dimecres, 26 de gener del 2011
GREUS PROBLEMES AMB EL PORN
Això ha publicat sa Federació Balear de Muntanya i Escalada.
COMITÈ TÈCNIC D’ACCESSOS I NATURALESA
DENUNCIA PORN
Una aferrada ben forta a tots, amics i companys, esperem que faceu màxima difusió d'això, ja que ens vèiem obligats a actuar d'una manera més agressiva desprès d'anys de negociacions i burla per part de l'Administració, dedicant-los el nostre temps i rebent insults com que som quatre gats, si senyors, paraules textuals citats per ells mateixos
envers els mallorquins.
Degut que fins actualment l'Administració ha fet el que ha volgut amb la Serra de Tramuntana sense comptar ni amb propietaris ni usuaris de la Serra, sense fer difusió d’allò que li diuen Pla d'Ordenació de Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana, ni als propietaris ni als ciutadans, ens veiem obligats a aclarar-vos una seria de punts
sobre el PORN, a tots dos col-lectius, i que d'una vegada per totes l'Administració deixi de reservar el patrimoni de tots els mallorquins per a quatre privilegiats, i no son la majoria dels propietaris, que han deixat d'esser propietaris de casa seva.
Si, li diuen Pla d'Ordenació de Recursos Naturals, pa los “amiguetes i privilegiaos”, per a nosaltres és la mes baixa consideració que s'ha tingut mai respecte als ciutadans, tant propietaris com a esportistes de les Illes Balears, que amaguen interessos particulars davant de lleis i normes sense cap sentit ni consideració per la història i les tradicions de la cultura mallorquina.
Ofeguen als propietaris i prohibeixen i censuren als ciutadans, i no vos enganeu, no són per criteris mediambientals, és per la redacció incompetent d'una normativa que desconeixen fins i tot els mateixos polítics, per a la qual cosa és imperatiu modificar aquesta normativa i consensuar una que impliqui tant als propietaris i els usuaris en una
mateixa taula i que la Administració ho accepti d'una vegada per totes, que constantment estan boicotejant els pocs acords que puguin fer individualment aquets dos col·lectius, els mallorquins i els mallorquins propietaris d'un tresor que hem d'ajudar a protegir per a ús nostre i de les següents generacions.
Lluitarem en contra de la declaració de Patrimoni de la Humanitat fins que no es modifiqui el PORN de Tramuntana, ja que això implica reforçar la ja feta, mal feta, i vos ho raonarem, es molt mal de creure del que això implica, un futur en el qual només és vegi un tresor com una postaleta, resem per a que perdin la candidatura, han enganat a tothom per a que hi doni suport, molts d’amics al FACEBOOK, estodieu el PORN i
vos adonareu del desastre de la seva possible futura declaració.
Estem a punt de perdre una oportunitat única de gaudir un medi únic i d'integrar els propietaris de la Serra d'una manera en la qual es sentin protegits legalment amb el suport que es mereixen per la seva dedicació i estima per Mallorca, i per contra els estan ofegant amb permisos i autoritzacions, el mateix que estan fent amb el poble mallorquí, sigui el color polític que sigui, i que alhora vegin als usuaris no com a invasors de les seves cases sinó com a persones que tinguin un respecte tant per a ells, per la seva propietat i per a la natura.
Sempre es presumeix per part de l'Administració que volen promoure la naturalesa, d’importància de l'esport, surt a la Llei Balear de l'Esport, al nostre Estatut, a la LECO del 2005, la llei mare de tota la normativa mediambiental. Redactada per una persona que mai s'ha posat unes botes de muntanya, i el mateix PORN, el súmmum de la
incompetència i desconeixement de les necessitats dels usuaris i dels propietaris de Tramuntana, que mes era per a quedar be amb els diferents bàndols polítics que desenvolupar un marc de protecció compatible amb els drets dels ciutadans i respectant els drets dels propietaris, constantment trepitjats.
Com que no podem plasmar tota la veritat de cop vos l'anirem contant setmana a setmana, i ho farem a través del FACEBOOK de la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada, una entitat sense cap ànim de lucre que lluita no sols pels drets dels esportistes de muntanya, també per a que tothom pugui gaudir de la natura davant una normativa de protecció adequada, penseu que tenim un Decret que regula un Paratge Natural més restrictiu que la que fan als mateixos Parcs Nacionals, Cabrera no ve a
compte, depèn de la mateixa Administració, ja han començat a aixecar les primeres actes, són a la taula de la Conselleria, si senyors, ja han començat, i espereu.
Esperem que a través de FACEBOOK pugueu fer les vostres aportacions i que convideu a tots els que cregueu puguin ajudar a pressionar d'una vegada a l'Administració i deixi d'esser un gueto com va esser l’ Urbanisme destructiu dels darrers anys, vosaltres donareu la paraula, els polítics han de veure la necessitat de modificar el PORN i nosaltres vos l'anirem explicant setmana a setmana per a que l'entengueu.
Feu la màxima difusió d'aquesta notícia, ja comença’m i anirà a mes fins que no ens convidin a crear solucions i no a riure's de nosaltres, i xerrarem be d'ells quan ens comencin a respectar, a respectar als mallorquins, i no a quatre privilegiats.
Una aferrada a tots.
dimarts, 25 de gener del 2011
TAMBÉ TEIX!!
diumenge, 23 de gener del 2011
Patejada Chillout a Es Teix
Al final uns 10 Km de patejada entretenguda, fresqueta i animada!!
Això és vida!!!
Un parell de fotos per ilustrar-ho.
dijous, 20 de gener del 2011
Soparillo d´Ermassets
dimecres, 19 de gener del 2011
Rock and Roll Planícia!
Hi havia ganes de tornar a fer aquesta ruta. Personalment, només l'havia fet un cop (com en Miquel). I per en Jaume Gual va ser el primer cop (benvingut de nou!!!). El diumenge un grup de pertorbats ens trobam al passeig a les 8h per encarar una ruta de les bones. Pujaríem a Planícia pel camí de sempre, i tornaríem per la baixada que ens deixa al Camí del Correu.
Començam tirant cap a la Costa molt en bones. Xafardejam un poquet i anam pujant tira-tira per amunt per tal d'agafar el Camí de s'Arbossar. Així ho feim, i en un tres i no res ens plantam al desviament que ens portarà fins a Planíca.
Primer entrebanc del dia. La direcció de l'Uzzi d'en Miquel està feta un cristo. En Mara la puny un poquet, i pareix que la cosa queda bé. Idò venga... tira per amunt!!!
La primera tirada fins al mirador es duríssima! (que vos he d'anar a dir). Ràpidament perdo de vista als cracks i intento anar fent la pujada al meu ritme. En Miquel i en Jaume G. fan el mateix i tots tres ens quedam a la coa. Una vegada al mirador reposam forces, descansam un poquet i anam tirant per amunt un altra cop. A partir d'aquí el camí es faria més bo de dur si no fos pel desastre que fan els porcs que hi ha amollats per allà. Es brutal el que fan aquests animals. Pedra per tot. La terra remoguda com si s'hagués llaurat... un cristo!
A l'aljub dels ferrerets (realment no és diu així, però m'han dit que és un dels pocs llocs on hi ha aquesta espècie protegida) feim el segon descans per tal d'enfilar el cim. Seguim pujant, a estones a peu, a estones damunt sa bike. El camí de cada cop es fa més tècnic i requereix més esforç per anar completant tots els trams. No recordo el moment exacte, però per una d'aquestes grufades de porc en Castro i va ficar la roda del davant i va pegar un cop amb el manillar al genoll considerable (segon entrebanc). Va seguir com va poder, però la cosa al final només va fer que empitjorar.
I a la fi feim cim. Quines vistes! Impressionants! Descans reglamentari i a posar-nos les proteccions... ja arriba la baixada!!!
Abans d'enllaçar amb el desviament per baixar patim el tercer entrebanc. Catacrack! El canvi d'en Jaume G. diu basta. L'adreçam un poquet i pareix que més o manco li deixarà acabar la ruta.
I començam a baixar. El primer tram un poc xino-xano. Contínuament t'has de baixar de la bike i fer alguns trams a peu. Després es un goig! Quina baixada! És orgàsmica!! Desgraciadament en Pep no la poder gaudir com ell hagués volgut. Seguia amb problemes al genoll, a més de patir qualque tiron degut a l'esforç de la ruta i a que també havia sortit el dissabte. En Miquel seguia amb problemes amb la direcció. I per si no en tengués abastament li van pegar un parell de tirons que el van deixar estès. Però així hi tot, imaginau com anava, va anar quasi tota la baixada a roda d'en Mara!! Brutal.
Una vegada al Camí del Correu les nostres cares ens delataven. Cansats, però amb una rialla d'orella a orella de satisfacció.
Ens faltava arribar fins a Esporles. Res de nou. Vam tornar molt en bones degut a la quantitat d'excursionistes que vam trobar pel camí. I es que així hauria de ser per tothom. Si et trobes gent, doncs afluixes la marxa, que passin, i segueixes.
I això va ser tot. Una ruta molt exigent. Tant de pujada com de baixada. Tècnica. Dura per a les nostres cames i per a les nostres màquines. Una ruta que, com he dit abans, no té terme mig.
THIS IS PLANÍCIA!!!
I per acabar... un parell de fotos!
El grup de sonats al cim
Mara
Jaume B.
Miquel
Jaume G.
I un servidor
P.S.2: Fotos cortesia d'en Juanito. Gràcies crack!
dimarts, 18 de gener del 2011
dissabte, 15 de gener del 2011
dijous, 13 de gener del 2011
Altitude
Rocky Mountain Altitude RSL from Rocky Mountain Bicycles on Vimeo.
dimarts, 11 de gener del 2011
09/12/2010 - Volta des club per accident!!
Després de tot no va ser possible organitzar una sortida tots plegats. L’A-Team no podia fer massa llarg (10:30 - 11:00 havien de ser a puesto), i per anar a Bunyola era un poc de trui. Noltros si que disposavem de marge horari, i ens feia ganes anar a truiar un poc per Sa Comuna. A més, en Miquel ens va dir que comptariem amb un sherpa de luxe... en Pere!!!
Amb tot això quedam a les 9:00 al començament de la pujada de la Comuna, en Miquel, en Jaume G., en Pere i un servidor. Feia estona que no veiem a nen Pere; ens posam un poc al dia i ens trobam amb una mala notícia. Està un poc gripòs i no sap si ens podrà acompanyar durant tota la ruta i, per tant, no ens podrà mostrar un tram nou que ens havia comentat.
I res. Començam a pujar. Imaginau-vos si no anava fi, que només va pegar una espolsada en tota la pujada, jejeje. A mitjan pujada ens aturam a descansar uns minutets i de passada pegar un cop d’ull al meu canvi, que anava com el cul (Vicenç, hem de fer una masterclass per dummies JA!!!). Punyint, punyint, crec que el vam deixar pitjor del que estava. Ho donam per impossible i seguim fins al merendero. Aquí en Pere ens confirma el que imaginàvem. No pot més i torna cap a cases.
Noltros no teniem ni idea de cap a on tirar. La típica baixada pels cocons a mi no hem feia ganes. Tampoc voliem pegar fins el Salt des Freu. I en Miquel, que estava en pla freerider, va proposar que mentres ens ho pensavem podriem anar fins al mini bike-park a veure que hi ha. I així ho férem. El vam trobar mig desmantelat. Quasi tots els bots estàven romputs. Vam fer qualque tram de baixada i tornam cap al merendero.
Sense saber ben bé que fer, seguim pujant en direcció al dipòsit d’aigua. I ja ho veurem. Anam tirant, i veim un camí de baixada amb una indicació que posa “S. Pou”. No tenim ni idea a on porta aquest camí, encara que ens ensumam que es el que arriba a Santa Maria. Però ens arriscam i tiram per avall. El camí no pareixia gaire cosa, amb lo que vaig proposar anar fent sense proteccions, però després dels primers metres ens adonam que convé que ens les posem. Quina baixada al·lots!! Molt, molt guapa. Anàvem amb el flow pels núvols. Feia estona que no disfrutava tant de baixar.
A mitjan baixada faig parche. Mentres ho reparam ens passa un grup de per Artà. Els hi demanam mem si saben a on porta aquest camí i ens confirmen el que pensàvem. Dur a Santa Maria! I que vam fer noltros... a ca una puta!! Seguim baixant disfrutant com a enanos i després ja tornarem tira-tira.
I així ho férem. Arribam a baix amb una rialla de satisfacció d’orella a orella. Llevam proteccions i anam tirant cap a Bunyola per carretera. És la pega d’aquesta ruta. Es molt guapa, però ens hem de manar un bon tram de carretera on els cotxes es pensen que dos pams ja són suficients per adelantar als bikers, PATÉTIC!!!
I així va ser com el anar a voltar un poc per la Comuna, es va convertir per accident en la ruta prevista al calendari. També voldria destacar a nes dos fenómenos que hem van acompanyar. A nen Miquel perquè el vaig veure molt fi amb l'Uzzi, i a nen Jaume perquè està a tope. Pareix mentida que després de sortir un parell de vegades (pensau que fa més d'un any que no tocava la bike) estigui com està!
Salut a tots, i mem si ens tornam a veure aviat!!
Amb en Pere, abans de començar
A mitjan pujada
Fent el burot
L'Uzzi a punt de partir tota sola... (no hi ha qui l'aturi!!)
Roda del darrera d'en Jaume... (sense comentaris)
Canviant la càmara a mitjan baixada
divendres, 7 de gener del 2011
Sortim diumenge?
Ep al·lots! Com ho duis? No me digueu que desentrenats que tanmateix no vos creuré... ;P
Idò... que hem deis?
dijous, 6 de gener del 2011
Top 10 Ermassets 2010
He estat a punt d'agafar de s'arxiu que Blogger mos fa automàticament un parell de fotos que m'agradassin, però llavor he pensat: "i si cadescú des grup n'envia UNA i feim un mega-mix???" I m'ha parescut millor!
Per això vos propòs (si vos pareix): que cadescú envii una foto d'una activitat nostra de l'any passat, juntament amb una descripció i motiu pel qual l'envia, i pensa que és sa millor! Les penjarem totes!!! Més endavant farem una votació per triar quina és sa millor foto i... Tatxaaaaaaaaaaaaaannn!!!! Hi haurà premi!!! (igual me treven des Club, però hi haurà premi!) Jo ja tenc pensat es premi, però ho vull consultar amb es Presi abans de penjar-ho aquí...
Au, venga! Una foto per cap!! I una descripció a info@ermassets.org (mi menda) Ja estau tardant!!!
Salut i Molts d'Anys!
P.S.: Això serà una espècie de regal del Reis, jejeje
dimarts, 4 de gener del 2011
Triant Bici
Sí, ja sabeu que he estat mirant bicis i que no he volgut dir res fins que no estigués tot fermat. Tot té una raó de ser... Varem fer gestions i gestions i moltes vegades sense profit, o amb pèrdues i tot! (una de ses vegades, en Pere ja havia reservat material per un quadre en concret i llavor es distribuïdor ens va tornar arrera es tema!). Com que pareix egoista per part meva no voler-ho dir, aquí ho teniu tot. Triant sa bici, m'he arriscat bastant, un model nou, amb una geometria diferent a la resta... Tant arriscat que si a algú li agrada per ell, esper que la demani ara amb jo, tirant-se a sa piscina. Això d'esperar a que arribi per provar-la i llavor fer sa rèplica podria desencadenar sa vena Slayer (assessina) que tots duim dins, JOJOJO ;-)
Norco Range: innovadora, amb una geometria que promet molt, lleugera, amb molta capacitat d'absorció.. Problema? Ja no té distribuïdor a Espanya. L'any passat sí que en tenia! Cágate! |
Salut a tots!