Pages - Menu

diumenge, 1 de novembre del 2009

Planicia i Pinxo's After Party



Dissabte dematí... 6'30 a.m. el despertador anava a pitar per desxondir-me sa son, però jejeje, tocava volta guay = volta + party i això lleva sa son a qualsevol, pec bot des llit i venga preparar roba, dur begudes al cotxe, dur sa bici al cotxe, dur sa carn al cotxe, res mitja hora fent viatges per a les 7'30 i després d'haver berenat fort per embestir sa ruta que ens quedava per endavant... me planto ales 7'50 a ca en Mara, descarregam es xirmes i tiramilles de cap al passeig on ens troban en Mara, en Pep, en Biel, en Juanito+ i un servidor per anar a sortir a camí a en Pinxo que ens esperava a dalt de sa costa. Des d'aquí i per carretera prenen camí de cap a Planicia en el que serà una nova versió d'aquesta sortida que sempre es fa dura, prenem cap al camí de s'erbossar i en un punt ja som davant les rampotes inicials que començen a trencar el grup, tira tira per amunt i amb un parell de barrita moments ens plantam a dalt de tot, on aprofitam per pegar a un cop d'ull a les vistes que estan més ennigulades i humides que mai, es feia complicat respirar i tot ( o només era ami....??).

Aquí va començar sa part "aventurera" va ser com una espàcie d'expedició de sherpas autónoms, una estona estira el grup un i una altra estone l'altre i així poc a poc ens plantàrem davant el que acabaria essent una baixada èpica, èpida per lo guapo, lo intens i lo divertit de sa baixada on hi va haver de tot, en Biel que ja feia estona que necessitava sentir-se a tope, va trobar el seu ritme baixant i salvant punts crítics recordant-mos que quien tuvo retuvo (Biel recuperam sa forma en dos dies ja ho veuràs!!!), en Mara que durant la recerca del traçat més emocionant va acabar llançant sa bici 4 metres per avall mentres assegudet a una roca veia com sa Liric ho passava magre magre..., i un servidor que tancant el grup a la baixada i tot emocionat... va voler arribar ell abans que sa bici i es va marcar un invertit per tal d'estrenar el guants nous (sense conseqüències), la resta llevat d'una punxada d'en Juanito+ van demostrar un control total de sa ruta, que al final pegava al camí del correu, on el grup es va dividir en dos uns ens anàrem a dutxar i en Pinxo de cap a casa a preparar sa segona part de sa sortida, i sa més interessant...

SA TORRADA!!!!!!!!!!!!!!!!!

Jo vos diría qui érem però és que vam ser tants..... com comprendreu no recordo els noms de tots, però pegau una ullada el video i ho veureu, no va faltar de res, des d'aquí vull agraïr públicament i en nom de tots els ermassets sa currada que es va pegar el "torrador oficial" i com no la magnífica organització de recursos de na Victòria, sa carnota que tanta pena passava jo que no bastàs va sobrar i tot perque els cans féssin sa vega, s'allioli també va bastar, i a sobre apareguéren uns postres (haurem d'aclarir comptes...) que ho flipes, a més hi havia un fet especial, era l'aniversari d'en Biel així que no podía faltar el que ja comença a ser tradició, "el meló" rebentat amb tot el que hi havia + pajitas (o palletes, no sé com es diu...jejeje) tallat magníficament per ses mans d'un Vicenç que vam notar un poc nirviós (clar, ja sé el que tenia... que es punyetero no havia vengut a sa sortida i clar estava de subidón!!). però no al.lots si teniu resaca no és només pel meló "trucat" noooooooo, és que a més sa familia Junito+ es va currar un impresionant "Mojito's moment" que els va quedar de luxe (un aplauso!!!!).

Ah i com no després de tot això teníem sessió de video (una novetat en ses quedades d'ermassets) i és que ens començam a fer internacionals, ja que vérem el video de la flamant participació de l'equip ermasset "major" a les 4 hores de resistència de mtb on quedàren en un impresionant 6è lloc (i perque duien ses bicis que duien perque sinooooooooo.....). enhorabona a ells per deixar el nostre honor tan alt!!!

I que més contar-vos, ah sí, no puc passar per alt un fet... i es que per tot arreu on et giraves hi havia petits ermassets que es movien super bé en totes ses disciplines, van arribar a estressar el parc mòbil de ca'n Pinxo ja que no aturàren ni un moment (ay déu quan aquests surtin amb noltros... ens rebenten!!!) No he posat fotos dels menuts perque no m'agrada penjar-los a internet, però ja sabeu que un parell de díes vos faré arribar ses fotos que ha quedat totals!!!

Esper que vegeu bé el video, ho he fet així per estalviar espai a l'entrada.

Un pic més.... enhorabona Ermassets btteros, això és l'òstia i no me cansaré mai de repetir-ho, no que s'acabi mai!!!!!!!

8 comentaris:

Mara ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mara ha dit...

Impresionant!!!

Quina crònica més collonuda que t´has currat. Enhorabona!!

Jo també voldria agraïr als anfitrions de la festa l´organització, la feina i lo bé que ens tractaren a tots.

Va sortir un 10.
Tant la volta com el dinarillo.

Gràcies a tots.

ERMASSETS POWER.

Anònim ha dit...

Pinxo: Miquel estàs fet tot un cronista. Molt Bé.
Moltes gràcies a tots, va esser un dissabte collonut. Quan volgueu repetim freeriders.

Unknown ha dit...

Eeeehhhhh! Miquel, estàs a tope, si sa profe de llengua te ves estiria contenta, jejejeje...

Va esta molt bé tot! Sa carn, es mojito, es meló tuneat,... Esper que aviat ho repetim!

MIQUEL ANGEL LLOMPART AMELLER ha dit...

Ei, és que només tenc el nivell c de català, jejejeje però sí pots contar Vicenç que hi estaría ben contenta... caaaaa baret.

Gràcies a tots, noltros ens ho vam passar genial!!!!

bielingo ha dit...

Eeeiii people!!

Quin dissabte. Una volta IMPRESSIONANT, i un dinarillo d'ESCANDOL!! (encara tenc regust de mojito de la + special).

Com a anècdota, perquè vegeu lo flipant que va ser la baixada de Planícia, vos pos una frase d'en Mara quan arribàvem al Correu: "...ara pagaria 100 euros per tornar ser a dalt i fer la baixada un altra pic!!". Crec que això ho resumeix tot.

Salut a tots!!

P.S.: Moltes gràcies als anfitrions, sou un cracks!!

P.S.: Una crònica genial Miquel

Joan de la Cruz ha dit...

Molt bones Ermassets!! i molt bona crònica Miquel!! i molt be tot!! ja ho heu dit tot voltros, nomes que encara tenc mal de cap. Salut i fins la pròxima. Gracies anfitrions.

Antoni Vicenç ha dit...

Veig que vos ho montau molt bé, seguiu així ermassets, magnífic l'escrit se nota que la sortida va ser molt inspiradora. Enhorabona