Aquesta va per tu Tio Busquis.

Aquest cap de setmana ha tocat un classic que feia temps que cap de nosatres feia, La ruta era Mola de Planícia. Ens varem trobar 5 valents bikers a les 7:30 h al passeig d´ esporles. En Pep Castro, en Joan Ribas, en Matthias Soeder, en Mara i ...  en Miquel Pinxo. Si, en Pinxo torna a ber bici.

Una volta tranquila, un  poc de sol, sense averies i moltes rialles. On cal destacar el famos crit de guerra d´en Pinxo. El tipic " Me Enamoraaaaa " que tant trobavem a faltar.

En Miquel va provar, posiblement la seva nova bici, una bici que ja teniem entre nosaltres, La Rallon de en Rafel Nadal. Una bici  ben ensenyada tant pujant com baixant.

Varem pujar cap a la fita per els aujupets, seguirem en grup fins al cim, ferem les fotos de rigor i baixada a muerte per el mateix camí, sense perdre molt de temps per poder arribar a cases abans de les 10:30 h.

Una gossada de volta i amb bona companyia.


                                     

Recordau tots que el pròxim cap de setmana hi ha sortida del calendari.

Adeu i molt d´entreno.

Domingueros, peixeteres per Tossals

Dissabte s'havia organitzat una nova sortida amb btt fora de les nostres fronteres la volta decidida va ser Alaró, Solleric, Tossals Verds, Cúber pel Coll d’es Coloms i retorn pels túnels de S'almandrà. Sortida d'Esporles a les 7,30 en cotxe fins Alaró i be començan a rodar per amumt s’ha dit perquè aquí cap avall hi ha poc. Arranquem i ja al poc temps ens havíem ficat en les costes que pugen cap a Solleric, bon ritme amb algunes queixes ja que havia algú que aquí ja imposava un ritme una mica alt i clar en la llengua fora no es va enlloc. Pujada fins al coll de Solleric amb unes vistes espectaculars d’ aquella vall amb unes cases molt grans i guapes Arribada a Tossals i aturada per poder respirar i prendre un cafè encara que algú va proposar de berenar, res de res cap a munt, en aquest tros cal pujar una estona empenyent la bicicleta i es fa una mica pesat però res tot duna ens tornàvem a pujar i ja fins a sa font des Prat a on aqui si per fi ens aturan a berenar perquè un servidor ja veia doble. Fotos fotos i més fotos aquesta volta ha semblat un puta reportatge de noces, ara al torrent, ara al pont, ara amb les vistes joderrrrrr, però rient molt i cada vegada més gaudint de rodar tots junts per aquells paratges que jo crec que són de lo més guapo de l'illa. Acabat el berenar i cap avall, els llacs ens esperen, però va ser aquí on varen tenir el primer accident , es Corse clava se roda de davant amb una roca i titra al canto, aterratge amb els genolls ,un poc de sanc, res que es Corse no pugui superar, esta fort es puta ,arribada a Cúber i allà les vistes ja se obrin i rodar prop del llac amb el Puig Major, Sa Rateta reflectits en el llac,als que ens agrada rodar en bici estareu d'acord que això no té preu. Ja només ens quedava la baixada cap als túnels que de cinc tios només hi havia un frontal, ay vos posaré una falta lleu l’únic era el meu, jajaja, al primer túnel no vaix treura al frontal i passar per dins pujat a la bici i a les fosques fa un yuyu que te cagues i va ser per això que en Juanito també va fer una Titra sense conseqüències greus un bon cop a l’espatlla, res que Juanito no pugui superar, està fort el puta. He de dir que baixant als túnels havia dues bicis amb pastilles noves i la pesta de cremat va fer riure a més d'un” cabrons”, ja en els altres túnels en van demanar per favor que tregues el frontal i jo per un mòdic preu econòmic el vaig treure i tira tira i bona lletra creuem els altres sense problemes, baixada per Solleric cap Alaró a chorro i quan tot semblava anar bé a prendre pel cul l'amortiguador de darrera d’en Ribes, oli per tot, la veritat jo crec que ha petat. bé crec que tots els que érem allà, aquest dia teníem ganes de rodar amb btt i d'estar junts, gràcies a tots per sortir a rodar i fer-me passar aquests dies tan increïbles.

Sortida improvisada

Ens vàrem veure cinc valents a les 8:30 h al passeig d´ Esporles pensat que faria bon temps i la pluja ens respectaria. També ens vàrem deixar guiar per un gran meteoròleg que va dir que segur  que no plouria. 

Ens vam posar en marxa i agafarem la primera proposta de ruta que ens va passar per el cap, totalment improvisada. 

La ruta va ser Teix. (jejeje)

Començarem pujant per la costa a un ritme infernal, sense consciència de allò que ens esperava i seguirem el mateix ritme fins que arribarem a Valldemossa. Una vegada allà un ritme més suau, es veu que ens va entra el coneixement i ens varen venir al cap les dures rampes de formigó. Pujarem en solitari, com cada un podia, intentant agafar el seu ritme i no ens tornarem agrupar fins arribar al refugi. Allà agafarem forces amb un poc de berenar mentre veiem que el mal temps i la boira ens venien a sobre. 

Com bons Ermassets decidirem continuar pujant fins que acabarem ben remui i amb una temperatura de 2,4º C. Aquí va ser quan ens vam plantejar fer mitja volta i tornar enrrere per el mateix camí. Poc abans de fer cim.

Amb grans possibilitats de agafar un bon costipat tornarem cap a cases sense ni tan sols aturar-nos a fer la tradicional cervesa en arribar.

Resumint una volta de 34,8 Km divertida, dura i passada per aigua.

                                            Aquí podeu veure els cinc valents en sa típica foto.

                                                                     Dins es refugi.

                                                           Emparant tota sa tormenta.

                                                Aquí podeu veure la que ens venia a sobre.


Fins la Propera.

Un, dos, tres, quatre, cinc i sis voltant per a Planícia

Després del sopar per fer el calendari de sortides 2013, i amb una motivada que et cagues, 6 valents van quedar per anar a fer un voltí per la Campaneta per baixar fins Planícia. I he de dir que ha estat una volta molt entretinguda i divertida, trobada al passeig a les 8:30 i partida cap a la granja,però abans parada al carrer Sant Pere per saludar els de tira tira, Rafel Renou, quatre rialles i cap amunt, bon ritme, Rafel que li feia mal tot el cos i no estava molt bé (cabró) i Joan de la Cruz han marcat un ritme de gatillo,gatillo, però sense incidències, en un pis pas ens col • loquem al coll de Estallencs, FIU quina puta suada, ara toca la baixada cap a les cases de Planícia, uhhhhh a muerteeee. Cap avall he dit, tot bé, tot bé, tot bé, uep, Mateu Garau es passa de frenada i al suelo amb dos collons sense conseqüències greus només que ha deixat un tros de pintura de la bici per allà però el més graciós ha estat quan s'ha aixecat i ens ha mirat tenia el nas negre de terra jo no sé si l'ha fregat per terra jajajaja. Res quatre rialles i cap avall arribada a les cases de Planícia dues fotos i comtinuar però el moment clau encara havia de arribar, annnnnn Bernat Jaume s'ha pegat una hòstia de tres parells de collons i aquest cop amb conseqüències per a la bici no per a ell, canvis ha prendre per cul, ràdios trencats be trencats no, arrencats per conseqüència la roda feta una merda però això si té mèrit siiin parxe campió Doncs després li ha tocat tallar la cadena i arribar a Esporles amb el plat gran i el pinyó petit que et sembla Bernadet quin cap més petit, aaay Bé arribada a Esporles sense més problemes i cada un a casa seva, el que s'ha dit una volta molt xula amb picades, amb hòsties i com sempre amb molt companyerisme que al final és el millor de tot. Ara posaré unes fotillas per recordar el moment Salut per a tots i Ermassets Powerrrr not limitet

frenada,roca,canvis a la merda i pista de aterratje d'en Bernat

A MINA

Dissabte dia 15 un parell d’ermassets teníen una sortida prevista a un lloc ben xulo . Quedarem al passeig a les 07:30 Mara,J.Ribas, Castro, Mateu Garau, Mateu xaves i un servidor. Sortim amb dos cotxes direcció Campanet i els deixam al parquing de les coves de Campanet just devora Gavalli. Començam a rodar amb direcció a Pollença i amb uns quants de Km arribam al desvii que ens duria fins al miner petit , miner gran i més amunt el Tomir i el Puig de Ca de miner ¡ IMPRESSIONANT! . Sortim en pla , pero en poc temps ja ens habiem ficat dins unes costes que picaven de Bon de veres, però tira tira xano xano i amb uns bon alens ben espessos n´hos plantam a les cases de miner petit, un lloc mitj abandonat, però a les cases encare es conserva la tafona amb més o menys bon estat. Un petit descans i per amunt un altre pic, i amb un poc més de temps ens colocavem al pla de mina ¡IMPRESSIONANT!, aquí les vistes eren un PASSOTE!. Cap amunt s’ha dit i ja es poden veure les cases de miner gran, aquí berenarem , verem quatre videos , escoltarem l’história d’un Argentino i unes bones rialles. Panxa ben plena i cap amunt s’ha dit un altre pic ( Perque aquí tot es pujada ehhh). Ara el camí es torna més malament i més empinat, n’hos recorda al gravet de l’ermita, i ja adalt de tot ens plantam al coll de mina, d’allà es poden veure Pollença ,la vall d’en March, Península de Formentor, I lo més xulo el Tomir a tir de pedra. Fotos, fotos i més fotos ,rialles i un fred de collons de mico. Ara toca baixada i un servidor aconsella als companys que baixin amb prudencia, en Mara me mira riguent i em contesta “a xorro” i efectivament així va ser la baixada ¡A XORRO!, imaginauvos per aquelles costes i baixant , Feien por, es a dir amb un no res ja erem abaix però un disfrute TOTAL! Tots els que vam pujar allà varem difrutar , tant pujant, baixant,berenant i de les vistes, Un 10 de volta. Esper tornar anar-hi tots junts i du les sabates de caminar dins la motxilla per després pujar al Tomir, aixó ja seria el SUMUNT.