Metadona
Arriba un dissabte més. hi ha ganes de sortir... i amb possibilitats d'horari. Però sense bici! Què hi farem? Només pens que he de tenir un poc de paciència; que li toca una repassada de pintura a nes basculant, ja que aquesta ha fet "estragos". Com substituïr sa sessió d'avui?
Res, que me trob a en Pep "Yeti" i me conta que li fa ganes d'anar a córrer un poc i així que quedam per dissabte dematí a les 9:00 amb es cans.
Partim puntuals directe cap a s'Ermita, per sa banda on baixam amb bici. Joder, estava banyat banyat. Arribam a s'Ermita i tiram cap a Sa Fita del Ram, amb sa cussa den Pep tirant i sa meva, fent sa pell i al cap d'una estona, ja som adalt!!! Quina vista senyors! Feia molt de temps que no hi pujava. Crec que val la pena que el proper dia que anem per allà amb bici hi pujem, val la pena.
Voltros pensareu: que mos està contant es tio aquest? Esperau, esperau... Que ara ve sa tornada! Començam a baixar per un camí que trobam que és molt xulo. Un sigletrack super revirat amb molt de desnivell que va atravessant es bosc, passant entre sitges i cases de carboners. Jo mai hi havia passat. Seguim baixant. Un trocet de plà i més baixada... Jo crec que hem baixat corrent més d'una hora. Bastant més. Anavem super perduts però es camí era tant flipant que seguiem!! A nes final, no vos ho creureu! Hem pegat a sa finca de Son Ferrà. Pels qui aneu perduts, està entre s'entrada de s'Ermita de sa carretera i sa que va cap a Son Malferit! Impresionant. Es camí, un poc brut, però una autèntica passada.
Arribam a cases i faig recompte de baixes: vaig tot rapinyat, brut, sa cussa està feta pols, m'he carregat ses sabates de correr i duc ura rialla d'orella a orella!
Bé, aquesta ha estat sa crònica des meu dissabte dematí. Ara esper sa vostra... Però per acabar d'entretenir-vos, vos pas un parell de videos interessants, per anar encalentint motors, jejeje...
n'Andreu Lacondeguy!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
enhorabona has descobert el cami vell de Son Poquet, un cami de carboners que va de Son Poquet a dalt de Sa fita del Ram, recomanable fer-ho amb sabates de Trail. Has pujat fins adalt sense aturar de correr?
Pues si se pot fer amb sa bici, podem probar.
Sembla que vos ho heu passat de conya, enhorabona, sortides així son les que realment et fan sentir-te viu, no??? Jejejeje. Llàstima que els reis ja han passat, sinó lis podríes comanar una bones trail.
Per fer-lo amb bici ja xerraré amb en Toni Vicenç i que me "Xibi" un desviament que ens dugui cap al gravet, que crec que existeix :-P
Per es senyor Anònim, ho vàrem fer pràcticament corrent seguit, tret d'una vegada que es cans vàren beure un poc... Es que en Pep està molt "Duatló-man" i això de tirar donant branca se li dona bé, jejeje
Salut!
Jue, vaja quins cracks que esteis fets. Arribar fins a dalt correguent té moltíssim de mèrit. Si senyor.
Publica un comentari a l'entrada