Any Nou, rutes noves!!! Baix aquesta premisa arràncaren d'Esporles els tres intrèpits (Nando, Vicenç i Biel) de cap a sa Bunyola, sortiren pasades les 9 i devers les 9'40 ja estàven apunt per embestir sa pujada a sa comuna on m'hi vaig afegir jo. El dia havia nascut amenaçant de ploure però semblava estable, i va acabar essent una primera sortida de l'any amb incidències, poc greus però incidències al cap i a la fi.
Un servidor es va trobar sa roda enterra en agafar sa bici, ja me teniu canviat cámara abans de ficar sa bici al cotxe. Llavors pujant en nando canvia vint vegades de marxa perque li bota el canvi i la cadena li contesta que ni por esas i decideix sofrir una metamorfosi per transformarse de cercle a línea. Solventàren la situació en Nando i en Vicenç en dos temps i tira tira arribàrem a dalt.
Un cop a dalt resultava que sempre acabàvem fent sa mateixa variant així que tirant del record, vaig intentar trobar una baixada que acaba retrobant-se amb el camí dels cocons quan comença s'asfalt i així ho ferem. proteccions al canto i trialera per avall a tota pastilla (bé això és un dir ja que es podría dir que feiem més bé patinatge artistic sobre bici). El tripol estava com diu en Vicenç rollo "sabó fluix", carritxerres per aquí carritxerres per allà... res una festa de baixada on si a sobre vas amb els frens plens de greix, no t'atures ni a la de tres.
Un consell, si mai vos pasa que els frens no vos frenin per demors de que tenguin greix les pastilles... podeu recórrer a la "Sol.lució Vicenç" totalment efectiva, rebosau el disc de fang, esperau 60 segons a que eixugui una mica i tira per avall.
Tot i que la millora en els frens no va impedir que m'emocionés baixant rera en Vicenç i en un revolt fes un recte i m'estampés literalment contra la MADRE TIERRA, conseqüència: que no puc fer autostop amb el dit que toca.
Així doncs en un pisa pas ens trobam a baix i es divideixen els nostres camins, los más aguerridos emprenen la tornada cap a Esporles en bici ( Mare de Déu quin ritme, pobre Biel el compadeixo, duia en Vicenç tirant a davant com un jabato...), ennando per problemes tècnics i un servidor perque duia cotxe tornam a Esporles descansadament.
Bé idò, al.lots ja hem encetat l'any, crec que poc a poc comença reorganitzar-se, treure calendari nou, pensar noves alternatives a les barreres arquitectòniques que ens van posant i fent ses coses bé seguir evolucionant com a col.lectiu i com a bon grupet d'amics que som, així doncs aneu pensant dat per venir a Sa Indioteria a fer un dinarillo "ermasset".... Feliç 2009 ple de rutes a tots!!!!
5 comentaris:
Ei Miquel, ha quedat mel això! Només t'has deixat posar que vares pujar rollo armstrong :-P
és que soc molt modest i per un dia que en un moment donat me despist xerrant amb tu i et segueixo el ritme no voldría fer-ne massa propaganda, jajajaja. Va ser gràcies a tu, perque ja veus tot d'una que me'n vaig adonar me vaig trobar superfatigat, jejejeje.
Pues si, va ser una putada lo de sa cadena perque despres ja no vas comodo, vas amb s'idea de que se torni a rompre, pero bueno, com diu es filosofo CORSE, "el mountain bike es asi".
I se nota que en Miquel va afrofitar que se me va rompre sa cadena per "xutarse" per que es darrer tram de pujada va desapareixe.
I molt be a n'en Biel perque va aguantar tota sa ruta desde Esporles fins adalt de sa comuna i tornar.
Sí senyor Biel, estàs fet un campeón!!!! Esporles -bunyola-esporles, buah!!!! Im-presionant! a mi només de pensar-ho me pega sa fluixera!!
I Nan, justament s'altre dia no vaig xutar-me, mira com son ses coses, jajaja però no ho escarto.
Al.lots no me va bé penjar el perfil, ho provaré avui horabaixa desde Sóller.
Gracis Nando!!
Publica un comentari a l'entrada