Doble ració d'Ermassets

Una serp ens duu cap a Coanegra

Un dissabte més sona es despertador a una hora poc habitual per a una persona que té un dia lliure. Ja sabeu del que vos estic parlant, noo? Ni rodar pes llit, ni pensar amb fer una volta pes mercat... Tampoc ens invadeix sa necessitat de fer un cafè a nes bar... Es cor ja bombeja pensant amb una ruta nova i no necessitam estimulants artificials. Avui ens disposam a rodar per un lloc que promet, i tenim guia de luxe!


Són les 7 i busques i ja està quasi tot preparat per partir amb en Mara cap a Santa Maria. Barretes energètiques, aigua, proteccions, sa bici revisada, una bona berenada... i altres coses que sempre s'han de fer abans d'anar amb bici ;-) i tot preparat! "Mos veim davant ses cases de'n Vicenç Grande", va dir en Pere Niu... I cap allà ens dirigim... i ens les passam de llarg... i tornam arrera i al final les trobam! Allà hi havia es germà den Pere, un colega i poc després va arribar en Pere, o sigui que ja erem 5!

Cap on esn dirigim? Idò cap a Bunyola, però s'excursió acaba al final de Coanegra, pel que ja hem deixat els cotxes allà.

Començam rodant per carretera cap a Bunyola, amb bones i comentant ses darreres novetats del món biker de camí, com si d'una perruqueria de barri se tractàs. I es que sense aquests moments, es mountainbike no tendria gràcia, no ho trobau? jejeje... Tiram cap a sa pujada de Sa Comuna, intentant imaginar que punyint un parell de rodetes i palanques, es nostres trastos de davers 15kg són bicis de rally fins que arribam on es pot agafar sa trialera que hi ha a l'esquerra de sa pujada de Sa Comuna. Sí, aquesta que normalment no agafam perquè ens fa peresa... I per encalentir, en Pere ens conta quatre acudits fins que arriba sa trialera de veres i ja ningú té ganes de riure!

Després d'algún peu i moltes pujades de pulsacions superam s'adrenalínica trialera que teniem davant amb un somriure de satisfacció perquè ens ha anat millor del que pensavem :-) Seguim pujant un troç més, ja pel camí més ample fins que toca descans i posar proteccions. Feim berenada pensant què un variat seria més nutritiu i què haviem sofrit bastant per pujar, però què pràcticament tot el que ens quedava era BAIXADA!!

En Pere posa en marxa sa càmara des casc (en tenir es video el penjaré, lo juro!), i per avall! Partim amb bones, mos anam emocionant,... i com sempre mos passam de llarg algun desviament fins que en Pere diu: "ehh!, que es camí que vos havia dit ja l'hem passat de llarg!!"... I res, tornam un poc enrera i començam a devallar per una zona que a nes principi no se sabia segur si era un camí o un troç de bosc mig destruït. Poc a poc es camí es va anar definint: singletrack, desnivell important, bastantes zones tècniques ràpides (o al menys passàrem ràpid, jejeje), curves i més curves serpentejants, acompanyades de ses sinceres paraules den Mara: "Deu meu, que això no s'acabi mai!!". Anàrem entrant i sortint des bosc, on predominava s'alzina encara que també tocàrem alguna zona de pinar que te feia estar amb els ulls ben oberts. Sempre caminet estret, tant imprevisible com divertit. Fèrem alguna aturada de reunió degut a algun canvi obligatori de càmara o alguna caiguda lleu sense conseqüències fins que arribàrem al final de torrent de Coanegra per un itinerari poc habitual! 25 minuts dedicats exclusivament a sa baixada. Una de ses més divertides que he fet mai! S'ha de repetir!!

Amb cara de felicitat vàrem acabar d'arribar a nes cotxe. I vos puc assegurar que sa cara va durar tot es dia i tot es vespre! Un vespre que personalment vaig allargar un poc, però sempre tenint en compte que l'endemà dematí ens esperava una cita de ses bones. Anar a fer un poc d'enrenou per poder arribar a sa finca pública de Planicia!

Enduro per a menors d'edat!

Altra vegada sona es despertador fora d'hora. Aquesta vegada un poc més tard. Són les 10:00 i d'aquí poc ens veim a Can Pinxo per partir tots caminant cap a Planícia. Avui hem de fer trui per a intentar aconseguir que es camí que empraven es nostres padrins per arribar-hi pugui seguir essent emprat per nosaltres sense que es terratinent de turno ens tregui fora!

Ja ho tenim tot preparat: nins, cotxets, pares, fadrins, motxilles, roba predisposada a embrutar-se... i ganes de caminar.


Desde can Pinxo tiram cap a sa carretera caminant, tiram cap a s'Arboçar apuntant cap a Sa Taulera. Ja arribant a aquest punt intermig començàrem a trobar-nos amb una multitud, cotxes, càmares, trui i molta molta gent a peu! Aquí ens adonàrem de què molta gent ja n'està farta de que li tallin el pas, perquè pel nostre caràcter mallorquí ens l'han de fer grossa per reunir a tant de personal!

Un poc de trui, recollides de firmes i a seguir caminant cap a ses cases de Planicia, empenyent es carro des nins en es cas den Joan+ i en Pinxo! Si senyor, "con un par".

Després de unes 2 hores de caminar i arreglar el món amb amollant 4 sermons arribam a ses cases on una gentada se tornava a reunir. Vàrem dinar tots gràcies a què alguns duien menjar de més (tot era molt bò, s'ha de dir) i presenciàrem celebracions de resultats futbolístics que llavor acabaren en fiasco (jejeje, Bernadí, menos mal que vare beure es cava es migdia, perquè es vespre t'hauria caigut malament...) i en acabar, tornàrem cap a cases.

Caminàrem moooolt, vàrem fer un poc d'autoestop i entre altres coses mos ho vàrem passar bé defensant el que creim que val la pena defensar.

Salut i fins la pròxima!