? Bé jo estic copetjat de per tot però sa sortida és impresionant en tots els sentits.
Me va bé canviar sa sortida de dissabte.
No puc sortir avui horabaixa perque tenc visites de Menorca.
Així idò ja anem xerrant a mem si dissabte algú farà algo més suau o que, no??
Tooooootem!!!
Jajajajaja... Ha estat bo això de "floc d'òsties". Es que no estava segur de ses den Jaume... Recordava que 2 varen ser ses més "fortes"... però de les altres no ho sabia. Respecte a la teva, no me vaig enterar que també t'arrosseguéssis...
Ahh... i jo no vaig caure. :)
Ah idó ho duia malament, spas que és??? que amb tant de trull un ja sa pensa que tots vam rebre, jajjaja.
Per cert no vos vull asustar però avui m'ha sonat el teléfon i... he sentit: Tooooteeeemmmmmmm!!!!!!!!
Hasta aquí puedo leer!
Mmmmmm.... Tooooootemmmm....
Jo només tenc ganes de tornar a agafar-la. Si en Mara no va alerta qualque dia l'hi prendré...
Molt bona cronica Biel. per no tenir fotos t´ha sortit una cronica collonuda.
Crec que malgrat tots els problemes que varem tenir va esser una molt bona sortida i una molt bona excursió.
A mi hem va be lo de canviar sa escursió de es Teix al dissabte seguent i aixi coincideirem mes gent. Per cert, seria bastant interesant que tothom pogues dur ja proteccions ja que la baixada ho requereix.
Biel, ja saps que em pots demanar la bici per fer cualque tram de baixadeta i aixi la proves, pero tambe m´agradaria qie la provasiu pujant i veure el seu comportament, que de veritat, sorpren. Lo mateix va per els altres.
Fins aviat.
TOOOOOOOTEMMMMMM!!!
Publica un comentari a l'entrada