... Un exemple de caparrudesa duit a nes limit
dijous, 27 de novembre del 2008
Coto a los deportes de riesgo en la Serra de Tramuntana
Ha sortit publicada aquesta noticia a la pàgina de DESNIVEL.COM, arribarem a haver de fer papers fins i tot per moure un dit, és increible, estam a un nivell patètic en relació a europa. Torna a ser un cas com el de la ruta de pedra en sec, però ara l'objectiu son els escaladors, barranquistes i en definitiva "esportistes de risc". No sé, crec que torna a ser motiu de recollida de firmes i de divulgació de la noticia, per tal de poder fer presió perque tot i regulant lús dels bens naturals i la flora i fauna autóctona, aconseguiguem establir una base de respecte al media ambient, sense dificultar la llibertat de moviment per la muntanya, el bosc, els torrents, etc...
La Conselleria de Medio Ambiente ha decidido poner freno al libre albedrío que impera en los deportes de riesgo y multará a todo aquel que no cuente con una autorización previa. Las sanciones podrían ir desde los 100 hasta los 6.000 euros.
-->
Por Redacción Digital digital@desnivel.es
Actualizado 26.11.2008 23:59
Foto: Bestard" src="http://www.bestard.com/image/serraTramuntana2.jpg" width=175 border=0>Nueva regulación para los deportes de aventura en la Sierra de Tramuntana.Foto: Bestard
-->PALMA.- Ni los barranquistas podrán tirar libremente sus cuerdas, ni los escaladores podrán calzarse sus gatos siempre que quieran, ni los espeleólogos podrán explorar cavernas cuando tengan ansias de aventura. La Conselleria de Medio Ambiente ha decidido poner freno al libre albedrío que impera en los deportes de riesgo y multará a todo aquel que no cuente con una autorización previa. Las sanciones, según marca la ley de Espacios de Relevancia Ambiental (LECO), podrían ir desde los 100 hasta los 6.000 euros.
Preguntado sobre esta regulación, el encargado de defender los intereses de la Federación Balear de Montañismo y Escalada frente a la administración, Robert Busquet, avanza que cerca de un 90% de los deportistas de riesgo carece de seguro. "Hay domingueros en los torrentes. Bajan y se lo cargan todo, arrasando con lo que encuentran, no llevan cascos, ni arneses, ni ningún material de seguridad. Luego se pierden y todos tenemos que pagar el rescate", dice.
El otro problema está en el intrusismo de las empresas que, sin autorización alguna, cobran hasta 100 euros para realizar deportes de riesgo. Aunque muchas sí están reguladas y trabajan con profesionalidad, otras pasan de asegurar a sus clientes y dañan el frágil equilibrio de los torrentes. "En Sa Fosca, una empresa instaló unos peldaños fijos para facilitar a sus clientes la salida de un desfiladero complicado", explica Busquet.
Desde la Conselleria de Medio Ambiente se informa, además, de que en aquellas zonas de la Serra de Tramuntana catalogadas en el Plan de Ordenación de Recursos Naturales (PORN) de exclusión las autorizaciones se darán de manera muy puntual. Se trata del 3% del área montañosa. Tampoco el departamento que dirige Miquel Àngel Grimalt dará autorizaciones a diestro y siniestro. Los deportistas que estén federados, por su formación y experiencia, tendrán muchas más facilidades para obtener el citado permiso.
La opción no acaba de gustar a la Federación que, envuelta ahora en varias reuniones con la empresa pública adscrita a la Conselleria Espais de Natura Balear, está negociando este régimen de permisos. "Estamos intentando que aquellos que cuentan con una licencia federativa ya no tengan que pedir la autorización", explica Busquet.
Esta reivindicación va en consonancia con otra: que la Conselleria de Medio Ambiente reconozca a barranquistas, escaladores y espeleólogos como deportistas de riesgo y no cómo personas que ejercen actividades lúdicas. "No estamos pidiendo restricciones para los otros, pero sí que se nos reconozca ya que según la Ley balear del Deporte un deportista es aquél que puede acreditar una licencia federativa y un seguro", avanza el vocal del denominado Comité Técnico de Accesos y Naturaleza.
En este sentido, la Federación de Montañismo también pide a la Conselleria que reconozca las vías de escalada y las cuevas como su medio para practicar el deporte. Según cálculos aproximados de Busquet, de las 1.600 personas que hay federadas, un máximo de 300 ó 400 practican deportes de riesgo.
"No se trata de restringir sino de regular. El montañismo está mal legislado en esta Comunidad Autónoma", remarca Busquet, quien, por otra parte, alerta que cada fin de semana a la Serra acuden cerca de 30.000 personas, entre domingueros, gente de los pueblos, turistas, boletaires y excursionistas.
Como presidente que es del segundo grupo excursionista más importante de Mallorca, Els Xots, ha organizado para el 6, 7 y 8 de septiembre de diciembre el IX Encuentro de Torrentes, el único evento que aglutina a los barranquistas, en este caso 50. El acto, eso sí, cuenta con la autorización de Medio Ambiente y se realizará en La Muleta, Port de Sóller.
La Conselleria de Medio Ambiente ha decidido poner freno al libre albedrío que impera en los deportes de riesgo y multará a todo aquel que no cuente con una autorización previa. Las sanciones podrían ir desde los 100 hasta los 6.000 euros.
-->
Por Redacción Digital digital@desnivel.es
Actualizado 26.11.2008 23:59
Foto: Bestard" src="http://www.bestard.com/image/serraTramuntana2.jpg" width=175 border=0>Nueva regulación para los deportes de aventura en la Sierra de Tramuntana.Foto: Bestard
-->PALMA.- Ni los barranquistas podrán tirar libremente sus cuerdas, ni los escaladores podrán calzarse sus gatos siempre que quieran, ni los espeleólogos podrán explorar cavernas cuando tengan ansias de aventura. La Conselleria de Medio Ambiente ha decidido poner freno al libre albedrío que impera en los deportes de riesgo y multará a todo aquel que no cuente con una autorización previa. Las sanciones, según marca la ley de Espacios de Relevancia Ambiental (LECO), podrían ir desde los 100 hasta los 6.000 euros.
Preguntado sobre esta regulación, el encargado de defender los intereses de la Federación Balear de Montañismo y Escalada frente a la administración, Robert Busquet, avanza que cerca de un 90% de los deportistas de riesgo carece de seguro. "Hay domingueros en los torrentes. Bajan y se lo cargan todo, arrasando con lo que encuentran, no llevan cascos, ni arneses, ni ningún material de seguridad. Luego se pierden y todos tenemos que pagar el rescate", dice.
El otro problema está en el intrusismo de las empresas que, sin autorización alguna, cobran hasta 100 euros para realizar deportes de riesgo. Aunque muchas sí están reguladas y trabajan con profesionalidad, otras pasan de asegurar a sus clientes y dañan el frágil equilibrio de los torrentes. "En Sa Fosca, una empresa instaló unos peldaños fijos para facilitar a sus clientes la salida de un desfiladero complicado", explica Busquet.
Desde la Conselleria de Medio Ambiente se informa, además, de que en aquellas zonas de la Serra de Tramuntana catalogadas en el Plan de Ordenación de Recursos Naturales (PORN) de exclusión las autorizaciones se darán de manera muy puntual. Se trata del 3% del área montañosa. Tampoco el departamento que dirige Miquel Àngel Grimalt dará autorizaciones a diestro y siniestro. Los deportistas que estén federados, por su formación y experiencia, tendrán muchas más facilidades para obtener el citado permiso.
La opción no acaba de gustar a la Federación que, envuelta ahora en varias reuniones con la empresa pública adscrita a la Conselleria Espais de Natura Balear, está negociando este régimen de permisos. "Estamos intentando que aquellos que cuentan con una licencia federativa ya no tengan que pedir la autorización", explica Busquet.
Esta reivindicación va en consonancia con otra: que la Conselleria de Medio Ambiente reconozca a barranquistas, escaladores y espeleólogos como deportistas de riesgo y no cómo personas que ejercen actividades lúdicas. "No estamos pidiendo restricciones para los otros, pero sí que se nos reconozca ya que según la Ley balear del Deporte un deportista es aquél que puede acreditar una licencia federativa y un seguro", avanza el vocal del denominado Comité Técnico de Accesos y Naturaleza.
En este sentido, la Federación de Montañismo también pide a la Conselleria que reconozca las vías de escalada y las cuevas como su medio para practicar el deporte. Según cálculos aproximados de Busquet, de las 1.600 personas que hay federadas, un máximo de 300 ó 400 practican deportes de riesgo.
"No se trata de restringir sino de regular. El montañismo está mal legislado en esta Comunidad Autónoma", remarca Busquet, quien, por otra parte, alerta que cada fin de semana a la Serra acuden cerca de 30.000 personas, entre domingueros, gente de los pueblos, turistas, boletaires y excursionistas.
Como presidente que es del segundo grupo excursionista más importante de Mallorca, Els Xots, ha organizado para el 6, 7 y 8 de septiembre de diciembre el IX Encuentro de Torrentes, el único evento que aglutina a los barranquistas, en este caso 50. El acto, eso sí, cuenta con la autorización de Medio Ambiente y se realizará en La Muleta, Port de Sóller.
dimecres, 26 de novembre del 2008
New World Disorder
Senyors, no vos perdeu lo net que se maneja en Wade Simmons ni lo ben filmats que estan aquests dos New World Disorder!
NWD8
NWD9
NWD8
NWD9
dilluns, 24 de novembre del 2008
Comuna de Bunyola 22/11/2008
Branca per Bunyola...
A algú se li va ocòrrer dir que aniriem a fer una volta de bon rollo per Bunyola, i bé, per compensar, ale, cap a Bunyola a pedals i tornar a pedals!! I es que un dissabte no seria dissabte del tot sense ficar un poc de branca... jejejeje
Vàrem començar a pujar xerrant i arribàrem a dalt sense dir ni piu... Bona pujada, durant sa que vàrem poder veure en Pere entrenant a 2 xavals de Bunyola (o es xavals mos ficaven branca a noltros??...)
Res, que comença sa baixada en direcció cap al Penyal d'Honor. Anam per dins els "single track", entrant i sortint del camí principal fins a arribar al mini-bike-park on pegàrem 4 bots xorres, menys en Mara, que lo que va botar no tenia res de xorra... Mirau es videos i me contau...
Continuam sa baixada, que els que hi haureu passat, sabreu que no és exigent de forca ni tampoc és tècnica! Mare meva, sa sherman m'ha demanat sa baixa! Jajaja!
Res, una vegada acabada sa baixada, tornada a pedals, peu-post...
Aquí teniu es nostre racing team: en Biel, en Miquel, en Nando, en Mara i jo estic fent sa foto
Es desnivell de tipus "tia tombada amb top-less" és de lo més atractiu
Bé idò, fins la setmana que ve! Esper que hagi estat interessant :-P
A algú se li va ocòrrer dir que aniriem a fer una volta de bon rollo per Bunyola, i bé, per compensar, ale, cap a Bunyola a pedals i tornar a pedals!! I es que un dissabte no seria dissabte del tot sense ficar un poc de branca... jejejeje
Vàrem començar a pujar xerrant i arribàrem a dalt sense dir ni piu... Bona pujada, durant sa que vàrem poder veure en Pere entrenant a 2 xavals de Bunyola (o es xavals mos ficaven branca a noltros??...)
Res, que comença sa baixada en direcció cap al Penyal d'Honor. Anam per dins els "single track", entrant i sortint del camí principal fins a arribar al mini-bike-park on pegàrem 4 bots xorres, menys en Mara, que lo que va botar no tenia res de xorra... Mirau es videos i me contau...
Continuam sa baixada, que els que hi haureu passat, sabreu que no és exigent de forca ni tampoc és tècnica! Mare meva, sa sherman m'ha demanat sa baixa! Jajaja!
Res, una vegada acabada sa baixada, tornada a pedals, peu-post...
Aquí teniu es nostre racing team: en Biel, en Miquel, en Nando, en Mara i jo estic fent sa foto
Es desnivell de tipus "tia tombada amb top-less" és de lo més atractiu
Bé idò, fins la setmana que ve! Esper que hagi estat interessant :-P
divendres, 21 de novembre del 2008
I demà què??? Sortida dissabte 22/11/08
Mem gent!!! demà per si algú no s'ha adonat compte és dissabte... que vos pareix quedar per sa Comuna de Bunyola a fer un voltí per allà? Teniu alguna proposta millor?? Perque també una idea en sa línea de fondrer-mos tot el que va sobrar de sa torrada seria quedar pel proper dissabte sortir per sa Comuna de Bunyola i aprofitar de fer sa torradeta allà dalt que està preparat i només hauríem de pujar el menjar amb cotxe (dones) i un poc de carbó!!
Opinau, opinau!! I si avui no podeu opinar, ens comunicam per SMS per quedar per demà.
Fins aviat!!
Opinau, opinau!! I si avui no podeu opinar, ens comunicam per SMS per quedar per demà.
Fins aviat!!
dimarts, 18 de novembre del 2008
dilluns, 17 de novembre del 2008
Els ERMASSETS a Sóller (15/11/2008)
Idò sí, ja hi som una altra vegada, arriba es dissabte i després d'una setmana de dubtes, incerteses pel temps, compres, cridades i missatges, quedam tots al Convent a s'entrada de Sóller, on a més d'una sortida de ses èpiques, ens hi esperava una jornada de lo més divertida y emocionant amb "torrada" inclosa.
El temps no pintava massa bé, hi havia hagut pluja durant sa setmana, vent, núvols, etc... però no ens deixàrem vèncer, està clar que estàvem ben decidits a tiran endavant mal fes neu i tot -com deien alguns-.
A les 8'30 en punt començàrem a preparar ses bicis ja en es Convent, erem en Mara, en Vicenç, en Nando, en Biel, en Pere, en Juanito, en Corse, en Pep i jo. 9 intrèpits que poc a poc creuarem Sóller, sortint per darrera des camp de futbol i prenguent el camí que porta de cap a Sa Costera, arribàrem en pocs minuts i molta xerrera a sa Capelleta, i d'allà creuant sa carretera del Puig major pujàrem de cap al Mirador de Ses Barques i d'allà ens endinsàrem de cap a sa Comuna de Fornalutx ( aquí baix l'atenta mirada dels caçadors que furtivament feien ús de mètodes de caçera ja prohibits, però noltros ben alerta a fer gens d'enrenou) per un com jo que es va mamar sa pujada tot solet (com casi totes fins que me posi en forma..) va ser com qui aficar-se dins sa pel·lícula del "Senyor dels Anells" rollo super bucòlic, molt guapo, ple d'esclatasangs que s'amaguen a la vista, caçadors amagats, ocells encara més amagats, ermassets, gírgoles,... un bosc preciós en definitiva.
Un cop arribam a dalt, m'esperava sa comitiva a sa barrera que ens havia d'obstruir el pas per arribar de baixada a Moncaire, on l'amo és el senyor "Cortina" (vos cona??) que casi no s'ha fet una petita caseta amb piscina longitudinal, joer...
Un cop a baix torna-m'hi torne-hi a pujar cap per amunt com una mala bèstia (vaja collet) aquí els picats de torn demostràren no tenir por al cansament i tiràren tant que en arribar a dalt es cansàren d'esperar-me. Que forts que estau tots!!!
Llavors el tros a mi m'acabaria matant, carretera del Puig Major per amunt fins al túnel gros de Cúber, quina matada d'asfalt, pocs cotxes i menos gent. Això sí vaig rebre un fort homenatge en arribar al túnnel que van preparar amb temps els meus estimats companys, me reberem com a n'Indurain, i lo més trist, els guiris fent-me fotos, no te fot... si és que quan un està de viatje li fa fotos a qualsevol cosa.
Llums al cap i al cul i a creuar el túnnel, un cop a s'altra banda lo que fins ara era un suau plugim, es va anar convertint en una emprenyosa puja que ja ens acompanyaria "ara sí ara no" fins pràcticament al final de sa sortida.
Embestim el plà de Cúber de cap al coll de l'Ofre pel costat dret del refugi i a la trialera cadascú s'hi va enfrontar com bonament va poder, uns la férem quasi sencera i els altres ho anàrem provant peu aquí peu allà, ara puja i ara baixa i en un tres i no res ens plantàrem a sa creu del Coll de l'Ofre on frissàvem de posar-mos ses proteccions i llançar-mos per avall, però no com a locos, ja que el temps i l'aigua ens aconsellàven molta precaució.
El temps no pintava massa bé, hi havia hagut pluja durant sa setmana, vent, núvols, etc... però no ens deixàrem vèncer, està clar que estàvem ben decidits a tiran endavant mal fes neu i tot -com deien alguns-.
A les 8'30 en punt començàrem a preparar ses bicis ja en es Convent, erem en Mara, en Vicenç, en Nando, en Biel, en Pere, en Juanito, en Corse, en Pep i jo. 9 intrèpits que poc a poc creuarem Sóller, sortint per darrera des camp de futbol i prenguent el camí que porta de cap a Sa Costera, arribàrem en pocs minuts i molta xerrera a sa Capelleta, i d'allà creuant sa carretera del Puig major pujàrem de cap al Mirador de Ses Barques i d'allà ens endinsàrem de cap a sa Comuna de Fornalutx ( aquí baix l'atenta mirada dels caçadors que furtivament feien ús de mètodes de caçera ja prohibits, però noltros ben alerta a fer gens d'enrenou) per un com jo que es va mamar sa pujada tot solet (com casi totes fins que me posi en forma..) va ser com qui aficar-se dins sa pel·lícula del "Senyor dels Anells" rollo super bucòlic, molt guapo, ple d'esclatasangs que s'amaguen a la vista, caçadors amagats, ocells encara més amagats, ermassets, gírgoles,... un bosc preciós en definitiva.
Un cop arribam a dalt, m'esperava sa comitiva a sa barrera que ens havia d'obstruir el pas per arribar de baixada a Moncaire, on l'amo és el senyor "Cortina" (vos cona??) que casi no s'ha fet una petita caseta amb piscina longitudinal, joer...
Un cop a baix torna-m'hi torne-hi a pujar cap per amunt com una mala bèstia (vaja collet) aquí els picats de torn demostràren no tenir por al cansament i tiràren tant que en arribar a dalt es cansàren d'esperar-me. Que forts que estau tots!!!
Llavors el tros a mi m'acabaria matant, carretera del Puig Major per amunt fins al túnel gros de Cúber, quina matada d'asfalt, pocs cotxes i menos gent. Això sí vaig rebre un fort homenatge en arribar al túnnel que van preparar amb temps els meus estimats companys, me reberem com a n'Indurain, i lo més trist, els guiris fent-me fotos, no te fot... si és que quan un està de viatje li fa fotos a qualsevol cosa.
Llums al cap i al cul i a creuar el túnnel, un cop a s'altra banda lo que fins ara era un suau plugim, es va anar convertint en una emprenyosa puja que ja ens acompanyaria "ara sí ara no" fins pràcticament al final de sa sortida.
Embestim el plà de Cúber de cap al coll de l'Ofre pel costat dret del refugi i a la trialera cadascú s'hi va enfrontar com bonament va poder, uns la férem quasi sencera i els altres ho anàrem provant peu aquí peu allà, ara puja i ara baixa i en un tres i no res ens plantàrem a sa creu del Coll de l'Ofre on frissàvem de posar-mos ses proteccions i llançar-mos per avall, però no com a locos, ja que el temps i l'aigua ens aconsellàven molta precaució.
Mare meva, o hauria de ddir Mara meva (jeje) quins descens més complicat, tècnic que ho flipes però gens exigent de forques (jajajaja), frenar en banyat és una festa contínua, ses pedres banyades son com a sabó fluix, i es tracçat d'Es Barranc de Biniaraix una ziga zaga contínua.
En Pere, en Pep i en Corse li enfilàren per avall els primers, i la resta un cop protegits, vam anar fent a bon ritme i sense caigudes, camí de cap a Biniaraix. Quina baixada!!! Sense paraules.
Llavors anàrem a buscar els cotxes al Convent, creuan el poble ben pel mig i amb l'urgència que provoca saber que t'espera una torrada im-presionant!!!
Al.lots, això és massa!! Crec que no m'equivoc si dic que cada cop ens ho passam millor. ENHORABONA A TOTS I TOTES, que feis possible que ens passem tan bé cada cap de setmana!!!
diumenge, 16 de novembre del 2008
Una de videos...
Fent un parell de proves...
A nes final me qued amb es DivX Converter. Programa gratuït que te permet convertir videos a format DivX amb qualitat suficient i rebaixant molt es tamany d'arxiu. Si algún dia voleu pujar algún video, vos serà molt útil. http://www.download.com/divx-player/?tag=mncol&cdlPid=10781289
dijous, 13 de novembre del 2008
15/10/2008 - Biniaraix
Sa cosa pinta bé per aquest dissabte. Sa ruta prevista pel nostre sherpa de sóller (el nostre estimat Miquel) és la següent: Sóller - Mirador de ses barques - Comuna de Fornalutx - Túnel del puig Major - Pla de cúber - Coll de l'Ofre - Descens del coll - Descens del barranc de biniaraix (el plat fort del dia).
Crec que podem quedar a Sóller (on sempre) a les 8:30 h. Crec que, anant tira tira, fent fotos, videos, etc... tenim marge per després arribar d'hora a l'altre plat fort del dia... la TORRADA!!
He estat mirant prediccions de temps per dissabte, i pareix que no ha de ploure. Aquí vos deix unes fotos que va fer en Nando l'any passat per es barranc de biniaraix... No crec que ho vegem tant ple d'aigua... però no hem digueu que no seria una passada...
Crec que podem quedar a Sóller (on sempre) a les 8:30 h. Crec que, anant tira tira, fent fotos, videos, etc... tenim marge per després arribar d'hora a l'altre plat fort del dia... la TORRADA!!
He estat mirant prediccions de temps per dissabte, i pareix que no ha de ploure. Aquí vos deix unes fotos que va fer en Nando l'any passat per es barranc de biniaraix... No crec que ho vegem tant ple d'aigua... però no hem digueu que no seria una passada...
dilluns, 10 de novembre del 2008
Mongoose
Branca freerider
Pot ser que no tots recordeu ses mongoose però al principi que se va posar de moda es mountain bike sortien per tot. Enguany s'han posat ses piles i han tret una màquina que promet. Vos pas un enllaç de sa prova que fant a mtbr: http://www.nsmb.com/page/s/2706/review-2009-mongoose-pinnr-foreman
Pot ser que no tots recordeu ses mongoose però al principi que se va posar de moda es mountain bike sortien per tot. Enguany s'han posat ses piles i han tret una màquina que promet. Vos pas un enllaç de sa prova que fant a mtbr: http://www.nsmb.com/page/s/2706/review-2009-mongoose-pinnr-foreman
diumenge, 9 de novembre del 2008
Visita a nes Burotell 08-11-2008
...Es dia dels imprevists
Un dissabte més, però que prometia ser i va ser diferent. Perquè en lloc de sortir per sa nostra zona habitual decidirem pegar un bot per Calvià, on hi ha Es Burotell, puig tant especial que ha estat capaç de batiar en Miquel. Especial? Per lo revirat i per lo divertit baixant i per lo dur que se fa pujant...
Quedàrem tots per Son Rapinya, darrera Madre Alberta per tal de no només pujar es puig sino per també anar fent una sèrie de dreceres que enllacen entre sí i ens duen d'una manera més divertida cap a Calvià. Allà ens trobàrem en Miquel, en Pere, en Matze -Viatges Unics-, n'Igor en Mara i un servidor. I allà començàren ses incidències:
1) Xapada de cadena a sa bici de n'Ingor
2) Una vegada reparada sa cadena, en Miquel se disposa a fer una foto a en Mara i en Matze baixant per avall d'una espècie de barranc xungo i se pega una castanya que el deixa fet pols
3) Continuam pujant i en Pere i en Miquel no se trobaven gaire bé, així que decideixen tornar (decisió que més endavant envejàrem)
4) Seguim en direcció cap a Calvià i comencen a caure GOTETES...
Després des cafè (a nes meu cas, suc de taronja), continuàrem. No ens quedava opció, tanmateix teniem es cotxe a Son Rapinya i haviem de tornar. De bon principi, només queien unes gotetes, però a mesura que anàvem pujant, sa cosa empitjorava i quan ja estàvem a sa zona més alta, podiem veure els llamps a no massa metres...
Aquí teniu en Matze després de dir: "Tenemos que empezar a bajar ya y meternos en el bosque". Es llamps es veien aprop i no feia gaire gràcia. Es paisatge: bestial.
Aquí ja li amollava aigua. Ens vàrem aturar per passar per devall des pi que veis però ses gotes ja apareixen per s'objectiu.
Xubasco Total: reunió a mitja baixada. N'Igor va tenir problemes amb es punys de sa bici que li vàren començar a sortir quan va començar a ploure... Tot i els problemes que suposa baixar mentre plou, he de dir que vaig disfrutar com un enano baixant. Sobretot per ses zones de roca banyada, on vaig descobrir que es Hope M4 permeten que t'aturis on sigui! Jo m'ho havia dit en Mara! Xorrades apart, baixàrem a bon ritme i amb es grup molt compacte, el que va compensar que es temps mos perjudicàs un poc.
Ja de tornada duiem brou i fang per tot. Aquí teniu en Mara que mos feia de guia...
Tot es brou que aixecava amb sa roda i no li pegava a nes cul, va quedar impregnat a nes meu careto :-P
En Miquel quan va arribar a ca seva, no estava en gaire bon estat...
Un dissabte més, però que prometia ser i va ser diferent. Perquè en lloc de sortir per sa nostra zona habitual decidirem pegar un bot per Calvià, on hi ha Es Burotell, puig tant especial que ha estat capaç de batiar en Miquel. Especial? Per lo revirat i per lo divertit baixant i per lo dur que se fa pujant...
Quedàrem tots per Son Rapinya, darrera Madre Alberta per tal de no només pujar es puig sino per també anar fent una sèrie de dreceres que enllacen entre sí i ens duen d'una manera més divertida cap a Calvià. Allà ens trobàrem en Miquel, en Pere, en Matze -Viatges Unics-, n'Igor en Mara i un servidor. I allà començàren ses incidències:
1) Xapada de cadena a sa bici de n'Ingor
2) Una vegada reparada sa cadena, en Miquel se disposa a fer una foto a en Mara i en Matze baixant per avall d'una espècie de barranc xungo i se pega una castanya que el deixa fet pols
3) Continuam pujant i en Pere i en Miquel no se trobaven gaire bé, així que decideixen tornar (decisió que més endavant envejàrem)
4) Seguim en direcció cap a Calvià i comencen a caure GOTETES...
Aquí mos teniu ja a Calvià. Només havien fet un parell de gotes i decidirem anar a fer un café a nes Bar Trinxet mentre esperàvem que es temps milloràs amb un quart d'hora. IL·LUSOS!
Després des cafè (a nes meu cas, suc de taronja), continuàrem. No ens quedava opció, tanmateix teniem es cotxe a Son Rapinya i haviem de tornar. De bon principi, només queien unes gotetes, però a mesura que anàvem pujant, sa cosa empitjorava i quan ja estàvem a sa zona més alta, podiem veure els llamps a no massa metres...
Aquí teniu en Matze després de dir: "Tenemos que empezar a bajar ya y meternos en el bosque". Es llamps es veien aprop i no feia gaire gràcia. Es paisatge: bestial.
Aquí ja li amollava aigua. Ens vàrem aturar per passar per devall des pi que veis però ses gotes ja apareixen per s'objectiu.
Xubasco Total: reunió a mitja baixada. N'Igor va tenir problemes amb es punys de sa bici que li vàren començar a sortir quan va començar a ploure... Tot i els problemes que suposa baixar mentre plou, he de dir que vaig disfrutar com un enano baixant. Sobretot per ses zones de roca banyada, on vaig descobrir que es Hope M4 permeten que t'aturis on sigui! Jo m'ho havia dit en Mara! Xorrades apart, baixàrem a bon ritme i amb es grup molt compacte, el que va compensar que es temps mos perjudicàs un poc.
Ja de tornada duiem brou i fang per tot. Aquí teniu en Mara que mos feia de guia...
Tot es brou que aixecava amb sa roda i no li pegava a nes cul, va quedar impregnat a nes meu careto :-PEn Miquel quan va arribar a ca seva, no estava en gaire bon estat...
Com a conclusió: si no és perque sa bici queda feta caldo, mola un ou agafar una ploguda de tant en tant, jejeje
dijous, 6 de novembre del 2008
Adidas SlopeStyle 08
From Saalbach Austria
Ja és divendres i toca regalo, no? Què vos pareix un reportatge de 25 min. sobre s'Adidas Slope Style que es va fer a Austria? Jo l'he mirat un poc i està xulo, ja direu lo que trobau...
Ja és divendres i toca regalo, no? Què vos pareix un reportatge de 25 min. sobre s'Adidas Slope Style que es va fer a Austria? Jo l'he mirat un poc i està xulo, ja direu lo que trobau...
dimecres, 5 de novembre del 2008
PEDALS DE FOC
Després de 5 dies de rodar per el contorn del Parc Nacional d’Aigües Tortes, es pot comprendre perfectament perquè aquesta ruta es diu Pedals de Foc… Una mitja de 45 Km/dia per pistes forestals, camins de muntanya, carreteres secundàries (o terciàries), amb 6000m de desnivell positiu acumulat (amb ports de muntanya de fins 2200m amb un desnivell de 1200m durant 12 km), els pedals de les nostres bicicletes treien foc!!
Les vistes, l’entorn, els camins, el menjar, els animals lliures (vaques, cavalls, cans) són uns quants dels motius per decidir-se a fer aquesta sortida, per si el principal (rodar amb la bicicleta de muntanya) no fos suficient.
En aquesta ocasió, els Ermassets que hi anarem, vàrem tenir relativa sort amb el clima. Excepte el viatge d’anada amb el vaixell, que es movia més que el “barco vikingo” del ram (amb mareig i rojada inclosa) i la tercera etapa, que era l’etapa reina amb pujada a 3 colls de més de 2000m i que ens va ploure de valent des de el primer coll fins al final de l’etapa, els altres 4 dies vàrem gaudir d’una agradable i fantàstica temperatura per disfrutar més del la volta.
Resumint i per no enrollar-me més, una experiència única (i esper que repetible) que recomanam a tothom. Disfrutau amb les fotos!
Les vistes, l’entorn, els camins, el menjar, els animals lliures (vaques, cavalls, cans) són uns quants dels motius per decidir-se a fer aquesta sortida, per si el principal (rodar amb la bicicleta de muntanya) no fos suficient.
En aquesta ocasió, els Ermassets que hi anarem, vàrem tenir relativa sort amb el clima. Excepte el viatge d’anada amb el vaixell, que es movia més que el “barco vikingo” del ram (amb mareig i rojada inclosa) i la tercera etapa, que era l’etapa reina amb pujada a 3 colls de més de 2000m i que ens va ploure de valent des de el primer coll fins al final de l’etapa, els altres 4 dies vàrem gaudir d’una agradable i fantàstica temperatura per disfrutar més del la volta.
Resumint i per no enrollar-me més, una experiència única (i esper que repetible) que recomanam a tothom. Disfrutau amb les fotos!
Peter Trias
dilluns, 3 de novembre del 2008
Sortida des Club: dissabte 01/11/08 "George Sand"
Idò sí!!! Ha arribat s'hivern??? Terra banyada, fang, bassiots, i unes bicis més brutes que ses altres... (qui entrena més....????).
Un cop a l'inici de la baixada, en Miquel ( o sigui jo) no va tenir millor idea que provar unes ulleres per baixar que al final s'acabaren entelant i no hi veia de cap bolla ( s'hauran de fer modificacions, jejeje) però ses rialles foren molt sanes. Proteccions posades ens arriàrem per avall i abans de fer es primer i únic video de sa sortida... foradada!!! Resulta que en Mara no va tgenir millor ide3a que comentar que feia estona que no havia tornat a foradar. No al.lots, això no ho hem de fer perque només cridam al mal temps. Al final foren dues ses foradades d'en Mara i una d'en Nando.
A les 9h i ben puntuals ens trobarem en Mara, en Biel, en Nan, en Vicenç, en Peter i un servidor, a plaça per tal d'emprendre sa ruta programada des club, que ens havia de dur per sa costa de cap a s'urbanització de George Sand, visitàrem el mirador que hi ha i que ens ajuda a fer-nos una idea del descens que ens espera.
Un cop a l'inici de la baixada, en Miquel ( o sigui jo) no va tenir millor idea que provar unes ulleres per baixar que al final s'acabaren entelant i no hi veia de cap bolla ( s'hauran de fer modificacions, jejeje) però ses rialles foren molt sanes. Proteccions posades ens arriàrem per avall i abans de fer es primer i únic video de sa sortida... foradada!!! Resulta que en Mara no va tgenir millor ide3a que comentar que feia estona que no havia tornat a foradar. No al.lots, això no ho hem de fer perque només cridam al mal temps. Al final foren dues ses foradades d'en Mara i una d'en Nando.Sa baixada de George Sand va acabar essent un poc decepcionant, ja que no vam arribar a agafar el ritme, trobàrem uns 7-8 pins atravessats al camí i molts d'altres per ses voreres, es veu que el temporal d'aquests darrers dies ha fet maig per sa costa nord de s'illa. Els creuàrem com poguérem i per amunt cap a enllaçar amb el camí de sa volta des general per anar a buscar el camí des correu. En Peter que va anar tota sa volta com una fletxa seguint i aguantant el ritme d'en Vicenç, en Mara i en Nando, es va despedir a sa carretera de banyalbufar i va pendre directament cap a Esporles, cal fer menció de la notable millora d'en Peter que se li ha notat després d'haver arribat de fer sa Pedals de Foc. Sí senyor un 10!!!
S'ascens de sa volta des general al camí des correu fou mortífer per alguns que no anam tan sobrats, però d'altres com en Vicenç i en Mara... qué podem dir.... no tenc paraules, tan és si anam per amunt com per avall, ells sempre son davant, patint més o menys p´erò sense posar un p..... peu. Enhorabona!!! En esser gran vull ser com voltros!!
Sa baixada cap a esporles pel camí des correu estava que ni figa ni rem, ni banyat ni eixut, no et podies confiar i havies d'anar amb tots els sentits i tot el tacte possible.
Total una bona sortida, amb un temps que aquest cap de setmana sí que ens va respectar. Com sempre per cortesía d'en nando aquí teniu el perfil i quatre dades de sa volta. Fins dissabte que vé!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)