Pages - Menu

Popular Posts

dilluns, 30 de novembre del 2009

Doble ració d'Ermassets

Una serp ens duu cap a Coanegra

Un dissabte més sona es despertador a una hora poc habitual per a una persona que té un dia lliure. Ja sabeu del que vos estic parlant, noo? Ni rodar pes llit, ni pensar amb fer una volta pes mercat... Tampoc ens invadeix sa necessitat de fer un cafè a nes bar... Es cor ja bombeja pensant amb una ruta nova i no necessitam estimulants artificials. Avui ens disposam a rodar per un lloc que promet, i tenim guia de luxe!


Són les 7 i busques i ja està quasi tot preparat per partir amb en Mara cap a Santa Maria. Barretes energètiques, aigua, proteccions, sa bici revisada, una bona berenada... i altres coses que sempre s'han de fer abans d'anar amb bici ;-) i tot preparat! "Mos veim davant ses cases de'n Vicenç Grande", va dir en Pere Niu... I cap allà ens dirigim... i ens les passam de llarg... i tornam arrera i al final les trobam! Allà hi havia es germà den Pere, un colega i poc després va arribar en Pere, o sigui que ja erem 5!

Cap on esn dirigim? Idò cap a Bunyola, però s'excursió acaba al final de Coanegra, pel que ja hem deixat els cotxes allà.

Començam rodant per carretera cap a Bunyola, amb bones i comentant ses darreres novetats del món biker de camí, com si d'una perruqueria de barri se tractàs. I es que sense aquests moments, es mountainbike no tendria gràcia, no ho trobau? jejeje... Tiram cap a sa pujada de Sa Comuna, intentant imaginar que punyint un parell de rodetes i palanques, es nostres trastos de davers 15kg són bicis de rally fins que arribam on es pot agafar sa trialera que hi ha a l'esquerra de sa pujada de Sa Comuna. Sí, aquesta que normalment no agafam perquè ens fa peresa... I per encalentir, en Pere ens conta quatre acudits fins que arriba sa trialera de veres i ja ningú té ganes de riure!

Després d'algún peu i moltes pujades de pulsacions superam s'adrenalínica trialera que teniem davant amb un somriure de satisfacció perquè ens ha anat millor del que pensavem :-) Seguim pujant un troç més, ja pel camí més ample fins que toca descans i posar proteccions. Feim berenada pensant què un variat seria més nutritiu i què haviem sofrit bastant per pujar, però què pràcticament tot el que ens quedava era BAIXADA!!

En Pere posa en marxa sa càmara des casc (en tenir es video el penjaré, lo juro!), i per avall! Partim amb bones, mos anam emocionant,... i com sempre mos passam de llarg algun desviament fins que en Pere diu: "ehh!, que es camí que vos havia dit ja l'hem passat de llarg!!"... I res, tornam un poc enrera i començam a devallar per una zona que a nes principi no se sabia segur si era un camí o un troç de bosc mig destruït. Poc a poc es camí es va anar definint: singletrack, desnivell important, bastantes zones tècniques ràpides (o al menys passàrem ràpid, jejeje), curves i més curves serpentejants, acompanyades de ses sinceres paraules den Mara: "Deu meu, que això no s'acabi mai!!". Anàrem entrant i sortint des bosc, on predominava s'alzina encara que també tocàrem alguna zona de pinar que te feia estar amb els ulls ben oberts. Sempre caminet estret, tant imprevisible com divertit. Fèrem alguna aturada de reunió degut a algun canvi obligatori de càmara o alguna caiguda lleu sense conseqüències fins que arribàrem al final de torrent de Coanegra per un itinerari poc habitual! 25 minuts dedicats exclusivament a sa baixada. Una de ses més divertides que he fet mai! S'ha de repetir!!

Amb cara de felicitat vàrem acabar d'arribar a nes cotxe. I vos puc assegurar que sa cara va durar tot es dia i tot es vespre! Un vespre que personalment vaig allargar un poc, però sempre tenint en compte que l'endemà dematí ens esperava una cita de ses bones. Anar a fer un poc d'enrenou per poder arribar a sa finca pública de Planicia!

Enduro per a menors d'edat!

Altra vegada sona es despertador fora d'hora. Aquesta vegada un poc més tard. Són les 10:00 i d'aquí poc ens veim a Can Pinxo per partir tots caminant cap a Planícia. Avui hem de fer trui per a intentar aconseguir que es camí que empraven es nostres padrins per arribar-hi pugui seguir essent emprat per nosaltres sense que es terratinent de turno ens tregui fora!

Ja ho tenim tot preparat: nins, cotxets, pares, fadrins, motxilles, roba predisposada a embrutar-se... i ganes de caminar.


Desde can Pinxo tiram cap a sa carretera caminant, tiram cap a s'Arboçar apuntant cap a Sa Taulera. Ja arribant a aquest punt intermig començàrem a trobar-nos amb una multitud, cotxes, càmares, trui i molta molta gent a peu! Aquí ens adonàrem de què molta gent ja n'està farta de que li tallin el pas, perquè pel nostre caràcter mallorquí ens l'han de fer grossa per reunir a tant de personal!

Un poc de trui, recollides de firmes i a seguir caminant cap a ses cases de Planicia, empenyent es carro des nins en es cas den Joan+ i en Pinxo! Si senyor, "con un par".

Després de unes 2 hores de caminar i arreglar el món amb amollant 4 sermons arribam a ses cases on una gentada se tornava a reunir. Vàrem dinar tots gràcies a què alguns duien menjar de més (tot era molt bò, s'ha de dir) i presenciàrem celebracions de resultats futbolístics que llavor acabaren en fiasco (jejeje, Bernadí, menos mal que vare beure es cava es migdia, perquè es vespre t'hauria caigut malament...) i en acabar, tornàrem cap a cases.

Caminàrem moooolt, vàrem fer un poc d'autoestop i entre altres coses mos ho vàrem passar bé defensant el que creim que val la pena defensar.

Salut i fins la pròxima!

Pura Vida

Road Trip de descens protagonitzat per en Wade Simmons!

Kevin Landry Promo from Justin Hannewyk on Vimeo.

diumenge, 29 de novembre del 2009

Vos animau??

Ei al.lots sempre en parlam i mai ens acabam decidint, vos proposo que visiteu el meu lloc de fotos ( http://fotobsessio.blogspot.com/2009/11/barranc-de-biniaraix.html ) i mem si amb aquestes imatges vos animau a fer una incursió en la natura d'una forma diferent al que esteim avessats, la idea és sortir-nos del nostre medi (les dues rodes) i anar a a pata, de cul, enfilats, patinant o de grapes per dins d'un torrent, voltros triau quin voleu fer i ja m'encarrego jo de coordinar-ho.  Ánims!!!!


dijous, 26 de novembre del 2009

Diumenge 29/11/09 pegam un bot a Planícia!

Degut a sa convocatòria proposada per la gent de Banyalbufar, que exigeix el lliure pas pels camins del Rafal de Planícia, per tal de que se'ns permeti arribar fins a les Cases de Planícia, es nostre Ermassets Racing Team de sa secció Btt fa una caminada desde Ca'n Pinxo fins a ses esmentades Cases.

Hem quedat que ens posarem en marxa a sa mateixa hora que parteix sa gent de Banyalbufar i com que anirem amb ventatge els farem de trobar a Sa Taulera de Banyalbufar. Feim comptes anar-hi amb dones, nins, i tot el que se posi per davant!

O sigui que, diumenge, a les 10:15 a Can Pinxo tot quisqui!

Què proposau per dissabte dematí??

Salut!

dimecres, 25 de novembre del 2009

MTB Through BC!

Per Canadà fan concursos de videos d'esport... Aquest ha estat es guanyador des MEC held a video contest - Sweet Spots... Mem si feim algo senyors!

Spectrum - Czech MTB Flick

Tothom s'espabila per anar fent montantges de video rodant per diferents bandes del món. Avui toca sa república xeca, o txeca? Ni idea... es video és lo important ;-)

Spectrum: trailer from Fullface Productions on Vimeo.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Planícia

Al ataque!



Al·lots, és hora d'actuar. Vos pos en antecedents:

Dia 4 d’abril 2009, amb presència del President Francesc Antich, el Conseller de Medi Ambient i altres autoritats, s’inaugurà Planícia com a nova finca pública i s’obriren totes les barreres per tal de poder accedir-hi, entre elles les dues que hi ha en els límits de la possessió des Rafal, és a dir, es va poder arribar a la possessió pel Camí Antic de Planícia (el que també passa per Son Sanutges i s’Arboçar).

L’endemà, aquestes dues barreres es tancaren amb pany i clau i fins avui no s’han tornar a obrir impedint, per tant, l’accés a Planícia per un dels seus camins més tradicionals i coneguts.

Dia 3 de maig, la propietat des Rafal aturà a un grup d’excursionistes banyalbufarins que anaven per aquest camí i cridà a la Guàrdia Civil perquè els identifiqués, com així va succeir.

A finals de maig la Conselleria preparà i intentà obrir un nou accés a Planícia, per tal d’evitar passar per l’esmentat Camí Antic, cosa que no va aconseguir per les denuncies de diversos col·lectius.

El 29 de juliol, l’Ajuntament de Banyalbufar aprovà el Catàleg de Camins del terme municipal, considerant que el Camí Antic de Planícia que transcorre per les possessions de Son Creus, Son Sanutges, S’Arboçar i es Rafal, és públic.

A més, està perfectament documentat, i ningú qüestiona, que la propietat de Planícia és copropietària de l’esmentat camí que, com ja s’ha dit, continua tancat per les barreres de la propietat des Rafal.

Davant aquesta situació, 18 associacions i entitats de Banyalbufar han decidit reivindicar i demanar, una vegada més, el lliure accés i l’ús públic del Camí Antic de Planícia, CONVOCANT i organitzant una excursió participativa pel proper diumenge 29 de novembre, com podreu veure en el cartell adjunt.

Tots junts farem una crida a la Conselleria de Medi Ambient i a l’Ajuntament de Banyalbufar, perquè si en nou mesos (els que fa que Planícia és una finca pública) no han estat capaços de fer obrir les barreres des Rafal, això ja no és una qüestió de passivitat, sinó que frega la negligència.

dissabte, 21 de novembre del 2009

Tres perduts pel Teix i un mueblebar

Idò sí al.lots s ahistòria que vos contaré avui va de tres perduts pes Teix i moblebar, i voltros direu: i ara això del moblebar???  jejeje ja sé que no dubtau de qui son els tres penjats, en Pere que venia de Bunyola, en Vicenç d'Esporles i un servidor que venia de Sóller. haviem quedat a les 9h a dalt del coll de Sóller, i tots hi  hem arribat rodant. I un cop a dalt.... TOMA MUEBLEBAR!!!!







Com no m'enteneu??? bé idò lo de sempre, una imatge val més que mil paraules.


No voldría vos malpensàssiu, les fotos també enganen ja que aquest moblebar (hi aclareixo que ho dic pel color...) llastimosament no és meu tot i que pensa que me queda de conya!!!! Sí al.lots, en Vicenç ho ha fet!!! Ha pujat de categoria!!! I de quina manera!!!







Només té una pega, no hi ha forma de dur-la a l'esquena jajajaja



Un cop m'havia refet de l'emoció de tenir una Uzzi tan aprop, hem pres cap a sa font del teix, per creuar s'embotelladora, auqest tros ha estat molt bó, veim sa barrera començam a pensar mem com la botarem i patapam s'obri tota sola, aquí ja mos pensàvem que en entrar ens tuparíen a tots, però no, botam una rejilla i a donar pedals com a locos per pujar ses rampotes que té sa pista ens ha de dur fins a ses cases del Rei Sanx. Només comentar-vos que els 180mm de la Uzzi no li han fet gens de mal a ses cames d'en Vicenç per pujar, en canvi jo ho he passat molt malament (ja veureu perque).







A ses cases del Rei Sanx










Si Vicenç te queda xulíssima però crec que a mi me quedaría millor jajajajaja



Ses darrerres rampes abans d'arribar al plà de dalts des Teix









I bé, tot i que sé que vos n'enriureu de mi, aquí vos pos una foto del motiu pel qual m'ha costat tant arribar a dalt, com a eximent diré que anava super concentrat amb el camí i no he mirat gens ni el dial del canvi ni els plats, fins que tot fet pols comprovo que havia estat pujant amb el plat d'enmig!!!!  Me vull morir!!!! Llavors ja era massa tard per recuperar l'esgotament de ses cames que segur que me passaarà factura. Si senyors he fet el ridícul!!!!














Fins aquí hem arribat, i no pel fet de trobar-mos una barrera amb pany al passador sinó perque en cop a dalt no hem vist ni trobat el camí per enlloc, la idea era arribar a agafar els camins de metre per tornar a pegar a dalt del coll de sóller però al final hem tornat a rera per ses costes que per cert fan més bon baixar que pujar i si a més vas amb un UZZI ja ni te cuento!!!












Un cop a dalt del coll se despide la fiesta, jo cap a sóller picant-me amb un mitshubishi que al final m'ha posat s'intermitent perque el passés, i aquells dos de cap al seu poble d'origen. Total: una volta extranya amb moments d'emoció (UZZI) i un bon matí de machaque per un dels cims més màgics de l'illa!!!

Mos veim al.lots!!!!

dimecres, 18 de novembre del 2009

Nou quadre GT Ruckus!

La bomba, Pegau-li una ullada!

http://www.vitalmtb.com/photos/member/GT-Ruckus-7-Spy-Shot,977/GT-Ruckus-Spy-Shot,3154/sspomer,2

Més Ermassets

Bones Al·lots!



De cada vegada som més... i no només faig referència a sa població mundial, sa qual ha augmentat lleument gràcies a sa inestimable contribució de'n Miquel i en Biel,... sinó també a nes Club. Enguany hem superat els 200 socis -cosa inimaginable fa 2 anys i que reconeixem que ens fa caure sa bava- i hem posat varis blogs en marxa.

Es darrer en entrar ha estat el d'Excursionisme, però és que també s'ha de reconèixer s'empenta que ha agafat el de Curses de Muntanya amb en Joan Rius. Vos recoman a tots que els hi pegueu una ullada perquè val la pena.

dimarts, 17 de novembre del 2009

Una Nomad fent feina

Quan hi ha xòfer, se pot fer molta por amb 160mm de recorregut...








Els inicis 2ª entrega: Una altre ermassat menut, quien será seraaaaa...

cordau el post de " Els inicis"???  Idò un altre ermasset s'ha animat qui deu ser???  Sa veritat és que és fàcil fàcil ja que si tan petit ja feia el que es veu.... ummmmm apuntava maneres.


Hi va haver un dia en que tots nosaltres ens pujàrem per primera vegada damunt d'una bici, tots vam dur rodetes en algún moment i poc a poc les vam anar vinclant a mesura que apreníem a aguantar l'equilibri i a fer tombades als caps de cantó. Uns vàren començar segurament directament per damunt terra, d'altres potser per damunt del formigó de la carrera de casa seva, i d'altres per ventura van començar amb mal peu dins el btt i només pogueren anar per sobre d'asfalt... Però sa qüestió és que tots hem sabut rectificar (jejeje que me perdonin els ruteros), sa proposta que vos duc en aquesta entrada per animar una mica el tema que està un poc aturat en aquest començament de curs... és que vos aixequeu ara mateix i pegueu un bot al "baúl de los recuerdos" i tresqueu una estona per allà dins per tal de trobar aquella primera foto, o segona o tercera en que agafàreu sa bici i començàreu a sentir es "flow". Venga per tal d'animar-vos vos en pos un parell d'un conegut vostre, jejeje quí serà....serà.... Si vos animau enviau-me ses fotos al meu correu i les publicaré en aquesta entrada.


De Els Inicis dels ermassets!!

De Els Inicis dels ermassets!!




De Els Inicis dels ermassets!!





dissabte, 14 de novembre del 2009

Massanella: Primer asalto!!!

Si al.ots, el títol crec que és l'encertat, haurà estat una primera aproximació al Massanella i ara veureu el perqué...

Haviem quedat en Mara, Pep, Nando, Juan+, Pinxo, Pere i Jo a les 8'30 a Mancor de la Vall, i ha estat, però amb una primera sorpresa que reconec que m'ha tirat sa moral pel terra abans d'arrancar i com que diuen que una imagen vale más que mil palabras... vos pos sa foto i mem si hi veis algo raro, raro, raro...




Qué no hi trobau res raro??? Val idò mirau aquesta....




Sí senyors, és es Pep i no du calçons de Freerider precisament, ni sabates amb cales, bé és que per no dur, no du pràcticament res, jejeje com ho veis el tio ha vengut sense bici, i s'ha fet sa mateixa ruta que noltros (menos els 3'5Km primers de carretera de Mancor a Caimari) a pata correns. Des d'aquí ja faig públic que ets el meu ídol Pep, me inclino ante tus pies!!!!

Doncs bé, hem anat fent per una pujada bastant exigent i amb diferents tipus de terreny, asfalt inicial, terra, formigó i finalment un empredat rollo romà pulit pel pas dels segles... que ha estat molt, molt dur, i  aquest primer ascens cal esmentar un parell de rampes que de tant que picàven t'havies de baixar a gratar-te, almanco jo i algún altre.

Hem trobat moltes al.lotes simpàtiques pel camí que ens animàvem a cantar el m'enamooooraaaa d'en Pinxo's Greatest Hits (per cert avui no aturava de cantar es tio, jajajajaja).

I aquí he de fer una aturada, ja que tots pujàvem pensant amb el berenar promès per en Mara per cel.lebrar al seu aniversari, però.... en un moment donat, en una pedalada traicionera... katacrack!!! En Mara ha romput es canvi!!! Sí com ho sentiu, se li ha aficat una pedrota quan estàvem a punt d'arribar a dalt entre el canvi i li ha doblegat sa pata des canvi i li ha tret el canvi de la rosca, vamos que l'ha petat ben petat (primer canvi de plans... en passar per inca ens aturam a S'escapada a fer sa compra!).

Res, ja ho veurem, ja ho veurem i en Mara que acaba per arribar empenyent a Ca'n Gallet on ens esperava el berenar preparat i on en pocs minuts de diferència ha arribat en Pep rollo triunfal (Fixau-vos amb sa música i aplaudiments en el minut 1'30 del video). Primer menjarem i llavors ja ho veurem.

En definitiva, no hi havia arreglo possible, i un cop hem tengut sa panxa plena hem pensat que el millor que podíem fer era tornar enrera i baixar cap a Caimari, deixant per una altra ocasió el nostre atac al Massanella, com fan els bons i intel.ligents escaladors, si avui no és el dia no és el dia i punt. I creis-me que realment no ho era el dia, NO. Ja que quan ens posam  en cami i al final d'una exigent davallada on cadascú ha baixat al seu ritme, en Pinxo ha tengut enveja d'en Mara que baixava "sin motor" i ha decidit prescindir del seu canvi per així poder fer un pedido a Chain reaction rollo 2x1 de canvis X0 jejeje, vaja que ha trencat el seu. Torna a treure el troncha i torna a punyir sa bici. I una metres més avall va en Nando que tenia afán de protagonismo i ens fa un invertido i sa carrega el GPS d'una òstia, menos mal que ell no s'ha fet res. però no acaben aquí ses desgràcies d'avui, noooooo, encara havien de foradar en Mara i en Pinxo un pic abans de conseguir arribar al cotxe.

Bé si feis recomptes veureu que es pedido a Chain reaction serà d'allò més sucós així que si algú vol aprofitar els portes seràn gratuits segur!!!

Una mitja volta molt entretenguda, amb molt bones vistes i un terreny força abrutpe que ens ha fet treure lo millor de noltros, però ha estat només un primer asalt, en el segon segur que farem cim, vos poso un video amb ses fotos i ja que el ritme ha estat més bé lent vos poso una canço d'offspring que es titula: Long way home ho pillau??? trobo que hi queda bé no??

Ánim als que han fet pèrdua, és una bona oportunitat per fer tunning!!!
Mos veim a sa próxima!!!

I moltes gràcies a en Mara per aquest bon berenar que ens ha convidat!!!! Molts d'anys nin!!!!

dilluns, 9 de novembre del 2009

Proposta sortida dia 14 de Novembre.


HOLA BIKERS!!!!!!

Aquesta setmana torn un any més vell.

Per això vos porpòs una sortideta per Lluc apta per tots els nivells (no vull escusses) i una bona berenada com Déu Mana al meu càrrec, i res de barretes i glucossa. Sinó un bon berenar Mallorquí.


Proposta.

-Partir a les 8:00 del passeig d´Esporles, en cotxe.
-8:30 a Mancor de la Vall per començar a rodar direcció a Caimari.

-Agafam camí vell de Lluc (una hora de pujada aprox).

-Berenar a Ca´s Gallet (Lluc).

-Pujar al Massanella per el Coll de sa Línea.

-Baixada cap a Mancor.

-Hora d´arribada aproximada als cotxes damunt les 13:00h.

VOS APUNTAU ??????????


divendres, 6 de novembre del 2009

Una fusió entre biketrial i dirt mai vista

Simplement aberrant... No vos perdeu es backflip que fa a s'arbre!!! No tenc paraules...

dijous, 5 de novembre del 2009

Fins on arriba sa publicitat?

Un exemple més de que a s'hora de vendre, és més important oferir un estil de vida que un producte. O no? Dels anuncis més xulos que he vist amb molt de temps...


dimarts, 3 de novembre del 2009

Entrenaments i poesia

Aquest poema m'encanta, vos ho dedic a tots :-P


ODA AL CICLOTURISTA QUE ENTRENA NO ENTRENANDO.

Una mañana lluviosa y fria,
Con el dia oscuro y muy pestoso
Les prometi a los del foro que no salia
Y ellos lo dudaron, pues soy muy mentiroso.

“Llevo sin tocar la flaca ya 2 meses”,
escribo en el foro este comentario
aunque no me creo ni yo,
pues hago rodillo casi a diario.

Un tal dandy, padre y amigo forero,
Saco algo de este tema, cañero.
Se apunto el mundo entero,
Aunque solo 3 somos los verdaderos

No hay mentira que mil veces repita,
Que no sea verdad al final del dia.
Y si digo que no entreno.....
Voy yo......y me lo creo......

a final de temporada
el polar tengo que esconder.
por que como estos vean mis totales
la nariz me va a crecer...

diumenge, 1 de novembre del 2009

Planicia i Pinxo's After Party



Dissabte dematí... 6'30 a.m. el despertador anava a pitar per desxondir-me sa son, però jejeje, tocava volta guay = volta + party i això lleva sa son a qualsevol, pec bot des llit i venga preparar roba, dur begudes al cotxe, dur sa bici al cotxe, dur sa carn al cotxe, res mitja hora fent viatges per a les 7'30 i després d'haver berenat fort per embestir sa ruta que ens quedava per endavant... me planto ales 7'50 a ca en Mara, descarregam es xirmes i tiramilles de cap al passeig on ens troban en Mara, en Pep, en Biel, en Juanito+ i un servidor per anar a sortir a camí a en Pinxo que ens esperava a dalt de sa costa. Des d'aquí i per carretera prenen camí de cap a Planicia en el que serà una nova versió d'aquesta sortida que sempre es fa dura, prenem cap al camí de s'erbossar i en un punt ja som davant les rampotes inicials que començen a trencar el grup, tira tira per amunt i amb un parell de barrita moments ens plantam a dalt de tot, on aprofitam per pegar a un cop d'ull a les vistes que estan més ennigulades i humides que mai, es feia complicat respirar i tot ( o només era ami....??).

Aquí va començar sa part "aventurera" va ser com una espàcie d'expedició de sherpas autónoms, una estona estira el grup un i una altra estone l'altre i així poc a poc ens plantàrem davant el que acabaria essent una baixada èpica, èpida per lo guapo, lo intens i lo divertit de sa baixada on hi va haver de tot, en Biel que ja feia estona que necessitava sentir-se a tope, va trobar el seu ritme baixant i salvant punts crítics recordant-mos que quien tuvo retuvo (Biel recuperam sa forma en dos dies ja ho veuràs!!!), en Mara que durant la recerca del traçat més emocionant va acabar llançant sa bici 4 metres per avall mentres assegudet a una roca veia com sa Liric ho passava magre magre..., i un servidor que tancant el grup a la baixada i tot emocionat... va voler arribar ell abans que sa bici i es va marcar un invertit per tal d'estrenar el guants nous (sense conseqüències), la resta llevat d'una punxada d'en Juanito+ van demostrar un control total de sa ruta, que al final pegava al camí del correu, on el grup es va dividir en dos uns ens anàrem a dutxar i en Pinxo de cap a casa a preparar sa segona part de sa sortida, i sa més interessant...

SA TORRADA!!!!!!!!!!!!!!!!!

Jo vos diría qui érem però és que vam ser tants..... com comprendreu no recordo els noms de tots, però pegau una ullada el video i ho veureu, no va faltar de res, des d'aquí vull agraïr públicament i en nom de tots els ermassets sa currada que es va pegar el "torrador oficial" i com no la magnífica organització de recursos de na Victòria, sa carnota que tanta pena passava jo que no bastàs va sobrar i tot perque els cans féssin sa vega, s'allioli també va bastar, i a sobre apareguéren uns postres (haurem d'aclarir comptes...) que ho flipes, a més hi havia un fet especial, era l'aniversari d'en Biel així que no podía faltar el que ja comença a ser tradició, "el meló" rebentat amb tot el que hi havia + pajitas (o palletes, no sé com es diu...jejeje) tallat magníficament per ses mans d'un Vicenç que vam notar un poc nirviós (clar, ja sé el que tenia... que es punyetero no havia vengut a sa sortida i clar estava de subidón!!). però no al.lots si teniu resaca no és només pel meló "trucat" noooooooo, és que a més sa familia Junito+ es va currar un impresionant "Mojito's moment" que els va quedar de luxe (un aplauso!!!!).

Ah i com no després de tot això teníem sessió de video (una novetat en ses quedades d'ermassets) i és que ens començam a fer internacionals, ja que vérem el video de la flamant participació de l'equip ermasset "major" a les 4 hores de resistència de mtb on quedàren en un impresionant 6è lloc (i perque duien ses bicis que duien perque sinooooooooo.....). enhorabona a ells per deixar el nostre honor tan alt!!!

I que més contar-vos, ah sí, no puc passar per alt un fet... i es que per tot arreu on et giraves hi havia petits ermassets que es movien super bé en totes ses disciplines, van arribar a estressar el parc mòbil de ca'n Pinxo ja que no aturàren ni un moment (ay déu quan aquests surtin amb noltros... ens rebenten!!!) No he posat fotos dels menuts perque no m'agrada penjar-los a internet, però ja sabeu que un parell de díes vos faré arribar ses fotos que ha quedat totals!!!

Esper que vegeu bé el video, ho he fet així per estalviar espai a l'entrada.

Un pic més.... enhorabona Ermassets btteros, això és l'òstia i no me cansaré mai de repetir-ho, no que s'acabi mai!!!!!!!