de maig 2011 | Ermassets

dimecres, 18 de maig del 2011

diumenge, 15 de maig del 2011

El dissabte dematí vam partir en Mateu, en Vicenç i jo a fer una ruta que en que feia temps que no havíem fet i en Mateu encara no l´havia provada mai. Sortirem a les 8:30 h. en direcció a Son Cabaspre, Coma i Llobera i Son Pacs. A un bon ritme i bon rollo vam anar fent camí fins arribar a la baixada, on ens vam posar les proteccions i ens vam amollar cap a l´estret de Valldemossa. Sense fer moltes aturades varem fer la baixada en un pis pas. Totes les baixades se fan curtes desprès de pujar tant.

Vam anar rodant per carretera durant uns 5 minuts, i ens van adelantar vuit autocars de la Inserso. Quan vam arribar a Valldemossa pareixia que entravem a Benidorm.

Desprès de pegar una mossegada seguirem rodant per carretera fins a la urbanització de George Sand. ens tornarem a posar les proteccions i davallada sense aturar fins a s´Hort de sa Cova. Un poc bruta al principi i que de mica en mica es va arreglant.

Pujam la carretera del Port d´ es Canonge fins al desviament que puja a mirant de Mar, posam el plat petit i tira per amunt. A en Mateu les cames ja li varen començar a passar factura i li començaren a pegar qualque tirón però sense mes conseqüències.

Per acabar Baixarem la Costa i les escales del Badaluc.

En resum, una volta molt completa amb molta i dura pujada i amb unes baixades molt exigents.

Aquí vos deix un parell de fotos:

Típica foto de mirador amb Valldemossa al darrera.

Vaja dos...

Deixant reposar les montures a Valldemossa.

I nosaltres de mentres aprofitam per berenar un poc.

En Vicenç també va aprofitar per tirar trastos i demanar el telefon.

I en Vicenç agafant una curva amb una mà i de mentres cercant cames seques.

dimarts, 10 de maig del 2011

Pasturant per el Teix

Bueno al.lots nos veim un Diumenge més a les 7:30h al passeig com de costum, en de la cruz , en Joan Ribas , Pincho i un servidor. Ja haviem decidit amb antelació anar a sufrir un poc , ja saveu que derrerament som un poc masocas.
Partim cap a la costa rincho rancho un poc adormits , en Pincho i un servidor tenien molt poca xerrera.En arribar adalt de la costa en Joan de la Cruz va pegar un cop d'autoritat i a partir d'aqui tothom ja anva més xalest. Agafam carretera cap a Valldemossa i amb un tres i no res ja nos haviem plantat a les costes que pujen al refugi de son Moragues i d'allà cap al Teix, ja saveu que aquelles costes són de patir l'ostia, quant arrives al refugi veus el cel obert.
Me pareix que va ser a n'aquest punt que en Joan de la Cruz va posar en marxa el seu GPS que sempre marca per amunt mal de ment d'aballis directa a la mar "és massa", En Pincho no el pot veure a n'aquest aparato.
Feim un trós del caragoli sempre técnic i amb molta gravilla i pedra suelta i sense incidents nos plantam a la davallada de son Rutlan, a n'aquest punt hi havia dues possible baixades i octarem per la que va fins devora les cases i d'aquí agafar cap a l'hermita de Valldemossa.
Aquesta baixada és super técnica , un disfrute per a tots , quatre fregades per en terra sense importancia.En Pincho dins la seva salsa va disfrutar com un enano después d'aquesta increible baixada agafarem un camí super wapo que hi passarem quant fassem la travessa que nos dugué fins l'ermita de valldemossa.
Aqui repossarem forçes , dues barritas i dues avallanes i com a tirs cap Esporles ja comença a ser tard, baixada per son Cabaspre que jo crec que en 5 minuts erem Esporles.
Per resumir una volta ben xula que en 3 hores i pico de rodar va quedar cuita.
En bona companyia i moltes rialles va tornar a ser un Diumenge rodó.
Per cert el GPS un deu i el qui el manetja un altre deu.

Quins quatre!!

Cara de feliçidat ja esteim adalt

No són cabres són ermassets

De postal

Pincho

De la Cruz

J.Ribas

Ermita de Valldemossa

dimecres, 4 de maig del 2011

2 Italians per Barcelona

Simone and Stefan in Barcelona from Nike 6.0 on Vimeo.

Absolutament impresionant

dimarts, 3 de maig del 2011

Ermassets in the fog!!

De marrons i fregats!!

Que si! D’acord! Va ser una matada! Però… en general, a que vau disfrutar? Jo al manco si. Una ruta diferent al que estam avesats.

Ens veim a les 7:30 al passeig per partir cap a Caimari i mirar mem si aclarim un tram de la Travessa. No teniem (i de fet encara no ho tenim) massa clar l’itinerari que hem de seguir per anar de la Font del Prat fins a Lluc.

A Caimari trobam en Miquel ja preparat per partir. I dali cebes!! Començam la ruta pujant el Camí Vell de Lluc. Una pujada exigent, però que la vam anar fent molt en bones per tal d’administrar un poquet les forces. Una vegada a Lluc s’ens planteja un greu problema... en Corse no havia anat mai a berenar a Can Gallet!!! Vos ho podeu imaginar!!! SACRILEGIO!!! Com que sóm molt sacrificats pels nostres companys, feim el terrible esforç d’aturar-nos a berenar... ;P.

Amb la panxa plena i un somriure a la cara, tiram cap al Galileu per començar la nostra expedició. Aquí la cosa es va anar embrutant a mesura que guanyàvem altura. El primer tram, bé. Puja, però es pot anar fent sense gaires problemes. Ara, quan comença l’empedrat i els escalons la cosa ja es fa impracticable per quasi tots... i dic quasi tots perquè en Mara va aconseguir fer un parell de curves deixant-nos a tots bocabadats (molt bé màquina!).

Ja tots a peu, i amb una boirada per tot, anam pujant empenguent les bikes així com podem. I es aquí on comença la patejada. No sé quin temps vàrem caminar, però va ser bastant. En Pinxo ho va passar ben malament, ja que arrossegava una torçada de turmell d’uns dies abans i no podia caminar en condicions. En teoria teniem clar que anàvem cap a la Font del Noguer, però la cosa es va complicar un poquet més. A un dels trams on només els més agosarats feien qualque bocinet damunt la bike, en Juanito va xapar la patilla del canvi. Ho vam arreglar fent un single, però no podiem envestir per segons on amb aquestes condicions.

Una vegada a dalt (no sé on exactament... tal vegada al Coll del Noguer??), decidim tirar cap a Comafreda i després acabar de baixar fins els cotxes. A partir d’aquí tot seria baixada... però quina baixada!! Personalment, vaig patir una barbaritat! Me consta que en Pinxo, Mara, Miquel, Ribas,... quasi no tocaven el terra... però la cosa estava molt complicada. En Vicenç sempre diu “Rollo Kranked” o “capsa-de-tente-acabada-d’obrir”... però a n’aquesta hi havia trams que duien a la màxima expressió les dues definicions anteriors juntes... res, un cristo!

Ja a la carretera, en un pis-pas vam arribar als cotxes.

Conclusions de la volta... un poc d’aventura sempre va bé, i voltes així són les que fan pinya i de les que es solen recordar, però ens haurem de seure per aclarir per on hem de passar el dia de la Travessa per intentar fer el màxim recorregut possible damunt la bike, perquè sino ens podem ficar dins un fregat important.

I res més. Aquí teniu un parell de fotos que va fer en Jaume amb el mòbil... Quasi no es veia res de la boirada que hi havia!