Pages - Menu

Popular Posts

dilluns, 29 de març del 2010

Voluntariat Ultra-Trail Serra de Tramuntana

Per Esporles dia 10 al migdia

Aquesta cursa de muntanya passa per Esporles al migdia. Concretament complint es Km 70 (tela marinera). A aquesta hora s'oferirà dinar als corredors i, tot i que el nostre club no ho organitza, col·laboram el que podem. Si algú de vosaltres ho té bé i li fa ganes i vol donar una mà, aniria molt bé per poder agilitzar aquest avituallament tant important!

L'organització té en compte aquesta ajuda i si estau interessats, passau el vostre nom i llinatges com a comentari i se vos gratificarà amb 2 detalls de material...

Gràcies a tots!

Cap de setmana complet

Aquest cap de setmana comptava amb un diumenge especial, ja que hi ha hagut sa Cursa des Teix, esdeveniment al que la majoria d'Ermassets de Curses de Muntanya han assistit. En Pep feia comptes participar, pel que l'entrenament de dissabte va ser més traquil. Jo diumenge ho tenia malament per assistir a sa cursa pel que pel meu compte vaig fer una 1/2 marató, per no perdre tongada ;-) jejeje…

Bé, dissabte vàrem fer una Ermita en mode "caminar aviat" i una visita a "Sa Rota" fins es Penyal, on vàrem fer un parell de fotos xules!













diumenge, 21 de març del 2010

Galatzó Running

Calor i Km (actualitzat 29/03/20)

Aquesta setmana en Pep i jo mos trobam a les 8 per a emprendre un trajecte cap es Galatzó que només comptava amb els esboços del que seria una ruta que es va complicar per moments degut al esperit "ja que hi som" de'n Pep... Ara vos aniré explicant ;-)

Com deia, partim a les 8 d'Esporles per tirar cap a nes Correu-Granja-Ctra. Puigpunyent. Sa primera hora la fèrem caminant ràpid, per poder encalentir com toca i evitar lesions. Recordem que evitar lesions és tant important com estar en forma, i com que tenim hores per davant, val més anar a assegurar.

Una vegada entram per sa barrera de Sa Campaneta, començam a córrer a ritme suau i ens anam habituant al que ens esperava... Ja que, com sabeu, més envant, quan anam emprenent es camí marcat com a GR, sa pendent s'accentua i sa cosa se complica. Res, que seguim tirant per amunt i ses molèsties des tute de rocòdrom de sa setmana anterior me vàren anar fugint i en Pep també va començar a anar bé... Amb no massa temps vàrem arribar on comença es descens des Galatzó, on hi ha vàries fletxes marcant sa ruta cap a nes Cim de Galatzó. Aquí és quan en Pep diu "hem de fer cim ja que hi som!". Aquella fletxa crec recordar que marcava 1H40Min i jo vaig pensar "vaja marrón", però res, tiràrem per amunt! Amb uns 40 min vàrem arribar a nes cim, on vàrem repostar i descansar un poc. Tota sa pujada és bastant tècnica i a moltes bandes vas mig-escalant. Com vos podeu imaginar, sa baixada també és complicadeta. Però res, una vegada cobert es cim, amb foto a nes punt geodèsic inclosa, tornam a baixar, i aquí és quan li dic a en Pep si tornam per on hem vengut o tiram cap a Estellencs... Hmmmm, resposta "Es que ara tornar per allà mateix... ja que hi som, podriem anar per Estellencs"... Idò venga!

Seguim cap a Estellencs on esn trobam a 2 al·lotes de s'organització de sa Ultra Trail què ens vàren demanar d'on veniem i si estavem entrenant sa Ultra... Joder, tant se mos veu venir o què?? Jajajaja...

Res, feim un Aquarius a nes bar i tiram cap a nes camí des correu (vetat i vallat, però no feim comptes tornar arrera)

Un troç d'asfalt i emprenem es camí de terra que tantes vegades vàrem fer amb bici i ara no agafam per no tenir problemes amb sa feixista-de-latifundi-onanista-mental de sa "madona" des Rafal de Planícia. Així i tot, agafàrem ses variants des camí marcades com a Finca Pública de Planícia, però no vàrem poder evitar 2 barreres. Ses 2 barreres que ens separen de poder passejar per sa ruta que es nostres avis empraven per anar d'Esporles cap a Banyalbufar i Estellencs... No faré més comentaris perquè puc escriure 20 webs de lo inoperant que me pareixen es diferents governs que hem tengut i han "intentat" arreglar es problema amb uns propietaris que pel que es veu, són d'alguna forma inmunes a algunes lleis que la resta de mortals hem de complir si-o-si.

Ja superades ses trinxeres d'hipocresia, agafam es camí de s'Arboçar fins arribar a Sa Taulera. On li demàn a en Pep si vol tirar cap a nes Correu (més llarg) o cap a seguir s'Arboçar fins a sa carretera de Banyalbufar i llavor tirar cap a Esporles. Resposta: "ja que hi som, anem pes Correu"... Au idò, correu! Això ja se va fer dur, s'ha de reconèixer. I s'arribada també, baixant es darrer tram des correu passant per darrera s'Esglesia, però se va arreglar bastant quan en Pep me va dir: "idò te dic una cosa, ja hem fet una Marató de Muntanya!!" Bé, per concretar més, aquí vos deix unes dades:

Temps invertit: 6H20min
Longitud recorreguda: 42km600mts
Desnivell acumulat: 1600mts
Kcal consumides: 5300 aprox

desde es punt geodèsic! estava un poc tapat




En Pep se va aturar de còrrer uns instants

Estic fet brou

En arribar estava un poc fet pols, no vaig poder estirar fins després de 30 min!


Aquí teniu sa noticia i s'enllaç que surt a http://www.grancampió.com (web oficial utst) on apareixem amb 2 al·lotes de s'organització!

ANONIMOS PREPARANDO EL UTST Y PTST 2010

La semana pasada Pau y Maria Antonia realizaron el tramo Esporles-Estallencs del UTST y PTST.

En este tramo se encontraron a grandescampeones de Esporlas del club ERMASSETS(Pep i Vicens) preparando el Ultratrail.

Aqui teneis la foto ya que lo prometido es deuda:

Para los corredores del UTST y PTST al llegar a Estallencs justo en la entrada del pueblo y a 50 metros del avituallamiento teneis una fuente donde podreis remojar los pies y refrescaros, vale la pena perder 4 minutos refrescandose para acometer la ultima subida a la Mola de s’esclop.

~ por Maratoni en Marzo 27, 2010.



Salut a tots! I fins sa propera!

dijous, 18 de març del 2010

[17/03/2010] Wednesday Session

Intentant agafar el ritme…

Que ho és de complicat agafar el ritme i que fàcil que és perdre-ho! Amb aquestes ens trobam en Miquel i un servidor, encara que ell ho du millor que jo. Intentam agafar el puntet per poder tornar a disfrutar amb les sortides de tot el grup (mem si aconseguim quedar aviat!!).

Ahir ho vam poder arreglar per fer una session de les nostres. Amb preses, dinant de qualsevol manera, partint amb la mossegada a la boca, etc... Però vam sortir. Què és el que compte!! La ruta escollida era: Costa – Mirant de Mar – Branson – Port – General – Rota “Currot” – Arbossar . Una clàssica que té un poc de tot. Bones pujades per anar entrenant, i una baixada divertida.

Començam per la costa amb lo que per nosaltres era un bon ritmet. I dic per nosaltres, perquè un grupet d’uns 9 bikers ens va “desferrar ses pegatinas”. Ja vos podeu imaginar les nostres cares. “Joe Miquel, jo tampoc puc pitjar massa més ara...”, li dic. Res, que seguim pujant al nostre ritme sense incidents fins a arribar al mirant de mar. Allà ens tornam a trobar amb el grupet, i quan ens van veure que ens posaven les proteccions ens van dir que millor que baixéssim nosaltres primer... Ja no els trobàrem més... ;P ;P ;P

Arribam a la branson. Baixada sense incidents a un ritme moderat. “Ni xixa ni limoná”. Ja al port ens llevam proteccions i començam a pujar cap a l’arbossar.

Com podeu veure, el dia era esplèndid.


Les màquines...


El pringao de turno...


Fixau-vos amb aquesta foto de George Sand. Mirau bé si veis una "petita grua"...


I ara, la veis? En fin, sense comentaris.


Rodant cap a la volta del general.




El darrer tram fins a l'arbossar va ser duret. Jo tenia les cames molt carregades i vaig patir molt pujant. En Miquel en canvi va pujar bastant bé (el cabró té el rodillo que treu fum!!!).

I res, aquesta va ser la session. N'hi ha hagut de millors, però lo important és anar agafant el ritme.

Fins aviat companys!

diumenge, 7 de març del 2010

Brandson: el retorn!!

Dissabte 15:45 +/- En biel i un servidor ens decidim a desafiar el que semblava que seria un horabaixa de pluja, anant a fer una d'aquelles Brandson Sessions, però al final el temps ens va respectar i molt, ja que va acabar sortint el sol.

Abans de sortir vam intentar solventar uns petit problemes al canvi d'en Biel, baix l'atenta mirada del Futur Biker Xavier, que se'l mirava com qui diu...  ayyyy paaaaapaaaa  com no aprenguis mecànica aviat.... jejeje i a tot això el tito Miquel tocant i tocant i no va solventar res de res... jajajaja  Passant per plaça trobam en Jaume Gual que ens esperava rollo Boxxes, vam treure el destornillador i ho vam engirgolar una mica més, així podríem fer sa ruta mínimament en condicions.  I començam a pujar per sa costa de cap a Mirandemar, on ens possàrem les proteccions i ens decidirem a retrobar el flow perdut, i s'ha de dir que tira tira vam tornar a recuperar aquelles sensacions de control, de velocitat,... fins que al final de la Brandson uns pins caiguts ens foteren l'alegría del descens, està super tapat el camí, farà falta mà de metge per llevar tal quantitat de fusta d'enmig.



En Biel es veu que s'havia emprenyat perque jo no li havia cantat que hi havia una branca enmig i va es tio i no m'avisa de que hi havia un pi enmig i clar... baixant tan fus... m'el vaig menjar!!!! Quin tio!!!

I la sorpresa del día va ser trobar-mos en Vicenç "entrenant" amb sa Uzzi, va ser rollo... ostres un biker que puja a tota òstia m'he de llevar d'enmig... collolons però si és en superratón!!!  Ah no!! és en Vicenç, si, aquell que corr hores i hores rollo Forest pel forest, jejeje  El tio es va portar i va baixar el ritme per tal d'anar tots plegats xerruquejant un poc de tot, va ser la guinda d'una sortideta que feia estona que tant a en Biel com a mi ens cridava insistentment.

Al final ens decidirrem a pujar per Mirandemar, tira tira i un cop  a dalt en Vicenç amb quatre punyidetes li va deixar el canvi arreglat a en Biel i per avaaaaall a baixar sa Costa a totes..  (ja sé que és imposible seguir en Vicenç val, però és que desde que té sa Uzzi... encara és pitjor), en el manual de l'Spyci mai vaig llegir cap recomanació rollo: no intentes seguir a una Uzzi) i clar... intentant seguir la seva traçada... ho vaig passar francament malament...

Res un horabaixa entretengut, en bona companyia i amb grata sorpresa inclosa. Ara cal reorganitzar horaris per veure si podem aconseguir certa regularitat de sortides, ja que a vegades sembla difícil conciliar la vida familiar amb l'esportiva... Salut!!!!

P.D. Vicenç aquesta vegada he girat ses fotos, però la qualitat no dona per molt ja que la cámara anava sense tarjeta de memòria i vam haver de reduir molt la qualitat. Sempre n'hi ha d'haver unaaaa.......

divendres, 5 de març del 2010

Teix Running

27/02/10 Branca!

A la fi podem coincidir en Pep Patau i un servidor per fer una sessió conjunta de sadomasoquisme sense rodes. Com a idea inicial haviem de fer mitja Serra, però una vegada aclarit que es temps invertit a s'entrenament de cursa de muntanya ha de poder ser assimilat pes cos, i nosaltres no som uns pros, ens decantàrem per un Teix.

Itinerari? Bé, ja que hi som, partim d'Esporles, no? Plaça de Sa Taulera, Son Cabaspre, Camí de sa Coma Llobera, Mola de Son Pacs, Estret de Valldemossa, Valldemossa, Teix (aquest darrer, seguint sa ruta habitual que empram per anar amb bici), Valldemossa, Estret, Mola de Son Pacs, Coma Llobera, Son Cabaspre, Esporles!

Començàrem caminant ràpid per encalentir. En total uns 45 min de caminar el més ràpid que vàrem poder. Per Sa Mola començàrem un poc amb es "trot" i a partir de s'Estret vàrem correr fins es Teix, sa baixada i altre vegada fins s'Estret. A sa tornada, anàrem alternant caminar ràpid i córrer, depenent des desnivell! Ses sensacions vàren ser bones, encara que arribàrem un poooc tocats! Jejejeje...

En acabar sa ruta (Es Teix corrent és tant xungo o més que amb bici) vàrem fer balanç i quatre càlculs i ens va sortir que anàrem massa ràpid com per fer s'Ultra Trail... Una cosa és fer sa ruta de dissabte i s'altre és fer tota sa travessa d'un tirón. Però bé, aquestes proves són necessàries per apendre!


Es nostre balanç:

- desnivell acumulat: uns 1400 mts
- calories consumides: 3950 aprox
- kilómetres: 38 aprox
- temps invertit: 5hores 25minuts



Estètica arriscada per no dir cutre: resultat d'una fusió entre roba running i restes de roba xc de bici!

Tot està prohibit! Aviat no podrem ni alenar sense pagar

En Pep provant un Camelbak de Somera. Els animals necessiten beure ;-)


Qui firma per amb 40 tacos estar en forma com en Pep??

Perduts per Son Pacs




I aquest és es resum des nostre dissabte! Esperam que vos hagi agradat tant com a nosaltres es resum des dissabte de'n Miquel o es des 3 Joans!
Salut!

dimarts, 2 de març del 2010

La KDD dels Bous Bufats

Bones Ermassets, com ja sabeu, dissabte hi havia la KDD dels Bous Bufats per fer una ruta per la zona de na Burguesa i voltants. Va esser un èxit de participació amb uns 100 bikers de tota l’illa que feren bona la crida dels bous.

Destacar l’organització i la feina feta per aquest grup que ens va convocar a les 8 al pàrking de son Moix i preparar una ruta molt entretinguda (na Burguesa, coll des Pastor , mirador den Alzamora, coll des Vent, Serra de Son Marill, La Vileta) uns 22 km que ens varen fer gaudir d’allò més. Al Coll des Vent ens tenien preparada una bona sorpresa en forma de generós avituallament que no li va falta de res, tot un luxe, i un “CRACK” qui va escampar tanta sobrassada.

D’aquí donar les gràcies i l’enhorabona als Bous Bufats per aquesta gran jornada de btt que deixa el nivell ben alt per a properes Kedades.
Salut.

aprop del mirador den Alzamora
Ermassets i bous agermanats

El berenar

baixada cap a la Vileta


dilluns, 1 de març del 2010

Camins... que ara s'esvaeixen...

-deia sopa de cabra- i això és el que he trobat avui en una improvitzada sortida en solitari i és que... que fas si es nin es deperta a les 6 del matí en un bon diumenge (dilluns de festa) i no has quedat amb ningú? i penses a qui crido? qué faig??  Doncs que et vesteixes i aprofites la cojuntura dels astres que han volgut que et despertessis tan prest i escampes a fer una ruteta senzilla (vas tot sol) i relativament ràpida ja que tens altres obligacions a atendre.

I això he fet, eren les 8 quan aconseguia sortir de casa i la ruta no gaire pretensiosa em duría de cap al mirador de ses barques on abans d'arribar mentres pujava he trobat un caminoi, l'he passat de llarg i llavors he dit, qué punyetes... i he girat i li he embestit, era costa per amunt i ho he intentat en và, ja que el que semblava un caminoi s'ha acabat convertint en una espècie de torrentó divertidíssim per baixar-lo però no per pujar-lo. I resulta que sortía directament al mirador de ses barques. Total que m'ha fet unes ganes tremendes girar i baixar aquest tram i llavors la idea era tornar a pujar cap al mirador i tirar de cap a sa comuna de Fornalutx, però m'he trobat un bon home que pujava tot carregat i he estat mitja horeta xerruquejant amb ell d'orbeas i bh's, que si els canvis pateixen molt amb les suspensions d'aquestes bicis noves que tenen collons de valer 800 euros... això deia el senyor en qüestió, que sembla ser que coneixía al meu avi, i no vos podeu imaginar sa cara de l'home quan li he dit el preu real de sa bici, era de per riure, quina situació... el bon home m'ha fet un croquis del camí que m'esperava per baixar, anunciant-me la presència d'uns escalons "impossibles" de baixar ( i jo pensava... aquest bon home no coneix a en Mara i en Vicenç...) i quan m'hi he trobat... ves si era cert que eren imposibles de baixar... he estrenat els plats i sa biela dreta... aiiiiiii quin mal!!!!


Res que vos pos quatre fotos per ilustrar aquesta crònica de dues horetes d'escapada improvitzada i és que darrerament només tenc opció de fer cosetes així, aprop de casa, esper que aviat em pugui organitzar un poc millor... Vos enyor un munt!!!!!