Vàrem començar a bon ritme pujant per Son Cavaspre tots junts formant pinya. i amb ganes, dins la terra seguirem tots plegats fent rialles i cotorrejant.,. La devallada perfecte, només una caiguda lleu d´en Mateu.
Una vegada arribarem a l´estret de Valldemossa pujarem per la carretera fins a poder collir les dures rampes que ens pujarien al Teix.
Cadascú al seu ritme i sense aturar vàrem pujar com poguerem fins al refugui on ens tornarem a replegar tots per pegar una mossegada i agafar forces per seguir pujant.
A partir d´aquí començaren els problemes més serios. Una altra caiguda d´en Castro amb un bon cop al cul i una doblegada de canvis. I una rompuda de la tija de sillin de la Trek d´en Juanito, la que va provocar que tornasim cap a Esporles per el camí més ràpit.sense poder seure en tot el camí.
Una volta molt xula per el meu gust on vaig poder tastar la 29´ com es mereixia.
Gràcies a tots i fins la propera.
