Un diumenge diferent

Sí, sí, com el vostre dissabte d'ahir... però en diumenge. Els Ermassets és el que ténen, sempre bellugant-se, faci el temps que faci, i com que ahir feia massa bon dia per sortir amb bici, la resta d'ermassets ho deixàrem per avui per tal de fer-ho una mica més radiKal!!!

Sortim hora de senyor (a les 10h) ja que el solleric de sa tropa havia de fer tota una marató abans de poder arribar preparat i equipat al passeig. Aquí he de reconéixer que la pluja que ens ha acompanyat i "respectat" avui, l'havia duita jo al darrera des de Sóller. (Aquests sollerics!!)

Idò sí, amb en Biel com a baixa del dia per indisposició matançera o algo així, ens trobam en Nando, en Jaume, un retornat Mara i un servidor al passeig i com no... plou!!! Aquí se'ns presenten diverses opcions:

1.- Proposta d'en Miquel: Vaig a treure diners i ens fotem un bon berenar per aquí i cap a cases
2.- Proposta d'en Jaume: sa mateixa que en Miquel però anant al muntant.
3.- Proposta 1 d'en mara: "me mor de ganes de donar pedals!!!!
4.- Proposta 2 d'en Mara: "deixam ses bicis al garatge i anem a berenar a no sé on ha dit però enfora"
5.- Proposta d'en Nando: no cal explicar-la és en Nando, plou, hi ha fang i bassiots => HEM DE SORTIR!!!!

Opció escollida per majoria malgrat ens pesi a tots un poc: "Al agua patos!!!" animats per en Pep amb qui hem coincidit al passeig tot i que no ens acompanyarà avui, passam per ca en Nando a recollir un xubasquero pel "tirón" i venga pujar a bon ritmet cap al gravet: pujada a trossos a peu, a trossos empenyent, a trossos caminant,... no venga ara en serio anàvem a trossos donant pedals, tira tira però donant pedals.

Ens ha anat fugint sa xerrera, i un cop a dalt, respiram i decidim baixar per sa baixada més "normaleta" ja que pensam que patina molt i cal anar alerta. Començam a baixar i era literalment "llimet", "sabó fluix", "vermet" i mil sinónims més tots junts alhora, anaves per allà on volia sa bici, mai per on volies anar tu. Tan és així que tots hem fotut qualque grapada. Però com no, crec que un servidor és qui més bèstia se l'ha fotuda, res després d'encular a sa meva pròpia bici, estampant-mos contra una roca després de tastar el llimet verd del camí... reemprenem sa baixada sense més problemes.

Molt de fang, molta d'aigüa, molta diversió i en arribar més aigüa. Com ja sabeu en Mara té grans idees i per tal d'evitar-mos sa bulla en arribar tan enfangats a casa... pos uno hace lo que puede no??

I com no si ho fa en Mara... tots darrera! Bueno ara que ho pens això no és del tot cert, ja que darrerament (desde l'inici de la era TOTEM) està posant de moda sa frase: "ostres crec que m'he equivocat!! (i es tio s'amola per qualsevol banda, sí sí per qualsevol banda, llàstima no haver fet una foto, i menos mal que guardo la distància de seguretat sinó jo també m'hi amollo i ves a saber). Bé doncs, que tocava banyito!! I com no cadascú té el seu estil...

Així doncs, una sortideta completa, aquest ha estat el perfil de sa volta, cortesia d'en Nando. Començam l'any poc a poc i amb bona lletra. Personalment em despedeixo fins el proper dissabte 24, ja que dissabte que vé seré de ruta per Asturies, feis molta bonda a casa i poca amb ses bicis!!!