dimarts, 29 de novembre del 2011
dimecres, 23 de novembre del 2011
De paella i d'esclata-sangs
Diumenge dia 20 de novembre, una cita ja consolidada dins el calendari ermesset, per aquestes dates Joan de la Creu sol organitzar un dinar a la seva rota de Estellens, no hi ha lloc millor per fer una Bauxa d'aquestes; tranquil • litat i unes vistes al mar inmillorables .
Ens vèiem al passeig a les 8, bona participació de bikers; Joan de la Creu, Mara, Castro, Corse, Bernat, Joan Ribas, Rafel, Jaume Busquets i Pinxo i Gabriel que estic molt content que és traguessin les sabates de còrrer i es possasin les de bici.
Ruta; Esporles, Correu, Arbossà, Planícia, Coll d'Estellens, Boal de ses Serveres i Estellens (casa Joan), casi res va dir el paraigua.
Sortim xino xano com diu Mara, i no s'ho creu ni ell, pujant es Correu, xaxara, rialles, tranquis, ja en aquest lloc un servidor i Juanito vam veure uns quants esclata-sangs això ja predeia el que passaria més tard, quan baixàvem pel tros empedrat del Correu, en Bernat dels parxes que així ho l’hem batejat per no quedar malament també va fer un parxe, aquesta vegada ja havia après la lliçó i ja portava càmeres, arreglada la pana continuem, arribada al camí de l’arbossà rialles per un tubo, quan un servidor va fer un cavallito i el resultat va ser una culada increïble, encara avui em fa mal el cul, bé després que la gent rigués i se'n fotiguessin de la meva caiguda prosseguim per agafar cap Planícia, aquí Pinxo proposa agafar un tram de camí molt xulo que comunica amb el que va cap Planícia, en aquest tram va esclatar l'Ermessets buscant bolets, un en trobava tres, l'altre cinc i així les motxilles passaven de portar barretes i puñeterias a omplir-se de esclata-sangs, agafàvem la bici cent metres, parada i venga bolets, ja no sabíem on posar-les, en aquest moment Joan de la Cruz, va dir que ja era hora d'anar-nos cap Estellens sense perdre el temps i així ho vam fer deixant enrere molts bolets (fustrant), per un moment Els Ermessets s'havien convertit en màquines de secar esclata-sangs.
Arribada a Planícia berenar i cap amunt, per la trialera que puja per darrera de les cases, pujada cap es Coll d'Estellens, que per cert a trossos pica que et cagues, en Joan de la Cruz tenia problemes amb els seus canvis, i ja havia intentat arreglar-los a S'arbossar però no va poder ser, va haver de pujar tota l'estona amb el plat del mig, imaginau-vos jo amb el petit ja anava ofegat i és que està fort el puta, arribada al Coll d'estellens i en aquest punt ens despedim del nostre company Rafel, ja que tenia feina i no podia quedar al dinar, baixada cap al boal de les Serveres al màxim control•lant el camí ja que a trossos fa por, segona caiguda d'un servidor, la roda de davant em patina i faig una volta de campana increïble, la bici em passa per sobre i vaig anar a aterrar sobre una pedra, ai, ai, ai, Busquis per terra, els meus salvadors que estaven a deu metres de jo no em veien anaven tots follats (De la Cruz i Corse) ayuda cabrones! res ni cas, em recupero i cap avall, arribada al Boal i reagrupació del grup, menys Castro que anava tan al•lucinat amb la baixada que gairebé arriba ell tot solet a la casa (és un Crack).
Quan arribem a la casa les famílies ja ens estaven esperant, no tenien clau., Vam començar amb la picada dels esclata-sangs, fetes per Corse, especialista en això, per cert estaven molt bons i també la paella amb aquest toc de romaní feta per Mari , també estava estupenda, enhorabona per aquests dos cuiners tan fantàstics.
El dia ha estat rodó en tots els sentits, donar les gràcies a la família de la Cruz, per l'organització i a tots en general per el dia que vam passar.
Ara penjaré unes fotos.
dimarts, 15 de novembre del 2011
divendres, 11 de novembre del 2011
Carta als Reis Mags...
Bon divendres tots al.lots, com ho duis??? Avui a la fi m'he animat a penjar una entrada que fa dies que em ronda pel cap, vos cont: com alguns de voltros ja sabeu estic elucubrant nous projectes per aquest 2012 ue s'atraca i aquests projectes impliquen canvis.... ay ay ay.... idó sí, per una banda la Uzzi es probable que durant el 2012 pateixi alguna modificació que la faci un poc més agressiva, ejem ejem... digue'm que m'agradaría dur-la al límit més DH per tal de fer alguna visita anual a algún bike park a pegar quatre botets dels petits...
I per altra banda estic començant a fer la carta als Reis, estic pensant en pillar-me una doble de rally per fer la ostia de Km's amb el mínim pes possible, així idó vos convido a somiar un poc, jo personalment somiant somiant he fotut de nassos a una Scott de 9500 euros i tampoc es tracta d'això... m'estic referint a una cosa asequible, falaguera i máxim 120-120mm per aquelles rutes rollo, Pedals de Foc, Pedals d'Occitània, travesses, etc...
Una que m'agrada és l'Scott Spark de carbono, les Merida també tenen el seu puntet... venga ànims mem que s'anima a donar-me opcions!!!
Bon cap de setmana a tots!!!!
dimarts, 8 de novembre del 2011
dilluns, 7 de novembre del 2011
dijous, 3 de novembre del 2011
Es Cocons per collons
El dimarts, dia de Tots Sants - quedada ermessetera - i un bon quòrum de participació; Mara, Joan de la Cruz, Joan Corse, Pep Castro, Joan Ribas, Rafel i Bernat i un servidor.
Ens veiem a les vuit al passeig com de costum, vam decidir anar fins a la comuna de Bunyola, dos cotxes carregats de bicis i bikers, deixam els cotxes al merendero que hi ha a les vies del tren, a la carretera de Santa Maria,i vam començar a rodar xino xano cap a Bunyola.
Quan estem a prop, el senyor Mara ens fa una proposta indecent, pujar pels Cocons, la gent s'ho agafa a conya, però quan esteim en el camí i un servidor gira cap allà a tots els entren les rialles , vam començar a pujar i les costes cada vegada piquen més, també estava banyat i allò patinava moltíssim, de tota manera la gent pujava bé i la veritat al final a tothom li ha semblat divertit, més que pujar per la pista.
Quan hem arribat a Ca es Garriguer, hem berenat (rialles i trobades amb altres bikers coneguts),ens donam presa ja que amb la suor que portem, aviat s'agafa fred. Ens anem per la pista que puja cap a Honor, sempre a bon ritme per agafar cap a Son Pou, la baixada sembla que a alguns els persegueix el dimoni. Primera pana d'en Bernat que fa parxe , resulta que no porta càmares de recanvi, per això li pos un zero, li deixen una càmara i cap avall com a locos, cent metres més avall segon parxe d'en Bernart, bé, què cal fer? s'al.lot és una mica asa, una altra càmara i per avall com a locos, cinquanta metres més avall una altra vegada parxe d'en Bernat, això ja comença a tocar els collons, bé el varem renyar i ell ja no sap que fer, parxe arreglat i cap avall com a locos, cent metres més i endevineu qui torna fer parxe? en Bernat; joder, putes, merda i tots els tacos que es diuen i no s'escriuen, s'al.lot ja estava desesperat.
De la Cruz i un servidor fem una radiografia visual i tàctil de deu minuts després de veure que la llanta i la coberta estaven perfectes diagnostiquem que l'asa és en Bernat, i el convidem perquè vagi per darrere i poc a poc, les càmares s'estan acabant i això no és el "Decathlon", tornem a partir i se m'ocurreix dir-li a n'en Mara, "no em passes ni per Déu", quan veig que els ulls se li posen vermells i se li arrissa els cabells, surt cap avall al màxim, de moment jo ja sentia que per darrere meu estava passant alguna cosa, era aquell cabrón que em pressionava i fort, com era d'esperar em pasa com un obús, li vaig tirar uns piropos, tots menys guapo. Arribada sense més contratemps ni més parxes del Sr Bernat. Pel camí de Coa Negre anàvem xino xano, ja que semblava és Born, molta gent caminant, però quan arribam a l'asfalt. Ai Senyor!, Gatillo, gatillo fins al cotxe, fins i tot el Corse acompanyar a uns ruteros uns quants quilòmetres, ja ho miraven malament, també aquest té un collons. Arribada al cotxe suats i cansats. En resum, una volta molt xula, divertida i molt entretenguda , llàstima que faltassin un quats de bikers, esper que a la pròxima no faltin.Properes quedades: Partida cap Estellens, i dinar a casa de Joan de la Cruz.
Parc de Llevant i paella brutal
Sortida sorpresa per Esporles i voltants, dinar a Can Manent i d'aquí en endavant moltes més.
He disfrutat de la volta i de fer la crònica.
pos dues fotos perquè no hi ha més.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)