ESTIRANT LES CAMES

Dimecres 1 de Maig, un grup de Ermassests havien quedat per sortir a fer una volta pels nostres contorns, al final nou bikers estaven llestos per sortir a rodar de tranquis, Castro, Medina, Patau, Mara, De la Cruz, Ribes, Xaves, Hermes i un servidor . Ok a les 8 al passeig i puntualitat anglesa, ja a aquesta hora ens fem notar, crits, rialles, anem a despertar a tot el puto poble, després de no meditar res algú diu Planícia i ala doncs cap a la mola de Planícia falta gent . He de dir que tota la volta el grup ha estat compacte sense presses però sense pauses, ja sabeu quan s'ha arribat a les costes que pugen a la mola s'ha agafat un ritme guapo però molt molt bé, tots a l'una. En poc temps ja estàvem berenant a la fita de Planícia, la baixada ja ha estat una mica diferent comencem de tranquis, però a mig camí algú diu a un altre, aquest és el meu terreny no tinc rival, unes paraules molt fortes la baixada a chorro, alguns moments sense control però, betuadell al màxim, dir que aquest tenia raó és el seu terreny i no té rival no he tingut collons d'agafar-lo, un fenómeno , be té nom és el puto Mara, cabronaso. I res, arribada a Esporles sense incidències això ja és molt important, dir que aquesta volta igual que com totes les altres ha estat un disfrute i et motiva un munt per a la pròxima.