Sortida Nocturna amb MountainBikeTours
Dijous en Juan Carlos de MountainBikeTours ens va fer una proposició indecent. Una proposició que vist ses temperatures diürnes ens va parèixer també intel·ligent : una nocturna! Zona? De bones a primeres pot parèixer contradictori, però Magaluf, apart de servir per veure guiris, també compta amb zones molt recomanables per per a rodar amb bici de muntanya...
Dit i fet, ben aviat comptarem amb un grup de voluntaris amb ganes de branca: en Pep "Tracer", en Joan "Corse", en Mara i un servidor duiem endarrer fer una volta i sa idea ens va parèixer perfecte.
Ens presentam amb marge de temps per pegar una ullada a sa tenda i poc a poc va anar arribant gent preparada amb bicis amb certes tendències xc :-P cosa que ens va acollonar un poc.
Preparam es llums i ses bicis (gràcies Joan de la + per es teu prèstec) i quan ja feia fosca començam a rodar.
Es terreny és un puja-baixa constant i divertit, amb bastant de pinar. Així i tot, s'ha de dir que es traçat, tot i que tenia alguna banda un poc complicada, estava pensat per poder fer-lo a les fosques sempre i quan es comptàs amb un llum acceptable (gràcies Joan, altre vegada :-P). Rodàrem a bon ritme durant molt de temps fins que ens acostàrem a lo que seria es plat fort des vespre: es túnels soterranis militars abandonats de sa zona del Toro. Senyors, una vertadera canya! Fèrem una bona visita turística, on no va faltar es trui. S'ha de dir que es manillars de freeride són un poc bèsties i són propensos a fer de Ben-Hur per ses parets, jejejeje
Dins es túnels feia una bona fresca i en sortir es baf ens va pegar una castanya important, però res, a seguir, que sa cosa millorava per moments... Seguim rodant per dins es bosc tocant varis trams des circuit de ses 4 Hores de Resistència que tantes vegades ha organitzat en Juan Carlos fins que finalment decidim pegar un bot a nes xiringuito que hi ha a Cala Cap Falcó! Bé, sortírem de dins es bosc fosc cap a nes xiringuito on hi havia gent sopant i me pareix que se vàren acollonar un poc ;-) Seguidament ens refrescàrem ses idees un poc fent un drinkin' i de tornada, que ja hi havia gana!
Davers les 12:00 (hora zulú) arribàrem al punt de partida i ens disposàrem a sopar a un bareto-pizzeria proper on ens vàren servir molt bé i a molt bon preu i acabàrem de fer es trui des dia. Sa veritat es que hem d'agraïr a en Juan Carlos es tinglado que va montar perque s'ho tenia tot pensat
Després de sopar i ja de tornada cap Esporles, en Mara i en Pep es posàren, com sempre, amb es rollo "no tens c*ll*ns" i, sabeu on acabàrem? Pegant una nedada a can Pep a les 3:30 des dematí. Què vos pareix? Idò això va ser tot, que no es poc!
Salut i fins sa propera!
dimarts, 28 de juliol del 2009
dijous, 23 de juliol del 2009
Més complicat encara
Hi ha moltes maneres de fer ses coses... Moltes maneres de passar per un mateix lloc... Lo que amb bici ja és complicat aquest s'ho fa fora frens, fora una roda, fora suspensió i amb un parell de... pedals :-P
dimecres, 22 de juliol del 2009
High definition Nomad
dilluns, 20 de juliol del 2009
I like Jalapeno
Novetats desde Eivissa!!!
Ja m'ha arrivat es cuadro Santa Cruz Nomad anodizat en Jalapenyo i m'ha agradat més del que pensava. En un principi volia es color Slate pero m'havia d'esperar tot s'estiu i era massa temps... Ja vorem com queda amb ses rodes taronjetes i con va respecte al Nomad1.
P.D. ;-) Fotos amb Canon 5D Mark II - 17-40 L i 24-105L
Ja m'ha arrivat es cuadro Santa Cruz Nomad anodizat en Jalapenyo i m'ha agradat més del que pensava. En un principi volia es color Slate pero m'havia d'esperar tot s'estiu i era massa temps... Ja vorem com queda amb ses rodes taronjetes i con va respecte al Nomad1.
P.D. ;-) Fotos amb Canon 5D Mark II - 17-40 L i 24-105L
dimarts, 14 de juliol del 2009
Shaun Palmer on Intense
Tots els que fa temps que anau amb mountain bike recordareu s'estil agressiu i fresc que va aportar en Shaun Palmer a nes descens. Va arribar just en el moment que una bici de descens deixava de ser una de xc amb un plat molt gran per passar a ser una mini-moto-cross. Puc recordar perfectament ses seves curses baixant amb texans perque s'havia discutit amb el patrocinador de roba o quan va decidir entrenar sense dur cervesa dins es bidó... Tot un freerider abans de que arribàs es freeride. A veure que aporta ara...
Noticia completa
Date: 2009-07-13
July 13, 2009, Temecula, CA -- Legendary rider, Shaun Palmer makes his return to mountain biking the same way he made his debut: on an Intense Cycles downhill bike. Palmer and Intense first made history together in 1995 when the rookie rider rode the flagship Intense M1 to a series of surprise victories, launching both Palmer and Intense into the forefront of the sport.Shaun Palmer Returns to Downhill from Litter Mag on Vimeo.
Noticia completa
Proves de Material
Tot i que pugui parèixer un poc pretenciós, ens agrada provar material i donar opinió. Estam segurs que un Pro trobarà més diferències que nosaltres provant peces o bicis completes però una cosa està clara: que un Pro trobi diferències entre un material i un altre no ens ajuda tant com si un colega ve i te diu: "tio, no te compris sa suspensió aquesta, val el doble que aquella i va parescut!". Això és una ajuda, no? El proper que tendrem a sa nostra disposició per provar serà:
Rodes Crank Brothers Iodine:
SantaCruz Nomad2 Jalapeño:
Vos anirem informant :-P
Rodes Crank Brothers Iodine:
SantaCruz Nomad2 Jalapeño:
Vos anirem informant :-P
dilluns, 13 de juliol del 2009
Correu - Branson de Prest
Suant de bon matí
Ja s'està convertint en costum això d'aixecar-mos prest per ser a les 7:00 a nes Passeig i sortir a fer una volta fora calor. De fet, si no ho fessim així amb aquesta calor, seria impossible...
Aquesta vegada en Biel i en Miquel havien planejat una ruta mega tècnica: Correu de pujada (es trams mega-durs que té abans de sa trialera ja te deixen baldat i sa trialera te remata) i acte seguit, fer Arbossar i Branson (un clàssic).
Lo dit, sa pujada per es correu per sa banda empedrada se va fer dura d'aguantar, pel que s'havia de mantenir un ritme constant i conservant, perque llavor sa trialera va ser mortal. Per poder anar fent-la no queda més remei, per a nosaltres, que fer trams i descansar de tant en tant perque apart de tècnica, és dura.
Una vegada superada, anàrem passejant per es Correu (després de pujar allò, qualsevol cosa és un passeig). Una vegada més, quan passada que és rodar per allà dins, sense sortir d'entre els arbres. Acte seguit, arribam a una baixadeta tècnica que pega a s'Arbossar, on podem rodar un poc i descansar.
Després d'això arribava s'esperada Branson. Aquest single-track que mos duu de cul. Ràpid, estret, tècnic, molt divertit, en resum, com diria en Pinxo: "Me Enamooooora" :-P
Què ens toca després d'això? Tornar rodant per carretera de bon rollo fins a nes Passeig, on ens esperen begudes isotòniques basades amb civada fermentada, llonguets i més... Això és montar-s'ho bé!
Fins sa pròxima!
Menamoora
Ja s'està convertint en costum això d'aixecar-mos prest per ser a les 7:00 a nes Passeig i sortir a fer una volta fora calor. De fet, si no ho fessim així amb aquesta calor, seria impossible...
Aquesta vegada en Biel i en Miquel havien planejat una ruta mega tècnica: Correu de pujada (es trams mega-durs que té abans de sa trialera ja te deixen baldat i sa trialera te remata) i acte seguit, fer Arbossar i Branson (un clàssic).
Lo dit, sa pujada per es correu per sa banda empedrada se va fer dura d'aguantar, pel que s'havia de mantenir un ritme constant i conservant, perque llavor sa trialera va ser mortal. Per poder anar fent-la no queda més remei, per a nosaltres, que fer trams i descansar de tant en tant perque apart de tècnica, és dura.
Una vegada superada, anàrem passejant per es Correu (després de pujar allò, qualsevol cosa és un passeig). Una vegada més, quan passada que és rodar per allà dins, sense sortir d'entre els arbres. Acte seguit, arribam a una baixadeta tècnica que pega a s'Arbossar, on podem rodar un poc i descansar.
Després d'això arribava s'esperada Branson. Aquest single-track que mos duu de cul. Ràpid, estret, tècnic, molt divertit, en resum, com diria en Pinxo: "Me Enamooooora" :-P
Què ens toca després d'això? Tornar rodant per carretera de bon rollo fins a nes Passeig, on ens esperen begudes isotòniques basades amb civada fermentada, llonguets i més... Això és montar-s'ho bé!
Fins sa pròxima!
Menamoora
dijous, 9 de juliol del 2009
Hi tornam de part de prest?
A les 7??
Dissabte 11 de juliol. A les 7, hora zulú. Lloc de trobada: es passeig. Ruta: Correu de pujada, arbossar, branson i tornar.
Qui s'apunta?
Dissabte 11 de juliol. A les 7, hora zulú. Lloc de trobada: es passeig. Ruta: Correu de pujada, arbossar, branson i tornar.
Qui s'apunta?
dimecres, 8 de juliol del 2009
dimarts, 7 de juliol del 2009
dissabte, 4 de juliol del 2009
Es Teix de prest
a les 7:00 és bona hora
Una setmana on ses temperatures no acompanyen seguit d'uns dies amb trui no haurien de ser un impediment per a fer una sortideta. Estam que amb aquesta calor no fa ganes fer una excursió de 5 hores però a vegades amb 2 hores basta... No? Quin problema hi ha? Què fa calor? Idò anam amb bici a les 7! Què no podem fer una volta llarga? Idò feim es Teix! Què vos pareix?
Idò partírem d'Esporles a les 7 i busques per anar cap a Valldemossa, on, amb un poc de peresa, vàrem començar a tirar cap es Teix**. Després d'una pujada a "fil de gas", salvant ses primeres i durissimes rampes just-just, vàrem tenir per davant un passeig per sa zona alta de sa muntanya on sa bona temperatura i es vent ens vàren respectar tant per rodar com per gaudir d'unes vistes nítides com poques vegades.
De zona tècnica a zona tècnica arribam a nes "replà des pins", on ens perparam per devallar, ja amb ganes, perquè tot el que hem pujat mereix una recompensa, jejeje... Mos posam ses proteccions, i per avall!
Anava baixant amb en Pinxo davora i de manera progressiva, anàvem encalentint i aumentant es ritme fins arribar a anar a una bona relació ritme-concentració-velocitat, sempre tenint en compte que sa terra s'ha amollat bastant i sa fullaca provoca un speedway que s'ha de respectar. Agafam una recta de pedra bastant exigent quant sent: "s'asientoooo! turaaaaaa!". I vaja si era exigent sa recta! En Pinxo havia perdut es seient! Intentàrem trobar es perns que feien falta però no hi va haver manera, així que vàrem treure sa tija i ho posàrem tot dins sa motxila i tot quisqui a seguir baixant! I altra vegada a bon ritme, encara que un poc més suau perquè un home sense seient no pot fer lo mateix! He de dir que va ser una canya de baixada, que vàrem cobrir amb poc temps principalment perque ningú va foradar i perque es ritme va ser ràpid però sense passar-se.
Som abaix, miram es rellogte: "2 hores i poc!". No éren ni les 10 i ja haviem acabat, havent esquivat sa calor terrible d'aquests dies. Una bona recepta per aquest estiu!
**Teix: únic element que coneixem que és capaç de provocar un cúmul de sensacions tan extremadament oposades, desde es més profund esgotament fins a sa més gratificant descàrrega d'adrenalina, i tot amb una excursió de 2 hores
Una setmana on ses temperatures no acompanyen seguit d'uns dies amb trui no haurien de ser un impediment per a fer una sortideta. Estam que amb aquesta calor no fa ganes fer una excursió de 5 hores però a vegades amb 2 hores basta... No? Quin problema hi ha? Què fa calor? Idò anam amb bici a les 7! Què no podem fer una volta llarga? Idò feim es Teix! Què vos pareix?
Idò partírem d'Esporles a les 7 i busques per anar cap a Valldemossa, on, amb un poc de peresa, vàrem començar a tirar cap es Teix**. Després d'una pujada a "fil de gas", salvant ses primeres i durissimes rampes just-just, vàrem tenir per davant un passeig per sa zona alta de sa muntanya on sa bona temperatura i es vent ens vàren respectar tant per rodar com per gaudir d'unes vistes nítides com poques vegades.
De zona tècnica a zona tècnica arribam a nes "replà des pins", on ens perparam per devallar, ja amb ganes, perquè tot el que hem pujat mereix una recompensa, jejeje... Mos posam ses proteccions, i per avall!
Anava baixant amb en Pinxo davora i de manera progressiva, anàvem encalentint i aumentant es ritme fins arribar a anar a una bona relació ritme-concentració-velocitat, sempre tenint en compte que sa terra s'ha amollat bastant i sa fullaca provoca un speedway que s'ha de respectar. Agafam una recta de pedra bastant exigent quant sent: "s'asientoooo! turaaaaaa!". I vaja si era exigent sa recta! En Pinxo havia perdut es seient! Intentàrem trobar es perns que feien falta però no hi va haver manera, així que vàrem treure sa tija i ho posàrem tot dins sa motxila i tot quisqui a seguir baixant! I altra vegada a bon ritme, encara que un poc més suau perquè un home sense seient no pot fer lo mateix! He de dir que va ser una canya de baixada, que vàrem cobrir amb poc temps principalment perque ningú va foradar i perque es ritme va ser ràpid però sense passar-se.
Som abaix, miram es rellogte: "2 hores i poc!". No éren ni les 10 i ja haviem acabat, havent esquivat sa calor terrible d'aquests dies. Una bona recepta per aquest estiu!
quines vistes!
foto artística en plà freerider :-P
màquines de donar branca ;-)
**Teix: únic element que coneixem que és capaç de provocar un cúmul de sensacions tan extremadament oposades, desde es més profund esgotament fins a sa més gratificant descàrrega d'adrenalina, i tot amb una excursió de 2 hores
dimecres, 1 de juliol del 2009
Kranked-ReJekt
Pareix que és super-adrenalínics videos basats amb molta acció seguida i música "a fondo" han passat a sa història i de cada cop se li està donant més importància a que podríem anomenar "abans i desprès", donant-li més fil conductor al que es narra i afegint una mica d'argument, possiblement intentant ficar-mos més dins sa història i fent-nos gaudir de sa mateixa progressió que té es pilot que condueix sa bici i, per exemple, està provant un bot o una figura. I és que el que s'ha de reconeixer és que Seassons va marcar un abans i un després...
Hmmm
Kranked ReJeKt - Episode 4 from KRANKED/ReJeK+ on Vimeo.
Hmmm
Anar a rodar amb en Wade Simmons
Un pro t'ensenya per hores
Trescant un poc he descobert que Mr. Wade Simmons (curriculum al final per si algú dubta) es lloga per hores... I tampoc surt tant car si s'hi va amb grup, s'unic detall és que s'ha d'anar a Canadà, hmmm
Ride with Wade Simmons
July 17, 18 & 19, 2009
Don’t miss your chance to learn and ride with the ‘’undisputed Godfather of freeride‘’, Wade Simmons! Only 52 spots available!
Trescant un poc he descobert que Mr. Wade Simmons (curriculum al final per si algú dubta) es lloga per hores... I tampoc surt tant car si s'hi va amb grup, s'unic detall és que s'ha d'anar a Canadà, hmmm
- Pro Level Downhill racing for Rocky Mountain (1994-95)
- Winner of the Dual Slalom BC Cup Championship Jersey (1998)
- Winner of the Inaugural Red Bull Rampage Freeride contest (Utah, 2001)
- Multiple winner of the Ripper Series in North Vancouver
- Featured in MTB film segments with stand-outs like: Shift, Ride to the Hills, The first 4 Kranked videos, all the New World Disorder series and all the North Shore Extreme Series.
Ride with Wade Simmons
July 17, 18 & 19, 2009
Don’t miss your chance to learn and ride with the ‘’undisputed Godfather of freeride‘’, Wade Simmons! Only 52 spots available!
Carn Fresca
Nova Knolly Delirium-T
Knolly és una marca no massa coneguda a Espanya. I ja que estic parlant de marques poc conegudes pens que és es moment d'aclarir una cosa: Segur que molts pensau: "perquè mos posa marques rares es tio aquest?" Idò perquè ses marques més conegudes surten per totes ses revistes -un cercle viciós- i es redactors i provadors són millors que jo, pel que pens que no tendria sentit intentar repetir lo que un altre tanmateix ja ha escrit i amés ho ha fet millor... Continuant amb Knolly, vos diré que ja té molta repercusió a Estats Units per es seu particular i efectiu sistema de suspensió. Knolly orienta bastant ses seves bicis de Enduro - FR i tot i que sa estètica no rompi, val la pena pegar una ullada al video de presentació... Encara que només sigui perquè sen's caiguin ses baves amb es paisatges que surten. :-)
I per acabar una pregunta: es tio és molt gros o sa bici és molt petita? :-P
Knolly és una marca no massa coneguda a Espanya. I ja que estic parlant de marques poc conegudes pens que és es moment d'aclarir una cosa: Segur que molts pensau: "perquè mos posa marques rares es tio aquest?" Idò perquè ses marques més conegudes surten per totes ses revistes -un cercle viciós- i es redactors i provadors són millors que jo, pel que pens que no tendria sentit intentar repetir lo que un altre tanmateix ja ha escrit i amés ho ha fet millor... Continuant amb Knolly, vos diré que ja té molta repercusió a Estats Units per es seu particular i efectiu sistema de suspensió. Knolly orienta bastant ses seves bicis de Enduro - FR i tot i que sa estètica no rompi, val la pena pegar una ullada al video de presentació... Encara que només sigui perquè sen's caiguin ses baves amb es paisatges que surten. :-)
Knolly Delirium-T from mtbville on Vimeo.
I per acabar una pregunta: es tio és molt gros o sa bici és molt petita? :-P
Subscriure's a:
Missatges (Atom)