Les vistes, l’entorn, els camins, el menjar, els animals lliures (vaques, cavalls, cans) són uns quants dels motius per decidir-se a fer aquesta sortida, per si el principal (rodar amb la bicicleta de muntanya) no fos suficient.
En aquesta ocasió, els Ermassets que hi anarem, vàrem tenir relativa sort amb el clima. Excepte el viatge d’anada amb el vaixell, que es movia més que el “barco vikingo” del ram (amb mareig i rojada inclosa) i la tercera etapa, que era l’etapa reina amb pujada a 3 colls de més de 2000m i que ens va ploure de valent des de el primer coll fins al final de l’etapa, els altres 4 dies vàrem gaudir d’una agradable i fantàstica temperatura per disfrutar més del la volta.
Resumint i per no enrollar-me més, una experiència única (i esper que repetible) que recomanam a tothom. Disfrutau amb les fotos!
Peter Trias
5 comentaris:
Quina enveja!! I quins camins més xulos!! Mem si per l'any que ve podem montar un bon grupet per anar-hi.
Gràcies per compartir ses fotos.
Fins aviat.
Joder, quin puesto mes guapo, amb rao en Peter estaba fort s'altre dia, si se va pujar ports de 2000m.
Hem de fer algo l'any qui ve.
Volta a Eivissa, si o si... I llavor ja veurem si podem fer més coses...
Eivisa, Menorca, Pedals de Foc, pedals d'occitània, Camí de Santiago... me dona igual tanmateix aniré es darrer, jajajaja. No ara en serio, m¡apunt a lo que sigui. però especialment la de pedals de foc me fa molta il.lusió!!
Enhorabona Peter!!!
A mem si feim un bon grupet i feim una escapada guapa!! I si hem de repetir destí... ja me va bé!!
Publica un comentari a l'entrada