Pages - Menu

Popular Posts

dijous, 30 de desembre de 2010

Federació amb Ermassets 2011

Ja tornam a ser a final d'any!

I sí, una vegada més toca parlar de doblers... Ja sabeu que practicam esport dins un entorn que té es seu perill, -susceptible a un rescat, p.e.- ... Apart de que també sabeu que si se vol competir amb muntanya, estar federat és del tot recomanable. No fa cap gràcia haver-ho de pensar, però si hi ha d'haver un rescat dins muntanya i te troben amb cordes o amb una bici, tel fan pagar a tú, a no ser que estiguis federat. I quan estam parlant d'uns 5.000€ per un rescat amb helicòpter, acollona un poc.

I seguint amb coses que no fa gràcia parlar-ne, si durant una excursió del nostre calendari, algú es fa mal, en part en som responsables. Si aquesta persona està federada (i, per tant, assegurada), sa cosa té una solució diriem que "viable per a tothom", però si no hi està, ja tenim es trui montat. Per això, i desde sa Junta Directiva aprofitam per recordar-vos que per formar part de ses excursions que estàn al nostre calendari (es calendari el podeu trobar tot l'any com un link a sa part dreta de es nostre bloc) és totalment OBLIGATORI estar federats amb nosaltres.

Novetats? Sí, en tenim! Enguany comptarem amb sa possibilitat de que vos federeu amb Ciclisme (el que vos permet competir amb bici). El preu és similar (encara no el tenim definitiu). Aquest tipus de federació NO cobreix anar al rocòdrom, ni fer un torrent, ni escalar, ni córrer per muntanya i crec que tampoc cobreix un rescat de muntanya amb bici. S'única ventatge és poder competir amb bici. Pel que feim sa majoria de nosaltres no és molt recomanable, però pel Racing Team de descens que tenim en marxa és, simplement imprescindible i per això, enguany donam aquesta opció.

I bé, una vegada amollada aquesta salfaina de burocràcia he de dir que:
Al·lots, per part meva ha estat acollonant formar part de s'equip que formam tots els Ermassets. Un grup on predomina s'il·lusió i ses ganes de superar-se i de fer coses noves, superar reptes que ens pareixien impossibles fa uns anys. Reptes com a grup (Volta a Menorca), Ultrafons (UTST), com a versatilitat esportiva (Duatlons), i el més important: com amics (Aquests dinars i soparillos que tant ens agraden.....).

Desig que l'any que ve sigui com a mínim tant bò com aquest, que ens vegem més que mai i que riguem junts i fent el que ens agrada: estar per sa muntanya. Sou tots un 10! Cuidau-vos molt!


Texte escrit per en Fran (Secretari)
Aquests són els preus per federar-se amb noltros l'any qui ve:
Infantil: A 25 euros, C 40 e, D 75 e.


Juvenil: A 50 euros, C 63 e, D 97 e.


Majors: B 70 euros, C 90 e, D 130 e.


FEDME: infantil 5 euros, juvenil 10 euros i majors 20 euros.
El número de compte és 2051 0049 12 1070005207, MOLT IMPORTANT recordau a posar el vostro NOM quan faceu l'ingrès.
Una vegada fet el pagament que vos pertoqui (per entrenar en el rocodrom vos heu de federar a la modalitat C), m'heu d'enviar un correu electrònic amb les següents dades: nom sencer, DNI, data de neixement, adreça, C.P., població, telèfon, correu electrònic i modalitat en la qual te vols federar. Totes aquestes dades me les heu d'enviar a: franxisquet@hotmail.com
Està per concretar però segurament el darrer dijous de cada més es faran les entreges dels carnets en el rocodrom.
Moltes gràcies


Enviat per Fran

dimarts, 28 de desembre de 2010

S´Arenalet d´Aubarca


Sortida d´Esporles a les 8h del matí amb un fred que pelava (zero graus).
Pas a recollir en Mara petit per Palma i tira-tira cap a Artà. Allà ens dirigim cap al parc de Llevant on descarregam les màquines i ens ajuntam amb els companys de ruta:
En Santi, en Gabi i en Medina.

Començam a pujar en direcció a les antenes, pegant quatre estirades, durant uns 15 minuts i arribam al camí on comença la baixadeta.

Davallada divertida i sense més problemes que una foradada que ens condueix al refugi de s´ Arenalet d´Aubarca.

Feim una bona berenada com deu mana: Tortilla de patates, una barra gegant de pa i un parell de cervesses ( Al.lots, tornau a llegir aquesta frase ).

Amb la panxa ben plena seguim rodant vora la costa durant una horeta més i arribam fins a la Torre d´Aubarca, on feim un altre descans i les fotos de rigor.

Continuam la ruta, però aquesta vegada agafam un camí ample on passa un Tot Terreny que ens fa deixar la mar enrrera.
Un camí ciclable però molt dur, amb unes rampes d´escàndol i alguns trams "heavys" de formigó, però amb baixadetes divertides.

Res, un autèntic "sube-baja" que ens du de tornada als cotxes.

Una volteta diferent, molt completa de unes tres horetes molt intenses.













Bones festes a tots.

dilluns, 20 de desembre de 2010

Duatló Invertit de Hivern de Manacor



I com no, presència d´Ermassets al Duatló Invertit (19.12.10)

El diumenge al matí, mal temps. Que faig ? Eren les 7:20h i na Marian me diu, ja ens hem aixecat, així que ara partim cap a Manacor.

Recorregut 10 km de bici BTT, 4 Km de carrera a peu i 7 Km més de BTT.
El temps estava un poc feo, molt tapat, però no va arribar a ploure, només una petita brusca.
L´organització va deixar molt que desitjar, mala senyalització, pocs voluntaris, sense avituallaments (només al final).La gent feia dreceres i els organitzadors no se n´adonaven...

Era un circuit amb molt de fang i amb uns canvis de ritme un poc radicals, el 80 % dels participants feien les dues rampes a peu. Hi va haver un gran nombre d´averies i retirades.
De 142 participants, van acabar la cursa 122 ( 93 individuals i 29 equips ). A pesar de tot va predominar el bon rollo i l´ambient esportiu dels participants.També vam comptar amb la presència del Pare Noel, tot un crack. (Ja veureu les imatges).

Una vegada acabada la cursa van sortejar una panera de Nadal amb el número del dorsal. Per cert li va tocar a na Marga Fullana, encara no li basten els premis que té?

Resultats:

-BTT: 27´52"
-Cursa a peu: 19´23"
-BTT: 21´22"

Temps total: 1h 10 min i 15 seg.
Posició de la general: el 35.











Bon Nadal i Bones festes a tots.

Unes aventures que no vos podeu perdre...


HandI Adventures - Hans Rey, Steve Peat, Danny MacAskill from ResetFilms.co.uk on Vimeo.

dissabte, 18 de desembre de 2010

dimecres, 15 de desembre de 2010

15/12/2010 Visita al Teix, temporada 2010 - 2011

Al·lots, fa molt de fred, és un fet, però el que està clar que tota situació té sa seva banda positiva i negativa. En aquest cas, sa part positiva és sa de poder fer una visita-sprint (menys de 2 hores) al nostre sempre magnífic Teix nevat!

Com comença? Mr. Patau, que sabia que jo tenia s'horabaixa lliure d'avui dimecres m'ha pegat una telefonada "urgentíssima": "Ehhhhh! Pegam un bot pes Teix, a fer un poc es gamba per sa neu????" sa meva resposta: "nooo tioooo, me qued a ca meva davant s'estufaaaaaaa" Jajajajajajaj...

Aquí teniu un parell de fotos!

diumenge, 12 de desembre de 2010

04/12/10 - Una sortida diferent (Ara amb més fotos!!)

De only-mens & mueblebars


Per el passat dissabte (04/12/10) en Pinxo ens tenia preparada una quedada diferent. Una sortideta d’horabaixa-vespre i una torrada “only-man”.


L’hora de trobada la vam fixar a les 15:30 al Passeig per fer una ruta curteta. L’opció escollida va ser unes antenes per asfalt i baixada pel castellet, tot un clàssic!


Abans de continuar amb la crònica vull fer un petit incís. Com sabreu a les darreres quedades del Racing Team sempre hi ha hagut, per un motiu o un altra, alguna baixa. Mai hem aconseguit ser-hi tots. Record que a la sortida per Lluc en Pep Patau no va poder venir. A la de la Paella a Estellencs va faltar en Pep Castro. Per la sortida d’Artà vam tenir les baixes d’en Miquel i d’en Vicenç... Doncs per aquest dissabte el que no podia venir era en Vicenç. No va donar cap explicació. Jo mateix pensava que estava entrenant com un verro per la marató de Calvià que ha de correr d’aquí a poquet (molta sort tio!!), i no li vaig donar gens d’importància. Si, ja. Que ens la va colar bén colada. Resulta que es tio ha venut l’Uzzi per comprar no sé quin pepino (por me fa!!). I no acaba aquí la cosa... L’Uzzi, també coneguda com a mueblebar, l’ha comprada en Miquel!! Un cristo!!


I amb aquestes es va presentar en Miquelet nostre a la ruta. Ningú sabia ben bé com reaccionar. Uns pensavem que en Vicenç l’hi havia deixada. Altres en veure l’Uzzi aparcada per allà cercaven en Vicenç com a locos. I a qualqún altra l’hi va caure l’ànima als peus quan va comprovar que la seva bici amb uns 2 anys i mig d’antiguitat s’ha convertit amb la predina de totes les demés... i a tot això en Miquel que es xapava vegent les nostres cares de sorpresa. Quin panorama!


Una vegada superat el shock incial es decideix que comença a ser hora de partir. I així ho feim. Anam tirant cap a les antenes pel Verger. Tots coneixeu ben bé aquesta pujada. Fins a la Posada del Marquès vam anar bastant juntets. Tira tira i fora pegar sabatades. Però quan l’asfalt començà a picar de veres cadascú va anar marcant el seu ritme. En Miquel no aconseguia trobar una bona postura damunt la seva nova bike, i això va fer que patís un poc més del compte per arribar a dalt (tranquil, d’aquí a no res pareixerà que sempre has anat amb ella, ja ho veuràs).


Jo anava consultant sovint l’hora, ja que m’ensumava que arribariem amb fosca i no duia iluminació suficient. Res. Descansam un poc, contemplam les sempre fantàstiques vistes (el dia estava tan clar que fins i tot es veia el Cap de Ferrutx!!) i començam a encarar la zona de pujada de la mola de Sobremunt. Tècnica, tècnica. Com sempre. I un disfrute, també com sempre. No hi va haver pràcticament res de nou. Només en Miquel es queixava de que pegava per tot amb l’Uzzi. Cosa normal si, a part de ser baixa de pedalier, dus un poc massa de SAG al DHX5.


Ja ho teniem tot a punt per posar proteccions i començar a baixar cap al poble... però abans en Jaume ens va fer aturar per contemplar de nou les vistes que ens ofereixen aquests paratges, i la sorpresa va ser que vam poder veure Eivissa i Formentera... flipant! (Jo no ho havia vist mai des d’aquí).


I per avall. El primer tram de baixada, fins a l’Ermita, va ser un disfrute total. Baixada a bon ritme i bastant compactes. A partir d’aquí la cosa es va complicar bastant pels que no duiem llum abastament. I es que, si ja es complicat baixar pel castellet de dia, imaginau-vos a les fosques i amb un trist frontal. Quin cristo!! Hi havia grapades per tot. Això si, me consta que en Mara, pinxo and company vam baixar com sempre, o sigui, a xorro!!


Una vegada al poble foto de rigor i quedam d’acord per pujar cap a Son Cabaspre per sopar. I no va defraudar. Bon sopar, moltes rialles i molt bon rollo, com sempre!!


Aprofito per donar les gràcies a nen Pinxo per la seva hospitalitat, a nen Joan (+) per comprar tot el tiberi que ens vam clavar, a nen Joan (corse) per la seva salsa i els xampinyons, a nen Pep (castro) per agafar el mando a la barbecue, i que cony, a tots per ser així de collonuts!!


Fins a la propera!




Mirau quines vistes! Des d'aquí es podia veure Eivissa i Formentera


- Que feim...? Botam...? No hi ha collons!!


Si es que no en sabreu mai de posar. Mirau en Pep quines maneres de model que té!


Racing Team ja al Passeig


The only man night session



P.S.: Entrada actualitzada el 14/12/10 per afegir més fotos

INTENSE UZZI.... Noves sensacions

Bé al.lots mentres en Biel espera les fotos per fer la crónica de l'altre dia, i mentres en Pep i en Vicenç deuen estar "rollo Forrest Gump", un servidor s'ha dignat a fer la seva tercera sortida amb la nova montura, la Intense Uzzi.




Bé m'agradaría comentar-vos les sensacions que he tengut, no soc cap gran tècnic, ni expert en bicis, tan sols ser dir si m'agrada el que faig o no i el que sent mentres ho faig i com que les conclusions de l'estrena de l'altre dia (el de la torrada a ca en Pinxo) entre que era de nit (i la noche me confunde, no??? jejeje) i que duia a sobre un trancazo considerable (costipat, angines, cansament, etc..) es podría dir que l'estrena i les sensacions no foren dignes de consideració, així que avui m'he decidit a sortir una horeta amb ella per provar, provar i provar coses. Ahir ja vaig fer una altra sortida per acompanyar a un amic meu que es vol quedar l'Spyci perque la provés i mentres jo anava fent amb la Uzzi. Però avui m'he decidit a tocar cosetes, a ajustar i provar contínuament i hi ha que dir que les sensacions han estat moooolt bones.

En definitiva venia d'una bici d'enduro i pego a una altra bici d'enduro però amb conceptes diferents, geometría diferent, etc... i sa veritat és que es nota i molt. Sobretot però he notat el poder bloquejar la forca, el canvi de recorregut de la forca ajuda molt a l'hora de pujar, quina disfrutada!! Ara bé no li acabo d'agafar el punt al tacte de la Lyrick, crec que anyoraré durant molt de temps el tacte "FOX", però res que no es pugui acabar oblidant o solventant.


Per altra banda avui els frens ja frenàven i s'ha notat un munt sobretot amb la confiança de tot i anar tot sol poder embestir amb seguretat els trams més tècnics de baixada a una velocitat sincerament molt superior al que m'atrevia a fer amb l'Spyci.






Un altre punt que s'en du una bona puntuació és la tija pija, quan li agafes el tranquillo és una disfrutada no haver-te d'aturar en cap moment, ara veurem quant de temps resisteix, però ara per ara el pes extra que portes compensa, almanco a mi sí.



Llavors també voldría comentar el comportament impecable del DHX 5.0, quina marevella!!!  el propedal va fantàstic!!!



I sincerament mentres baixava tot follat, perdó per l'expressió... no em podia aturava d'imaginar com deu ser aquesta bici passada a 180mm davant i darrera.... ufffff si els reis mags del 2012 me duguéssin una talas Fox 180...  sería la ostia!!!! Jejejejejeje.
Ah per cert avui sí que he notat el tema dels deu pinyons... i sí que ajuden sí... perque s'altre dia estava tant fet pols que ni ho notava, però sa veritat és que és un guany important, almanco per algú que està en el meu estat de forma, jeje.

Res al.lots com veis no estic preparat per fer un anàlisi profund a nivell tècnic de tot el material però sí per concloure que ara sí puc dir que tenc un "pepinaco de bici", amb punts que lógicament es poden millorar, com el pes 15'600gr que encara se'n poden rascar per diferents llocs a toc de talonari.



HI ha un parell de cosetes que encara son dubte, com la potència que no sé si n'hauré d'acabar posant una de més curta i els pedals que me fa ganes provar els Cranck Brothers, els vaig pesar a Niu Wave per comparar amb els meus i aquells pesàren 269 gr  i els meus 609gr, ahí va eso!  i lógicament la tija pija també es força més feixuga. Per altra banda he decidit posar-me a millorar el material per tal de no dur tant de pes a la motxilla, definitivament hi han coses que ja es quedaran a fora, com el botiquí (cridarem a l'112 i per endavant), l'espray pels cops, les tres cámares es reduiran a una, i com podeu veure a les fotos m'he fet amb una pompa nova molt més petita i falaguera i amb un multieines també bastant falaguer tenint en compte que dur 14 utensilis entre ells tronchacadenes.





Res que de mica en mica cal anar renovant el material, perque vos faceu una idea, el multieines que portava fins ara fa 14 anys que el tenia més o manco. Ara toca vendre s'Spyci per recuperar-me econòmicament d'aquest ensurt, jejeje!!!



Com veis tenc un poc de trull amb tanta bici pel mig...

Salut a tots i mem si coincidim aquestes festes un poc més que fins ara!!!

divendres, 10 de desembre de 2010

Globero Day

Al·lots, sa Marató de Calvià s'acosta sigilosament, ses cartes ja estàn sobre sa taula i dos que jo me conec lo únic que poden fer és amollar cames tranquil·lament i sense presses per tal d'arribar frescs a s'esdeveniment.

Aprofitant aquest magnífic super pont -que per sort hem pogut fer- (pont, torrent, riu, acueducte o lo que li volgueu dir... ), hem pegat una estirada als entrenaments a principi de setmana i aquest divendres dia 10 tocava compensar un poc... fent de globero! Jejejeje... No ho tenia del tot clar es matí quan he començat a rodar amb sa custom de sa meva germana, però hem cobert es planning: Partir a les 9:00 desde Esporles i fer una visita de cortesia a Fora Corda desde Esporles!

Hem partit tira-tira i s'ha de dir que quan ens miravem a nosaltres mateixos mos xapavem de riure amb ses pintes i ses bicis que duiem, jejeje, quin estilaso! Sa Brompton i sa Felt han fet més rodatge del que tenien previst i han aguantat bé :-) Lo millor ha estat sa cara que ha posat un rutero quan l'hem adelantat! Mos ha mirat dues vegades i crec que ha anat directe a s'oculista. Llavor ha tornat altre vegada i ens ha amenaçat: "Aquestes bicis, costa per avall van molt bé, però per amunt no tant". I bé, ens ha tornat a passar... però se pixava de riure. Només ens faltava sa perruca i sa bocina per fer de Fofito i Miliki!

I què més vos puc contar? Sa circulació per dins Palma, un poc més complexa però s'ha de dir que es carril bici és un gran encert, tot i que es sedentaris de sempre (que tanmateix no fan comptes emprar-lo) no li veuen es sentit, però tant per emprar-lo corrent com amb bici, li dona un munt de possibilitats a sa ciutat amés de donar-li un punt molt més sà i contemporani. Què no tot són beneficis? Que no hi ha tant d'espai pels cotxes? Efectivament, però repetesc, si s'analitza fredament, tant per sa Ciutat, com per medi ambient, com per salut i qualitat de vida, té molt a favor. Ara, sí se pot circular amb bici per dins Palma amb unes condicions mínimes.



Pegau una ullada a sa nostra ruta globera!

Què? Hem de fer una Quedada Globera de tant en tant??

dimarts, 7 de desembre de 2010

Freak Days



Potències ultra_altes, dobles potències... una obra de globerisme o fetixisme ordinari? Tuning radioactiu?

Liteville

R + B Stone from Big Col on Vimeo.

Bavarian

deep in the bavarian woods... from Action-Shot on Vimeo.

dijous, 2 de desembre de 2010

Flexibilitat i rendiment



Entrenaments de flexibilitat per a rendir més amb bici

Raro-Raro-Raro

Al·lots, mem si trobau ses 7 diferències entre aquest quadre i un de normal, jejejej ;-)


Karpiel - Apocalypse

Probably the rarest and most exotic of all downhill mountain bikes, the Apocalypse is equipped with a double action suspension inspired by the landing gear of an aircraft. It uses a combination of either 2.75 coil and 1.5 air shock or 3.0 coil and 1.5 air shock, giving it between 12 and 12.5 inches of rear travel. This bike offers a smooth, bottomless feel that has no equal on rough downhill courses. It is completely unique in performance and design, proven on racecourses and legendary stunt drops of over 40 feet! The new, redesigned Apocalypse is set to debut in June.


Status: Special Release

http://karpiel.com/products/apocalypse/index.html

dimecres, 1 de desembre de 2010

New World Disorder 7 flying high again



Un poc de revival... Hi ha millor fórmula que juntar un New World Disorder amb BSO de'n Danko Jones?

Som bàsics

Hem de reconèixer que som bàsics i que a sa majoria ens agrada mirar aquestes pàgines. Salut!

dilluns, 29 de novembre de 2010

diumenge, 28 de novembre de 2010

Doble o nada.



Si, com ho sentiu.
Partirem a les 8h del passeig, en Pinxo, en Mara (petit) i un servidor, en direcció a la costa.
Pujam tira tira però sense pausa, anam cap a Mirant de Mar, baixam la trialera fins a la carretera del Port, i agafam cap a s´Arbossar.

Quan arribam a la Taulera el temps es posa molt gris i rebem una cridada d´en Bernat d´Establiments. És bergant a quedat torrat. Decidim que nosaltres tornarem enrere per el camí del correu i ell ens sortirà a camí.

El camí del correu patinava com si hagués llim de caragol escampat per tot. Ens trobam amb en Bernat i decideix tornar cap al passeig amb nosaltres, i mentre feim una cervesa ben merescuda
ens adonam que comença a sortir el sol. Entre bromes i rialles surt la proposta d´anar a pujar l´ Ermita i tornar a baixar amb un pis pas.

En Mara (petit) i en Pinxo es conformen i es donen per satisfets.

Començam a pujar cap a Son Ferrà i en Mara (petit) ens acompanya fins a l´ àrea recreativa, on l´esperen els seus amics amb un bon berenar.

En Bernat i jo començam a pujar cap a l´Ermita per el Gravet, quan tornam a baixar replegam en Mara(petit) i anam acabar la baixada en direcció a la "Roca" i els marges. Al.lots alerta amb en Mara(petit), se va tirar per tots els marges sense pensar-ho.

Sa Kona és una bona escola i més aquesta que ja està ensenyada...








Fins aviat!!!

dijous, 25 de novembre de 2010

Moustache Gracias Web

Aquest video m'encanta. M'encanta tant que me fa molta ràbia! Surt gent que controla un ou, que van sobrats i amés tenen prou enchufe per fer sortir a na Anne Caroline Chausson (mite des descens femení de sa pasada dècada). A part de tenir molt bon gust. Esper que ho gaudiu sense pensar: "cabron, ja m'agradaria haver fet un video tant guay a jo!"

Salut!



Moustache Gracias from FASTFOKUS on Vimeo.

dimecres, 24 de novembre de 2010

Alqueria Vella - Cala Rajada

21/11/2010 - Un diumenge de 10

Per on començ al•lots? Es complicat descriure amb fidelitat un dia tan complet com el que vam poder gaudir diumenge. Mem si ho aconsegueixo…

Ens aixecam ben prest. Tenim per davant un bon grapat de quilòmetres fins a l’Alqueria Vella, així que ens veim a les 07:30h al Passeig per carregar bikes i partir. Entre la pick-up d’en Pinxo i la furgona d’en Corse ho tenim mel. 9 bikes i 9 ermassets carregats amb un plis-plas i tira cap envant. Al pick-up, en Pinxo, Joan Ribas, Jaume i Joan de la +. A la furgona, en Corse, Pep Castro, Pep Patau, Mara i un servidor.

El viatge es fa bastant entretingut. Contam 4 batalletes, menjam un poc de quiche “Special Corse´s” (Mel d’abella!! Gràcies Joan, estàs en tot!!) i amb un tres i no res ens plantam a l’Alqueria Vella i al Parc Natural de Llevant. Pareix que el dia ens acompanyarà. Hi havia prediccions de pluja, però pareixia el temps aguantaria bé. Descarregam bicis, montam rodes, foto de rigor i començam a rodar.

Per cert. No vos he dit que era dia d’estreno. Teniem dues protagonistes que farien que la majoria de noltros bavegéssim de manera considerable. Una Specialized Stumpjumper Expert EVO amb 150 mm de recorregut i un pes brutal, i una Santa Cruz Nomad que quan la miraves no sabies si plorar d’envejota o d’alegria per tenir-ne una entre nosaltres.

I anam a la ruta en si mateixa. El primer tram molt en bones. Es una pista-carretera vella que vam anar fent poc a poc per tal d’anar encalentint un poc. Després d’uns 15-20 minuts pujant trobam el desviament que ens durà cap a Cala Rajada, però abans en Joan de la + ens recomana seguir pujant un ratet més fins a les antenes, on podrem gaudir d’unes vistes impressionants. I així ho feim. Va valer la pena al•lots. Quines vistes. Foto de rigor, i per avall a cercar el desviament que ens portaria fins al nivell del mar, on després ens mouriem durant tota la ruta.

La baixadeta no va tenir massa història. Només ens vam haver d’aturar uns quants cops per anar ajustant sa tija-pija de l’EVO d’en Jaume, que no acabava d’anar d’allò més fina. Una vegada abaix ens topam amb el que seria la tònica de la ruta. Petits trams de puja-baixa d’un nivell tècnic considerable. Era inevitable anar posant peus de tant en tant. I aquí va aparèixer la figura des “Nómada Pinxo”. Brutal el tio. Si els altres anàvem passant els trams tècnics amb nota, ell ho feia amb matrícula. Tant de pujada com de baixada. Hi ha que veure com pujava els escalons la Nomad i com traccionava als trams més complicats. Molt, molt bé.

I amb tot això, poc a poc els núvols s’anaven acostant al grup (o el grup s’acostava als núvols...), i a l’altura de Cala Torta ens va començar a ploure, pluja que no ens deixaria fins a arribar a Cala Rajada. Arribats a aquest punt vam començar a pitjar un poc el pedal (Aclaració: bé, hauria de dir “van començar a pijtar...” perquè jo l’únic que podia fer era anar a remolc e intentar no quedar massa penjat) i on vam disfrutar d’una bona estona de MTB en estat pur. Aigua, fang, arena, vent, pedres que patinaven com a sabó... un disfrute!!

Així vam arribar a Cala Rajada. Tot banyats, bruts i “pudents”. Havien passat 3 hores i 40 minuts, i 27 intensos km des que vam partir de l’Alqueria Vella, i ja era hora de descansar un poquet.

Arribats a aquest punt és on va tornar a eflorir un cop més la capacitat organitzativa de na Mari i en Joan de la +. Estava tot calculat. Mentres en Pinxo i en Corse van anar a cercar els cotxes a l’Alqueria, els altres vam fer unes birres al Port de Cala Rajada. Llavors, vam tornar a carregar les bikes i vam partir cap al Club de Tenis Aguait, on ens podriem dutxar (quina passada!!) i degustar una paella impressionant.

Com vos podeu imaginar el dinar va anar mel. Tot molt bó, i a més, a bon preu. Picada, paella, postres,... i xupitos... caaaa... aquí la cosa es va començar a embrutar. Voleu un consell? Si hi ha xupitos pel mig, no estigueu a la vora d’en Mara i d’en Patau. Son males influències!

Per acabar volia donar les gràcies a na Mari i en Joan de la + per l’organització. I a nen Pinxo i en Corse pel transport. Gràcies a tots!!

Racing Team després de la primera pujada



Mirau quines vistes!


Baixant fins al nivell del mar.


La nova màquina d'en Jaume. Brutal!!


Vam intentar tancar en Mara per agafar-li un poc d'avantatge... però no ho vam aconseguir!


Rodant


I rodant


I rodant


Aquí no va quedar més remei que carregar les bikes al coll


Pinxo en estat pur. Mirau quina cara de subidón just abans de fer un tram de baixada


Parc mòbil a vista de pájaro


Que viene, que viene!!


Aquí ja anàvem bén banyats


La recompensa. Va ser mel!!


Fi de festa. En Mara i en Patau custodiaven les botelles de licor per als xupitos


I això es tot al·lots. Esper que entre tots completeu aquesta crònica, que segur que li falten coses.

Salut a tots!!