Pages - Menu

dimarts, 17 de juliol de 2012

II Travessa Serra Tramuntana en BTT

Pujam el nivell!!


Crec que aquesta seria una bona frase per descriure el que va ser la travessa en BTT d’aquest any. I es que hi ha que veure com ha pujat el nivell!

Ni més ni manco que 16 Ermassets ens vam reunir el passat 9 de juny per gaudir d’un cap de setmana de luxe. I es que si juntes un bon grapat de quilòmetres de muntanya, paratges de postal i un bon grup de bikers ben avinguts, el resultat mai pot ser dolent.

Enguany tocava partir de Pollença. Idò venga, partim?

Entre esperar al bus, carregar i descarregar bicis i demés, eren quasi les 9 quan partiem de Pollença. Foto de rigor i a donar pedals! Després d’un poc de ruta turística pels carrers del poble i d’un parell de quilòmetres d’asfalt, agafam el camí vell de Lluc. Just en tocar “terra” ja vam veure el que seria la tònica de tota la travessa, i es que el grup es va mantenir ben compacte en tot moment i duguent un bon ritme.

Ja a Binifaldó, partim com un tir cap a Can Gallet. Teniem taula reservada i moooooolta fam. De fet, aquest “avituallament” ens havia de servir fins el sopar a Deià. A Can Gallet ja ho sabeu, bon genero, molta quantitat, i tot a un preu insuperable. Un 10!

Amb la panxa més plena que buida envestim la primera xinxeta del dia. El Galileu ens esperava! I de quina manera... Vam anar rodant fins on comencen els escalons de pedra (en Mara en va pujar un grapat, però, com tots, va acabar claudicant). A partir d’aquí, empeny qui t’empeny! Ja vos ho podeu imaginar... dur, dur!! Una vegada a dalt, la recompensa... unes vistes brutals! Però la cosa no acaba aquí. Haviem de seguir per un camí molt tècnic, on amb una mica de sort aconseguies donar un parell de cops de pedal, fins arribar al Coll del Telégraf. Després d’uns minuts de descans, tocava tornar a caminar. Haviem de pujar fins al Coll des Prat... però ja quasi hi érem, faltava no res!

I així va ser. Ara ens esperava una baixada llaaaaaarga ben complicadeta. Molta pedra, síquies, un parell de sustos i també un bon grapat de rialles. Me consta que (i dic me consta perquè jo no els vaig veure a tota la baixada) en Mara, Castro, Bernat’s and company van baixar com un tir. I es que, parlant d’aquesta baixada, ara me ve una frase d’en Bernat d’un parell de dies després de la Travessa... Record que va dir que després d’un Pollença – Sant Elm amb BTT lo que més mal li feia eren els braços!! Amb això queda tot dit!!

A la Font des Prat ens vam reagrupar i aprofitàrem per carregar els camel’s i pegar una mossegada. La propera fita es trobava a la Canaleta. Fins aquí un camí tècnic que vam fer tots amb bon ritme i sense gairebé posar cap peu. Una passada com anàvem de juntets!!

Ja a la Canaleta teniem un bon tram per davant de bon rodar fins al Coll de l’Ofre. Hi vam arribar sense incidents i preparats per fer front a una altra baixada de les de veres. El primer tram va anar perfecte. Les trialeres per no haver de baixar per la pista de les Cases de l’Ofre són una passada. Com sempre, n’hi va haver que s’ho van agafar amb més calma que els altres... (no vaig tornar a veure a ningú!!).

El proper reagrupament va ser just abans de començar la baixada pel Barranc!!! Quin suplici!!! Crec que quasi ningú va disfrutar de la baixada. I es que no es gens agraïda. Els escalons et deixen ben baldat!! Però bé, ningú va dir que fos fàcil, no? Ja a Biniaraix i abans d’envestir el darrer tram de la jornada, vam aprofitar per repostar un poc. Un parell de cocacolas, unes cerveses i una bona grapada de fruits secs ens van deixar preparats per arribar a tope fins a Deià.

Després de acomiadar-nos d’en Llorenç a Soller, envestim les darreres rampes de la jornada. En no res ens trobam al GR que ens durà fins al refugi de Can Boi. Ja el coneixeu aquest tram. Molt divertit. Pujadetes, baixadetes, trams de bon rodar, trams més tècnics... i encara que ja estàvem un poc cansats, va ser una disfrutada! Per cert, a n’aquest punt cal fer menció a dos megacracks que, personalment, me van sorprendre molt. Un d’enlls, n’Herme. Que anava amb una rígida ben humil. No només marxava a les totes a les pujades... també a les baixades aguantava el tipo! I l’altre, en Mara petit. No acabava d’estar fi fisicament, però poc a poc, amb esperit ultra (perdonau aquest símil, però no ho puc evitar... quan sent la paraula ultra m’entra la inspiració... jejeje), es va anar refent fins a trobar-se com un bou!

I res, que ja erem a Deià. Teniem ganes d’arribar al refugi. Ja sabeu, dutxa, menjar, descans... però per damunt de tot, ganes de veure al tio Busquis!! Cagondell, que fariem sense ell?? Tots sabem les ganes que tenia d’estar bé per poder fer la Travessa, i tots sabem lo malament que ho ha passat i el greu que li va saber no estar llest per venir amb noltros. Però així i tot, allà estava. Esperant-nos a la fresca amb el cotxe ple amb les nostres bosses i una gelera XXL amb molt de brou ben fresquet. Vos ho podeu imaginar, un 10!  Per això, aquesta Travessa, aquesta crònica, o lo que sigui, va per tu tio Busquis!!

Bé. Després de traginar bosses i escollir llitera, tocava dutxa i sopar!! Quina fam que teniem. Deu ser per això que ens va parèixer un poc magre el sopar. Era bo, i imagino que per algú que no hagués fet 60 kms amb btt, suficient. Però a nosaltres ens va faltar tita!! Tant de bo que després ho vam arreglar amb una bona grapada de fruits secs i unes bones herbes mentre revisàvem els vídeos que en Bernat i en Pep havien fet durant la jornada. I res, amb això teniem el primer dia llest. Era hora de dormir. Això si, no sense fer un bon grapat de rialles quan tothom ja estava dins el llit. Un poc de caxondeo, un parell de roncades de qualque afortunat, i qualque “Johnnyyyy, la gente esta muuuuuuuuuyyyyy locaaaaaaaaaaaaa”, i a dormir!!

L’endemà, els més matinadors vam aprofitar per pegar una dutxeta a les nostres màquines abans de berenar. Poc a poc, la resta va a anar fent el mateix, i abans de berenar, tots teniem la bike a punt per envestir cap a Sant Elm. Ah, per cert, ens va passar el mateix amb el berenar... bo, però no suficient per a nosaltres...

I res, amb aquestes ens trobam damunt les bicicletes un altre cop. Però per poc temps! La jornada començava pujant pel camí que du fins al Teix! Idò a espitjar s’ha dit. Carritx per tot, les cames plenes d’arrapinyades, etc, etc... això fins que ens vam desviar per les finques de Son Rullan i Son Gallard, on ja podiem rodar bé. El tram fins a l’ermita de Valldemossa es molt xulo. Alzinar, pujadetes, baixadetes... molt divertit! Això si, abans d’arribar a l’ermita ens vam aturar al mirador dels Tudons, on es poden contemplar unes vistes brutals!

Ja a l’ermita, i després de pegar una mossegada i omplir les motxilles d’aigua, haviem de reprendre la marxa per fer un tram poc agraït. Carretera fins a la urbanització Nova Valldemossa, on ens esperàven per acompanyar-nos fins a Sant Elm en Wolfy i en Mattias. Aquí hi va haver el dubte de si baixar per George Sand i fer la Volta des General, i si anar per “Sa Pinxo” i pel camí de S’Arbossar. Es va votar, i la majoria preferia tirar cap a “Sa Pinxo”. I dit i fet, per avall ben fusos fins agafar s’Arbossar.

Després d’una bona estona de bon rodar, tocava enllaçar amb una altre camí dels bons. Haviem d’arribar fins les cases de Planícia, i el tram de bosc-alzinar es preciós. Haviem de dinar de bocatas a Estellencs, i ja hi començava ha haver gana... o sigui que no vam fer molt en ronsero per les cases... Baixada ràpida per la pista asfaltada fins que en Castro es va haver d’aturar de cop... Se li enganxava el canvi i no podia rodar. Després de mirar i remirar una bona estona, va resultar ser un radio romput que es va embullar amb es cassette... un cristo!! Amb un poc de paciència el vam anar desfent i vam poder continuar la marxa. GR fins a Estellencs sense perdre gaire temps... el dinar ens esperava!! I aquest no va defraudar. Taula posada, bocatas per un tubo, i brou ben fresc!! De luxe!!

Ben tips, arribava un moment ben dur. No record si eren les 14h o les 15h en partir. Però amb panxa plena i amb molta calor no és molt recomanable posar-se en marxa... però es lo que hi ha!! Partim tira-tira per arribar al Coll de la Gramola, que entre que vam partir pel camí vell d’Estellencs, i que després vam fer qualque tram de terra, no es va fer tant feixuc.  Pel Coll i abans d’agafar el camí de ses Basses n’hi va haver que van posar el xip de rutero... cagondell, vos rebentaré!! A qui se li ocorre pegar sabates pujant per asfalt amb dobles de 160??? Doncs a noltros!!

Ja a terra un altre cop, al camí de ses Basses, teniem les darreres pujades de la jornada, que es van fer a bon ritmet i com el dia anterior, tots ben juntets. Després tocava camí de Ses Rotes i creuar pel torrent de ca na Rosa per pegar al cementiri de S’Arracó i finalment arribar a Sant Elm.

I, 120 kms després,  ja hi érem. Una més. La segona travessa a la Serra en BTT dels Ermassets.

I per acabar m’agradaria destacar un parell de punts. Primer, el bon rollo que hi va haver els dos dies. Segon, que vam aconseguir anar sempre a bon ritmet ben junts, i tenguent en compte que érem 16, això no és gens fàcil. I tercer, lo fort que està tothom.

Fins a la propera!!

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Aquí teniu els dos enllaços del meu garmin per si qualqú vol el track:


Com l'any passat, farem un recopilatori amb totes les fotos i els videos que vam fer entre tots. Aquí només posaré una petita selecció de fotos d'en Juanito:















11 comentaris:

Biel ha dit...

Al·lots!! Perdonau haver tardat tant en fer la crònica!!

Pensau que m'heu de passar totes les fotos i videos que teniu per fer el recopilatori!!

Vicenç Ribas ha dit...

Una passada de crònica crack! Ses fotos, també molt xules!

Mara ha dit...

Moltes gràcies Biel. Una gran cronica. Lo bó se fa esperar. Tots sabiem que et lluiries. Tenc la pell de gallina. La vull repetir, ja !!!

jaume busquets ha dit...

Primer donar l'enhorabona al cronista és clar no hi ha un altre com tu per fer aquestes cròniques tan reals i emocionants.
Segon gràcies per dedicar aquesta crònica a un sevidor
Tercer gràcies a tots per tractar-me com un més a un que aquest any no fes la Travesa amb vosaltres
I quart és qüestió dels Ermassets facin una sortida memorable, jo proposo volta a Menorca al nostre rotllo Camí de Cavalls amb lletres majúscules.
Bé comencem a posar data ......
L'any que ve el tio Busquis espero aquest alli per si més no emprenyar el personal

pepillo ha dit...

Bueno con diguen tots lo bo sa far esperar,Biel m'encanta sa cronica.
Com diu en Mara jo també la vui repetir,mldament enguany tengues mal record des primer dia.
Moltes gracies per sa companyia i per sa apoyo moral de cualcú per no dir de tots.
Per acabar dirli a nen Jaume que no tens per que donar gracies per tratarte com un mes,per que ets un ARMESSET mes que per desgracie vares tenir un mal accident pero en crosses i tot sempre has estat aportant el teu grar d'arena,i sobre tot donarte nosaltres ses gracies per es teu apoyo logistic isa teva bona intensió de donarmos una má.
Res mes que donarvos ses gracies a tots per com sou i no cambiau que sou el mijor grupo de btt que conec.

Joan de la Cruz ha dit...

Gràcies Biel!!!
Sabem de la feinada que dur això i més si està tant ben fet.
M'agradat molt aquest "revival" gràcies a tots Cracks!!
abans de final d'any la tornam fer "NON STOP"

Salut i força

pd.m'apunt a la dedicatoria pel tio Busquis, gràcies!!

Anònim ha dit...

Mateu Garau

Ets un crak Biel. Ets el redactor oficial dels ermassets. No t'oblides de res i els detalls que escrius enriqueixen molt la crònica.

PD1: La travessa non stop no són bromes, però jo m'apunt.
PD2: Hem de fer voltes nocturnes? Qui s'anima? Podriem fer els dijous igual que l'any passat...
PD3: un matí a la setmana (normalment dimecres 6:30 mati) sortim a fer una volta ràpida per si algu es vol/pot apuntar

Anònim ha dit...

ANDRES Lesmes

Menudo fenomeno que estas hecho. Una pasada la cronica y muy hemocionante para mi que hera la primera pero no la ultima fue una experiencia increible. Muchas gracias a todos por lo que os toca.

Hay muchas propuestas a lo de las nocturnas lo podemos mirar y lo de menorca??? esto es muy interesante....

Joan de la Cruz ha dit...

Podem quedar aquest dijous per fer una nocturna i després sopam pel passeig, que vos pareix? devers les 20.15 o 20.30h ens veim pel passeig. Deis la vostra i a carregar els focos.
Salut i força

jaume busquets ha dit...

Bé només és un esborrany però s'està parlant d'una possible volta a Menorca en 4 o 5 dies per a finals de setembre o per al pont d'octubre només saber quants us agrada la idea, jo personalment crec que podria ser una sortida divertida i molt bonica , per anar bé hauríem de ser tots i també si el gran Biel ja estaria recuperat dels seus genolls.
dir la vostra i força Ermassets power .. betuamilllamps sagrats

jaume busquets ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.