Pages - Menu

divendres, 17 de juny de 2011

Travessa en BTT a la Serra de Tramuntana 2011

Equiparro!!


Ja quasi no recordam la Travessa i entre curses, compromisos, feines i demés no hem pogut fer una crònica en condicions... I tal com es va poder veure a la Travessa, si les coses es fan en equip sempre surten millor; o sigui que en J. de la + i jo ens hem mig organitzat i l’hem fet a mitges... enga idoi, somi!!


El dia D i l’hora H s’atracaven. Que si repassar l’organització i el timming, fer compres, preparar motxilles, etc, etc... res... minúcies. Lo més important de tot es que haviem entrenat com a animals per arribar-hi en condicions. Ja hi havia ganes de demostrar que ho podiem fer, que això no era res per nosaltres... que sóm Ermassets cony!!


A les 7 del matí del 21 de maig passat ens venia a cercar el bus que ens duria a Sant Elm, lloc de partida de l’aventura. 19 valents vam partir d’aquí (Jaume Busquets, Pep Patau, Joan Ribas, Joan “Corse”, Pep Castro, Miquel “Pinxo”, Bernat Jaume, Mateu, Miquel, Sebastià “Mara”, Vicenç Ribas, Biel Frau, Miquel Llompart, Eloy, Bernat Gora, Erme, Mateu “Mara” i J. de la +) Posteriorment, a l’Arboçar, s’afegiria al grup n’Andreu.


Per començar la Travessa ho feim pujant la Trapa. Pocs l’havien fet en bici i ja ens avisaren de la duresa que poc després constatàrem (cagondell com puja!!!). Ens va llevar la son i l’alè de cop, però les vistes i el lloc ho mereixien. Abans de seguir cap al Coll de sa Gramola vam haver d’aturar per un problema amb una de les meves cales... me va fugir un pern!! Sempre ho veuràs!! En Vicenç “Kartoffen-arreglen-sabatens-ya ya” va fer el que va poder, però no va acabar d’anar fina. La propera aturada a ser al Mirador d’en Josep Sastre vora el Cap Fabioler... quines vistes!! Foto de grup, rialles, en Heman que no sabia si amollar-se per avall, jiji-jaja, i seguim amb lo nostro.


Seguim cap al Coll de Sa Gramola per una zona un tant tècnica. Molt xula, això si, però que et feia fer peus de tant en tant. Ja al Coll ens trobàrem amb uns bikers companys d’en Bernat Jaume. Xarradeta, quatre rialles, i a partir, que només hem fet que començar. El proper tram l’haviem de fer per carretera fins a Estellencs. Allà, aturada tècnica per berenar, descansar un poc i deixar a la Botigueta ben satisfeta ;P.


Seguírem pel GR direcció a Planícia -“territori Ermasset”-. El primer tram, xulíssim. Que guapo que es rodar per aquest camí... llàstima que no sigui un poc més llarg. La pujada cap a les Cases de Planícia va fer estirar una mica el grup i van aparèixer les primeres mostres de cansament i sobrecàrregues. Reposàrem una mica i continuàrem cap a l’Arbossar a bon ritme. Després per carretera fins a Valldemossa pel Cap des Bosquet i el Coll d’en Claret (crec que vam fer bé a no tirar per George Sand o per la “Pinxo”).


Ja eren més de les 14h i teniem fam! Vam dinar d’un plat de pasta a Valldemossa on vàrem fer un poc massa el “ronsero”... No ho record gaire bé, però crec que eren prop de les 16h quan vam partir de nou. Si després de dinar fa mal partir, imaginau envestir les rampes que porten a l’Ermita de Valldemossa... de locos!. A l’ermita omplírem els camelbacks, que ja anàven ben eixuts, i seguírem cap a ses Ermites velles. Sense fer molt de renou passàrem per Son Gallard i Son Rullan, per on vam haver de fer un poc de cabres.


Després ens esperava una llarga baixada que ens deixaria dins Deià. Una baixada llarga i tècnica... molt, molt xula... on hi va haver més d’un ui ui ui!!. A Deià “saquejam” el colmado de torn per carregar piles i envestir el darrer tram fins a Muleta. Agafam el GR, escaleta amunt, escaleta avall, fins travessar la carretera de Soller a can Bleda i continuàrem cap al Refugi. Molt interessant fer aquest tram de pujada. Tècnic i molt divertit... on en Mara va demostrar que anava sobradíssim de forces, ganes i tècnica.


Fins aquí, llevat de qualque foradada i el meu problema amb la cala no hi havia hagut res greu, però just al darrer tram abans d’arribar a Muleta en Vicenç va rompre el canvi de la seva Nomad. No ho vam poder reparar, i pareixia que en Vicenç no podria completar la segona etapa amb noltros... (to be continued)


I, després d’uns 60 km, ja haviem arribat! A Muleta ens acomiadarem dels companys que feren només la primera etapa. Així en quedàvem 15. Al refugi va ser tot un goig. Una bona dutxa, cervesseta, bon sopar, herbes, vídeos de la jornada, batalletes, molt bon tracte del personal i el lloc i les instal·lacions immillorables. I tot això a un preu d’autèntic escàndol! Molt, molt bé! I res, a dormir! A les 23h ens vam ficar al llit (normes del refugi). Un poc de caxondeo, rialles, i ronca que te ronca! Haviem de descansar per fer front en garanties a la segona etapa.


Damunt les 7h de l’endemà ja esperàvem el berenar al menjador. Haviem de carregar fuel a tope, que encara haviem de cobrir un bon grapat de quilòmetres. I aquí és quan entre rialles en Miquel diu a nen Vicenç que li deixa les seves bambes de trail perquè pugui acabar aquesta aventura CORRENT!! Toma ya! Un mes després d’haver fet la UTST, es va calçar unes sabates que no eren seves (tots sabem l’importància de les sabates quan parlam d’aquestes distàncies) i es va clavar 55 o 60 km fins a Pollença, on, a més a més, hi va arribar abans que nosaltres. D’aquesta manera, i fins que ningú demostri el contrari, es va convertir en el primer mallorquí que ha fet la Travessa Duatló a la Serra de Tramuntana, de la qual ja n’hi ha un parell que estan disposats a intentar fer-la qualque vegada... ;P


Després de berenar vam fer un poc de posta a punt de les bicis i carregam de queviures i aigua, que prèviament havíem deixat a la furgona d’en Corse. A n’aquest punt es va afegir al grup en Lluís per fer la segona etapa amb noltros. I res, amb aquestes li estrenyem cap a Soller, cafetet ràpid i cap al Barranc de Biniaraix per començar bé el dia!! Bufff... com pica! No sé si estareu d’acord amb jo, però crec que aquí es va demostrar lo molt que ha millorat el grup en general. En menys d’una hora ens vam plantar a dalt fent més trams damunt la bici dels que qualsevol de nosaltres feiem comptes. Ens teniem ben guanyat un bon descans a un dels llocs més macos que tenim a la Serra. Carregàrem d’energia i seguírem cap el Coll de l’Ofre, on, de nou, vam poder disfrutar d’unes vistes espectaculars al embassament de Cuber.


Després, baixadeta de les xules fins al Pla de Cúber, un poc de rodar “fàcil” i tira cap a la Font des Noguer per la Canaleta. Aquí en Jaume ens va fer anar amb el ganxo... cagondell com tirava el puta... plat gros i a intentar seguir-lo... pareixia una locomotora el tio. En un tres i no res ens vam trobar pujant al coll des Coloms i a la font del Prat, on vam aprofitar per carregar d’aigua.


A partir d’aquí paciència, molta paciència. Ens ficam al Comellar des Prat per anar fent fins al Coll. Per molts va ser el tram més dur de la Travessa. Dur, llarg, amb molta calor... El terreny molt abrupte tampoc ajudava, ja que ens va fer arrossegar la bike durant quasi tota la pujada. L’arribada a dalt, on hi havia unes vistes fantàstiques, era tot un premi després del que vam patir. Un parell de fotos, una estoneta de descans, i tira per avall, cap a Comafreda! Ens esperava una baixada dura, molt dura. Una baixada molt exigent pels nostres músculs ja cansats. Però en ser abaix hi havia premi... ens esperava una paella d’escàndol!!! (a tot això recordau que en Vicenç anava corrent...)


A Can Gallet ja teniem la taula preparada. Quina gana!! Picada, paella, postres, etc, etc... però després haviem de partir! Ufffff... xungo-xungo partir amb la panxa plenota i les cames més “pallà que pacà”. Fins a Binifaldó xino-xano, que no era pla haver de treure tot el que haviem menjat ;P. Després l’arribada virtual. Només ens quedava el tram de baixada fins a Pollença. Algo així com “starway to heaven” però de baixada. Baixada xula amb qualque foradada sense importància.


I si al·lots. Només un petit tram de carretera ens separava de la meta. De Pollença! Ja hi érem. Ho haviem aconseguit. Tots junts. BRUTAL!!!


Abans de les fotos, volia destacar el bon ambient i el nivell que hi va haver durant tota la Travessa. Sou tots uns putes cracks! No canvieu mai!


De partida!

Quin tinglado!

Pujant cap a La Trapa

La dixosa cala...

Trenecito!

Són cabres o bocs?

Vistes espectaculars de la Dragonera

Racing Team al mirador

Carregant piles a Estellencs

Reagrupament a Planícia... va picar la pujada aquesta!

A punt per dinar a Valldemossa

Després de carregar aigua a l'ermita de Valldemossa

Arrassant el colmado de turno

Un dels "ui-ui-uis" de la baixada cap a Deià! Això si... sempre amb una rialle!

Foradada de cap a Muleta

Catacrak! El canvi d'en Vicenç no en va voler més...

De tal palo...

El Refugi... un 10 en tot!

Sopant!

Enllestint els darrers detalls per començar la segona etapa

Imaginau el panorama... en Pinxo feia caballitos pel Barranc!!

Sa locomotora

Ningú feia mala cara pujant el Barranc...

Descans merescut després de tots els escalonets...

Abans de començar la pujada al Coll del Prat. En Juanito es va ficar dins la font per si hi trobava qualque Ermasset...

Un altre dels que anava sobrat!

A dalt!!!

Aquí quasi tocàvem el cel...

... i aquí el vam tocar definitivament

Quina peresada haver d'envestir el darrer tram després del dinar!

Ara si. A la fi. Sóm a POLLENÇA!!!

10 comentaris:

Biel ha dit...

Ei al·lots! Les fotos que he penjat només són una petita mostra (i a més amb poca qualitat... per això de penjar-les) de totes les que hi ha.

Ja les tenc totes recopilades i farem un DVD per cadascú.

Fins aviat!

Bernat ha dit...

No conec cap Heman... jajaja... Molt bona Cronica!! M´ha fet tornar a sentir lo que vaig sentir... sobretot el pajaron de pujada a planici... menos mal que vaig recuperar... A per cert a sa foto amb en patau, no mos estavem deafiant encara que ho pareix..

Joan de la Cruz ha dit...

Molt bona nin!! això ha quedat mel i a deshora cau millor i tot, revius el que ja no recordes.
Sigui com sigui l'hem d'instaurar
cada any, versus duatlo, non-stop, 0% asfalt...
Salut i força
Joan.

Miquel ha dit...

Si senyor al.lots, bona crónica, coincideixo amb en Juan que a deshora cau millor i tot. Jo també vull destacar que trobo que sou uns putes cracks, estau super forts i que no heu de canviar mai!!!!

Personalment m'ho vaig passar de conya en tots els sentits, tan sols les tres torçades del peu dret me van emprenyar un poc, peò així i tot molt content d'haver-la acabada!!!

També pensa que s'ha d'instaurar, però per la próxima edició estau segurs que vos proposaré unes variants per evitar més asfalt i que igual li resten desnivell positiu però li afegiríen bones vistes i llocs guapos!!!!

Ja en parlarem!!!! Fins aviat!!!

Mara ha dit...

Tenc la pell de gallina... Quina passada tornar a reviure aquests moments.

Una crònica mot xula. Moltes gràcies als cronistes. Una feina immillorable.

A jo també m´agradaria tornar a repetir aquesta aventura tots plegats cada any. La primera es la mes complicada, les demes ja vendran rodades i cada cop anirem millorant.

Gracies a tots per la vostra col·laboració i participació.

Feis bonda.

Mateu ha dit...

Enhorabona als crònistes. Una gran currada que ha quedat molt xula!
Fa poc que venc amb vosaltres i m'ho estic passant pipa. Sou uns bons esportistes i millors persones.

La travessa ha de ser un esdeveniment que es repetesqui cada any!

Vicenç Ribas ha dit...

Sa crònica ha quedat una passada... i no m'ha estranyat gens, perquè venint des qui ve era impossible que sortis malament...

Va ser una passada poder fer equip amb uns cracks com vosaltres: com a esportistes i com a bona gent. Quin bon rollo que hi va haver en cada moment!

Ja veis que això de fer-ho una estona amb bici i una estona corrent li dona vidilla i és més variat! Ara vos toca a vosaltres ;-)

Besitos

Miquel Forteza ha dit...

bones,crec que ja no es pot afegir res mes a tot el que heu dit als vostres comentaris,la veritat esque per mi ha estat una esperiencia inolvidable,sou fantastics,uns maquines,nomes me queda agrair a tots haberme ayudat a acabar aquesta sortida,de cap de ses maneres amb vaig imaginar poderla acabar,sobretot despres de que en Mara en fes de taxi fins Valldemossa,de tot cor gracies pels anims,consells,i sobretot per sa companyia.
Saludos

jaume busquets ha dit...

Ole,ole, quina crónica més guay,quant he acabat de llegir-la tenia ses mateixes agujetas que a sa travessa, cronistes vos heu superat,esper que aió sigui una de les coses que se fasin cada any ha estat una experiència molt bona i vull destacar el companyarisme i el bon rollo entre noltros, esper que no canvii mai.
salut i força

Jaume

marc i sus mora varga ha dit...

Bones, Molt ben explicat tot i molt bona ruta. Naltrus marxem aquest setembre a fer la serra de tramuntana amb btt, però ho fem el revés que valtrus. Començarem a Pollença i dormirem el refu. Que tal fer-ho així? Gràcies.
Mireia