Vaja quina session al•lots. Casi no son les 8 del matí i encara tenc es “subidón” dins el cos. I imagino que en Miquel estarà més o manco igual.
Vàrem partir puntuals. A les 16h. La volta prevista era la mateixa que férem dissabte (Costa, Pinxo’s single track, Mirant de Mar, Branson, Port des Canonge).
Bé. Partim a bon ritme (al manco per noltros, clar) i en un tres i no res ens plantam a l’inici del single den Pinxo. Ja sabeu que hi ha bocins que tenen la seva cosa… tècnics, amb forta pendent, brut, etc… Idò en Miquel es va menjar sa pujada com si res. Sense posar un peu es tio. Cada dia puja millor aquests trams complicats. Pel que respecte a un servidor, ho vaig fer tot també, però quan faltava un pel de pujada, vaig haver de posar peu… Estava fus!!
Ja som a dalt. Proteccions a tope i tira per avall. Aquí es on comença el nostre Non-Stop. A partir d’aquí tot serà per avall fins al Port des Canonge, o sigui que... Disfrute a tope!! El primer tram, fins al mirant de mar, entre que està molt brut i els arbres que hi ha enmig ens va tallar un poc es rollo... però res que no s’arreglés amb el que encara ens faltava. Bé, arribam a nes Mirant de Mar i sense aturar, seguim amb la baixada. Uffff quina baixada!!! Crec que en Miquel i jo no haviem baixat mai tan aviat per allà. Va ser un disfrute total. S’altre dia en Vicenç ens va comentar es rollito aquest ianqui, es Feel the Flow. Idò jo no se realment a que es refereixen ni que es el que senten... però segur que s’assembla molt al que vam sentir ahir. Jo crec que mai m’havia sentit tan a gust sobre la bike.
Amb es tremendo subidón dins el cos pujam el trosset de carretera per enllaçar amb la Branson. I per avall un altra pic. La festa continuava. Estàvem en estat de gràcia. Sempre amb un poc més de respecte a les zones més complicades de la baixada, tornàvem anar a tope i amb un tres i no res ja haviem acabat la baixada.
Ja només ens quedava la pujada cap a Esporles. Fa un poc de peresa... però amb la cara de felicitat que duim a sobre segur que no es farà tan pesada. I efectivament. Mitja horeta pujant i ja som a puesto. Són les 18h en punt. 2 horetes molt intenses. 2 horetes “Non-Stop Fell the Flow”.
Salut a tots!!
P.S.: Aquí teniu un parell de fotillos...
Començam la volta
Felicitat absoluta
A punt de començar la branson
Pel single den Pinxo
4 comentaris:
Molt bona sa crónica Biel, però millor fou sa sortida. Efectivament encara me dura es subidón, i no te cont res d'ahir vespre, no me podía adormir, ses cames donanven pedals, feia gestos de botar, bé un desastre!!!
Per cert jo també vaig arribar fus pel single d'en Pinxo, me peensava me pegaría un chungo... però el que record amb més intensitat va ser el fet de botar el meu primer tronc íntegrament i sense aturar, literalment vaig volar per damunt seu... He de reconeixer que ho vaig flipar, bé que encara ho estic flipant!!
Ja fris de que sigui dissabte!!!
Si vos vareu sentir fluir, sentireu es flow :-P
Molt bé sa crònica. Mem quan ens entretenim a fer quatre fotos racing...
Quan vulguis feim una sessió fotogràfica... Entre en Nando, en Miquel i jo qualquna en quedarà bé.
JAJAJAJAJA molt bona Biel, serà per quantitat a granel de fotos, no per qualitat dels fotógrafs, jajajaja és conya!! Me fa moltes ganes que quedem per fer una sessió de fotos racing com toca. o sigui que en voler quedam!!! però amb trípode i autodisparador inclosos!!!
Publica un comentari a l'entrada