Èxit rera èxit. Festa rera festa. El Racing Team quasi al complet (crec que només faltava en Vicenç i en Jaume G.; encara que el dinar no s'ho van perdre!) es va tornar a reunir aquest diumenge passat. I com sempre (només hi va haver un petit incident) tot va anar de 10.
El pla era fer una ruta de ses bones i un dinarillo dels nostres. La ruta la va escollir en Jaume B., i encara que no hi va haver massa baixades, va ser preciosa.
Començam per on quasi sempre… pujant per la Costa. Tira tira per tal d’anar encalentint un poquet ses cames. Anam fent sense incidents i optam per baixar pel Mirant de Mar, cosa que no hauriem d’haver fet… Ja quasi a la carretera del Port en Pinxo va enganxar el manillar de la Nomad amb una branca i va caure. Res greu. Només un cop al genoll, però que va fer que a mitjan volta tornés a cases. Una vegada a la carretera seguim per l’adrecera que ens porta quasi a la vora de s’arbossar. Un tram preciós i tècnic que va fer que ens hi haguéssim de posar de valent per poder superar-lo sense fer peu.
Feim l’arbossar en un tres i no res i ens plantam al desviament cap a les cases de Planícia. El camí és fantàstic. Puja i baixa dins l’alzinar molt entretengut. Ja a les cases descansam un poc i feim un poc es bambol amb el tractor fins que el fred ens fa partir escapats. Hi havia quatre núvols i un poc de vent i no era pla refredar-nos més del compte. Amb aquestes partim cap al GR que feim quan anam al Galatzó. Té la seva cosa fer-ho al revés del que estam avesats. Arribats a aquest punt vos he de contar la que per jo va ser l'anècdota de la volta. Anava jo a la coa del "pelotón", quan ens vam trobar un grup de bikers que descansava enmig del camí. Amb això, quan pas per davant ells un diu: "Alerta al·lots, això deu ser una carrera!!!". Vos imaginau com van passar en Juanito, Ribas, Castro, Mara, Corse and company perquè es penséssin que era una carrera?? Branca, branca i més branca.
Per baixar cap a la Campaneta vam haver d’anar en compte. El tram de pedra abans de l’empedrat era sabó. Com patinava!!! Una vegada a l’asfalt vam decidir tornar per carretera cap a Esporles. Ja era un poc tard i haviem d’anar a preparar el foc per la torrada!!
I la torrada... aaaiiiiiiii la torrada. Que vos he d’anar a contar... Un 10 tot. Els entrecots, els calçots, les salses, les postres, els anfitrions (mil gràcies Jaume i Tito), els paratges, tot, tot i tot!! Mem si ho tornam a repetir ben aviat!
I per acabar, un parell de fotos cortesia d'en Mara i en Juanito.
Pujant per la costa en bones
La darrera rampa de l'adrecera
Racing Team a les Cases de Planícia
Les Specialized van guanyant terreny a les Lapierre... ja són 3 contra 1. Aquestes dues pujen com a llebres i baixen com a dimonis!!
Pujant cap al GR d'Estellencs
I seguim pujant
I un poquet més
En Mara va tan sobrat que va passar totes les bikes pel botador
Mirau la cara d'en Mara... és la mateixa de quan sent l'olor a terra banyada
I un primer pla... mmmmm!!!
En Castro i en Corse es van encarregar de que la carn estigués al seu punt
I això es tot al·lots.
Salut, i molts d'entrenos per tots!!
6 comentaris:
Molt bona crónica Biel i bones fotos al.lots!!! Va ser una molt bona volta, un poc panxada de tnata pujada i una mica escasa de baixada per a mi i pel meu pepino que es va quedar amb ganes de pegar quatre bots més, jejeje però pel demés tot genial. Agraïr als anfitrions la possibilitat de tenir aquelles vistes dinant, i als "torradors" el deixar-me l conill al punt!!!!
Està clar que hem de seguir així de bé!!!!!
P.D. un recordatori pels absents, Vicenç mem quan punyetes vens que t'enyoram!!! I Jaume enllesteix tot el tema el més aviat possible i "vueeeeeeelveeeeeee"
Molt bé cronista!! i molt bon dia passàrem, tanta carn ni vaig sopar!!
Moltes gràcies a la famili Busquets per tot!! l'oli és boníssim!!
Salut i força
Això ha quedat mel al·lots! Crònica, fotos, comentaris de crònica, dinar, s'oli que és collonut... Hmmmmm! Ja sent olor d'enduro!
Fins aviat!
Molt bé Biel, ets un crak.
Va esser una jornada fantàstica. Una volta collonuda. Gracies als anfitrions per aquest super dinar.
Olor a enduro no ho se, pero oloreta a terra banyada... ja me comença a bullir la sang, i només es dimecres.
MOlt bé al.lots! quina enveja...
Esper recuperar-me aviat del braç, entrenar un poquet i poder venir amb vosaltres.
Salut i pedals
Dali Mateu!
Publica un comentari a l'entrada