Per on començ al•lots? Es complicat descriure amb fidelitat un dia tan complet com el que vam poder gaudir diumenge. Mem si ho aconsegueixo…
Ens aixecam ben prest. Tenim per davant un bon grapat de quilòmetres fins a l’Alqueria Vella, així que ens veim a les 07:30h al Passeig per carregar bikes i partir. Entre la pick-up d’en Pinxo i la furgona d’en Corse ho tenim mel. 9 bikes i 9 ermassets carregats amb un plis-plas i tira cap envant. Al pick-up, en Pinxo, Joan Ribas, Jaume i Joan de la +. A la furgona, en Corse, Pep Castro, Pep Patau, Mara i un servidor.
El viatge es fa bastant entretingut. Contam 4 batalletes, menjam un poc de quiche “Special Corse´s” (Mel d’abella!! Gràcies Joan, estàs en tot!!) i amb un tres i no res ens plantam a l’Alqueria Vella i al Parc Natural de Llevant. Pareix que el dia ens acompanyarà. Hi havia prediccions de pluja, però pareixia el temps aguantaria bé. Descarregam bicis, montam rodes, foto de rigor i començam a rodar.
Per cert. No vos he dit que era dia d’estreno. Teniem dues protagonistes que farien que la majoria de noltros bavegéssim de manera considerable. Una Specialized Stumpjumper Expert EVO amb 150 mm de recorregut i un pes brutal, i una Santa Cruz Nomad que quan la miraves no sabies si plorar d’envejota o d’alegria per tenir-ne una entre nosaltres.
I anam a la ruta en si mateixa. El primer tram molt en bones. Es una pista-carretera vella que vam anar fent poc a poc per tal d’anar encalentint un poc. Després d’uns 15-20 minuts pujant trobam el desviament que ens durà cap a Cala Rajada, però abans en Joan de la + ens recomana seguir pujant un ratet més fins a les antenes, on podrem gaudir d’unes vistes impressionants. I així ho feim. Va valer la pena al•lots. Quines vistes. Foto de rigor, i per avall a cercar el desviament que ens portaria fins al nivell del mar, on després ens mouriem durant tota la ruta.
La baixadeta no va tenir massa història. Només ens vam haver d’aturar uns quants cops per anar ajustant sa tija-pija de l’EVO d’en Jaume, que no acabava d’anar d’allò més fina. Una vegada abaix ens topam amb el que seria la tònica de la ruta. Petits trams de puja-baixa d’un nivell tècnic considerable. Era inevitable anar posant peus de tant en tant. I aquí va aparèixer la figura des “Nómada Pinxo”. Brutal el tio. Si els altres anàvem passant els trams tècnics amb nota, ell ho feia amb matrícula. Tant de pujada com de baixada. Hi ha que veure com pujava els escalons la Nomad i com traccionava als trams més complicats. Molt, molt bé.
I amb tot això, poc a poc els núvols s’anaven acostant al grup (o el grup s’acostava als núvols...), i a l’altura de Cala Torta ens va començar a ploure, pluja que no ens deixaria fins a arribar a Cala Rajada. Arribats a aquest punt vam començar a pitjar un poc el pedal (Aclaració: bé, hauria de dir “van començar a pijtar...” perquè jo l’únic que podia fer era anar a remolc e intentar no quedar massa penjat) i on vam disfrutar d’una bona estona de MTB en estat pur. Aigua, fang, arena, vent, pedres que patinaven com a sabó... un disfrute!!
Així vam arribar a Cala Rajada. Tot banyats, bruts i “pudents”. Havien passat 3 hores i 40 minuts, i 27 intensos km des que vam partir de l’Alqueria Vella, i ja era hora de descansar un poquet.
Arribats a aquest punt és on va tornar a eflorir un cop més la capacitat organitzativa de na Mari i en Joan de la +. Estava tot calculat. Mentres en Pinxo i en Corse van anar a cercar els cotxes a l’Alqueria, els altres vam fer unes birres al Port de Cala Rajada. Llavors, vam tornar a carregar les bikes i vam partir cap al Club de Tenis Aguait, on ens podriem dutxar (quina passada!!) i degustar una paella impressionant.
Com vos podeu imaginar el dinar va anar mel. Tot molt bó, i a més, a bon preu. Picada, paella, postres,... i xupitos... caaaa... aquí la cosa es va començar a embrutar. Voleu un consell? Si hi ha xupitos pel mig, no estigueu a la vora d’en Mara i d’en Patau. Son males influències!
Per acabar volia donar les gràcies a na Mari i en Joan de la + per l’organització. I a nen Pinxo i en Corse pel transport. Gràcies a tots!!
Ens aixecam ben prest. Tenim per davant un bon grapat de quilòmetres fins a l’Alqueria Vella, així que ens veim a les 07:30h al Passeig per carregar bikes i partir. Entre la pick-up d’en Pinxo i la furgona d’en Corse ho tenim mel. 9 bikes i 9 ermassets carregats amb un plis-plas i tira cap envant. Al pick-up, en Pinxo, Joan Ribas, Jaume i Joan de la +. A la furgona, en Corse, Pep Castro, Pep Patau, Mara i un servidor.
El viatge es fa bastant entretingut. Contam 4 batalletes, menjam un poc de quiche “Special Corse´s” (Mel d’abella!! Gràcies Joan, estàs en tot!!) i amb un tres i no res ens plantam a l’Alqueria Vella i al Parc Natural de Llevant. Pareix que el dia ens acompanyarà. Hi havia prediccions de pluja, però pareixia el temps aguantaria bé. Descarregam bicis, montam rodes, foto de rigor i començam a rodar.
Per cert. No vos he dit que era dia d’estreno. Teniem dues protagonistes que farien que la majoria de noltros bavegéssim de manera considerable. Una Specialized Stumpjumper Expert EVO amb 150 mm de recorregut i un pes brutal, i una Santa Cruz Nomad que quan la miraves no sabies si plorar d’envejota o d’alegria per tenir-ne una entre nosaltres.
I anam a la ruta en si mateixa. El primer tram molt en bones. Es una pista-carretera vella que vam anar fent poc a poc per tal d’anar encalentint un poc. Després d’uns 15-20 minuts pujant trobam el desviament que ens durà cap a Cala Rajada, però abans en Joan de la + ens recomana seguir pujant un ratet més fins a les antenes, on podrem gaudir d’unes vistes impressionants. I així ho feim. Va valer la pena al•lots. Quines vistes. Foto de rigor, i per avall a cercar el desviament que ens portaria fins al nivell del mar, on després ens mouriem durant tota la ruta.
La baixadeta no va tenir massa història. Només ens vam haver d’aturar uns quants cops per anar ajustant sa tija-pija de l’EVO d’en Jaume, que no acabava d’anar d’allò més fina. Una vegada abaix ens topam amb el que seria la tònica de la ruta. Petits trams de puja-baixa d’un nivell tècnic considerable. Era inevitable anar posant peus de tant en tant. I aquí va aparèixer la figura des “Nómada Pinxo”. Brutal el tio. Si els altres anàvem passant els trams tècnics amb nota, ell ho feia amb matrícula. Tant de pujada com de baixada. Hi ha que veure com pujava els escalons la Nomad i com traccionava als trams més complicats. Molt, molt bé.
I amb tot això, poc a poc els núvols s’anaven acostant al grup (o el grup s’acostava als núvols...), i a l’altura de Cala Torta ens va començar a ploure, pluja que no ens deixaria fins a arribar a Cala Rajada. Arribats a aquest punt vam començar a pitjar un poc el pedal (Aclaració: bé, hauria de dir “van començar a pijtar...” perquè jo l’únic que podia fer era anar a remolc e intentar no quedar massa penjat) i on vam disfrutar d’una bona estona de MTB en estat pur. Aigua, fang, arena, vent, pedres que patinaven com a sabó... un disfrute!!
Així vam arribar a Cala Rajada. Tot banyats, bruts i “pudents”. Havien passat 3 hores i 40 minuts, i 27 intensos km des que vam partir de l’Alqueria Vella, i ja era hora de descansar un poquet.
Arribats a aquest punt és on va tornar a eflorir un cop més la capacitat organitzativa de na Mari i en Joan de la +. Estava tot calculat. Mentres en Pinxo i en Corse van anar a cercar els cotxes a l’Alqueria, els altres vam fer unes birres al Port de Cala Rajada. Llavors, vam tornar a carregar les bikes i vam partir cap al Club de Tenis Aguait, on ens podriem dutxar (quina passada!!) i degustar una paella impressionant.
Com vos podeu imaginar el dinar va anar mel. Tot molt bó, i a més, a bon preu. Picada, paella, postres,... i xupitos... caaaa... aquí la cosa es va començar a embrutar. Voleu un consell? Si hi ha xupitos pel mig, no estigueu a la vora d’en Mara i d’en Patau. Son males influències!
Per acabar volia donar les gràcies a na Mari i en Joan de la + per l’organització. I a nen Pinxo i en Corse pel transport. Gràcies a tots!!
Racing Team després de la primera pujada
Mirau quines vistes!
Baixant fins al nivell del mar.
La nova màquina d'en Jaume. Brutal!!
Vam intentar tancar en Mara per agafar-li un poc d'avantatge... però no ho vam aconseguir!
Rodant
I rodant
I rodant
Aquí no va quedar més remei que carregar les bikes al coll
Pinxo en estat pur. Mirau quina cara de subidón just abans de fer un tram de baixada
Parc mòbil a vista de pájaro
Que viene, que viene!!
Aquí ja anàvem bén banyats
La recompensa. Va ser mel!!
Fi de festa. En Mara i en Patau custodiaven les botelles de licor per als xupitosI això es tot al·lots. Esper que entre tots completeu aquesta crònica, que segur que li falten coses.
Salut a tots!!
Salut a tots!!
7 comentaris:
Rabiota pu.... el no haver pogut venir,, buah buah buah, ploraré molt molt i molt.
Mooooolt bona crònica Biel i bones fotos!!!
Ben fet al.lots, mem si a la propera no me la perd!!!!
Una canya de fotos i sa crònica un 10... I es pepinos den Pinxo i en Jaume una passada!
Jo estava esbucat com per venir, però sa propera mem com ho tenc ;-)
Una crónica impressionant.
Moltes gràcies una vegada mes. Molt be Biel.
Va ser una ruta increible i vaig disfrutar molt. Tenia moltes ganes de coneixer aquests paratges i canviar un poc d´ares.
Moltes gracies per la organització, va ser inmillorable.
Un dia complet de Bici i bona companyia.
Esper que aixo na acabi mai...
Si, si Mara. Tu fet el despistat... perquè no parles un poc dels xupitos? Ehhh? Jejejeje
Lo dicho. Brutal tot. De veres. Bon rollo 100%. Ruta completament diferent a lo que esteim avesats.
Salut a tots!
P.S.: Ahh, i des d'aquí vull donar un altra cop l'enhorabona a nen Jaume per la seva nova adquisició. PE-PI-NA-RRO
Enhorabona cronista!! t'ho has currat, gran crònica, gran diumenge.
Apuntau la propera, dia 4 a la rota d'en Pinxo, ruta de migdia 15.30h que acabarem a les fosques (focos) dutxa i sopar.
Salut i força.
Això es un no aturaaaarrrrr!!!
Gràcies per aquest dia tan guai que vaig passar amb voltros, esper que ses vostres bicis hagin quedat netes, sa meva encare té arena, fins i tot a n'es manillar. Sa crònica més bé no podia estar, i s'organització una passada. Fins sa pròxima quedada que sirà aquest sopar de dia 4, sa veritat me feis pànic més que una bona trialera!
Jaume Busquets
Eh Ruters, quin dia mes guapo, varem tenir de tot, unes bones suades, zones tècniques, altres baixades algo xungues, bicis al hombro,un poc de pluja,i tots vàrem disfrutar.
Molt bona crònica, una sortida per repetir- pensar que al mitg hi ha el refugi per fer nit, vora de la platja, ideal per fer una nit de st, joan!!
bé fins la propera, que pinta també molt be.
Salut per tots.
Siau
Pep Patau
Publica un comentari a l'entrada