dimarts, 28 de juny del 2011
SORTIDES A LA FRESCA I A LES FOSQUES
Com ja férem l'any passat amb l'arribada de l'estiu, tornem organitzar les quedades dels dijous a les 20.00h. Aquest dijous dia 30 la primera, així fugim de la calor, estirem les cames una mica i en arribar soparillo al passeig.
Apa! animau-vos, carregeu els frontals i focus i ens veiem dijous.
Salut i força
dimecres, 22 de juny del 2011
JORNADA TÈCNICA D´ENTRANAMENT
Ruta,xilaut,piscina,dinar...nos esteim tornant bojos o que?
Visenç.Corse,Miquel,Patau i Bernat no vengueren per problemas técnics encara que després en Miquel i en Visenç vengueren al dinar perque no se volien perdre la bauxa.
Nos verem al passeig a les 8:00h i después d’un cafetet començarem a posar en dubta si la ruta triada seria la bona (en Pinxo duia el dia cruzat i res l’hi anava be , una margura total).Partirem cap a son Ferrà i un servidor cavilava una volta on se en crua de en Pinxo li anas be.Se me va encendre la bombilla i se m’avia acorregut una volta xula , llarga i sobretod molt cansada.Agafarem cap a l’ermita rinxo ranxo i d’allá directament a les antenes , ja saveu es grauet un cristo pero be.Arribada a les antenes i baixada cap el pouet, Son Fava , ca el metge i grau de Puigpunyent aquí a n’aquest tros primera pana, en Sergio fa parxe “res d’importancia“.
Pensau que encara HI havia en Pinxo donant creu.a nen de la Cruz.Del grau de Puigpunyent per avall cap al poble, que si molt de esfalt,que si no HI ha adreseres una verdadera en crua (Pinxo).Arribada a Puigpunyent i cap a Galilea, aquí el sol ja començava a picar de valent, segona pana SA meva tija pija peta no puja ni davalla (Un fastidio).Agafam el camí que va al Burotell un camí molt xulo i la baixada espectacular, picades entre nosaltres que en cualque moment a un servidor el dugueren al limit.Turada al pou repostada d’aigua, dues barritas.Tercera pana en Castro fa un parxe AMB un garrot que pareixia una taxa.Ja comença a ser bona hora, partim direcció son Gual i no teniem molt clar si pujar per Vergeloro o per Bunyoli, aquí en Mara va DIR Bunyolí (Socorro).Jo començava anar ben tou i savia que o pasaria puta (Aixó pasa per fer bravates i no sebre dosificar).Pujam el Bunyoli a una bona marxa i en grup peró a la meitat un servidor va començar a perdre fuelle i va aver de fluixar marxa i agafar-so en bones (la calor savia imposta ben forta,eren aprop de la 13:30h)
Peró la gent savia que en arribar nos esperaba una bona recompensa :piscina,xilaut,dinar i la família, una verdadera locura,Imagineu en menos de dos minuts ja esteiem en remull i después d’aquesta caxo volta i el calor passada aquella aigua semblava oro bendito,a partir d’aquí bon dinar molta cervesa, rialles,trull i limónchelo per un tubo.Crec que el dia va ser complet , en Pinxo ja esteia content i la gent va disfrutar de lo lindo.
És fotud és Gravet
S'ermita
Que wapo......que és el Galatzo
Aixó és Espanya 3 que en fan i 3 que miren
Passar.....4 euros
A von putes devem estar?
Abrevadero
Racings teams
Que és aquest líquid? (Aigooo)
Esas son mis chicas
Bauxa
Més bauxa
Mél
Melassa
La benzina dels ermassets
El del chupete no és el nin
Soparillo "Travesseros"
Ahir vaig estar parlant amb en Mara i en Juanito de dia i lloc per fer-ho... mem que trobau.
Dia: divendres 8 de juliol
Hora: damunt les 21h
Lloc: restaurant Wok [Tipus buffet oriental al polígon de Son Castelló. Preu, 12,95 per persona (crec que amb la primera beguda inclosa)]
Com ho veis?
Si hem de posar un altre dia, o si vos fa ganes anar a un altra lloc, o qualsevol cosa, ara és el moment de proposar-ho.
dilluns, 20 de juny del 2011
divendres, 17 de juny del 2011
Travessa en BTT a la Serra de Tramuntana 2011
Ja quasi no recordam la Travessa i entre curses, compromisos, feines i demés no hem pogut fer una crònica en condicions... I tal com es va poder veure a la Travessa, si les coses es fan en equip sempre surten millor; o sigui que en J. de la + i jo ens hem mig organitzat i l’hem fet a mitges... enga idoi, somi!!
El dia D i l’hora H s’atracaven. Que si repassar l’organització i el timming, fer compres, preparar motxilles, etc, etc... res... minúcies. Lo més important de tot es que haviem entrenat com a animals per arribar-hi en condicions. Ja hi havia ganes de demostrar que ho podiem fer, que això no era res per nosaltres... que sóm Ermassets cony!!
A les 7 del matí del 21 de maig passat ens venia a cercar el bus que ens duria a Sant Elm, lloc de partida de l’aventura. 19 valents vam partir d’aquí (Jaume Busquets, Pep Patau, Joan Ribas, Joan “Corse”, Pep Castro, Miquel “Pinxo”, Bernat Jaume, Mateu, Miquel, Sebastià “Mara”, Vicenç Ribas, Biel Frau, Miquel Llompart, Eloy, Bernat Gora, Erme, Mateu “Mara” i J. de la +) Posteriorment, a l’Arboçar, s’afegiria al grup n’Andreu.
Per començar la Travessa ho feim pujant la Trapa. Pocs l’havien fet en bici i ja ens avisaren de la duresa que poc després constatàrem (cagondell com puja!!!). Ens va llevar la son i l’alè de cop, però les vistes i el lloc ho mereixien. Abans de seguir cap al Coll de sa Gramola vam haver d’aturar per un problema amb una de les meves cales... me va fugir un pern!! Sempre ho veuràs!! En Vicenç “Kartoffen-arreglen-sabatens-ya ya” va fer el que va poder, però no va acabar d’anar fina. La propera aturada a ser al Mirador d’en Josep Sastre vora el Cap Fabioler... quines vistes!! Foto de grup, rialles, en Heman que no sabia si amollar-se per avall, jiji-jaja, i seguim amb lo nostro.
Seguim cap al Coll de Sa Gramola per una zona un tant tècnica. Molt xula, això si, però que et feia fer peus de tant en tant. Ja al Coll ens trobàrem amb uns bikers companys d’en Bernat Jaume. Xarradeta, quatre rialles, i a partir, que només hem fet que començar. El proper tram l’haviem de fer per carretera fins a Estellencs. Allà, aturada tècnica per berenar, descansar un poc i deixar a la Botigueta ben satisfeta ;P.
Seguírem pel GR direcció a Planícia -“territori Ermasset”-. El primer tram, xulíssim. Que guapo que es rodar per aquest camí... llàstima que no sigui un poc més llarg. La pujada cap a les Cases de Planícia va fer estirar una mica el grup i van aparèixer les primeres mostres de cansament i sobrecàrregues. Reposàrem una mica i continuàrem cap a l’Arbossar a bon ritme. Després per carretera fins a Valldemossa pel Cap des Bosquet i el Coll d’en Claret (crec que vam fer bé a no tirar per George Sand o per la “Pinxo”).
Ja eren més de les 14h i teniem fam! Vam dinar d’un plat de pasta a Valldemossa on vàrem fer un poc massa el “ronsero”... No ho record gaire bé, però crec que eren prop de les 16h quan vam partir de nou. Si després de dinar fa mal partir, imaginau envestir les rampes que porten a l’Ermita de Valldemossa... de locos!. A l’ermita omplírem els camelbacks, que ja anàven ben eixuts, i seguírem cap a ses Ermites velles. Sense fer molt de renou passàrem per Son Gallard i Son Rullan, per on vam haver de fer un poc de cabres.
Després ens esperava una llarga baixada que ens deixaria dins Deià. Una baixada llarga i tècnica... molt, molt xula... on hi va haver més d’un ui ui ui!!. A Deià “saquejam” el colmado de torn per carregar piles i envestir el darrer tram fins a Muleta. Agafam el GR, escaleta amunt, escaleta avall, fins travessar la carretera de Soller a can Bleda i continuàrem cap al Refugi. Molt interessant fer aquest tram de pujada. Tècnic i molt divertit... on en Mara va demostrar que anava sobradíssim de forces, ganes i tècnica.
Fins aquí, llevat de qualque foradada i el meu problema amb la cala no hi havia hagut res greu, però just al darrer tram abans d’arribar a Muleta en Vicenç va rompre el canvi de la seva Nomad. No ho vam poder reparar, i pareixia que en Vicenç no podria completar la segona etapa amb noltros... (to be continued)
I, després d’uns 60 km, ja haviem arribat! A Muleta ens acomiadarem dels companys que feren només la primera etapa. Així en quedàvem 15. Al refugi va ser tot un goig. Una bona dutxa, cervesseta, bon sopar, herbes, vídeos de la jornada, batalletes, molt bon tracte del personal i el lloc i les instal·lacions immillorables. I tot això a un preu d’autèntic escàndol! Molt, molt bé! I res, a dormir! A les 23h ens vam ficar al llit (normes del refugi). Un poc de caxondeo, rialles, i ronca que te ronca! Haviem de descansar per fer front en garanties a la segona etapa.
Damunt les 7h de l’endemà ja esperàvem el berenar al menjador. Haviem de carregar fuel a tope, que encara haviem de cobrir un bon grapat de quilòmetres. I aquí és quan entre rialles en Miquel diu a nen Vicenç que li deixa les seves bambes de trail perquè pugui acabar aquesta aventura CORRENT!! Toma ya! Un mes després d’haver fet la UTST, es va calçar unes sabates que no eren seves (tots sabem l’importància de les sabates quan parlam d’aquestes distàncies) i es va clavar 55 o 60 km fins a Pollença, on, a més a més, hi va arribar abans que nosaltres. D’aquesta manera, i fins que ningú demostri el contrari, es va convertir en el primer mallorquí que ha fet la Travessa Duatló a la Serra de Tramuntana, de la qual ja n’hi ha un parell que estan disposats a intentar fer-la qualque vegada... ;P
Després de berenar vam fer un poc de posta a punt de les bicis i carregam de queviures i aigua, que prèviament havíem deixat a la furgona d’en Corse. A n’aquest punt es va afegir al grup en Lluís per fer la segona etapa amb noltros. I res, amb aquestes li estrenyem cap a Soller, cafetet ràpid i cap al Barranc de Biniaraix per començar bé el dia!! Bufff... com pica! No sé si estareu d’acord amb jo, però crec que aquí es va demostrar lo molt que ha millorat el grup en general. En menys d’una hora ens vam plantar a dalt fent més trams damunt la bici dels que qualsevol de nosaltres feiem comptes. Ens teniem ben guanyat un bon descans a un dels llocs més macos que tenim a la Serra. Carregàrem d’energia i seguírem cap el Coll de l’Ofre, on, de nou, vam poder disfrutar d’unes vistes espectaculars al embassament de Cuber.
Després, baixadeta de les xules fins al Pla de Cúber, un poc de rodar “fàcil” i tira cap a la Font des Noguer per la Canaleta. Aquí en Jaume ens va fer anar amb el ganxo... cagondell com tirava el puta... plat gros i a intentar seguir-lo... pareixia una locomotora el tio. En un tres i no res ens vam trobar pujant al coll des Coloms i a la font del Prat, on vam aprofitar per carregar d’aigua.
A partir d’aquí paciència, molta paciència. Ens ficam al Comellar des Prat per anar fent fins al Coll. Per molts va ser el tram més dur de la Travessa. Dur, llarg, amb molta calor... El terreny molt abrupte tampoc ajudava, ja que ens va fer arrossegar la bike durant quasi tota la pujada. L’arribada a dalt, on hi havia unes vistes fantàstiques, era tot un premi després del que vam patir. Un parell de fotos, una estoneta de descans, i tira per avall, cap a Comafreda! Ens esperava una baixada dura, molt dura. Una baixada molt exigent pels nostres músculs ja cansats. Però en ser abaix hi havia premi... ens esperava una paella d’escàndol!!! (a tot això recordau que en Vicenç anava corrent...)
A Can Gallet ja teniem la taula preparada. Quina gana!! Picada, paella, postres, etc, etc... però després haviem de partir! Ufffff... xungo-xungo partir amb la panxa plenota i les cames més “pallà que pacà”. Fins a Binifaldó xino-xano, que no era pla haver de treure tot el que haviem menjat ;P. Després l’arribada virtual. Només ens quedava el tram de baixada fins a Pollença. Algo així com “starway to heaven” però de baixada. Baixada xula amb qualque foradada sense importància.
I si al·lots. Només un petit tram de carretera ens separava de la meta. De Pollença! Ja hi érem. Ho haviem aconseguit. Tots junts. BRUTAL!!!
Abans de les fotos, volia destacar el bon ambient i el nivell que hi va haver durant tota la Travessa. Sou tots uns putes cracks! No canvieu mai!
De partida!
Quin tinglado!
Pujant cap a La Trapa
La dixosa cala...
Trenecito!
Són cabres o bocs?
Vistes espectaculars de la Dragonera
Racing Team al mirador
Carregant piles a Estellencs
Reagrupament a Planícia... va picar la pujada aquesta!
A punt per dinar a Valldemossa
Després de carregar aigua a l'ermita de Valldemossa
Arrassant el colmado de turno
Un dels "ui-ui-uis" de la baixada cap a Deià! Això si... sempre amb una rialle!
Foradada de cap a Muleta
Catacrak! El canvi d'en Vicenç no en va voler més...
De tal palo...
El Refugi... un 10 en tot!
Sopant!
Enllestint els darrers detalls per començar la segona etapa
Imaginau el panorama... en Pinxo feia caballitos pel Barranc!!
Sa locomotora
Ningú feia mala cara pujant el Barranc...
Descans merescut després de tots els escalonets...
Abans de començar la pujada al Coll del Prat. En Juanito es va ficar dins la font per si hi trobava qualque Ermasset...
Un altre dels que anava sobrat!
A dalt!!!
Aquí quasi tocàvem el cel...
... i aquí el vam tocar definitivament
Quina peresada haver d'envestir el darrer tram després del dinar!
Ara si. A la fi. Sóm a POLLENÇA!!!
dissabte, 11 de juny del 2011
dilluns, 6 de juny del 2011
Dues quedades
Segona quedada un berenar sopar a ca nostra pel mes de Juny , unes bones fetxes per jo siria 18 o 25 de juny si vos pareix be miram quina nos va be i o posam en marxa, fa temps que no feim una marxeta tot plegats.