Camí de Cavalls - Costa Nord

Quan vaig decidir que aniría a Menorca amb Patau, Medina i famílies no pensava a portar la bici, pensava en anar, fer quatre fotos als dos craks i gaudir de l'illa. Un dia parlant amb el Pep em va animar a portar la bici i sortir a rodar una estona pel Camí de Cavalls i vaig pensar, fotre sortiré i rodaré fins que em cansi i després que les dones em recullin, aquest era el pla. Bé, jo ja estava maquinant feia setmanes de fer Ciutadella-Maó en un dia per la part nord de l'illa, però ja había llegit que aquesta zona era molt molt dura. Vaig esmorzar amb les dues màquines i estàvem bastant ufóricos i una mica nerviosos per saber tot el que ens quedava, ells molt més, però jo ja estava mentalitzat que havia de fer-ho amb dos collons, si o si. En Binime-là sobre les 13:30, em reuneixo amb les dones i meng un entrepà, mitja horeta i continu amb la meva aventura.Tercera etapa Binime-là - Fornells-14 km., Aquí les coses ja ens compliquen la bici porta tant de fang que comença a encallar, el palier s'enganxa i no roda com toca diossss ¡¡, pensava que el puto fang em faria abandonar i això no entrava en els meus plans, arribo a un torrent i fico la bici dins i li trec el fang tot el que puc una mica millor però alguns problemes continuen. Quarta etapa Fornells - Port D'Addaia-13 km., Aqui ja es roda millor pistes molt fotudes, fang, bassiots tan fondos com el mediterrani i el cul Aaaah el cul. Port D'Addaia-Es Grau-18 km., Bé vaig a tope ja veig Maó molt més a prop encara que el cansament ja em passa factura, rampes peus mullats i freds, però, ja era cuetió de collons, jo pensava que quan arribés a es Grau pràcticament ja havia arribat i quan vaig veure els indicatiurs que m'anunciaven Maó 12 km. Buenoooooo, em cagui amb tot, dir que a Tirant, em vaig parar a un bar a prendre una canya i aigua per al cambembac i em van donar oli per a la bici,que a partir d'aquest punt l'Evo, tornava a ser la de sempre, un monstre, jajajaja. Darrera etapa Es Grau - Maó, potser la més dura, les rampes cada vegada més fortes no em deixaven peladear a gust, atuarar, estirar, aturar, estirar, un crist, pistes interminables costa amunt plenes d'aigua que baixava de la muntanya i que et feien mal rodar que et cagues, arribo a la carretera i aquí si costa avall fins Maó, repte aconseguit mai vaig pensar que podria fer això en un dia. Em reuneixo amb les dones que ja m'estaven esperant en un bar, em vaig prendre una canya de litre i demanem unes croquetes ja que vaig arribar buit buit, les millors del món. Bé aquesta és la meva aventura que vaig gaudir Menorca, és una illa increïble, he vist racons meravellosos i espero algun dia repetir aquesta experiència. Vull dedicar això a les dones, elles són les protagonistes que ens van esperar pacientment i van estar allà tota l'estona. A la família Medina, i Patau per haver passat tres dies increïbles a Menorca fent el que ens agrada i també gaudint del vi de la terra collonut. Gràcies també a tots els que en donareu suport aquesta aventura