S'altre dia li vàrem pendre ses mides, però sa Tracer demana gas... I Sobremunt té de tot per provar: hi ha pujada dura, pujada no tant dura però tècnica i baixada tècnica-ràpida i tècnica-lenta... se vos ocorre una prova millor?
Tot comença amb imprevists. Surt de cases i me trob fora poder frenar... Es Hope han perdut més oli que sa furgoneta de Locomia i sa maneta quasi me toca es puny. Mos posam "manos a la obra" per intentar trobar oli de frens per alguna banda, però no hi ha manera. Vaja, me sap greu però he enredat a tot quisqui. Res, a nes final desistim i decidim tirar cap a Son Ferrà -"Ja ho veurem"- i en ser allà, decidim tirar cap a Sa Mola de Sobremunt per asfalt per compensar es temps perdut intentant arreglar es meu frens... I bé, crec que ho hem compensat sobradament perque hem arribat amb no res. He de dir que en Pep "Tracer" roda molt bé pujant amb sa bici, tot i que encara no està acostumat a sa postura (es canvi de bici ha estat un poc bèstia). Ara, he de dir una cosa: Pep, aquests sprints teus, són un poc radicals! :-P
Res, que ja som adalt i comença lo bò... Com ja mos té acostumat: speedway per un tubo! Roca banyada per tot, que t'obliga a anar traçant bé i a agafar embalada abans des trams de roca per no haver de pedalar fort dins aquestes. I així i tot... ho has de surar com puguis
I ja comença sa baixada. Sa precaució no dominat aquest apartat de s'excursió... Què hem de dir que no s'hagi dit d'aquest descens? Idò un parell de coses: amb una Marzocchi 66 petada fa mal baixar i sense fre del davant també! Ah sí, i "Sa Roca" en banyat patina un poc, val més no baixar-hi.
Fent es pardal
En Biel i un marge
6 comentaris:
Ostres tio quines cróniques més currades!!! Molt bé Vicenç!!!
Vaja disfrutada de volta, està clar que pujar i per asfalt no és lo meu, està clar que me falta forma, però he de recononéixer que disfrut com un nin de baixar (tot i que encara pos massa peus) però com patinava!!! Tenc els hombros esbravonats que no me puc ni gratar sa cara. Ja fris de que sigui wednesday!!!
Ah i enhorabona Pep, quina bici més guapa, ja veuràs com t'hi avesses molt aviat!!!
Ah per cert un missatge per en Mara: no és que no vulgui que venguis els dimecres a entrenar... és que si a més a més d'estar en forma, entrenes també els dimecres... crec que jo hauré de viure damunt sa bici la resta de la meva vida només per evitar-vos ses llargues esperes a que vos tenc acostumats. Joer tio NO ENTRENIS!!!!! Com t'ho de dir!! :)
Pfffffffff... Aquesta vagada he pujat tantes fotos (en Miquel estava a tope) que m'he cansat i no he escrit tant!
Va be així. Sempre es millor veure fotos.
Aquesta volta es l'hòstia. Crec que, com la Branson, mai ens cansarem de fer-la.
O com diu en Miquel, vull donar l'enhorabona a nen Pep per sa bike que s'ha tret de sa màniga. Un cuadre preciós i un montatge molt fi, amb molt bon gust.
Estic d´acord que aquestes voltes cada cop son mes una gosada, però controlauvos un poc, per favor.
Heu sentit els comentaris d´en Biel i es marge.
No hem direu que no pareix una altre cosa.
Miquel que mes voldria jo poder entrenar com voltros els dimecres, o els dimarts , o els dijous, però no puc. Així no sofriria tant els dissabtes.
Va Mara que sofrir no ocho cuartos... tu vas a saco per amunt i per avall, sinó mira pel retrovisor i veuràs com ni així me veus en l'horitzó de lo enfora que estic de voltros!!
Avui torna a tocar entreno,a les 15'50h al passeig i en principi sa ruta serà el que ja podem denominar "circuit d'entreno" - costa-pintxo-mirandemar-brandson-esporles.
Ánimo a en Biel & Company que avui no ens pot acompanyar. Una abraçada!!!
Publica un comentari a l'entrada