Que ho és de complicat agafar el ritme i que fàcil que és perdre-ho! Amb aquestes ens trobam en Miquel i un servidor, encara que ell ho du millor que jo. Intentam agafar el puntet per poder tornar a disfrutar amb les sortides de tot el grup (mem si aconseguim quedar aviat!!).
Ahir ho vam poder arreglar per fer una session de les nostres. Amb preses, dinant de qualsevol manera, partint amb la mossegada a la boca, etc... Però vam sortir. Què és el que compte!! La ruta escollida era: Costa – Mirant de Mar – Branson – Port – General – Rota “Currot” – Arbossar . Una clàssica que té un poc de tot. Bones pujades per anar entrenant, i una baixada divertida.
Començam per la costa amb lo que per nosaltres era un bon ritmet. I dic per nosaltres, perquè un grupet d’uns 9 bikers ens va “desferrar ses pegatinas”. Ja vos podeu imaginar les nostres cares. “Joe Miquel, jo tampoc puc pitjar massa més ara...”, li dic. Res, que seguim pujant al nostre ritme sense incidents fins a arribar al mirant de mar. Allà ens tornam a trobar amb el grupet, i quan ens van veure que ens posaven les proteccions ens van dir que millor que baixéssim nosaltres primer... Ja no els trobàrem més... ;P ;P ;P
Arribam a la branson. Baixada sense incidents a un ritme moderat. “Ni xixa ni limoná”. Ja al port ens llevam proteccions i començam a pujar cap a l’arbossar.
Com podeu veure, el dia era esplèndid.
I ara, la veis? En fin, sense comentaris.

Rodant cap a la volta del general.



El darrer tram fins a l'arbossar va ser duret. Jo tenia les cames molt carregades i vaig patir molt pujant. En Miquel en canvi va pujar bastant bé (el cabró té el rodillo que treu fum!!!).
I res, aquesta va ser la session. N'hi ha hagut de millors, però lo important és anar agafant el ritme.
Fins aviat companys!

















