(ACTUALITZAT 12/01/10)
Aquesta setmana passada ens va acompanyar un temps mal de dur. Aigua constant, dies tapats... que no contribuïren a fer pràcticament res a l'aire lliure. Acostant-nos al cap de setmana sa baixada de temperatures va fer que aquesta aigua passàs a ser neu i canviàs sa perspectiva que tenim de sa nostra Serra.
Estava clar que teníem possibilitats de que els boscos fossin poc transitables amb ses nostres bicis -si volíem agafar altura, clar- pel que en aquesta ocasió en Miquel, en Nando, en Biel, en Pep Patau i un servidor optàrem per anar a peu. I l'encertàrem perquè per poder cobrir certes rutes en concret costava mourer-se caminant i tot!!
09/10/09 Una volta pes Teix
Tot començà amb 4 comentaris sobre el mal temps, sa previsió de neu i sa possibilitat de fer un tomb a peu què ja feia temps que teniem entre cella i cella, jejejeje... "I si feim un Teix??" li vaig dir a en Miquel... a partir d'aquí ja posàrem hora. Llavor entre en Biel i en Miquel acabaren de fer desvariar sa cosa, convertint una simple excursió per sa neu amb pràcticament una festa.
Ja arribant a Valldemossa ses teulades eren blanques i això pintava a marrón. Descarregam trastos i començant a pujar, sa gent ens deia que hi havia molta neu! Efectivament! Molta molta! Pujar per ses rampes de ciment a peu amb més d'un pam de neu i sa motxilla ben carregada es feia difícil. Curiosament hi havia una motxilla que duia en Biel que pesava moltíssim, la qual es suposava que ens havíem de rotar per pujar. Al final me la vaig menjar jo amb patates tota sa pujada.
Arribàrem a nes Refugi i estava molt blanc, però es que quan més pujavem menys reconeixiem per on estavem passant. Vàrem arribar fins a la zona més alta i tornàrem pel mateix camí fins al refugi per berenar. Berenar???? Com és això, si jo només duuia barreteees??? Això ens va fer pensar que a lo millor dins sa motxilla que pesava tant hi havia algooo ... Bé, mirau ses fotos i ho entendreu tot ;-)
Es punt de vista de'n Nando
Es punt de vista de'n Miquel
Diumenge 10/01/10, passejant per sobremunt
En Pep de Rodriguez té més perill que n'Espinete dins una fàbrica de condons... Es tio s'avorria i va agafar sa bici per tirar cap a Sa Mola de Sobremunt i se va trobar es marrón que se trobàren es 3 Joans es dia anterior! Va pujar un bon troç fins que va pensar: "i si vaig a cercar a nes perdut de'n Vicenç i es cans i venc a peu a fer una volta per aquí??" I això va fer, i aquí veis es resultat.
Sa versió des fets de'n Pep (1-Teix)
Sa versió des fets de'n Pep (2-Sobremunt)
Bueno, no m'he pogut entretindre molt de temps explicant com toca ses coses perquè pujant ses fotos se m'han quedat torrats tots es navegadors des mercat i ja no me quedava gaire inspiració... Esper que acabeu de perfilar sa crònica amb es vostres comentaris!
Salut i fins sa pròxima!
Salut i fins sa pròxima!
9 comentaris:
Buah!!!! Vicenç els que sabem el que és fer un post al blog, a l'hora de pujar fotos pots estar segur que reconeixem i valoram un munt el temps que t'hi has pegat, lo ràpid que ho has fet i sa currada que t'has pegat. Enhorabona tio!!!! Peazo de crónica!!!
Idò sí, està clar que basta un sms o una cridada per liarla, quan hi ha aquest bon rollito entre bona gent, el flow va que te cagues!!
Només puntualitzar que sa intenció no era que pugés es jamón en Vicenç, sa idea era que ens el repartíssim, i al cap i a la fi no fou així, en Vicenç va acabar pujant una motxilla que duis a dins: dues botelles de vi, un jamón que originalment pesava 8Kg (pero ja estava encetat li llevam 1Kg, val?) llavors un termo amb 1'5 litres de chocolate calent (cortesia de na Macu, des d'aquí tot t'ho agraïm infinitament que bó que estava!!!), els ganivets, i sa motxilla petita d'en Biel que algo més devia dur a dins. Resumint a bote pronto devi dur entre 13 i 15Kg de pes.
Llavors també afegir que tant en Nando com un servidor vam dur tot s'equip fotogràfic d'altura i una cámara de video, els videos de la qual intentaré juntar amb totes ses fotos que tenim d'aquesta sortida i fer una espècie de peli xula, per veure a la próxima "TORRADA" jejejeje i poso amb lletres majúscules per allò de que ha passat cap d'any i casi no ens hem vist, mos enyoram i ja casi fa 4 mesos de sa torrada a ca'n Pinxo jejejejejee.
En definitiva, entre s'alegría de sa improvització, sa conya del jamón, el vinet i el choco, sa disfrutada fotogràfica i sa patejada per sa neu, com bé diu en Vicenç, jo diría que més bé fou una festa que no pas una excursió.
I en quant a sa vostra passejada del diumenge, i sa sortida dels btt intrépidos del dissabte, que voleu que vos digui, que me sento orgullós de ser ermasset, i de pertànyer a un grup de gent tan "tocada" com jo. Salut!!!!
I lo dicho: bona crónica Vicenç i gracis per pujar es jamón!!
P.D. Per cert tencs videos de sa baixada que férem del Teix, jejeje ja veureu el puntazo freerider d'en Vicenç!!!
Cagondell... això es un post amb fotos i lo demés son dois!! Vaja santa paciència que degueres tenir tio.
Com bé diu en Miquel... no era la idea que haguéssis de pujar el jamon tota l'estona... per la part que hem toca, ho sento tio!
La excursió en si... que voleu que vos digui... jo vaig disfrutar com un enano! Realment allà dalt un tenia la sensació de que es trobava a un altra món. Pensava que la pujada es faria més dura, per allò de la dificultat de caminar amb un pam (al manco) de neu, però la cosa va anar mel (gràcies Pep per la "pata-cabra").
I el berenar. Ainss el berenar. Tot va començar perqué li vaig dir a nen Miquel que duria una botella de vi. Llavors ell me diu... "Si tu dus dues botelles, jo duc un jamon, no hi ha collons!". "Que no hi ha collons", l'hi dic jo. I ja la tenguérem armada. Per rematar la cosa, la meva dona, que és una SANTA, me diu, i si t'en dus un termo ple de xocolata calent... I no record si vos ho vaig dir, però el xocolata el va preparar ella a les 7 del matí! (ho enteneu perqué dic que es una santa?).
Bé al·lots. I si cada vegada que nevi hem de montar un tinglado d'aquests... BENVINGUDA SIGUI LA NEU!
Fins aviat!
jejejeje... amb lo massoca que som lo de sa motxilla me va anar benissim! Ho dic de catxondeo :-P
va estar mel s'excursió... i estic content de que vos hagi agradat sa crònica!
Una crònica i unes fotos collonudes.
Segur que vareu disfrutar.
Nomes dues paraules:
ESTAU SONATS!!!!
Home Mara sonats lo que es diu sonats.... no crec que sigui per tant, jejeje! Però ara que ho pens venint de tu això és tot un piropo!!!
Me si mos veim aviat que ja enyor veure la teva roda del darrera!!!
bé, he afegit fotos! en Pep m'ha passat ses seves...
Están xules, vaja feinada de posar fotos, crec que has batut tots els récords!!!
Cagondell!! Hi ha més fotos a n'aquest post que a tot el meu bloc!!
que lugar lindooooooooooooo.
Amei
Publica un comentari a l'entrada