Sortida improvisada

Ens vàrem veure cinc valents a les 8:30 h al passeig d´ Esporles pensat que faria bon temps i la pluja ens respectaria. També ens vàrem deixar guiar per un gran meteoròleg que va dir que segur  que no plouria. 

Ens vam posar en marxa i agafarem la primera proposta de ruta que ens va passar per el cap, totalment improvisada. 

La ruta va ser Teix. (jejeje)

Començarem pujant per la costa a un ritme infernal, sense consciència de allò que ens esperava i seguirem el mateix ritme fins que arribarem a Valldemossa. Una vegada allà un ritme més suau, es veu que ens va entra el coneixement i ens varen venir al cap les dures rampes de formigó. Pujarem en solitari, com cada un podia, intentant agafar el seu ritme i no ens tornarem agrupar fins arribar al refugi. Allà agafarem forces amb un poc de berenar mentre veiem que el mal temps i la boira ens venien a sobre. 

Com bons Ermassets decidirem continuar pujant fins que acabarem ben remui i amb una temperatura de 2,4º C. Aquí va ser quan ens vam plantejar fer mitja volta i tornar enrrere per el mateix camí. Poc abans de fer cim.

Amb grans possibilitats de agafar un bon costipat tornarem cap a cases sense ni tan sols aturar-nos a fer la tradicional cervesa en arribar.

Resumint una volta de 34,8 Km divertida, dura i passada per aigua.

                                            Aquí podeu veure els cinc valents en sa típica foto.

                                                                     Dins es refugi.

                                                           Emparant tota sa tormenta.

                                                Aquí podeu veure la que ens venia a sobre.


Fins la Propera.

Un, dos, tres, quatre, cinc i sis voltant per a Planícia

Després del sopar per fer el calendari de sortides 2013, i amb una motivada que et cagues, 6 valents van quedar per anar a fer un voltí per la Campaneta per baixar fins Planícia. I he de dir que ha estat una volta molt entretinguda i divertida, trobada al passeig a les 8:30 i partida cap a la granja,però abans parada al carrer Sant Pere per saludar els de tira tira, Rafel Renou, quatre rialles i cap amunt, bon ritme, Rafel que li feia mal tot el cos i no estava molt bé (cabró) i Joan de la Cruz han marcat un ritme de gatillo,gatillo, però sense incidències, en un pis pas ens col • loquem al coll de Estallencs, FIU quina puta suada, ara toca la baixada cap a les cases de Planícia, uhhhhh a muerteeee. Cap avall he dit, tot bé, tot bé, tot bé, uep, Mateu Garau es passa de frenada i al suelo amb dos collons sense conseqüències greus només que ha deixat un tros de pintura de la bici per allà però el més graciós ha estat quan s'ha aixecat i ens ha mirat tenia el nas negre de terra jo no sé si l'ha fregat per terra jajajaja. Res quatre rialles i cap avall arribada a les cases de Planícia dues fotos i comtinuar però el moment clau encara havia de arribar, annnnnn Bernat Jaume s'ha pegat una hòstia de tres parells de collons i aquest cop amb conseqüències per a la bici no per a ell, canvis ha prendre per cul, ràdios trencats be trencats no, arrencats per conseqüència la roda feta una merda però això si té mèrit siiin parxe campió Doncs després li ha tocat tallar la cadena i arribar a Esporles amb el plat gran i el pinyó petit que et sembla Bernadet quin cap més petit, aaay Bé arribada a Esporles sense més problemes i cada un a casa seva, el que s'ha dit una volta molt xula amb picades, amb hòsties i com sempre amb molt companyerisme que al final és el millor de tot. Ara posaré unes fotillas per recordar el moment Salut per a tots i Ermassets Powerrrr not limitet

frenada,roca,canvis a la merda i pista de aterratje d'en Bernat