Tres perduts pel Teix i un mueblebar

Idò sí al.lots s ahistòria que vos contaré avui va de tres perduts pes Teix i moblebar, i voltros direu: i ara això del moblebar???  jejeje ja sé que no dubtau de qui son els tres penjats, en Pere que venia de Bunyola, en Vicenç d'Esporles i un servidor que venia de Sóller. haviem quedat a les 9h a dalt del coll de Sóller, i tots hi  hem arribat rodant. I un cop a dalt.... TOMA MUEBLEBAR!!!!

Com no m'enteneu??? bé idò lo de sempre, una imatge val més que mil paraules.

No voldría vos malpensàssiu, les fotos també enganen ja que aquest moblebar (hi aclareixo que ho dic pel color...) llastimosament no és meu tot i que pensa que me queda de conya!!!! Sí al.lots, en Vicenç ho ha fet!!! Ha pujat de categoria!!! I de quina manera!!!

Només té una pega, no hi ha forma de dur-la a l'esquena jajajaja

Un cop m'havia refet de l'emoció de tenir una Uzzi tan aprop, hem pres cap a sa font del teix, per creuar s'embotelladora, auqest tros ha estat molt bó, veim sa barrera començam a pensar mem com la botarem i patapam s'obri tota sola, aquí ja mos pensàvem que en entrar ens tuparíen a tots, però no, botam una rejilla i a donar pedals com a locos per pujar ses rampotes que té sa pista ens ha de dur fins a ses cases del Rei Sanx. Només comentar-vos que els 180mm de la Uzzi no li han fet gens de mal a ses cames d'en Vicenç per pujar, en canvi jo ho he passat molt malament (ja veureu perque).

A ses cases del Rei Sanx

Si Vicenç te queda xulíssima però crec que a mi me quedaría millor jajajajaja

Ses darrerres rampes abans d'arribar al plà de dalts des Teix

I bé, tot i que sé que vos n'enriureu de mi, aquí vos pos una foto del motiu pel qual m'ha costat tant arribar a dalt, com a eximent diré que anava super concentrat amb el camí i no he mirat gens ni el dial del canvi ni els plats, fins que tot fet pols comprovo que havia estat pujant amb el plat d'enmig!!!!  Me vull morir!!!! Llavors ja era massa tard per recuperar l'esgotament de ses cames que segur que me passaarà factura. Si senyors he fet el ridícul!!!!

Fins aquí hem arribat, i no pel fet de trobar-mos una barrera amb pany al passador sinó perque en cop a dalt no hem vist ni trobat el camí per enlloc, la idea era arribar a agafar els camins de metre per tornar a pegar a dalt del coll de sóller però al final hem tornat a rera per ses costes que per cert fan més bon baixar que pujar i si a més vas amb un UZZI ja ni te cuento!!!

Un cop a dalt del coll se despide la fiesta, jo cap a sóller picant-me amb un mitshubishi que al final m'ha posat s'intermitent perque el passés, i aquells dos de cap al seu poble d'origen. Total: una volta extranya amb moments d'emoció (UZZI) i un bon matí de machaque per un dels cims més màgics de l'illa!!!

Mos veim al.lots!!!!