Planícia no té terme mig. Planícia no entén de baixes formes, de cops, rompudes ni patinades... THIS IS PLANÍCIA!!
Hi havia ganes de tornar a fer aquesta ruta. Personalment, només l'havia fet un cop (com en Miquel). I per en Jaume Gual va ser el primer cop (benvingut de nou!!!). El diumenge un grup de pertorbats ens trobam al passeig a les 8h per encarar una ruta de les bones. Pujaríem a Planícia pel camí de sempre, i tornaríem per la baixada que ens deixa al Camí del Correu.
Començam tirant cap a la Costa molt en bones. Xafardejam un poquet i anam pujant tira-tira per amunt per tal d'agafar el Camí de s'Arbossar. Així ho feim, i en un tres i no res ens plantam al desviament que ens portarà fins a Planíca.
Primer entrebanc del dia. La direcció de l'Uzzi d'en Miquel està feta un cristo. En Mara la puny un poquet, i pareix que la cosa queda bé. Idò venga... tira per amunt!!!
La primera tirada fins al mirador es duríssima! (que vos he d'anar a dir). Ràpidament perdo de vista als cracks i intento anar fent la pujada al meu ritme. En Miquel i en Jaume G. fan el mateix i tots tres ens quedam a la coa. Una vegada al mirador reposam forces, descansam un poquet i anam tirant per amunt un altra cop. A partir d'aquí el camí es faria més bo de dur si no fos pel desastre que fan els porcs que hi ha amollats per allà. Es brutal el que fan aquests animals. Pedra per tot. La terra remoguda com si s'hagués llaurat... un cristo!
A l'aljub dels ferrerets (realment no és diu així, però m'han dit que és un dels pocs llocs on hi ha aquesta espècie protegida) feim el segon descans per tal d'enfilar el cim. Seguim pujant, a estones a peu, a estones damunt sa bike. El camí de cada cop es fa més tècnic i requereix més esforç per anar completant tots els trams. No recordo el moment exacte, però per una d'aquestes grufades de porc en Castro i va ficar la roda del davant i va pegar un cop amb el manillar al genoll considerable (segon entrebanc). Va seguir com va poder, però la cosa al final només va fer que empitjorar.
I a la fi feim cim. Quines vistes! Impressionants! Descans reglamentari i a posar-nos les proteccions... ja arriba la baixada!!!
Abans d'enllaçar amb el desviament per baixar patim el tercer entrebanc. Catacrack! El canvi d'en Jaume G. diu basta. L'adreçam un poquet i pareix que més o manco li deixarà acabar la ruta.
I començam a baixar. El primer tram un poc xino-xano. Contínuament t'has de baixar de la bike i fer alguns trams a peu. Després es un goig! Quina baixada! És orgàsmica!! Desgraciadament en Pep no la poder gaudir com ell hagués volgut. Seguia amb problemes al genoll, a més de patir qualque tiron degut a l'esforç de la ruta i a que també havia sortit el dissabte. En Miquel seguia amb problemes amb la direcció. I per si no en tengués abastament li van pegar un parell de tirons que el van deixar estès. Però així hi tot, imaginau com anava, va anar quasi tota la baixada a roda d'en Mara!! Brutal.
Una vegada al Camí del Correu les nostres cares ens delataven. Cansats, però amb una rialla d'orella a orella de satisfacció.
Ens faltava arribar fins a Esporles. Res de nou. Vam tornar molt en bones degut a la quantitat d'excursionistes que vam trobar pel camí. I es que així hauria de ser per tothom. Si et trobes gent, doncs afluixes la marxa, que passin, i segueixes.
I això va ser tot. Una ruta molt exigent. Tant de pujada com de baixada. Tècnica. Dura per a les nostres cames i per a les nostres màquines. Una ruta que, com he dit abans, no té terme mig.
THIS IS PLANÍCIA!!!
I per acabar... un parell de fotos!
Mar de núvols
Mirau quines vistes!
Mi caaaaaaasaaaaaaaaaa!!
El grup de sonats al cim
Mara
Jaume B.
Miquel
Jaume G.
I un servidor
P.S.1: Ja tenim dia per una altre juerga. A ca'n Jaume Busquets, dia 13 de Febrer. Torrada i calçotada!! Uuuuuueeeeeeeee!!!
P.S.2: Fotos cortesia d'en Juanito. Gràcies crack!
Hi havia ganes de tornar a fer aquesta ruta. Personalment, només l'havia fet un cop (com en Miquel). I per en Jaume Gual va ser el primer cop (benvingut de nou!!!). El diumenge un grup de pertorbats ens trobam al passeig a les 8h per encarar una ruta de les bones. Pujaríem a Planícia pel camí de sempre, i tornaríem per la baixada que ens deixa al Camí del Correu.
Començam tirant cap a la Costa molt en bones. Xafardejam un poquet i anam pujant tira-tira per amunt per tal d'agafar el Camí de s'Arbossar. Així ho feim, i en un tres i no res ens plantam al desviament que ens portarà fins a Planíca.
Primer entrebanc del dia. La direcció de l'Uzzi d'en Miquel està feta un cristo. En Mara la puny un poquet, i pareix que la cosa queda bé. Idò venga... tira per amunt!!!
La primera tirada fins al mirador es duríssima! (que vos he d'anar a dir). Ràpidament perdo de vista als cracks i intento anar fent la pujada al meu ritme. En Miquel i en Jaume G. fan el mateix i tots tres ens quedam a la coa. Una vegada al mirador reposam forces, descansam un poquet i anam tirant per amunt un altra cop. A partir d'aquí el camí es faria més bo de dur si no fos pel desastre que fan els porcs que hi ha amollats per allà. Es brutal el que fan aquests animals. Pedra per tot. La terra remoguda com si s'hagués llaurat... un cristo!
A l'aljub dels ferrerets (realment no és diu així, però m'han dit que és un dels pocs llocs on hi ha aquesta espècie protegida) feim el segon descans per tal d'enfilar el cim. Seguim pujant, a estones a peu, a estones damunt sa bike. El camí de cada cop es fa més tècnic i requereix més esforç per anar completant tots els trams. No recordo el moment exacte, però per una d'aquestes grufades de porc en Castro i va ficar la roda del davant i va pegar un cop amb el manillar al genoll considerable (segon entrebanc). Va seguir com va poder, però la cosa al final només va fer que empitjorar.
I a la fi feim cim. Quines vistes! Impressionants! Descans reglamentari i a posar-nos les proteccions... ja arriba la baixada!!!
Abans d'enllaçar amb el desviament per baixar patim el tercer entrebanc. Catacrack! El canvi d'en Jaume G. diu basta. L'adreçam un poquet i pareix que més o manco li deixarà acabar la ruta.
I començam a baixar. El primer tram un poc xino-xano. Contínuament t'has de baixar de la bike i fer alguns trams a peu. Després es un goig! Quina baixada! És orgàsmica!! Desgraciadament en Pep no la poder gaudir com ell hagués volgut. Seguia amb problemes al genoll, a més de patir qualque tiron degut a l'esforç de la ruta i a que també havia sortit el dissabte. En Miquel seguia amb problemes amb la direcció. I per si no en tengués abastament li van pegar un parell de tirons que el van deixar estès. Però així hi tot, imaginau com anava, va anar quasi tota la baixada a roda d'en Mara!! Brutal.
Una vegada al Camí del Correu les nostres cares ens delataven. Cansats, però amb una rialla d'orella a orella de satisfacció.
Ens faltava arribar fins a Esporles. Res de nou. Vam tornar molt en bones degut a la quantitat d'excursionistes que vam trobar pel camí. I es que així hauria de ser per tothom. Si et trobes gent, doncs afluixes la marxa, que passin, i segueixes.
I això va ser tot. Una ruta molt exigent. Tant de pujada com de baixada. Tècnica. Dura per a les nostres cames i per a les nostres màquines. Una ruta que, com he dit abans, no té terme mig.
THIS IS PLANÍCIA!!!
I per acabar... un parell de fotos!
Mar de núvols
Mirau quines vistes!
Mi caaaaaaasaaaaaaaaaa!!
El grup de sonats al cimI, 1, 2,3... Acció!!
Mara
Jaume B.
Miquel
Jaume G.
I un servidorP.S.2: Fotos cortesia d'en Juanito. Gràcies crack!
11 comentaris:
Biel t'has lluit amb la crónica sí senyor!! I Juan+ bones, molt bones les fotos!!!! Vaja dos!!!
De la volta que voleu que vos digui, en principi i després d'haver anat al metge abans de la ruta, sabía positivament que no la podía fer respectant els consells mèdics, però ja sabeu el que diue... tiran más dos.... que dos.... així que com que el matí me vaig despertar mooooolt prest... vaig carregar trastos i tira a patir. Personalment ho vaig passar magre entre intentar no passar-me de voltes pujant i els punyeteros tirons (fruit d'haver-em passat de voltes)baixant, junt amb la petada de l'invent de direcció que duia, me van deslluir un poc la baixada que per altra banda vaig disfrutar moltissim (una cosa no és del tot incompatible amb l'altre) i vaig tenir l'oportunitat de poder anar un poc a roda d'en Mara (perque tenia gent davant jejeje). Sa bici va genial!!! I sa veritat és que jo cada vegada me trobo més cómode baixant. He notat un munt el canvi de la potència, menys patiment de lumbars pujant i un major control baixant. Resum adaptat totalment a la bici, disfrutada, patiment i a recuperar-se. Pels curiosos, el meu pulsómetre marcava en acabar la ruta, 4h de ruta 3237 Caloríes consumides. Imaginau-vos el dinarillo de després, jejejeje.
Salut a tots, jo ja estic mentalitzant al conillet de que li queden pocs dies de vida....pobret!
Per cert m'oblidava, moltes gràcies a tots per la vostra paciència esperant-me, sa veritat és que duc tota la setmana entrenant i el que me queda per tal que algún dia això deixi de ser així. Gràcies cracks!!!
Bona crònica Biel!!
Miquel!! no t'esperabem, recuperabem que falta ens feia.
Molt bona volta.
Salut i força
Gracies als dos per la cronica i les fotos. Esta collonut.
Miquel, tu no entrenis massa, no sigui que... el que diu en Juan +, nosaltres aprofitam per poder recuperar. Molt bona.
Miquel, anim i no afluixis, veuras com tot aixo val la pena.
Vos heu aturat a pensar que cada vegada que anam a Planícia sempre rompem alguna cosa de les bicis.
Es la ruta maldita.
Adeu a tots i bonda.
Molt bona! Jajaja... anàrem a fer sa mateixa ruta corrent, jejeje, lo que anant pes correu ;-)
Vaig fer un bon aterratge corrent o sigui que també és sa ruta xunga per anar a córrer :-/ Per sort no ha esta gaire ;-)
Veig que vos cuidau molt, seguiu així, que sou uns cracks!
Ei Vicenç com tens la barra??? Mem si ara lligaràs més encara!!!! Cuide't fiera!
Que deis!!?Que aquesta ruta es maldita? aquesta ruta es coyonuda posa prova bicis i bikers.Diumenge va ser una volta guapa i com sempre divertida.
Biel bona crónica i de la cruz bones fotos.
No me digueu que menjar uns datils amb cuatre barritas i cualque taronge i per taula sa fita de Planicia amb aquelles vistes aixó no te preu!! saludos a tots i esper fer rutes com aquesta tots plagats Fins aviat
Jaume.B
Tens raó Jaume que menjar allà adalt amb aquelles vistes no té preu... ;-)
Per cert, Biel, amb aquests cròniques t'estàs superant! :-)
Feis bonda, ens veim per sa muntanya!
Ei al·lots!
M'agrada que vos agradi la crònica. Sempre intent contar-ho tot amb la màxima fidelitat possible.
Ruta impressionant. MTB en estat pur.
Fins aviat!!
Hey companys!! cualcu te una camara de video de aquestes que se posen damunt el casco?
Si cualcu en te cualcuna i me la pogues deixar me faria molt content per filmar es meu truquet power!!
en truc és el meu ca de caça m'agradaria ferli un bon video si no en teniu no pasa res.
Saludos Jaume.B
OSTI TU!,ja la trobada de bon mati espantaba, tots a n'es passeig uns amb bike i altres a pota. sense saber-ho varem fer el mateix cim i la mateixa foto al geodèsic.
La veritat que Planici et deixa arreglat, pero ser-hi i veure aquella postal, ho flipàrem.
Bé doncs, ens veiem al sopar o per sa muntanya,
Salut per a tots.
pep patau
Publica un comentari a l'entrada