a les 7:00 és bona hora
Una setmana on ses temperatures no acompanyen seguit d'uns dies amb trui no haurien de ser un impediment per a fer una sortideta. Estam que amb aquesta calor no fa ganes fer una excursió de 5 hores però a vegades amb 2 hores basta... No? Quin problema hi ha? Què fa calor? Idò anam amb bici a les 7! Què no podem fer una volta llarga? Idò feim es Teix! Què vos pareix?
Idò partírem d'Esporles a les 7 i busques per anar cap a Valldemossa, on, amb un poc de peresa, vàrem començar a tirar cap es Teix**. Després d'una pujada a "fil de gas", salvant ses primeres i durissimes rampes just-just, vàrem tenir per davant un passeig per sa zona alta de sa muntanya on sa bona temperatura i es vent ens vàren respectar tant per rodar com per gaudir d'unes vistes nítides com poques vegades.
De zona tècnica a zona tècnica arribam a nes "replà des pins", on ens perparam per devallar, ja amb ganes, perquè tot el que hem pujat mereix una recompensa, jejeje... Mos posam ses proteccions, i per avall!
Anava baixant amb en Pinxo davora i de manera progressiva, anàvem encalentint i aumentant es ritme fins arribar a anar a una bona relació ritme-concentració-velocitat, sempre tenint en compte que sa terra s'ha amollat bastant i sa fullaca provoca un speedway que s'ha de respectar. Agafam una recta de pedra bastant exigent quant sent: "s'asientoooo! turaaaaaa!". I vaja si era exigent sa recta! En Pinxo havia perdut es seient! Intentàrem trobar es perns que feien falta però no hi va haver manera, així que vàrem treure sa tija i ho posàrem tot dins sa motxila i tot quisqui a seguir baixant! I altra vegada a bon ritme, encara que un poc més suau perquè un home sense seient no pot fer lo mateix! He de dir que va ser una canya de baixada, que vàrem cobrir amb poc temps principalment perque ningú va foradar i perque es ritme va ser ràpid però sense passar-se.
Som abaix, miram es rellogte: "2 hores i poc!". No éren ni les 10 i ja haviem acabat, havent esquivat sa calor terrible d'aquests dies. Una bona recepta per aquest estiu!
a nes refugi, quan lo més dur ja ha passat
quines vistes!
foto artística en plà freerider :-P
màquines de donar branca ;-)
**Teix: únic element que coneixem que és capaç de provocar un cúmul de sensacions tan extremadament oposades, desde es més profund esgotament fins a sa més gratificant descàrrega d'adrenalina, i tot amb una excursió de 2 hores
Una setmana on ses temperatures no acompanyen seguit d'uns dies amb trui no haurien de ser un impediment per a fer una sortideta. Estam que amb aquesta calor no fa ganes fer una excursió de 5 hores però a vegades amb 2 hores basta... No? Quin problema hi ha? Què fa calor? Idò anam amb bici a les 7! Què no podem fer una volta llarga? Idò feim es Teix! Què vos pareix?
Idò partírem d'Esporles a les 7 i busques per anar cap a Valldemossa, on, amb un poc de peresa, vàrem començar a tirar cap es Teix**. Després d'una pujada a "fil de gas", salvant ses primeres i durissimes rampes just-just, vàrem tenir per davant un passeig per sa zona alta de sa muntanya on sa bona temperatura i es vent ens vàren respectar tant per rodar com per gaudir d'unes vistes nítides com poques vegades.
De zona tècnica a zona tècnica arribam a nes "replà des pins", on ens perparam per devallar, ja amb ganes, perquè tot el que hem pujat mereix una recompensa, jejeje... Mos posam ses proteccions, i per avall!
Anava baixant amb en Pinxo davora i de manera progressiva, anàvem encalentint i aumentant es ritme fins arribar a anar a una bona relació ritme-concentració-velocitat, sempre tenint en compte que sa terra s'ha amollat bastant i sa fullaca provoca un speedway que s'ha de respectar. Agafam una recta de pedra bastant exigent quant sent: "s'asientoooo! turaaaaaa!". I vaja si era exigent sa recta! En Pinxo havia perdut es seient! Intentàrem trobar es perns que feien falta però no hi va haver manera, així que vàrem treure sa tija i ho posàrem tot dins sa motxila i tot quisqui a seguir baixant! I altra vegada a bon ritme, encara que un poc més suau perquè un home sense seient no pot fer lo mateix! He de dir que va ser una canya de baixada, que vàrem cobrir amb poc temps principalment perque ningú va foradar i perque es ritme va ser ràpid però sense passar-se.
Som abaix, miram es rellogte: "2 hores i poc!". No éren ni les 10 i ja haviem acabat, havent esquivat sa calor terrible d'aquests dies. Una bona recepta per aquest estiu!
a nes refugi, quan lo més dur ja ha passat quines vistes! foto artística en plà freerider :-P màquines de donar branca ;-)**Teix: únic element que coneixem que és capaç de provocar un cúmul de sensacions tan extremadament oposades, desde es més profund esgotament fins a sa més gratificant descàrrega d'adrenalina, i tot amb una excursió de 2 hores
6 comentaris:
Ben fet, bona alternativa per esquivar sa calor, esper que en breu pugui reprendre ses sortides, quina envejota sana!!!
Si senyor al·lots. Con un par!!
Bé, després del trui des bateig i del trasllat d'en Miquel vos inform que ens posarem a entrenar com a perros amb un únic objectiu: OCCITANIA 2010!!!
Podemos!!!!
yes we can! :-P
Entrenarem, ens posarem com a bous i farem la pedals d'occitània i la que ens posin al davant. Ara entre mudar-nos a Sóller, l'estiu, el neixement de'n Marc i el post part, me ve una temporada on serà més complicat compaginar-ho tot, però espero poder aconseguir treure temps i forçes per seguir conincidint amb voltros. De totes formes tot i que alguns dies segurament no podré venir, podeu comptar que seguiré intentant estar en forma i poder-vos donar un poc de branca de tant en tant, jejejeje.
Com diu "el contao del loco" la vida son fases...
Sisi, no te queixis, que quan neixi en Marc te podràs fer donant de baves des gust que passaràs :-P
Com dius, sa vida són fases i s'ha d'aprofitar lo bò que te dona cada una, sino, estam acabats...
Salut!
Esta be aquesta alternativa pero per jo es masa prest, no vull dir que no m'apunti pero anire arrosegant els peus.
Publica un comentari a l'entrada