Esporles-Pas de la Mola-Bosc de Planicia-Coll d'Estellencs-Campaneta

Experimentant amb es GPS

No teniem sa ruta clara per dissabte (Sóller o Planícia) i a nes final acabàrem per sa zona més propera a Esporles per acompanyar a en Joan+ i en Pinxo. Quin era es plà? Tirar cap a Planícia per sa nostra ruta habitual i acabar a Sa Campaneta! Com? Jejejeje... Es Sherpa HP mos va ajudar...

Començam ben prestet (08:15) a rodar cap a Son Dameto... Amb un ritme similar al d'una carrera i acabant amb sprint dins sa trialera vàrem arribar ben aviat. Adalt de sa trialera ens esperava Mr. Pinxo. Seguim rodant cap a s'Arboçar fins a desviar-nos just passades ses cases per agafar cap a Planícia. Sa pujada? Com sempre, guapissima... i a bon ritme...

Arribam a nes primer descans i a partir d'allà ens haviem de començar a fitxar amb s'agenda-gps de'n Joan, ja que haviem d'agafar un desviament per tirar cap a ses cases de Planícia.

Anàrem rodant i fitxant-mos amb fites, marques i gps i al final ho trobam! Un single-track revirat i amb molta pendent descendent que acaba embrutant-se obligant-nos a caminar. Caminam entre 5 i 10 min fins a trobar un camí més ample, amb pinta a "camí-camí". Experimentam un poc cap a la dreta i cap a l'esquerra iiiiii! Ja hem trobat s'enllaç que cercàvem! Es tracta del camí que ronda ses Cases de Planícia per la seva zona superior i va en direcció cap es Galatzó. Al·lots, un entorn impressionant. Bosc d'Alzina super tancat, terra amb fullaca obscura i petits torrentets d'aigua que embullaven un poc sa traçada però que li donaven un aire especial a tot es conjunt. Sa veritat és que feia moltissim de temps que no gaudia tant de rodar per dins es bosc. Record un moment que faig anar a pegar una ullada mentre revisaven sa direcció den Joan que ballava un poc i sa sensació d'anar tot sol per allà en silenci absolut vaig trobar que era brutal.

Rodant, rodant, trobàrem un penyassegat on just davant se'ns plantava es Galatzó en primera linia... aprofitàrem per fer 4 fotos i a seguir, que mos esperen per dinar! :-P

Un poc de GPS i quatre grapades i a nes final trobam s'enllaç cap a Sa Campaneta!! Arribam a nes botador ben satisfets per haver fet una bona "feina"! I una estoneta de baixada i ja som per Esporles altre vegada!

Fins sa pròxima! Salut!

Puig de Galatzo

Pas de sa Rata 25-10-2009

Mola de Planicia

Una visita desde Alcúdia

Aquest dissabte vàrem tenir visita! Entre setmana en Carlos de Niu Wave ja va telefonar perquè a ell i es seus companys de rutes els hi feia ganes venir per Esporles... Ja havien fet s'Ermita, Volta des General... Què lis podiem oferir com a plat fort?? Jejeje, què vos pareix Planicia, per exemple?

Ens veiem es dissabte dematí a les 9 i algo a nes Bar Passeig, com sempre. Dels Ermassets hi erem en Mara, en Miquel, en Joan+ i un servidor i amés es vàren sumar el 3 d'Alcúdia. Començam a rodar per sa pujada cap a Son Dameto (Sa Costa per els amics) i per allà ja vàrem tenir trui. En Carlos va xupar cadena i un poc més envia es canvi a porgar fum. 4 arreglos i solucionat. Seguim rodant a bon ritme (massa bon ritme) tot i que jo havia avisat de que hi havia MOLTA PUJADA. I és que 1h:30min de plat petit és molt! Fins s'Arboçar no hi va haver moltes queixes, però quan començaven ses primeres rampes de sa pujada cap a Planicia tot quisqui se va enrecordar de sa familia i futurs descendents dels Ermassets, jajajaja...

Què vos he de contar de sa pujada cap a nes punt geodèsic? És dura, té es seu punt tècnic, divertida i molt molt xula. Per jo, una de ses pujades més guapes de s'Illa. Per no dir sa que més. Llàstima que en Miquel va petar d'esquena quan anàvem pel 50% i no va poder acabar amb nosaltres...

Durant sa pujada fèrem un parell de fotos de rigor i un parell de descansos per recuperar energies fins a arribar a nes punt geodèsic on tothom va trobar que havia valgut la pena pujar perquè hi havia un panorama impressionant, amb es núvols més baixos que nosaltres i sa punta des Galatzó que els atravessava! Una passada

Començam a devallar tantejant una mica i s'ha de dir que vàrem haver de fer un poc de jardiners, llevant branques que havien caigut per culpa des pès de sa neu. Per cert que devall de ses branques hi havia NEU! Sí, encara en quedava!

Anant devallant en Johnny (d'Alcúdia) ja va mostrar que anava bastant freerider (com toca, jejejeje, li va faltar conèixer en Pinxo!) estant a nes grupet donant cap... encara que bé, com que ens anam embullant constantment mentre baixam perquè es camí està poc definit ningú va davant tot es temps, el que ho fa més entretingut ;-)

A mitja baixada vaig sentir una enganxada estranya a sa zona des canvi del darrera iiiiii... què va ser? es meu "apaño" de super glue ja havia durat massa (davers un mes ja feia que el duia) i va petar. Pata de canvi a porgar fum i cadena xapada per 2 bandes diferents. M'estim més no fer pressupost perquè me pega un xungo...

Seguim baixant una estona més fins que es camí queda més net i ja podem baixar sense tanta por a equivocar-nos. Així i tot me vaig colar, me va passar tothom i llavor per recuperar vaig fer un front-flip que va acabar amb ses meves grapes per terra a una curva que patinava un poc per no dir molt. Apart de tota aquesta successió d'afers poc afortunats crec que hi hem d'afegir unes ulleres xapades per un impacte contra una branca d'alzina...

Bé, ens reagrupam ja aprop des darrer tram on per sorpresa ens trobam tot es camí inundat d'aigua i síquies que pareixien un torrentó. A primera vista pareixia impossible passar però resulta que dins 3 o 4 dits d'aigua ses rodes no patinen tant com pareix. Jo diria que patinen menys que si només està humit... I per avall s'ha dit!

Conclusió: sortida amb desperfectes però molt divertida i amb bona companyia! Esperam repetir! Salut!

Transition i es seu equip de descens

Com sempre, es llocs on filmen aquests videos me deixen amb sa boca oberta

Transition Racing Introduction from Transition Bikes on Vimeo.

Renovacions dels socis

Un any més

Ja tornam a començar s'any! Una vegada més vos donam les gràcies a tots per formar part d'aquest club o millor dit, una forma d'entendre sa vida. Una any més hem pogut gaudir de sa muntanya junts i no hem aturat... I que duri! Per renovar federacions i històries per a que estiguem ben coberts i assegurats mentre la liam, pegau una ullada a http://www.ermassets.org/soci.pdf

Hi ha un pdf dinàmic que se pot omplir i te fa una domiciliació. En cas de que volgueu donar els doblers en efectiu, posau-vos en contacte amb en Mara o amb jo mateix!

Salut!

Sa Tramuntana de Blanc

(ACTUALITZAT 12/01/10)

Aquesta setmana passada ens va acompanyar un temps mal de dur. Aigua constant, dies tapats... que no contribuïren a fer pràcticament res a l'aire lliure. Acostant-nos al cap de setmana sa baixada de temperatures va fer que aquesta aigua passàs a ser neu i canviàs sa perspectiva que tenim de sa nostra Serra.

Estava clar que teníem possibilitats de que els boscos fossin poc transitables amb ses nostres bicis -si volíem agafar altura, clar- pel que en aquesta ocasió en Miquel, en Nando, en Biel, en Pep Patau i un servidor optàrem per anar a peu. I l'encertàrem perquè per poder cobrir certes rutes en concret costava mourer-se caminant i tot!!


09/10/09 Una volta pes Teix

Tot començà amb 4 comentaris sobre el mal temps, sa previsió de neu i sa possibilitat de fer un tomb a peu què ja feia temps que teniem entre cella i cella, jejejeje... "I si feim un Teix??" li vaig dir a en Miquel... a partir d'aquí ja posàrem hora. Llavor entre en Biel i en Miquel acabaren de fer desvariar sa cosa, convertint una simple excursió per sa neu amb pràcticament una festa.

Ja arribant a Valldemossa ses teulades eren blanques i això pintava a marrón. Descarregam trastos i començant a pujar, sa gent ens deia que hi havia molta neu! Efectivament! Molta molta! Pujar per ses rampes de ciment a peu amb més d'un pam de neu i sa motxilla ben carregada es feia difícil. Curiosament hi havia una motxilla que duia en Biel que pesava moltíssim, la qual es suposava que ens havíem de rotar per pujar. Al final me la vaig menjar jo amb patates tota sa pujada.

Arribàrem a nes Refugi i estava molt blanc, però es que quan més pujavem menys reconeixiem per on estavem passant. Vàrem arribar fins a la zona més alta i tornàrem pel mateix camí fins al refugi per berenar. Berenar???? Com és això, si jo només duuia barreteees??? Això ens va fer pensar que a lo millor dins sa motxilla que pesava tant hi havia algooo ... Bé, mirau ses fotos i ho entendreu tot ;-)


Es punt de vista de'n Nando

Es punt de vista de'n Miquel

Diumenge 10/01/10, passejant per sobremunt

En Pep de Rodriguez té més perill que n'Espinete dins una fàbrica de condons... Es tio s'avorria i va agafar sa bici per tirar cap a Sa Mola de Sobremunt i se va trobar es marrón que se trobàren es 3 Joans es dia anterior! Va pujar un bon troç fins que va pensar: "i si vaig a cercar a nes perdut de'n Vicenç i es cans i venc a peu a fer una volta per aquí??" I això va fer, i aquí veis es resultat.











Sa versió des fets de'n Pep (1-Teix)

Sa versió des fets de'n Pep (2-Sobremunt)

Bueno, no m'he pogut entretindre molt de temps explicant com toca ses coses perquè pujant ses fotos se m'han quedat torrats tots es navegadors des mercat i ja no me quedava gaire inspiració... Esper que acabeu de perfilar sa crònica amb es vostres comentaris!

Salut i fins sa pròxima!