"Gorilas en la Niebla"
Divendres me pega un truc en Nando per confirmar es rumor de s'anada a Planicia. Ho haviem xerrat, però ja se sap, si s'hagués de fer tot lo que se xerra, estiriem a s'altura den Sam Hill... Res, que vist que sa cosa duia impuls i ja que en Nando, per part seva, ho havia parlat amb altres... Per envant, mem si trobam sa ruta completa!
Mos trobam es dissabte dematí a les 08:30 -impuntualment per part meva- i erem una gentada! Partim cap a Son Dameto rodant i amb bones, ja que sabiem que ens quedava mooolta pujada per davant. El que no estava tant clar era el com estaria es camí...
Sa part trialera de Son Dameto està molt millor que abans. Vaja, tant que hi passa un tot terreny tranquil·lament! Li lleva un poc de gràcia, però està bé per poder rodar per allà un poc més ràpid. Acabam de pujar i pegam cap a s'Arbossar, d'allà, agafam es desviament i ja estam apuntant cap a Planicia!!
Sa cosa comença amb un tirany estret per dins es bosc que enllaça amb una pujada que ara mateix hi cap un Suzuki més o manco (es caçadors passen de pujar caminant...), amb desnivell, però no constant, amb trocets de descans que el fan bò de dur. Es paratge és impressionant, sempre dins bosc d'alzina, molt entretingut. En aquesta ocasió anavem acompanyats de boira però s'ha de dir que amés de que el camí és xulíssim compta amb unes vistes de postal! I una cosa més, ha estat s'única vegada que pujant he sentit a moltes persones al mateix temps comentant lo increïble que era es lloc, deixant de banda el que estaven patint per arribar adalt. Record en Mara i en Juanito fent sa seva pròpia crítica de sa zona! "Joder, quina canya de puesto!"
Fèrem una primera aturada-reunió a una zona-mirador, on no es veia res per culpa de sa boira però que anava bé per fer un poc de descanset. Duiem ja molt de temps pujant, però encara ens quedava moltissim! (No convenia dir-ho massa, ja que no s'ha de desmoralitzar, que tots anàvem sofrint). Allà agafàrem forces a base de barretes fabricades amb glucosa, xocolata i quatre porcades més... I per amunt!
A mesura que anava rodant, me'n adonava de lo molt millor que estava es camí en tots els aspectes respecte a ses anteriors vegades que hi havia pujat. Arribam a un magatzem d'aigua i a un aljub en perfecte estat, des qual hi ha un parell de fotos.
A partir d'aquí es camí s'embruta. Hi havia grufades de porc per tot. I bé, mirant un poc es GPS i amb una mica d'intuició, aconseguírem arribar fins al punt geodèsic!!!! Aconseguit!!
Per allà ens vàrem fer quatre fotos de dominguero. Es lloc molt guapo però m'he quedat amb s'espina clavada de no poder haver gaudit de ses vistes! Hi tornarem fixo!
Ara ve sa baixada... Hmmmm... Això també hem va deixar amb un poc d'espina clavada. Sa teoria era que haviem de seguir recte, que estava un poc brut, però que llavor venia sa baixada bona. Lo de brut va ser vera, però resulta que enllaçava amb es camí que haviem pujat. O sigui que sa baixada va estar molt bé, però tots esperàvem algo diferent. Possiblement s'enllaç no el vèrem per culpa de sa boira, perque havia de ser per allà!
I en acabar sa baixada, que va ser espectacular, xubasco per un tubo! Per 20 minuts o menys que ens quedaven per arribar, aplegàrem un xop des que fan afició!
En conclusió: això s'ha de repetir, informant-nos un poc més per baixar i un dia amb es cel més clar!
Salut a tots!!
a partir de 800mts ses alzines tenen aquest aspecte digne del Senyor dels Anyells
Aquí estavem cercant en Gollum
Aquí trobàrem en Gollum i al fons a l'esquerra un tio que el vol escorxar
Es punt geodèsic
S'Aljubet! El tenien llogat a uns guiris...
Es posader mos va oferir panades i cocarrois
Impre-zionante
Recol·lectant peles per una bossa de ganxitos
No és que estigui tant malament sa foto, és sa boira
Divendres me pega un truc en Nando per confirmar es rumor de s'anada a Planicia. Ho haviem xerrat, però ja se sap, si s'hagués de fer tot lo que se xerra, estiriem a s'altura den Sam Hill... Res, que vist que sa cosa duia impuls i ja que en Nando, per part seva, ho havia parlat amb altres... Per envant, mem si trobam sa ruta completa!
Mos trobam es dissabte dematí a les 08:30 -impuntualment per part meva- i erem una gentada! Partim cap a Son Dameto rodant i amb bones, ja que sabiem que ens quedava mooolta pujada per davant. El que no estava tant clar era el com estaria es camí...
Sa part trialera de Son Dameto està molt millor que abans. Vaja, tant que hi passa un tot terreny tranquil·lament! Li lleva un poc de gràcia, però està bé per poder rodar per allà un poc més ràpid. Acabam de pujar i pegam cap a s'Arbossar, d'allà, agafam es desviament i ja estam apuntant cap a Planicia!!
Sa cosa comença amb un tirany estret per dins es bosc que enllaça amb una pujada que ara mateix hi cap un Suzuki més o manco (es caçadors passen de pujar caminant...), amb desnivell, però no constant, amb trocets de descans que el fan bò de dur. Es paratge és impressionant, sempre dins bosc d'alzina, molt entretingut. En aquesta ocasió anavem acompanyats de boira però s'ha de dir que amés de que el camí és xulíssim compta amb unes vistes de postal! I una cosa més, ha estat s'única vegada que pujant he sentit a moltes persones al mateix temps comentant lo increïble que era es lloc, deixant de banda el que estaven patint per arribar adalt. Record en Mara i en Juanito fent sa seva pròpia crítica de sa zona! "Joder, quina canya de puesto!"
Fèrem una primera aturada-reunió a una zona-mirador, on no es veia res per culpa de sa boira però que anava bé per fer un poc de descanset. Duiem ja molt de temps pujant, però encara ens quedava moltissim! (No convenia dir-ho massa, ja que no s'ha de desmoralitzar, que tots anàvem sofrint). Allà agafàrem forces a base de barretes fabricades amb glucosa, xocolata i quatre porcades més... I per amunt!
A mesura que anava rodant, me'n adonava de lo molt millor que estava es camí en tots els aspectes respecte a ses anteriors vegades que hi havia pujat. Arribam a un magatzem d'aigua i a un aljub en perfecte estat, des qual hi ha un parell de fotos.
A partir d'aquí es camí s'embruta. Hi havia grufades de porc per tot. I bé, mirant un poc es GPS i amb una mica d'intuició, aconseguírem arribar fins al punt geodèsic!!!! Aconseguit!!
Per allà ens vàrem fer quatre fotos de dominguero. Es lloc molt guapo però m'he quedat amb s'espina clavada de no poder haver gaudit de ses vistes! Hi tornarem fixo!
Ara ve sa baixada... Hmmmm... Això també hem va deixar amb un poc d'espina clavada. Sa teoria era que haviem de seguir recte, que estava un poc brut, però que llavor venia sa baixada bona. Lo de brut va ser vera, però resulta que enllaçava amb es camí que haviem pujat. O sigui que sa baixada va estar molt bé, però tots esperàvem algo diferent. Possiblement s'enllaç no el vèrem per culpa de sa boira, perque havia de ser per allà!
I en acabar sa baixada, que va ser espectacular, xubasco per un tubo! Per 20 minuts o menys que ens quedaven per arribar, aplegàrem un xop des que fan afició!
En conclusió: això s'ha de repetir, informant-nos un poc més per baixar i un dia amb es cel més clar!
Salut a tots!!
a partir de 800mts ses alzines tenen aquest aspecte digne del Senyor dels Anyells
Aquí estavem cercant en Gollum
Aquí trobàrem en Gollum i al fons a l'esquerra un tio que el vol escorxar
Es punt geodèsic
S'Aljubet! El tenien llogat a uns guiris...
Es posader mos va oferir panades i cocarrois
Impre-zionante
Recol·lectant peles per una bossa de ganxitos
No és que estigui tant malament sa foto, és sa boira
5 comentaris:
Dius que la baixada no va esser l'esperada, idó tenc que suposar que volieu baixar per les Rotasses. Si teniu GPS no hauríeu de tenir cap problema de seguir una ruta que passi per allà, sempre tenguent en compte que la primera part del camí es un tirany, a vegades difícil de seguir, i no es curt.
A sa página des Toys podrás trobar tracks d'aquesta baixada que enllaça amb el camí des Correu.
Per cert, noltros sí varem trobar els caçadors, i per no discutir, varem baixar per el Pas de sa Mola.
P.D. No confonguis casa de neu amb aujub.
Salutacions i mos veim per la muntanya
Mmmmmm... quina enveja!!
Si no vaig equivocat aquest dissabte hi ha sortida des club... però per el proper dissabte hi podriem tornar anar, no?
M'heu fet unes ganes que me mor de rebentar pujant i, això sí, trobar sa baixada correcta. Qué guapo sembla aquest lloc, estic per anar-hi diumenge a peu d'excursió...ummmmm
Per mi sí que hi podríem anar lo antes possible, i mem si fa menys boira, tot i que li dona un rollito bucòlic!
La veritat es que va ser molt guapo es puesto aquest, i tambe vaig anar molta estona a peu, he ha puestos que pujan molt i estan plens de pedras.
Quan volgeu repetim.
Per cert Golum!!! Bona cronica, t'has deixat lo des "parxe" d'en Mara i sa revolucio de nins que varen apareixe per s'erbossar, pareixia en Golum i els hobbits, jeje.
Bones a tots!
Bé, Jaume, ja feia estona que xerravem! Es tema de sa baixada jo crec que no la varem veure bé perque no s'hi veia gaire... Una vegada, fa anys, agafàrem una baixada que pega a Ses Mosqueres (banda concreta des Camí des Correu) però no haviem tornat per sa zona farts de topar amb caçadors... Per lo vist sel's hi ha acabat es xollo...
M'he colat amb lo de Casa de Neu, allò, segons sa gent d'Esporles, es tracta de "s'Aljubet", ara ho rectificaré...
Per cert, Biel i Miquel, hi podem tornar en voler... Jo vaig passar molt de gust de pujar-hi, i ja dic que baixar per allà mateix no desmerix gaire. De totes maneres, mos varen dir que hi ha unes 3 baixades possibles que hem d'anar investigant. Podem començar per es track de gps que tenen es Toys i llavor anar mirant ses altres. En Beia se les sap, però li fa peresa pujar a nes mamón...
I respecte a lo que diu en Nando, lo des parxe de'n Mara va ser el cagarse, perque mos vàrem ficar dins un casetó per canviar càmara sense banyar-mos i mos hi varen entrar davers 15 nins que feien una excursió per allà... No ho he posat a sa crònica perque trobava que ja se feia un poc llarg...
Publica un comentari a l'entrada