Com va n'Atherton senyors...
More Mountain Biking Videos
dilluns, 29 de novembre del 2010
diumenge, 28 de novembre del 2010
Doble o nada.
Si, com ho sentiu.
Partirem a les 8h del passeig, en Pinxo, en Mara (petit) i un servidor, en direcció a la costa.
Pujam tira tira però sense pausa, anam cap a Mirant de Mar, baixam la trialera fins a la carretera del Port, i agafam cap a s´Arbossar.
Quan arribam a la Taulera el temps es posa molt gris i rebem una cridada d´en Bernat d´Establiments. És bergant a quedat torrat. Decidim que nosaltres tornarem enrere per el camí del correu i ell ens sortirà a camí.
El camí del correu patinava com si hagués llim de caragol escampat per tot. Ens trobam amb en Bernat i decideix tornar cap al passeig amb nosaltres, i mentre feim una cervesa ben merescuda
ens adonam que comença a sortir el sol. Entre bromes i rialles surt la proposta d´anar a pujar l´ Ermita i tornar a baixar amb un pis pas.
En Mara (petit) i en Pinxo es conformen i es donen per satisfets.
Començam a pujar cap a Son Ferrà i en Mara (petit) ens acompanya fins a l´ àrea recreativa, on l´esperen els seus amics amb un bon berenar.
En Bernat i jo començam a pujar cap a l´Ermita per el Gravet, quan tornam a baixar replegam en Mara(petit) i anam acabar la baixada en direcció a la "Roca" i els marges. Al.lots alerta amb en Mara(petit), se va tirar per tots els marges sense pensar-ho.
Sa Kona és una bona escola i més aquesta que ja està ensenyada...
Fins aviat!!!
divendres, 26 de novembre del 2010
dijous, 25 de novembre del 2010
Moustache Gracias Web
Aquest video m'encanta. M'encanta tant que me fa molta ràbia! Surt gent que controla un ou, que van sobrats i amés tenen prou enchufe per fer sortir a na Anne Caroline Chausson (mite des descens femení de sa pasada dècada). A part de tenir molt bon gust. Esper que ho gaudiu sense pensar: "cabron, ja m'agradaria haver fet un video tant guay a jo!"
Salut!
Moustache Gracias from FASTFOKUS on Vimeo.
Salut!
Moustache Gracias from FASTFOKUS on Vimeo.
dimecres, 24 de novembre del 2010
Alqueria Vella - Cala Rajada
21/11/2010 - Un diumenge de 10
Racing Team després de la primera pujada
Mirau quines vistes!
Baixant fins al nivell del mar.
La nova màquina d'en Jaume. Brutal!!
Vam intentar tancar en Mara per agafar-li un poc d'avantatge... però no ho vam aconseguir!
Rodant
I rodant
I rodant
Aquí no va quedar més remei que carregar les bikes al coll
Pinxo en estat pur. Mirau quina cara de subidón just abans de fer un tram de baixada
Parc mòbil a vista de pájaro
Que viene, que viene!!
Aquí ja anàvem bén banyats
La recompensa. Va ser mel!!
Fi de festa. En Mara i en Patau custodiaven les botelles de licor per als xupitos
Per on començ al•lots? Es complicat descriure amb fidelitat un dia tan complet com el que vam poder gaudir diumenge. Mem si ho aconsegueixo…
Ens aixecam ben prest. Tenim per davant un bon grapat de quilòmetres fins a l’Alqueria Vella, així que ens veim a les 07:30h al Passeig per carregar bikes i partir. Entre la pick-up d’en Pinxo i la furgona d’en Corse ho tenim mel. 9 bikes i 9 ermassets carregats amb un plis-plas i tira cap envant. Al pick-up, en Pinxo, Joan Ribas, Jaume i Joan de la +. A la furgona, en Corse, Pep Castro, Pep Patau, Mara i un servidor.
El viatge es fa bastant entretingut. Contam 4 batalletes, menjam un poc de quiche “Special Corse´s” (Mel d’abella!! Gràcies Joan, estàs en tot!!) i amb un tres i no res ens plantam a l’Alqueria Vella i al Parc Natural de Llevant. Pareix que el dia ens acompanyarà. Hi havia prediccions de pluja, però pareixia el temps aguantaria bé. Descarregam bicis, montam rodes, foto de rigor i començam a rodar.
Per cert. No vos he dit que era dia d’estreno. Teniem dues protagonistes que farien que la majoria de noltros bavegéssim de manera considerable. Una Specialized Stumpjumper Expert EVO amb 150 mm de recorregut i un pes brutal, i una Santa Cruz Nomad que quan la miraves no sabies si plorar d’envejota o d’alegria per tenir-ne una entre nosaltres.
I anam a la ruta en si mateixa. El primer tram molt en bones. Es una pista-carretera vella que vam anar fent poc a poc per tal d’anar encalentint un poc. Després d’uns 15-20 minuts pujant trobam el desviament que ens durà cap a Cala Rajada, però abans en Joan de la + ens recomana seguir pujant un ratet més fins a les antenes, on podrem gaudir d’unes vistes impressionants. I així ho feim. Va valer la pena al•lots. Quines vistes. Foto de rigor, i per avall a cercar el desviament que ens portaria fins al nivell del mar, on després ens mouriem durant tota la ruta.
La baixadeta no va tenir massa història. Només ens vam haver d’aturar uns quants cops per anar ajustant sa tija-pija de l’EVO d’en Jaume, que no acabava d’anar d’allò més fina. Una vegada abaix ens topam amb el que seria la tònica de la ruta. Petits trams de puja-baixa d’un nivell tècnic considerable. Era inevitable anar posant peus de tant en tant. I aquí va aparèixer la figura des “Nómada Pinxo”. Brutal el tio. Si els altres anàvem passant els trams tècnics amb nota, ell ho feia amb matrícula. Tant de pujada com de baixada. Hi ha que veure com pujava els escalons la Nomad i com traccionava als trams més complicats. Molt, molt bé.
I amb tot això, poc a poc els núvols s’anaven acostant al grup (o el grup s’acostava als núvols...), i a l’altura de Cala Torta ens va començar a ploure, pluja que no ens deixaria fins a arribar a Cala Rajada. Arribats a aquest punt vam començar a pitjar un poc el pedal (Aclaració: bé, hauria de dir “van començar a pijtar...” perquè jo l’únic que podia fer era anar a remolc e intentar no quedar massa penjat) i on vam disfrutar d’una bona estona de MTB en estat pur. Aigua, fang, arena, vent, pedres que patinaven com a sabó... un disfrute!!
Així vam arribar a Cala Rajada. Tot banyats, bruts i “pudents”. Havien passat 3 hores i 40 minuts, i 27 intensos km des que vam partir de l’Alqueria Vella, i ja era hora de descansar un poquet.
Arribats a aquest punt és on va tornar a eflorir un cop més la capacitat organitzativa de na Mari i en Joan de la +. Estava tot calculat. Mentres en Pinxo i en Corse van anar a cercar els cotxes a l’Alqueria, els altres vam fer unes birres al Port de Cala Rajada. Llavors, vam tornar a carregar les bikes i vam partir cap al Club de Tenis Aguait, on ens podriem dutxar (quina passada!!) i degustar una paella impressionant.
Com vos podeu imaginar el dinar va anar mel. Tot molt bó, i a més, a bon preu. Picada, paella, postres,... i xupitos... caaaa... aquí la cosa es va començar a embrutar. Voleu un consell? Si hi ha xupitos pel mig, no estigueu a la vora d’en Mara i d’en Patau. Son males influències!
Per acabar volia donar les gràcies a na Mari i en Joan de la + per l’organització. I a nen Pinxo i en Corse pel transport. Gràcies a tots!!
Ens aixecam ben prest. Tenim per davant un bon grapat de quilòmetres fins a l’Alqueria Vella, així que ens veim a les 07:30h al Passeig per carregar bikes i partir. Entre la pick-up d’en Pinxo i la furgona d’en Corse ho tenim mel. 9 bikes i 9 ermassets carregats amb un plis-plas i tira cap envant. Al pick-up, en Pinxo, Joan Ribas, Jaume i Joan de la +. A la furgona, en Corse, Pep Castro, Pep Patau, Mara i un servidor.
El viatge es fa bastant entretingut. Contam 4 batalletes, menjam un poc de quiche “Special Corse´s” (Mel d’abella!! Gràcies Joan, estàs en tot!!) i amb un tres i no res ens plantam a l’Alqueria Vella i al Parc Natural de Llevant. Pareix que el dia ens acompanyarà. Hi havia prediccions de pluja, però pareixia el temps aguantaria bé. Descarregam bicis, montam rodes, foto de rigor i començam a rodar.
Per cert. No vos he dit que era dia d’estreno. Teniem dues protagonistes que farien que la majoria de noltros bavegéssim de manera considerable. Una Specialized Stumpjumper Expert EVO amb 150 mm de recorregut i un pes brutal, i una Santa Cruz Nomad que quan la miraves no sabies si plorar d’envejota o d’alegria per tenir-ne una entre nosaltres.
I anam a la ruta en si mateixa. El primer tram molt en bones. Es una pista-carretera vella que vam anar fent poc a poc per tal d’anar encalentint un poc. Després d’uns 15-20 minuts pujant trobam el desviament que ens durà cap a Cala Rajada, però abans en Joan de la + ens recomana seguir pujant un ratet més fins a les antenes, on podrem gaudir d’unes vistes impressionants. I així ho feim. Va valer la pena al•lots. Quines vistes. Foto de rigor, i per avall a cercar el desviament que ens portaria fins al nivell del mar, on després ens mouriem durant tota la ruta.
La baixadeta no va tenir massa història. Només ens vam haver d’aturar uns quants cops per anar ajustant sa tija-pija de l’EVO d’en Jaume, que no acabava d’anar d’allò més fina. Una vegada abaix ens topam amb el que seria la tònica de la ruta. Petits trams de puja-baixa d’un nivell tècnic considerable. Era inevitable anar posant peus de tant en tant. I aquí va aparèixer la figura des “Nómada Pinxo”. Brutal el tio. Si els altres anàvem passant els trams tècnics amb nota, ell ho feia amb matrícula. Tant de pujada com de baixada. Hi ha que veure com pujava els escalons la Nomad i com traccionava als trams més complicats. Molt, molt bé.
I amb tot això, poc a poc els núvols s’anaven acostant al grup (o el grup s’acostava als núvols...), i a l’altura de Cala Torta ens va començar a ploure, pluja que no ens deixaria fins a arribar a Cala Rajada. Arribats a aquest punt vam començar a pitjar un poc el pedal (Aclaració: bé, hauria de dir “van començar a pijtar...” perquè jo l’únic que podia fer era anar a remolc e intentar no quedar massa penjat) i on vam disfrutar d’una bona estona de MTB en estat pur. Aigua, fang, arena, vent, pedres que patinaven com a sabó... un disfrute!!
Així vam arribar a Cala Rajada. Tot banyats, bruts i “pudents”. Havien passat 3 hores i 40 minuts, i 27 intensos km des que vam partir de l’Alqueria Vella, i ja era hora de descansar un poquet.
Arribats a aquest punt és on va tornar a eflorir un cop més la capacitat organitzativa de na Mari i en Joan de la +. Estava tot calculat. Mentres en Pinxo i en Corse van anar a cercar els cotxes a l’Alqueria, els altres vam fer unes birres al Port de Cala Rajada. Llavors, vam tornar a carregar les bikes i vam partir cap al Club de Tenis Aguait, on ens podriem dutxar (quina passada!!) i degustar una paella impressionant.
Com vos podeu imaginar el dinar va anar mel. Tot molt bó, i a més, a bon preu. Picada, paella, postres,... i xupitos... caaaa... aquí la cosa es va començar a embrutar. Voleu un consell? Si hi ha xupitos pel mig, no estigueu a la vora d’en Mara i d’en Patau. Son males influències!
Per acabar volia donar les gràcies a na Mari i en Joan de la + per l’organització. I a nen Pinxo i en Corse pel transport. Gràcies a tots!!
Racing Team després de la primera pujada
Mirau quines vistes!
Baixant fins al nivell del mar.
La nova màquina d'en Jaume. Brutal!!
Vam intentar tancar en Mara per agafar-li un poc d'avantatge... però no ho vam aconseguir!
Rodant
I rodant
I rodant
Aquí no va quedar més remei que carregar les bikes al coll
Pinxo en estat pur. Mirau quina cara de subidón just abans de fer un tram de baixada
Parc mòbil a vista de pájaro
Que viene, que viene!!
Aquí ja anàvem bén banyats
La recompensa. Va ser mel!!
Fi de festa. En Mara i en Patau custodiaven les botelles de licor per als xupitosI això es tot al·lots. Esper que entre tots completeu aquesta crònica, que segur que li falten coses.
Salut a tots!!
Salut a tots!!
dimarts, 23 de novembre del 2010
dimecres, 17 de novembre del 2010
dimarts, 16 de novembre del 2010
dilluns, 15 de novembre del 2010
Liteville
Desde Alemanya ens arriben ses Liteville... màquines que rompen esquemes! Amb 200 mm d recorregut darrera poden quedar montades amb uns 14kg...
diumenge, 14 de novembre del 2010
II Duatló de Llubí
Fira de Sa Mel a Llubí
14 de Novembre 10:30h a la Plaça de Llubí
Sebastià Garau (Mara)
Dorsal 130 en representació dels Ermassets Club de muntanya d´Esporles.
Una bona afluència de participants, un total de 176 inscrits.
Un duatló duret amb unes bones pendents d´asfalt, passant per un torrentó on hi havia moltes branques i molta pedra suelta. Si mirau el braç esquerra està ferit. Però la satisfacció personal supera les ferides de guerra.
Com veureu, la Ransom va quedar aparcada, per donar pas a la CUBE, què és més lleugera (no és molt díficil) i roda millor.
Cal destacar la bona organització de la Penya Blaugrana de Llubí. Per cert l´avituallament ha estat molt bo i generós.
Recorregut de la prova:
-Córrer: 5 Km (20,39 min)
-Bici BTT: 13 Km (36,19 min)
-Córrer: 2,5 Km (11,37 min)
Temps total: 1h 10 min 9 seg.
Posició de la general: 32
Gràcies als ànims i suport rebuts dels familiars i amics.
dijous, 11 de novembre del 2010
Esporles - Planícia - Estellencs
Una vegada més arriba sa sortida de Club. Tots giram els nostres horaris si fa falta, feim sa pilota, venem s'anima al diable... miracles per tal de ser tots junts una vegada al mes per tal de fer una bona ruta junts. No és molt fàcil que ens juntem tots però sempre val la pena!
Partírem d'Esporles davers les 8:00, amb ganes de rodar i de conèixer trams de camí desconeguts que ens duguèren cap a Planícia. Es correu era just sabó -excepte per ses Kenda, que per lo que diuen es seus pilots, vàren aguantar es tipo- però res, a aguantar un poc i per amunt. Seguim en direcció cap a sa Teulera de Banyalbufar on en Bernat, en Mara i un servidor anàvem tant emocionats que varem tirar trialera avall i ens vàrem passar es desviament de llarg. Es regal va ser una baixada emocionant trialera avall i es càstic, remontar ses terribles costes de Son Sanutges per tal de tornar on ens haviem separat del grup!
Aquí comença el tram nou per a molts de nosaltres. Alzinar brutal, fullaca, olor a terra banyada, desnivell i alguns trams tècnics ens vàren acompanyar durant unes hores circulant per dins aquesta magnífica Serra que ens té tant acostumats a camins d'un nivell inmillorable.
Branca, i molta per dins aquesta zona! Vos posaré pedres dins ses butxaques cagondell! Jajajaja... Sa propera que facem que hi hagi tanta gent hem de mantenir es grup més unificat, això no pot ser (sí, ho dic també per jo). Si algú vol saber qui és es millor que agafi un crono i miri trams d'entrenament i els compari amb els companys, diumenge no era el moment (sí, també ho dic per jo, i per tots els altres) Siguim acostant-nos a ses cases de Planícia on personatges armats ens amenaçaren amb no poder trepijar camins que no son seus (espabilats sempre n'hi haurà). Seguim recte, jo els vaig amenaçar amb un roi de suada que me queia des casco, algo és algo
Passam per vora el desviament que ens permetria anar cap al punt geodèsic de Planícia i seguim recte! Més trams nous, una canya al·lots! Una berenada a Planícia no ens aniria malament... Hmmmm... Un parell de barretes, quatre acudits i quantre dois per seguir, al poc temps, perdent-nos per dins el bosc. Bosc que ens va obsequiar amb una quantitat i qualitat d'esclatassangs inestimable! Quina passada! En Jaume és un autèntic crack de botar en marxa de sa bici per botar a sa caça i captura d'aquests fongs! Yeaahh!
Acabam sa pujada que ens permet enllaçar amb es camí proper a Sa Campaneta que ens duu cap al Galatzó! Uep! Això ens torna a sonar a tots! Single track guapissim, molta verdor i terreny amb bon estat (excepte ses pedres, que ja se sap que amb aquest llim que s'hi posa no aferren molt :-P
Ja arriba "Sa Baixada"! Que si mos posam ses proteccions o si no les mos posamm, muntivall... Res, uns les mos posam, altres no, i per avall s'ha dit! Una baixada molt molt molt xula, amb un dia on es flow comptava amb llibertat total de moviment i ens va afectar a molts de nosltres! Peraltes, curves tancades, contra peraltats, algún tram tècnic... Molt xulo, sa veritat
I ara què? Ens queda una estoneta de pujar i: Ja hi som! Arribam a Estellencs on ens esperava sa caseta de'n Joan + preparada, sa furgo den Joan Corse per tornar (moltes moltes gràcies a tots dos), un munt d'esclatassangs i llavor ses Parentes disposades a ajudar a montar es tinglado i a fer quatre rialles. Molt bé al·lots, segur que d'aquí poc ja no podrem estar més i ho haurem de repetir! ;-)
Partírem d'Esporles davers les 8:00, amb ganes de rodar i de conèixer trams de camí desconeguts que ens duguèren cap a Planícia. Es correu era just sabó -excepte per ses Kenda, que per lo que diuen es seus pilots, vàren aguantar es tipo- però res, a aguantar un poc i per amunt. Seguim en direcció cap a sa Teulera de Banyalbufar on en Bernat, en Mara i un servidor anàvem tant emocionats que varem tirar trialera avall i ens vàrem passar es desviament de llarg. Es regal va ser una baixada emocionant trialera avall i es càstic, remontar ses terribles costes de Son Sanutges per tal de tornar on ens haviem separat del grup!
Aquí comença el tram nou per a molts de nosaltres. Alzinar brutal, fullaca, olor a terra banyada, desnivell i alguns trams tècnics ens vàren acompanyar durant unes hores circulant per dins aquesta magnífica Serra que ens té tant acostumats a camins d'un nivell inmillorable.
Branca, i molta per dins aquesta zona! Vos posaré pedres dins ses butxaques cagondell! Jajajaja... Sa propera que facem que hi hagi tanta gent hem de mantenir es grup més unificat, això no pot ser (sí, ho dic també per jo). Si algú vol saber qui és es millor que agafi un crono i miri trams d'entrenament i els compari amb els companys, diumenge no era el moment (sí, també ho dic per jo, i per tots els altres) Siguim acostant-nos a ses cases de Planícia on personatges armats ens amenaçaren amb no poder trepijar camins que no son seus (espabilats sempre n'hi haurà). Seguim recte, jo els vaig amenaçar amb un roi de suada que me queia des casco, algo és algo
Passam per vora el desviament que ens permetria anar cap al punt geodèsic de Planícia i seguim recte! Més trams nous, una canya al·lots! Una berenada a Planícia no ens aniria malament... Hmmmm... Un parell de barretes, quatre acudits i quantre dois per seguir, al poc temps, perdent-nos per dins el bosc. Bosc que ens va obsequiar amb una quantitat i qualitat d'esclatassangs inestimable! Quina passada! En Jaume és un autèntic crack de botar en marxa de sa bici per botar a sa caça i captura d'aquests fongs! Yeaahh!
Acabam sa pujada que ens permet enllaçar amb es camí proper a Sa Campaneta que ens duu cap al Galatzó! Uep! Això ens torna a sonar a tots! Single track guapissim, molta verdor i terreny amb bon estat (excepte ses pedres, que ja se sap que amb aquest llim que s'hi posa no aferren molt :-P
Ja arriba "Sa Baixada"! Que si mos posam ses proteccions o si no les mos posamm, muntivall... Res, uns les mos posam, altres no, i per avall s'ha dit! Una baixada molt molt molt xula, amb un dia on es flow comptava amb llibertat total de moviment i ens va afectar a molts de nosltres! Peraltes, curves tancades, contra peraltats, algún tram tècnic... Molt xulo, sa veritat
I ara què? Ens queda una estoneta de pujar i: Ja hi som! Arribam a Estellencs on ens esperava sa caseta de'n Joan + preparada, sa furgo den Joan Corse per tornar (moltes moltes gràcies a tots dos), un munt d'esclatassangs i llavor ses Parentes disposades a ajudar a montar es tinglado i a fer quatre rialles. Molt bé al·lots, segur que d'aquí poc ja no podrem estar més i ho haurem de repetir! ;-)
 |
| Sortida a l'esprint |
 |
| Quin racing racing racing team! |
 |
| trobàrem unes motos d'enduro i vàrem decidir emprar-les per acabar s'excursió |
 |
| Kranked 10 |
 |
| Planícia |
 |
| Amb es Galatzó ben aprop |
 |
| Van Halen |
 |
| Van Halen sense distorsió |
 |
| Un troç de baixada i ja som a Estellencs |
 |
| Esclatassangs! |
 |
| Previ a un arroç negre molt bò! |
 |
| I es que quan algú controla cuinant, controla |
Gràcies per ser-hi i fins sa propera!
Ah, i a nes que no vàreu poder venir, a sa propera ja toca! :-)
diumenge, 7 de novembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)