Bacanal nocturna a l'Ofre 2010

Idò sí al.lots, com vos contava a un post anterior, aquesta és una de les meves tradicions anuals particulars i que enguany he estat content de compartir amb tots voltros ( i més amb els que poguereu venir). Després de tantes anades i vengudes ja feia dos anys que no pujava allà dalt a passar la nit i enguany tenia motius especials per fer-ho, havia de servir com a punt d'inflexió per a moltes coses. Bé menos rollo...

Quedam a les 17'50h al Convent a Sóller per passar motxilles al cotxe i tirar de cap a biniaraix on un cop aparcart feim reconte de "material" (n'hi per fer una bona bacanal....!!!!) distribució de pesos a les motxiles, pulsómetres i GPS's a punt per controlar un poc el meu cor i devers les 18'15 es pot dir que arrancam a peu per amunt sa pujada des Barranc de Biniaraix, uns 3500 escalons fets per  uns romans que ja lis val sa feinada que féren...

El camí de pujada gairebé tot empredat i que ja coneixeu bé (almanco de baixada i en bici...) es va fent més duret per moments i la suor no es fa esperar molt a apareixer i ens acompanya fins arribar a dalt, quina suada al.lots!!!  Vam brollar fins el rivetat dels calçons, fins els calcetins i gairebé fins a sa punta de ses botes. En total 2h i 20 minuts de pujada amb la friolera de... Pep no t'asustis ni ens renyis però... duiem uns 15Kg a l'esquena.  El meu pulsómetre em deia que m'havia fotut unes 2050K/cal amb lo qual sa bacanal de "Tumbet amb pitreres de pollastre rebossades" (made in Biel) i sa "Truita amb patates, alls i ceba" (made by me), junt a dues botelletes de vi "ENATE", una d'herbes, "Cubitos" Made by Juame, fuet,  i els 3 ó 4 litres d'acuarius que ens anàrem beguent pel camí estàven més que justificats. Tot això amb una bona coca de poma com a postre.

Si senyors duiem la ostia de pes, però el ritme de pujada no fou del tot dolent considerant la calorada que feia i el pes que duiem.  Un cop arribàrem als peus de l'Ofre on ja pots veure el Castell d'Alaró i tot es Plà, fixàrem l'assentament per embestir a tal quantitat de menjar. Cal dir que primer férem un intent de fer quatre fotos a la posta de sol però fou gairebé impossible ja que hi havia molta boira i núvols a l'horitzó que desvirtuarem aquesta possibilitat.  I entre riures i historietes la lluna va anar sortint de rera d'un pi fins que devers la una de la matinada ens adonàrem que amb el vinet i les herbes dolçes no haviem fet gaire cas a l'humitat que en forma de serena ens havia "xopat" literalment, així que aplega atapins i cap a dins el bosc on montàrem un rudimentari vivac per tal d'intentar dormir fins les 5'40 am. 

Això de les 6'00 i sense berenar, amb una fosca relativa gràcies a la llum de lluna i ajudats pels frontals emprenem el darrer tram, ja més descareegats de pes (motxilles amagades) només pujàrem el berenar i les cámares de fotos i en menys de 20 minuts en plantàrem al cim. 

6'20 del matí, fosca per tot arreu, començant a clarejar, un ventet fresc que et punyi la cara i et fa posar-te màniga llarga, la càmara, el berenar i el silenci.... ja sé que pensareu que estic sonat però aquest moment sempre l'he trobat màgic, en arribar a dalt es fa el SILÈNCI!!!!

I llavors un croissant i laccao i tira per avall que ens espera mitja truita i tot un pà que compartim amb els bous que no hem arribat a veure i començam el descens que s'acabaria fent gariebé més dur pels nostres peus que la pujada, un cop arribam a Biniaraix no poguérem evitar fotre els peus a les rentadores on l'aigUa tan fresqueta ens va calmar un poc mal de peus que duiem.  11'20h Cotxe i de cap a cases.

Una sortida diferent que crec que val la pena repetir amb més quòrum, que com més siguem més riurem!!!

Fins aviat!!!