Pages - Menu

dissabte, 24 d’abril del 2010

Ultra Trail Serra de Tramuntana 2010

Sa Travessa del Tirón 09/04/2010

Ja arribava el dia de passar a la pràctica amb el nostre projecte! Entrenaments de llarg recorregut corrent per a adaptar-nos, en qüestió d'uns pocs mesos a fer curses d'ultrafons. Ultrafons? Sí, de 70Km per amunt. I aquesta iniciativa? No ho podem assegurar ni nosaltres, però pens que és una mescla d'esperit de superació, ganes d'aventura, tenir temps lliure i mal pes cap.

S'acostaven els darrers dies i els integrants dels Ermassets que voliem participar ja només xerravem de nervis i de ganes de que fos el dia i la hora de partir. Vàrem partir cap a Pollença per a arribar amb temps i tranquil·litat, poder recollir dorsals, xips i damés indumèntaria necessària. A sa sortida hi havia molt bon ambient, i curiosament molt poca gent bevent cubatas i fumant porros... Cosa curiosa dins un local tancat a les 23:00H des vespre.

Partírem a les 00:00 com si fòssim una ciber-torxa de leds, tots amb el frontal en marxa per tirar cap a Lluc. Sa sensació era de que anàvem ràpid per a cobrir 103.5Km. Jo només mirava sa velocitat i trobava que 9km/h era molt! Però bé, només va ser sa sortida, llavor quan començàren ses pujades, sa cosa se va estabilitzar, cadescú va agafar es seu ritme i a anar fent.

Es primer avituallament me va impactar bastant: tot a les fosques amb llums aprop de sa taula amb mejar i tot quisqui que te rebia animant! Era com si no encaixàs s'hora amb el que estavem fent! Bé, es que no encaixava, jejeje

En Pep i jo agafarem ritme en plà "caminar ràpid de pujada", trot per es plà i baixant, i sa veritat és que va anar bastant bé. I es tema de dur pals també se va agraïr, sobretot per ses pujades llargues.

Sa baixada cap a Sóller per Es Barranc de Biniaraix, molt divertida. Agafàrem un ritme de trot constant i sense cansar-mos massa vàrem recuperar posicions per un tubo... Encara que... Mos era bastant igual sa posició, vaja ;-)

A Valldemossa varem tenir una rebuda per part des guiris i veinats brutal. Hi va haver crits, renou i gent cridant a nes psiquiatric per fer una recollida de noms de clients potencials. Ja duiem uns 60Km!

Tirant cap a Esporles, sa cosa se va animar i vàrem acabar es Camí de Sa Coma Llobera estant a tope, física i moralment, cosa que no vàrem controlar i aprofitarem per enxufar (no ho hauriem d'haver fet) el que va resultar amb una petada considerable per part meva arribant a nes control.

Gràcies a en Pep vaig recuperar tirant cap a Estellencs. Me va donar canya perquè anés menjant i caminant amb tranquil·liltat i sa veritat és que vaig patir bastant, però sa recuperada va valer la pena!

D'Estellencs cap a Andratx només ho puc definir amb una paraula: F**ckin Esclop! Vaja pesadilla. Sa pujada va anar bé, però tota sa baixada rollo "capsa de tente acabada d'obrir" pegant botets de roca en roca esquivant carritxeres va ser un infern. Sobretot perquè ja duiem més de 90Km a ses cames. Però va valer la pena! Arribàrem!

recorregut: 103'5 km
calories consumides: 11700 aprox a nes meu cas
temps: 21 hores aprox
conclusió: una experiència increïble


preparatius

roba

pes de sa motxilla un poc desorbitat

Ermassets Racing Team

Sortida



Avituallament d'Esporles

Ermassets

Més Ermassets









I més Ermassets






Ses cares: un poema




I encara més Ermassets




S'arribada!!!!!!!!!!!

Es meu Personal Trainer

8 comentaris:

Unknown ha dit...

Gràcies a tots pes support i per ses fotos!

MIQUEL ANGEL LLOMPART AMELLER ha dit...

Molt bona crònica Vicenç!!! Una passada d'experiència només de llegir-la, ja m'agradaría poder-la fer!!!!

Enhorabona a tots els ermassets que vos la preparàreu i partícipàreu, tant si acabàreu com si no!!!

bielingo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
bielingo ha dit...

Vicenç i Pep. De debó que no tenc paraules per descriure com vos admir. Hem conformaria amb estar en forma una quarta part de lo que hi esteis vosaltres.

De tot cor. Sou els meus ídols!!

Unknown ha dit...

Biel, un poc de constància... te veig bé. Aquest Mirant de Mar corrent, anar i tornar en 55 min està molt molt bé! Dali branca i te puc assegurar que es límit el posa cadescú!

Salut a tots... i animau-vos a fer ses coses que vos fan il·lusió. Val la pena ;-)

Mara ha dit...

Segur que va esser una experiencia collonuda.

Enhorabona una altra vegada a tots els ermassts que hi van participar i en especial a en Vicen� i a en Pep. Que a part de donar molta branca en bici, se vou que encara no lis basta.

Molt bona cronica.

Bonda!

Mara ha dit...

Molt bo lo d�es Personal Trainer.

Jo no se qui dona canya a qui. Segur que es al rev�s.

Unknown ha dit...

Jejejeje... Vaja peça que hi ha amb en Rom...