Brandson: el retorn!!

Dissabte 15:45 +/- En biel i un servidor ens decidim a desafiar el que semblava que seria un horabaixa de pluja, anant a fer una d'aquelles Brandson Sessions, però al final el temps ens va respectar i molt, ja que va acabar sortint el sol.

Abans de sortir vam intentar solventar uns petit problemes al canvi d'en Biel, baix l'atenta mirada del Futur Biker Xavier, que se'l mirava com qui diu...  ayyyy paaaaapaaaa  com no aprenguis mecànica aviat.... jejeje i a tot això el tito Miquel tocant i tocant i no va solventar res de res... jajajaja  Passant per plaça trobam en Jaume Gual que ens esperava rollo Boxxes, vam treure el destornillador i ho vam engirgolar una mica més, així podríem fer sa ruta mínimament en condicions.  I començam a pujar per sa costa de cap a Mirandemar, on ens possàrem les proteccions i ens decidirem a retrobar el flow perdut, i s'ha de dir que tira tira vam tornar a recuperar aquelles sensacions de control, de velocitat,... fins que al final de la Brandson uns pins caiguts ens foteren l'alegría del descens, està super tapat el camí, farà falta mà de metge per llevar tal quantitat de fusta d'enmig.

En Biel es veu que s'havia emprenyat perque jo no li havia cantat que hi havia una branca enmig i va es tio i no m'avisa de que hi havia un pi enmig i clar... baixant tan fus... m'el vaig menjar!!!! Quin tio!!!

I la sorpresa del día va ser trobar-mos en Vicenç "entrenant" amb sa Uzzi, va ser rollo... ostres un biker que puja a tota òstia m'he de llevar d'enmig... collolons però si és en superratón!!!  Ah no!! és en Vicenç, si, aquell que corr hores i hores rollo Forest pel forest, jejeje  El tio es va portar i va baixar el ritme per tal d'anar tots plegats xerruquejant un poc de tot, va ser la guinda d'una sortideta que feia estona que tant a en Biel com a mi ens cridava insistentment.

Al final ens decidirrem a pujar per Mirandemar, tira tira i un cop  a dalt en Vicenç amb quatre punyidetes li va deixar el canvi arreglat a en Biel i per avaaaaall a baixar sa Costa a totes..  (ja sé que és imposible seguir en Vicenç val, però és que desde que té sa Uzzi... encara és pitjor), en el manual de l'Spyci mai vaig llegir cap recomanació rollo: no intentes seguir a una Uzzi) i clar... intentant seguir la seva traçada... ho vaig passar francament malament...

Res un horabaixa entretengut, en bona companyia i amb grata sorpresa inclosa. Ara cal reorganitzar horaris per veure si podem aconseguir certa regularitat de sortides, ja que a vegades sembla difícil conciliar la vida familiar amb l'esportiva... Salut!!!!

P.D. Vicenç aquesta vegada he girat ses fotos, però la qualitat no dona per molt ja que la cámara anava sense tarjeta de memòria i vam haver de reduir molt la qualitat. Sempre n'hi ha d'haver unaaaa.......