Pages - Menu

Popular Posts

dimarts, 23 de desembre de 2008

Renovació i altes de socis

Ja acabam el 2008!!

Com ja sabeu, Ermassets, Club de Muntanya d'Esporles, és un club sense ànim de lucre, format per un grup de persones que únicament vol transmetre als damés la seva forma de vida: la muntanya. Els qui formam l'equip directiu i/o representam les diferents seccions, organitzam excursions i us guiam pels paratges de Mallorca (i més enllà), i d'alguna manera cau certa responsabilitat sobre nosaltres.

El tema està clar: tot i que enguany -i esperem que sempre segueixi així- no ha succeit cap incident greu, si algú es fa mal, no està cobert per cap assegurança, i va amb males, ens pot fer tancar el Club.

Apart d'això, donam per suposat que els que participen en les nostres excursions, practiquen esport de manera més o manco habitual, per això vos demanam que vos federeu amb els Ermassets. Federar-se és totalment recomanable per molts de motius: cobreix rescats de muntanya, assistència sanitària, dona preferència als refugis, permet competir... En Fran ens detalla amb que consisteix el tema modalitats:

Bones a tots!!

L'any esta a punt d'acabar i ja tenim els preus de sa Federació de l'any vinent. Sa federació ha pujat els preus 3 euros s'assegurança i noltros mantenim el preu de soci de l'any passat degut a la bona aceptació que va tenir.

Vos ho propos tan prest per si dia 1 de gener ja voleu estau federats. La gent que hagi estat federada aquest any amb noltros basta que m'envii el D.N.I., i la que no m'ha d'enviar nom senser, D.N.I. direcció, C.P., sexe, modalitat a la qual es vol federar (B,C o D i si vol incloure sa federació espanyola o no),

- La modalitat B (Excursionisme,Espanya, Portugal, Andorra i Pirineus frances) val 68 euros

- La modalitat C (Excursionisme, Escalada, Torrents i BTT,Espanya, Portugal, Andorra i Pirineus frances) val 82 euros

- La modalitat D (Excursionisme,Escalada, Torrents i BTT a tot el món, fins 7.000m) val 114 euros i les ampliacions de la federació espanyola, valen 15 euros.

Qualssevol persona que paga té dret a saber on van els seus doblers. Vos explic: 20€ van destinats al club, que ho empra per pagar una assegurança de risc civil (per si ens carregam alguna barrera, marge o el que sigui) i la resta va cap a la federació.

És a dir, si vos interessa, heu d'enviar un mail a en fran: franxisquet@hotmail.com amb ses vostres dades i fer l'ingrès a Sanostra indicant sa modalitat i el nom, al número de
CC 2051.0049.12.1070005207

Gràcies per confiar amb nosaltres.

Chill-Out Session II

Idò sí, en bon dilluns matí i fent ús d'unes més que merescudes vacançes, arrancam en Biel en nando i en servidor (en Juanito no va poder venir), de cap a sa costa, també anomenada sa costa de "ses merdes" per sa quantitat de merdes de cà que hi han i que son fruit d'amos desconsiderats que es pensen que tot és muntanya i orgànic, sense pensar que per allà mateix i passen pares amb els seus fills, ciclistes que llavors netejam ses bicis.. (bé només alguns, jejeje), etc.... perque després vengui na Munar a prohibir el pas a bicis perque deteriorem, no te fot i els cans poden cagar enmig del camí??

Bé, ja m'he desfogat!!

Costa per amunt, Mirandemar per avall, pujam cap al camí de s'Erbossar i baixam per prendre sa volta des General, en plena baixada per una d'aquelles rotes on hi ha asfalt, ens topam amb l'amo que ens crida l'atenció pel fet que el camí no és públic i ens vol fer pagar els plats bruts d'altres desconsiderats, ens comenta ses històries més destacades i li feim un poc de teràpia de grup, total que ens deixa passar tot i seguir remugant.

Sa baixada per sa volta des General, preciosa!!! i llavors berenada relaxada al Port des Canonge, barrita, glucosa, brou vermell i per amunt. Vaja pujadeta, sempre és dura, però si te la prens xerrotejant es fa més lleu. Arribam a esporles i "beer moment", fonem el bote i el deixam tremolant, només ens queda un euro i poc així que el próxim dia cal recaudar fons.

Ens va fer un dia genial, soleiet, bona temperatura, i sortideta rollito Chill-out pra el disfrute de las piernas!!! Fins sa próxima!!
























dilluns, 22 de desembre de 2008

The Uprising

Gent que comença...

diumenge, 21 de desembre de 2008

Galatzó

branca pujant i arbres baixant

Fa un parell de dissabtes intentàrem anar cap al Galatzó però mos va caure damunt un xubasco que mos va fer tornar enrera. Vàrem tenir un trauma gros, que compensàrem amb una torrada, que contenia ses calories necessàries com per dur a terme es Galatzó i es Teix seguits 4 vegades... Així i tot, anyoravem passar per sa zona més alta des Galatzó i mirar ses vistes, pel que ho haviem de compensar d'alguna manera...

Mos veim a nes Passeig preparats per partir, davers les 08:30. Ja mos feien falta unes temperatures un poc més altes i es cel un poc obert. I així va ser! Tiram per amunt, passant per Sa Granja, cap a Puigpunyent i mos desviam cap a Sa Campaneta. Allà, tocava "reunificació" :-P. Una vegada rodant per terra ja començam a veure es panorama: molta pedra i terra moguda, lo que feia pensar que ens tocaria una pujada complicada.

Comença sa pujada tècnica i bé; ho haviem endevinat. Trialeres rollo "capsa de tente acabada d'obrir" estaven per tot, el que va complicar es tema i també el va fer un poc divertit. Qualssevol tram que abans passavem, ara està "quasi impossible" i si l'aconsegueixes passar és una festa (mos basta poc per montar una festa, s'ha de dir).

Res, que després d'una pujada xunga-xunga arribam adalt, feim berenada i començam a tirar per avall. Per avall hi havia també terra moguda i tiranys estrets que simplement, han desaparescut!! Apart d'això, també hi ha un munt d'arbres que han tombat i que deslluiren bastant sa baixada, encara que sa diversió no va faltar, com tampoc 2 foradades...

I ja som a Estellencs! Quasi res! I un poc cansats, NOMÉS mos queda tornar!!! Sense gaire secret, tornada rodant per carretera pensant sempre amb que sa volta havia estat molt xula :-P



feim una "porada", jejeje... baixada divertida, acompanyada per arbres enterra, com podeu veure de fons :-P

Canviant càmara després d'una foradada. Mentres, en Nando estava rollo anunci de Martini...

Sa cara de'n Biel ho diu tot: "sisi, molt xula sa baixada, però no mos queda res per tornar..."

Es mirador és una aturada quasi obligatòria, i sa foto allà també... Aquesta vegada érem 9!

Salut!



dijous, 18 de desembre de 2008

18/12/2008 - Teix

He aprofitat que he passat uns dies aquí per Mallorca per dur-me sa bike i fer alguna rutilla. L'altre dia varem fer un poc d'Ermita i avui en Vicenç m'ha demanat a on volia anar i clar, crec que tinc una certa predilección pel Teix.

Esper que us agradim els comentaris i a vora si qualqué dia feim una volta!!!


En Vicenç que surt de Darrera de Sa Paret que no d'es armari.... Ja es veu... blanquita ella, pura manteca... mmm No es lo que troncha es com ho fa!!!


S'Ombra de la bestia vermella que la deixa enrera mentres sa 55 ilumina es camí.
En Pep amb es seu pepino que encara no sap que el duren al teix, i menys encara que li tirarem un bolazo de neu!!!

Li queda que ni pintao la 55 a sa 6.6 y como que va de números sa cosas duian dos pares de calcetins casdascú perque no sabiem quina quantitat de neu nos trobariem dalt.
Botam sa verja que atura ses cabres però no els animals masocas que s'en van a pasar fred un dia que podriem estar tranquilament a davant de sa estufa a casa.
Increible!!! Baixa aigua per totes bandes, mentres tant noltros pujunt en condicions infra-humanes. En Pep i en Vicenç ja fa rato que no els veig i com que jo no estic en molt bona forma m'hi dedico a treure fotos.
Com us deia, com que no estic en molt bona forma en es primer troç de formigó vaig caure cap enrera!!! Si, si, cap enrera!!! M'hi pareix que estaba un poc empinada sa cosa...
Aguantant sa bici amb es peu perque no me caigués damunt... Joder, i ara com surt d'aquesta situació???
En una hábil maniobra me tir la sa bici damunt, vaya tela.
I m'hi quedo mirant l'arbre que està damunt meu riguent-me de sa sitació tant absurda.
Ja m'ha sortit cara aquesta ruta, he romput sa maneta dels Formula The One.
No s'aprecia molt pero s'aigo baixava per ser curves de formigó.
I per ses parets...
I per ses escales...
El musguito.
I es musguito en sa pared de pedra. I us preguntareu, i per què tantes fotos del paissatge? Pues la cosa es que cada dos por tres no podía pedaletjà més perque estaba amb ses cames i amb el cor mes a sa lluna que en es Teix... Després m'hi vaig enterar que en Vicenç casi arroja ses dues pomes que s'havia fotut al partir d'Esporles...
I per fi, sa neu. Yuuuuuuuju!!!!! Foticho de la sa Nomad damunt sa gracia blanca.
Una vegada que vaig pujar el ultim tram caminant perque ya no podia més... En Pep i en Vicent m'esperabem amb les seves burres.
Un poc de neu damunt d'es refugi.
Es mosega rodas i la seva venganza. Nos varem fer un parell de pizzas al arrivar a casa i el mossega rodes me va posa oli que fa fum en es cul a sa pizza i jo m'en vaig convertir en es mossega foc!!!
Sa pròxima vegada nos durem algo per torrà en es refugi.
Chimenea Mallorquina del refugi d'es Teix
Restos de neu pels costats a sa part que pega menys es sol
Guerra de bolles de neu. Després de sa foto nos varem arriar uns bolazos i varem disfrutar como enanos!!! Bueno, a Vicenç no li va fer molta gràcia la bolla que li vaig colar pel coll!!! jejeje
Una estampa im-presionate. No more words.
Jo no som n'Amstrom...
Però vaig deixar huella, jejeje.
Nomad in Whiteland.
I arriben al terreny lunar... Pedraxpedraxpedraxpedra....infinites pedras.... ufff
Pedaletjant a dalt.
Pujam mes amunt...
Un poc d'aigo congelada i a seguir més a munt.
Davant d'es majestuos cim d'es Teix, encara amb un poco de neu, qualqué dia hem de pujar al punt geodèsic.
Un vent polar far que en Vicenç i en Pep m'esperim amagats... i jo fent fotos.... jejeje
Ja tenia ganes de posar-me ses proteccions pq amb els pantalons curts i amb so fred que feia...
Que s'amaga es sol!!!!
Hi ha que tenir moral de anar amb una rígida a un puesto tant pedregós como es Teix.
Pep vaig llegir una cosa molt certa en el foromtb i es que tens dues opcions: O canvies de rutes o canvies els amics amb els que fas ses rutes. jejeje

Home protregido vale por dos.
I com que estan a les fosques nos posam també els frontals.
En Vicenç volia baixar per aquí (lo del fons es Valldemossa) però al final li vaig convecer que era millor seguir pel camí pedregòs encara que no ho passariem putes.
Es puesto es chungo i a les fosques... menos mal de ses llums!!! Després d'aqui hasta abaix sense posar cap peu i sense aturar-nos!!! Mai, repito, mai m'havia sentit tantes pedres golpetetjant ses mevas mans, braços i cames... Ha estat com un compresor d'aquells que tenen fent feina a ses carreteres... brutal!!! Ses plujes han deixat tot es camí mes pedregós encara, infernal!!! Masoquismo en estado puro!!! En Vicenç i jo tenien una xerrada:
- No sento ses mans!!!
- Pute pedres!!!
- Masoquismoooo
- No s'acaba maiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii...


La tija d'en Pep no va superar sa provar de extrema dureza de pedrolo des Teix i ja al final en un petit bot va acabar subitament amb la seva vida últil...

Els fils de carbunco encara penjan...
I ara toca tornar sense sillin... jejeje
Amb sa caloreta del hogar i tot ple de trastos arrivam a casa i ses bichas s'han portat. D'aquesta nos hem lliurat, ufff, ja vorem a sa próxima.

Nos hem divertit, hem tocat sa neu, hem sofrit, hem passat fred i hem quedat servids de pedres per una bona temporada.